Explorar los documents (15617 total)

joan_ors_multi_reviradas.pdf
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
Institut d'Estudis Occitans d'Aude

Per acompanhar la mòstra Los Amics de Joan de l'Ors, qu'es tota en occitan, retrobaretz aquí dins aquel libret la revirada en catalan, alemand, anglés e francés dels tèxtes consacrats a cadun dels personatges.



Catalan

Hi havia una vegada…
De la formigueta al gegant, els companys d’en Joan de l’Ós es passegen pels contes d’aquí id’arreu. Cadascun té la seva part d’universal ievoluciona com un peix sota l’aigua en l’universimaginari del planeta. Això no els impedeix(ans el contrari) d’arrelar en el més profund decada llengua i de cada cultura i d’enriquir-seamb la seva manera de viure i de parlar. Dir,murmurar « Un còp èra/Hi havia unavegada…», i la paraula d’Oc dibuixarà les nostres pors i esperances.


Allemand

Es war einmal…
Vom Ameischen bis zum Riesen begleiten unsHans der Bär und seine Gefährten durch die hie-sigen und fremden Märchen. Jede Gestalt hat ansich etwas Universelles und macht wie ein Fischim Wasser der gemeinsamen Märchenwelt En-twicklungen durch. Das hält sie aber nicht davonab, (im Gegenteil sogar!) sich in die verschiede-nen Sprachen und Kulturen einzuwurzeln undsich von Jedermanns Lebens-und Sprechweise zuernähren.« Un còp èra / es war einma l» und schon wirddas okzitanische Wort auf unsere Ängste und Hoffnungen anspielen.


Anglais

Once upon a time…
From the smallest ant to the giant, the compa-nions of John The Bear have figured in the folk-tales of here and elsewhere. Each plays hisuniversal role, moving like a fish in the waters ofthe imaginary universe of the planet. This hasenabled them to put down the deepest roots inevery language and every culture, ensuring thatour way of life is passed on. Speak, whisper« Un còp èra, Once upon a time…» the lan-guage of the Oc describes both our fears and our hopes.


Français

Il était une fois…
De la petite fourmi au géant, les compagnons de Jean de l’Ours se promènent dans les contes d’ici et d’ailleurs. Chacun porte sa part d’universel et évolue comme un poisson dans l’eau dans tout l’univers imaginaire de la planète. Cela ne les empêche pas (bien au contraire) de s’enraciner au plus profond de chaque langue et de chaque culture et de se nourrir de la façon de vivre et de parler de chacun. Dire, murmurer « Un còp èra/Il était une fois... » et la parole d’Oc dessinera nos craintes et nos espoirs.


Reviradas

Catalan : Mondo Services
Alemand :
Nelly Loussert
Anglés :
Amanda Sheridan
Francés :
Alan Roch
Illustracions : Jean-Christophe Garino


Somari

  1. Hi havia una vegada… / Es war einmal… / Once upon a time… / Il était une fois…
  2. La Formigueta / Ameischen / The Little Ant / La Petite Fourmi
  3. En Gra de Blat / Maiskörnchen / Grain Of Corn / Grain de Maïs
  4. En Mig-Pollastre / Kikerikett / Cock a Doodle Doo / Moitié de Poulet
  5. El llop i l’eguineu / Der Fuchs und der Wolf / l’OrsThe Fox and the Wolf / Le Renard et le Loup
  6. En Joan el babau / Hans der Blödian / The Fool “Foolish John” / Jean le Sot
  7. El més jove / Der Jüngere / The Youngest / Le Plus Jeune
  8. La Princesa / Die Prinzessin / The Princess / La Princesse
  9. La Vella / Das Altweib / The Old Hag / La Vieille
  10. El ferrer / Der Schmied / The Blacksmith / Le Forgeron
  11. El Servent / Der Knecht / The Knave / Le Valet
  12. El Rei dels corbs / Der Rabenkönig / The King of the Ravens / Le Roi des corbeaux
  13. El Diable i el Drac / Der Teufel und der Drache / The Devil and The Dragon / Le Diable et le Drac
  14. Sant Pere / Der Heilige Petrus / Saint Peter / Saint Pierre
  15. El Geperut / Der Bucklige / The Hunchback / Le Bossu
  16. Joan de l’Ós / Hans der Bär / John the Bear / Jean de l'Ours


Retorn a l'acuèlh

libre-dels-grands-jorns.jpg
Bodon, Joan (1920-1975)
Il se sait atteint d’un cancer, il a fui son monde familier, il arrive par hasard à Clermont-Ferrand. Pourquoi ne pas y passer ses derniers jours ? Un des très grands romans de Joan Bodon.
catoia.jpg
Bodon, Joan (1920-1975)
Loin de chez lui et des années plus tard, Catòia raconte son enfance dans l’une des dernières familles d’Enfarinés du Rouergue, ces catholiques qui ont refusé le Concordat de 1801 et qui vivaient isolés au milieu des autres, dans un attachement profond aux pratiques ancestrales.
contes-dels-balssas.jpg
Bodon, Joan (1920-1975)
Il s’agit du deuxième livre de contes publié par l’écrivain occitan Joan Bodon aussi connu en français sous le nom de Jean Boudou. Pour la genèse de ce livre, Joan Bodon a été à l’écoute des récits véhiculés dans la vallée du Viaur par les conteurs traditionnels. Ces dix-huit contes situés dans la vallée du Viaur composent l’histoire d’une famille et une sorte de généalogie - réelle ou imaginaire - inspirée à l’auteur par sa mère, Albania Balssa, elle-même grande conteuse.
domaiselas.jpg
Bodon, Joan (1920-1975)
Espinergue, petite principauté toute entière organisée pour le tourisme, est l’arrière-plan que pose Bodon dans son dernier roman, un conte fantastique inachevé satirique et amer : « Amis touristes, visitez le parc national de l’Espinergue !» La mort le faucha sur une phrase commencée le 30 avril 1975?. Inachevé également, mais pour des raisons très différentes, L’òme que èri ieu est un roman sur le thème de la feminisation. Écrit en 1960, il a été abandonnée par son auteur qui nous en laissa un manuscrit incomplet de 42 pages.
vignette.jpg
Marcelle Delpastre "Bestiari Lemosin". Natura et vida paisana per la votz dels bèstias / Costanza Amato
Amato, Costanza
Longobardi, Monica. Directeur de thèse
Ginestet, Joëlle. Co directeur
Memòri d'estudi en francès sus l'òbra de Marcelle Delpastre "Bestiari Lemosin" realizat dins l'encastre del Corso di Laurea Magistrale in Lingue e Letterature straniere (Università degli Studi di Ferrara) jos la direccion de Monica Longobardi e la supervision de Joëlle Ginestet (Universitat Tolosa II Jean Jaurès)
grava-sul-camin.jpg
Bodon, Joan (1920-1975)
La grava sul camin est un roman publié pour la première fois en 1956. il est inspiré de l’histoire personnelle de Joan Bodon, qui a été obligé de faire le Service du Travail Obligatoire (STO) en Silésie de 1943 à 1945. L’Evangèli de Bertomieu est de la même façon inspiré de cette expérience. C’est un roman inédit de l’époque de Joan Bodon, dont il ne demeure que ce manuscrit inachevé qui se trouvait parmi ses papiers au moment de sa mort.
Pareyre-Boudou.jpg
Parayre, Catherine
La production littéraire de Joan Bodon est l’occasion pour Catherine Parayre d’opérer une étude transversale. On y découvre l’œuvre, trop méconnue, dans sa richesse et sa variété ; les thèmes récurrents qui l’habitent, et ce que l’ensemble donne à découvrir de l’auteur. Existe également en version numérique.
des-arbres-des-hommes-josianne-ubaud.jpg
Ubaud, Josiane
Architecture et marqueurs végétaux en Provence et Languedoc méditerranéens : pour une lecture culturelle et symbolique des paysages méditerranéens.

Les arbres n’ont jamais été plantés par hasard. Certains, par leur forme, leur feuillage, leur odeur – par leur histoire et leur charge symbolique aussi – parlent aux humains plus que d’autres : les arbres sont porteurs d’une sociologie qu’il est passionnant de décrypter. La vocation de ce livre est donc d’initier à une lecture culturelle des arbres utilisés dans le Midi près des architectures traditionnelles (maisons de village, maisons bourgeoises, masets, cabanons, portails, puits, tombes), et d’analyser leur évolution en usage contemporain. Leurs noms, leur évocation dans la littérature occitane, leur place dans le discours ou les dictons populaires apportent un éclairage inédit sur les paysages méditerranéens. Héritiers d’une culture ancienne ou témoins plus récents du rang social des propriétaires, aimables fournisseurs d’ombre ou orgueilleux étendards municipaux, les arbres ont beaucoup à nous apprendre… sur les hommes.
vignette_22614.jpg
Bruno Paternot
Célia Demaret
Jean-Claude Forêt

PRESENTACION


La pièce est à l’image de ce théâtre de verdure à Aniane, dans son esprit, pierreux, brutal, dur, sans ornements, mais parfois avec  l’ampleur du vent, de la chaleur, du ciel et de la nuit ; et aurait pourtant les significations de la vie et de ses tourments, des tempêtes, des songes et de la souffrance de tout homme, dans tous les temps.

Max Rouquette
Préface de Médée


LO PROJÈCTE


« Coneissem la tragica istòria de Medelha, segurament inventada, en tot cas escrita pel primièr còp per Euripide. Medelha, abandonada per Jason que ven d'espausar la filha del rei de Corintha, se venja pel murtre dels dos enfants qu'aguèt d'el. 
Max Roqueta seguís al mai pròche la pèça d'Euripide, n'escafa unicament que la scèna centrala d'Égée visitant Medelha aprèp son bandiment de Corinthe, scèna destinada a flatar l'amor pròpre nacional dels Atenians que constituisson lo public de la tragedia. Lo projècte de Max Roqueta èra pas de tornar escriure un autre scenari, mas d'installar dins un canabàs classic, qu'aviái fach sas pròbas, un imaginari e una tematica capables de nos parlar, tot en respectant lo sens del mite. 
La trobalha la mai originala de Max Roqueta, son còp de gèni es estat de faire de Medelha una caraca, una boèmia, liurada al voide, e a totes los vents de l'errança. Lo doble tèma de l'errança e del voide transfigura tota la pèça. Dempuèi qu'a traït son paire e son país, anant fins a tuar son fraire per ajudar Jason a s'emparar de la toison d'aur, a pas arrestat d'errar amb el e lors dos enfants. Sa sola patria es d'ara enlà Jason pel qual cometèt de crimes inexpiables. E vaquí qu'aquel òme se lassa d'aquela femna e de lor vagabondatge sens fin. Vòl s'establir, « faire una fin », esposar una femna mai jove, renonciar a la vida nomada per devenir a son torn rei de Corinthe. La pèça es construcha sus aquela oposicion constanta sedentaritat-nomadisme, que dona luòc a de passatges d'una ponhenta poesia. Ligat a aquela, lo tèma del voide « emplena », s'o podèm dire, tota la pèça jos diferentas figuras, lo desèrt, lo camin, lo vent, l'immensitat del monde. La tragedia s'acaba sus un instant de pura poesia, lo salme del nonrés. 
Car, es una autra trobalha de Max Roqueta : a mantengut lo còr antic, mas a mes dins sa boca de poèmas intitulats salmes, que perlongan tal o tal tèma dels dialògs (salmes dels camins, de l'estrangièr, de l'abandon, de l'angoissa, puèi del nonrés). Aqueles salmes son destinats a èsser cantats e lo foguèron, en bambara, lenga del Sahel, dins la mesa en scèna en francés de J.-L. Martinelli. 
Lo personatge meteis es original. Medelha representa la vertat embornianta e son estèla insostenibla, l'estat d'incandescéncia ont pòrta la passion a son paroxisme, quand los sentiments se confondon en un sol metal en fusion, amor, òdi, mesprés, gelosiá, desir de venjança, enveja de murtre. Coma la sciéncia o la deméncia, Medelha se situís al-delà del ben o del mal.»

Jean-Claude Forêt

Nota d'intencion artistica e causida de mesa en scèna 

Una pèça politica
Lo rapòrt a la lengas

S'agís a l'encòp de la lenga occitana, mas dins sas divèrsas acceptacions e practicas : es pr'aquò que fasèm la causida desconcertanta d'utilizar lo singular de l'article (la) mas lo plural del substantiu (lengas). Lo rapòrt a la lenga dins la mesa en scèna montra que los personatges ont totes.tas un rapòrt intime e diferent a aquela e que l'emancipacion individuala passa per una causida e una reflexion a l'entorn de sa practica del lengatge. Aital, la lenga personala de Medelha, un francés mesclat d'expressions occitanas e prononciat amb un accent occitan denòta de sa causida de dintrar pas dins esquèma simplista e impausat per las convencions socialas. Abandona pas son identitat. 

La femnas

Coma per las lengas, Medelha es la femnas. Es a l'encòp un individú unic (la) mas tanben totas las facetas de la feminitat (femnas). Es una femnas : sensuala e que jòga de son sèxe, mas tanben una maire, es una reina, una sorcièra, una amorosa esplorada, una intriganta, etc. De totes los ròtles que se dona, de totas las foncions femeninas qu'endòssa, jòga e causís la proporcion de feminin, de femna o de feminitat que pren. Son emancipacion de femna passa per d'actes e de comportaments diches masculins sens per aitant devenir un òme.

Avèm tanben fach la causida de faire de Medelha una femna, la sola de la pèça, enrodada d'òmes. Lo còr, grand comentator de l'accion e sensat èsser un còr de femnas, deven dins nòstra version la representacion de la carrièra. Or, la carrièra e l'espaci public aparten als òmes, alara quel dintre de l'ostal es l'endreit de l'embarrament de las femnas. La Créusa (la que pareis tot en pareissent pas) es l'emblèma d'aquelas femnas que demòra n a l'ostal e que vesèm pas. Medelha (la que fa), encara un còp, pren l'espaci que li es pertant interdich, ocupa la carrièra, ocupa l'espaci dels òmes. Se plaça al centre a l'endreit ont normalament, es cantonada a la marge, quala que siá la societat. 
La marginalitat e l’exclusion coma mòda de vida

Medelha es una marginala, es logicament a la marge : gitana, femna, paura, masca...
Roqueta plaça aquela marge al centre.



EQUIPA ARTISTICA

Interprètas : Célia Demaret, Bruno Paternot
Meteire en scèna : Jean-Claude Forêt 
Musician : Aimat Brees 

FICHA TECNICA 

L'espectacle es bilingüe francés e occitan e se jòga unicament en exterior. Dins la version amb musicians, possibilitats de balèti trad a la seguida. 

CONTACTE DIFUSION

Bruno Paternot : 06 81 10 44 76 - Artistica
artistique@revesdu22mars.eu

David Cherpin
06 59 46 12 60 - Administracion
contact@revesdu22mars.eu

Site internet : www.revesdu22mars.eu
sus 1562