Explorar los documents (15621 total)
Collectatge a l'entorn de la cosina tarnesa : la milhassina
Aquel testimoniatge sonòr foguèt estat reculhit dins l'encastre del projècte Cosina tarnesa menat per lo CIRDOC-Institut occitan de cultura mercés al sosten de la Conferéncia dels Finançaires per la Prevencion de la Pèrda d’Autonomia e del Departament de Tarn (CFPPA81).
Collectatge a l'entorn de la cosina tarnesa : lo milhàs
Aquel testimoniatge sonòr foguèt estat reculhit dins l'encastre del projècte Cosina tarnesa menat per lo CIRDOC-Institut occitan de cultura mercés al sosten de la Conferéncia dels Finançaires per la Prevencion de la Pèrda d’Autonomia e del Departament de Tarn (CFPPA81).
Collectatge a l'entorn de la cosina tarnesa : le stockfish
Aquel testimoniatge sonòr foguèt estat reculhit dins l'encastre del projècte Cosina tarnesa menat per lo CIRDOC-Institut occitan de cultura mercés al sosten de la Conferéncia dels Finançaires per la Prevencion de la Pèrda d’Autonomia e del Departament de Tarn (CFPPA81).
Collectatge a l'entorn de la cosina tarnesa : la pesca a las granhòtas e escaravissas
Aquel testimoniatge sonòr foguèt estat reculhit dins l'encastre del projècte Cosina tarnesa menat per lo CIRDOC-Institut occitan de cultura mercés al sosten de la Conferéncia dels Finançaires per la Prevencion de la Pèrda d’Autonomia e del Departament de Tarn (CFPPA81).
Collectatge a l'entorn de la cosina tarnesa : los peisses - partida 2
Aquel testimoniatge sonòr foguèt estat reculhit dins l'encastre del projècte Cosina tarnesa menat per lo CIRDOC-Institut occitan de cultura mercés al sosten de la Conferéncia dels Finançaires per la Prevencion de la Pèrda d’Autonomia e del Departament de Tarn (CFPPA81).
Collectatge a l'entorn de la cosina tarnesa : los peisses - partida 1
Aquel testimoniatge sonòr foguèt estat reculhit dins l'encastre del projècte Cosina tarnesa menat per lo CIRDOC-Institut occitan de cultura mercés al sosten de la Conferéncia dels Finançaires per la Prevencion de la Pèrda d’Autonomia e del Departament de Tarn (CFPPA81).
L’aprenedissatge de las matematicas au collègi peu « jòc »
Pascale Hustet
Projècte realizat en l'encastre de l'annada d'estagi de Professor deu 2au grad (CAER Matematicas).
La mira d'aqueth projècte qu'ei de favorizar lo jòc dens l’aprenedissatge de las matematicas au Collègi.
Que s'ageish ací de jòcs pedagogics realizats en l’encastre de la classa de 5au dab objectius precís.
Lo « jòc » que respon a un contracte didactic on l’escolan desvolòpa competéncias matematicas, transversaus e langatgèras dens un contèxte d’aprenedissatge conviviau.
Integrar lo jòc dens los aprenedissatges au collègi que permet non solament aus escolans d’aquesir sabers mes tanben d’estar en situacion d’escaduda e d’estar actors.
Que presenti ací un jòc suus nombres relatius qui convida los collegians de la classa a tribalhar en cooperacion, a respectar règlas, a préner iniciativas, a comunicar e sustot a s’implicar dens ua activitat ludica shens enjòc penalizant.
1) Las matematicas peu « jòc »
2) Lo jòc deus nombres relatius
3) Varianta deu jòc
4) Indicators e avaloracion
5) Paraulas de collegians
6) Conclusion
7) Autes jòcs utilizats en classa
La mira d'aqueth projècte qu'ei de favorizar lo jòc dens l’aprenedissatge de las matematicas au Collègi.
Que s'ageish ací de jòcs pedagogics realizats en l’encastre de la classa de 5au dab objectius precís.
Lo « jòc » que respon a un contracte didactic on l’escolan desvolòpa competéncias matematicas, transversaus e langatgèras dens un contèxte d’aprenedissatge conviviau.
Integrar lo jòc dens los aprenedissatges au collègi que permet non solament aus escolans d’aquesir sabers mes tanben d’estar en situacion d’escaduda e d’estar actors.
Que presenti ací un jòc suus nombres relatius qui convida los collegians de la classa a tribalhar en cooperacion, a respectar règlas, a préner iniciativas, a comunicar e sustot a s’implicar dens ua activitat ludica shens enjòc penalizant.
1) Las matematicas peu « jòc »
2) Lo jòc deus nombres relatius
3) Varianta deu jòc
4) Indicators e avaloracion
5) Paraulas de collegians
6) Conclusion
7) Autes jòcs utilizats en classa
Llum i Colors: projecte interdisciplinari i vertical al col·legi / Llum i Colors: projet interdisciplinaire et vertical au collège.
Annick Leone
Projecte interdisciplinari i vertical proposat als nins i nines de 6a i 5a del Col·legi Pompeu Fabra, La Bressola durant el primer període de l'any escolar 2018-2019. El plantejament proposat és adaptable a qualsevol tema, noció o projecte que es vulgui abordar a classe.
Primera part: Què és el projecte Llum i Colors?
Descripció general de la importància del treball per projectes a la Bressola i característiques generals del projecte Llum i Colors.
Segona part: Com s'organitza el projecte Llum i Colors?
Importància del canvi de dinàmica de l'equip docent. Passar de professor a assessor i d'alumne/a actor/a.
Tercera part: El contingut del projecte Llum i Colors
Objectius generals i específics del projecte, experimentar integrant totes les matèries i espais d'aprenentage
Quarta part: L'avaluació
Sistema d'avaluació, formativa, formadora i sumativa del projecte Llum i Colors.
Cinquena part: El producte final - El repte
Idees i expectatives inicials, elaboració i difusió del repte
Sisena part: Estratègies per millorar
Autocrítica dels assessors i dels actors. Recapitulació de tot el procés realitzat i dels aprenentatges assolits.
Primera part: Què és el projecte Llum i Colors?
Descripció general de la importància del treball per projectes a la Bressola i característiques generals del projecte Llum i Colors.
Segona part: Com s'organitza el projecte Llum i Colors?
Importància del canvi de dinàmica de l'equip docent. Passar de professor a assessor i d'alumne/a actor/a.
Tercera part: El contingut del projecte Llum i Colors
Objectius generals i específics del projecte, experimentar integrant totes les matèries i espais d'aprenentage
Quarta part: L'avaluació
Sistema d'avaluació, formativa, formadora i sumativa del projecte Llum i Colors.
Cinquena part: El producte final - El repte
Idees i expectatives inicials, elaboració i difusió del repte
Sisena part: Estratègies per millorar
Autocrítica dels assessors i dels actors. Recapitulació de tot el procés realitzat i dels aprenentatges assolits.
Ensenhar l'istòria de las arts grègas en cicle 3
Soleïla Koanda
La tòca d'aquel trabalh es de trapar un biais ludic d'ensenhar las arts grègas als escolans, mas tanben de faire descobrir lo Musée des Moulages, de l'universitat Paul Valery de Montpelhièr.
Lo trabalh es presentat en doas partidas. La primièra part es una presentacion de l'ensenhament de l'istòria de las arts amb d'unas dralhas per faire de trabalh internivèl e interdisciplinari. La seconda partida proposa sesilhas que se pòdon metre en òbra en classa, en cicle 3, puèi un jòc de pista dins lo Musée des Moulages de Montpelhièr.
Favorizar la cooperacion en classa.
Magalí Marty
Aqueste trabalh pòrta sus las praticas ensenhairas dins las classas cooperativas e los espleches i favorisant la cooperacion e l’entre-ajuda entre pars. S’apuèja suls escriches del neurofisiologist Alain Berthoz e de pedagògs cercaires eissits de las pedagogias activas tal coma Bernard Collot, los ensenhaires cercaires de L’ICEM-Pédagogie Freinet, René Laffitte, Fernand Oury et Aïda Vasquez.
Aqueste trabalh de recèrca presenta dins una primièra partida los enjòcs istorics de la cooperacion a l’escòla : crear una societat mai justa e de ciutadans responsables e liures aprèp los masèls de la Primièra Guèrra Mondiala. Puèi, presenti los enjòcs personals que me butèron a utilisar las tecnicas Freinet e la pedagogia institucionala dins la classa dins quina ensenhi : retrobar de sens e se sentir far partida d’un bèl projècte.
Aquesta vision convergís amb la de Celestin Freinet que parla de la classa cooperativa, capabla de restaurar « una poténcia creatritz », « un vam vital » dins la mira que l’emancipacion de l’individú e del grop posquèsson existir.
Aquesta vision convergís amb la de Celestin Freinet que parla de la classa cooperativa, capabla de restaurar « una poténcia creatritz », « un vam vital » dins la mira que l’emancipacion de l’individú e del grop posquèsson existir.
Aqueste memòri questiona a la seguida : Cossí respondre a aquestes enjòcs ? La segonda partida s’apuèja sus las observacions menadas dins doas classas primariás Tecnicas Freinet Pedagogia Institucionala (TFPI), la de Richard Lopez e la meuna.
Mantun espleches favorisant la cooperacion i son presentats e analisats : Las cenchas de color, lo foncionar en còlas de trabalh e los mestièrs. Merce a d’unes exemples, se tracha de determinar lo ròtle de l’ensenhaire, los mecanismes e los indicators que senhalan un disfoncionament dins aqueste sistem complèxe qu’es la classa cooperativa. La mesa en plaça dels espleches cooperatius somesa a un experiment pragmatic sens quin l’apoderament de la classa e doncas l’emancipacion dels escolans son impossibles.
Alavetz, lo ròtle de l’ensenhaire es d’èsser atentiu als indicators que mòstran la santat de la classa e de permetre als espleches, tecnicas e institucions d’evoluir en foncion de la vida que camina.
Mantun espleches favorisant la cooperacion i son presentats e analisats : Las cenchas de color, lo foncionar en còlas de trabalh e los mestièrs. Merce a d’unes exemples, se tracha de determinar lo ròtle de l’ensenhaire, los mecanismes e los indicators que senhalan un disfoncionament dins aqueste sistem complèxe qu’es la classa cooperativa. La mesa en plaça dels espleches cooperatius somesa a un experiment pragmatic sens quin l’apoderament de la classa e doncas l’emancipacion dels escolans son impossibles.
Alavetz, lo ròtle de l’ensenhaire es d’èsser atentiu als indicators que mòstran la santat de la classa e de permetre als espleches, tecnicas e institucions d’evoluir en foncion de la vida que camina.