Monique Burg e François Dumeaux propausan un rencontre e una immersion dins l’univèrs de Marcela Delpastre, poèta e autor major de la litèratura occitana, que ne festejam lo centenari en 2025-26.
Femna de lètra e paisana, observatritz implicada a la vida del mond, escriu dins « la piada » : « E traçarai mon caminòl, trobarai ma rota, ma rota miá, lo camin de ma saba. Marcarai la marca de mon pas . »
Volèm balhar a ausir son amor del mond, de las vacas e de la raia manta, dels camins tant corruts, tant aimats, coma de fons de la mar, son interès pel vivent e lo mòrt, las questions que pausa als legidors coma las que pausa a l'arbre. Per ela, tot es sorsa de poesia.
En çò sieu, se trobarà un poèma per tot, per totes, per totas las escasenças, qu'aquel siá l'arbre traversat pel vent, l'animal que nais o que se morís. L'escriu e ne parla sens nostalgia, simpla e terrèstra, universala e cosmica.
Causissèm de l'exprimir dins un lengatge ibrid, en paraulas e en musica e coma l'a fach : totara en francés, totara en occitan o dins un meteis poèma, d'una lenga a l'autre.
De paisatges sonòrs cabussan l'auditòri dins una escota contemplativa : paisatge naturalistas o abstraches, enregistrats en avança o creats en dirècte, entre archius sonòrs, paisatges impressionistas e frequéncias electricas brutas. Son cadun son torn teunhes e luènhs coma de sovenirs, o emplenan l'espaci sonòr, a l'imatge d'una emocion intensa e immediata.
Cants e violon tradicionals son tanben convidats, posant dins las cançons que cantava Marcela Delpastre dins sa familha.
Poesia e musica altèrnan e se mesclan. Un libreton de traduccions serà disponible al public per que pòsca èsser a l'escota d'aquela lenga, se daissar tocar per sas sonoritats sens que lo sens li escape.
Écoute !
C'est le vent.
C’est le vent qui engoule le vent,
à pleine gueule, à pleins poumons, plein ventre...
Il faudra bien la retrouver, la terre.(...)
Lo darrier poema, poèma inacabat escrit dins las doas lengas.
D’UNA LENGA L’AUTRA 1995-1996