Emission realizada a Rodés, a l'escasença de l'Occitana Pride, una manifestacion per mostrar l'estacament a la cultura occitana, en particular roergassa.
Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, foguèron doncas talhats de l'enregistrament.
Emission realizada a Lo Motàs, a l'escasença del collòqui ISLRF (Institut Supérieur des Langues de la République Française) organisat per Aprene.
Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, foguèron doncas talhats de l'enregistrament.
Emission realizada a Lo Motàs, a l'escasença del collòqui ISLRF (Institut Supérieur des Langues de la République Française) organisat per Aprene.
Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, foguèron doncas talhats de l'enregistrament.
Dins l’encastre d’una mission de collectatge, de numerizacion e valorizacion d’emissions occitanas de ràdios associativas, lo CIRDOC - Institut Occitan de cultura, en associacion amb la DRAC (Direction Régionale des Affaires Culturelles), s’engagèt dins la mesa en linha massiva de ressorças sonòras sovent mesconegudas de las ràdios associativas qu’an d’emissions en lenga occitana.
Unas qu’èran pas als formats numerics van esser numerizadas, las autras, ja numerizadas, son a èstre mesas en linha sus Occitanica.eu pel CIRDOC - Institut Occitan de cultura per fin d’èstre accessiblas a totes.
Trobaretz aquí lo ligam per descobrir las ràdios e emissions en linha.
CFM Rodez :
L'occitan pels nulasses
Ràdio Lenga d'òc :
Agach de femnas
Biais de dire en Lengadòc
Camina que caminaràs
Cronica Istorica
Jaume Ièr : Un rei nascut a Montpelhièr
La saga dau Larzac
Per joia recomençar
Un libre per esser liure
Radio Occitania :
La Granda Charadissa
Emission realizada a Marselha, a l'escasença de la novena edicion del Babel Med, un festenal compausat de concerts, rescontras e conférencias sus las musicas del contorn mediterranèu.
Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, foguèron doncas talhats de l'enregistrament.
Aquel videoguida d'animacion s'estaca a l'estudi d'aquela periòde carnièra per las lengas de França, que constituïguèt la Revolucion francesa (1789-1799).
Foguèt realizat en 2023 dins la continuitat de la colleccion e-Anem, mercés al partenariat negat entre lo CIRDOC - Institut occitan de cultura e l'Universitat Tolosa Joan-Jaurés.
Version occitana sostitolada en francés.
Tèxte occitan
Quand restontís la Revolucion francesa, sos partisans son confrontats a un dilèma : lor objectiu es d’espandir lo messatge revolucionari demest lo pòble per obténer son sosten. Mas pauc de monde sabon lo francés, la màger part parlan lor lenga regionala.
Al començament, los revolucionaris s'encargan de traduire los decrets novèls dins las lengas de França. L’entrepresa es gigantassa, e fa espelir 96 volums de traduccions.
Mas apareisson lèu mai d'un empach : economics, tecnics e sustot ideologics. D’unes revolucionaris presican d'efèit un apròchi radicalament diferent. Tre 1790, lo Provençal Mirabeau declarava « Il est temps de parler françois dans les lois françoises, et d'ensevelir ce style gothique sous les débris de la féodalité » mentre que l’abat Grégoire lançava una enquista granda sus « les moyens d’anéantir les patois ».
La politica de traduccion es finalament abandonada alara que l'ostilitat cap a las lengas regionalas s'impausa pendent la Terror. Lo deputat Bertrand Barère ten un discors violent ont assòcia las lengas de França als contrarevolucionaris fanatics e a la barbariá. Es représ per l’abat Grégoire que preconiza de fòrabandir los parlars locals al profièit del francés, sola lenga que se deurà ensenhar dins las escòlas de la Republica.
Aquel climat que s’i mesclan ostilitat declarada e presa en compte pragmatica de la realitat de terren empachèt pas pr’aquò l'usatge de las lengas localas dins los escrits de propaganda, revolucionaris tanplan coma contrarevolucionaris. A Tolosa, lo paire Sermet, defensor afogat de la Revolucion, dispausa aital d’una notorietat considerabla.
Finalament, ça que la, la Revolucion vei lo trionf d’una linha dura que fa del francés la sola lenga de la libertat e del progrès, e remanda las lengas regionalas al passat e a una societat retrograda. Una fractura ideologica en forma d’oposicion binària que travèrsa los sègles e pesa encara uèi dins lo paisatge politic francés.