Explorar los documents (4558 total)

vignette_61466.jpg
Bernard, Katy
Terrasa, Xavier
Duchesse d’Aquitaine, reine de France puis d’Angleterre, Aliénor (1124-1204) fut liée, de même que sa famille, à l’art des troubadours et des auteurs célèbres de son temps : par exemple, Guillaume IX d’Aquitaine, son grand-père paternel, est le premier troubadour connu ; Marcabru et Cercamon chantèrent son père, Bernard de Ventadour la chanta… et son fils, Richard Cœur de Lion fut auteur lui-même.
Ce livre disque propose une immersion dans l’art des troubadours, le trobar, une découverte des poésies profanes et courtoises en occitan et de leur mélodie ; un voyage aux origines de notre littérature et de notre musique occidentale.
Pour chaque chanson, cet ouvrage offre une présentation, son texte originel occitan, sa traduction poétique ainsi qu’un enregistrement. Le lecteur-auditeur pourra également découvrir quelques chants latins et des pièces instrumentales.
Le disque réunit un collectif d’artistes reconnus autour de Margaux Zubeldia, David Zubeldia et Xavier Terrasa de l’ensemble La Flama : Pascal Caumont, Brice Duisit, Camille Bonnardot, Emmanuel Bonnardot et Christian Ploix. Chacun développe sa propre interprétation de l’art des troubadours. Les chansons sont restituées en paysage sonore.
vignette_61463.jpg
Lagarda, Andrieu
Andrieu Lagarda vos convida al país dels contes qu’es lo país dels sòmis tanben.
Dins aquel país meravilhós, i trobaretz de reis e de reinas, de princes e de princessas, las filhas del solelh, de bruèissas, de bèstias que parlan coma nosautres, lo famós Joan de l’Ors, d’ausèls embelinaires e plan autres personatges extraordinaris…
D’una escritura clara e linda, aqueles nòu contes son venguts de classics per uèi e per deman : Las tres pomas d’irange, Las doas palometas, Còs-sens-anma, Joan de l’Ors, Lo peis de la corona, La Montanha Verda, Bufòla e lo lop blanc, Grand-Guilhèm o las pelalhas, La Bèstia dels sèt caps.
Daissatz la pluma d’Andrieu Lagarda vos menar pels caminòls del conte ont se donan la man paraula populara e escritura personala de l’autor.

Amb un lexic occitan-francés.
Enregistrament del tèxte complet sus CD per Maria-Odila Dumeaux.
vignette_61461.jpg
Libe-revista qui prepausa articles en occitan sus las granas questions actuaus. E aquò, dens la pluralitat lingüistica e disciplinària (filosofia, arts, sciéncias sociaus, sciéncias duras…). Aqueste numèro 4 qu'ei consacrat a las sciéncias: çò que son las sciéncias e la lor evolucion pendent los sègles, com se hargan las coneishenças dens diferentas disciplinas com las matematicas o l'arqueologia, com se'us pòt manipular, e presenta quauquas pistas sus la lor plaça doman. E tostemps dens ua volontat spinozista: “Ni ríder, ni plorar, [mes] compréner”.
vignette_61460.jpg
Jouve, Anne
Vernet, Florian
Tant s’empòrta... la Tramontana es un roman jos fòrma de scenari escrit per una saga televisada. Los autors ne son dos joves inscrits en master a l’universitat d’Ais de Provença, Angèla e Frederic, amics despuèi la terminala. Lor passa pel cap d’escriure un scenari que de societats de television generalista poirián crompar... mas lor creatura lor escapa lèu : la saga qu’an imaginada genre FR3 vira a la cacofonia deliranta e satirica.
vignette_61459.jpg
Sèrras, Joan-Claudi
L’arqueta del divenc Marqués es un roman d’intriga policièra, que la trama n’es la descobèrta supausada, dins los darrièrs meses del sègle XX, d’un manuscrit desconegut del marqués de Sade, escrit en occitan provençal. Aquò engendra controvèrsias e intrigas dins los mitans universitaris, sustot occitans, aital coma compòrtaments incontrolables de societats secretas e la preocupation dels poders politics. Aquel roman d’ambient gotic es l’escasença d’un questionament sus l’influéncia de la literatura. 
vignette_61457.jpg
Romieu, Bernadeta
País negat es l’istòria de Simian, un jovent nascut en Aubrac e que torna de la guèrra d’Argeria. S’i mesclan los sieus remembres d’enfança, çò que visquèt pendent la guèrra e un projècte de barratge que va negar lo país.
vignette_61456.jpg
Ros, Joan
Viatges es un recuèlh de racontes inspirats per las peregrinacions de l’autor en Russia e en Irlanda. Es lo recuèlh que ven completar en trilogia los dos primièrs publicats a l’IEO-IDECO : Champeiradas (2005) e Ciutats (2008).
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Los Rencontres de Salinelles 2026 se debanaràn del 29 al 31 de mai a Salinèla (Gard). 
Aculhit per la comuna dins l'iranjariá e lo pargue del castèl, aqueste eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los grands tèxtes de la tradiction literària d'òc. 

Ongan, la literatura joinesa occitana, la poesia corsa (granda convidada de l'edicion) o encara la literatura de còrda, seràn al programa. Amb lo dissabte de ser, un concèrt de grope transalpenc, Lou Dalfin. 

Lo programa complèt aquí.

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon del libre d’Òc / Exposicions

Editors, Librariás e Revistas

Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Revista ÒC, Le Félibrige, Reclams, IEO-IDECO, Espaci Occitan deis Aups

Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
vignette_61452.jpg
Javaloyès, Sèrgi
Marieta e Joantòt que viven dab los pairs dens ua bòrda de la campanha landesa. Un matin, que s'aperceben que l'Aucòta, la lor petita auca, qu'a desapareishut. Lavetz que decideishen de la cercar e qu'ei un Guiva-roi, l'ausèth qui sap tot deus dias e de las nueits, qui'us va guidar peu país misteriós de la Lenga perduda. Com dens los contes mei bons, lo temps que'us ei comptat e las espròvas hèra nombrosas. Los dus eròis que van muishar coratge e intelligéncia entà tornar trobar la lor lenga e atau sauvar la lor amiga.
vignette_61451.jpg
Dibon, Henriette
Avignonnaise, Henriette Dibon fut comptable, journaliste, et, enfin, archiviste au Palais du Roure. Proche du marquis de Baroncelli et de Joseph d’Arbaud, c’est une voix essentielle de la littérature provençale du vingtième siècle. Si elle reçut le Prix Mistral en 1952 pour son roman Ratis, elle entra très jeune en poésie, et l’écriture l’a accompagnée tout au long de sa vie. Exprimant une inlassable quête de liberté dans l’attrait pour les étendues sauvages de Camargue, les montagnes du Valais ou dans ses élans vers l’ailleurs, ses poèmes sont surtout une méditation sensible sur l’existence.

Édition établie par Estelle Ceccarini
sus 456