Explorar los documents (4558 total)

vignette_61450.jpg
Bonnel, Émile
Émile Bonnel (Villeneuve-lez-Avignon, 1915-2009) « Fonctionnaire du service des Monuments Historiques. Libéral et anti-félibre. A publié en 1949 un mince recueil de poèmes : Toccatine. » Ainsi fut rédigée la trop brève notice biographique d’Émile Bonnel, dans l’anthologie des Poètes Provençaux d’aujourd’hui. Il publia ses poèmes dans les revues provençales : L’Armana prouvençau, Fe, Marsyas, avant de réunir une large part de son œuvre poétique dans le recueil Coulour d’oumbro e de pan (Couleur d’ombre et de pain), qui obtint le Prix Mistral, en 1954. Celui qui chemine Au camin de Sant Jaque – notre voie lactée – connaît l’errance, le froid, l’éclat du monde, tel un Pèlerin au regard étonné.

Édition établie par Clément Serguier
vignette_61449.jpg
Ganhaire, Joan
Chantagreu... Vos sovenetz de queu vilatge ? Se fau pas fiar a la tranquillitat aparenta dau borg e au 'nar lent e suau de la Claraiga. Ren s’es bien 'melhorat dempuei que l’avem laissat. Se’n passa enquera de bravas dins las charrieras dau borg e los termes d’alentorn. La lucha es totjorn bien inegala contra las peiras, los auseus famgalits e lo meschant temps. Los beveires beven totjorn, mai si quò lor fai far de meschantas rencontras, los dròlles son totjorn 'guissables, mai si son fins peschaires, los chaçaires son totjorn tan menteires, nòstre curat coneis per un còp quauquas satisfaccions. E los estrangiers ! En despiech de temptativas per aprener l’anglés, los Chantagreus aiman gaire se far mocar, e 'laidonc, la venjança será terribla ! Òc !

Tornatz a Chantagreu, seretz pas deçaubuts !
vignette_61448.jpg
Ferré, Joan Pau
Aqueth recuelh de quate novèlas que perpausa un viatge literari enter passat, present e futur, en mesclar realisme quotidian, anticipacion e memòria istorica. Dab racontes vius, Joan Pau Ferré qu'explòra l'umanitat, la cultura occitana, en liurar portrèits colorats e ambients autentics deus Pirenèus e deu Sud-Oèst.
vignette_61445.jpg
Nespoulous, Georges
Lo camp militar de Larzac creat en 1902 foguèt, tot lo sanclame del sègle vint, un luòc provocant l’interès dels estatjants de Roergue mas tanben, los tres quarts del temps, l’èrnha dels òmes apelats per participar a de manòbras militaras. Dos periòdes se debanan dins aqueste roman. Lo primièr se passa a la fin de las annadas cinquanta e a la debuta de las annadas seissanta pendent la guèrra d’Argeria. Lo camp militar foguèt agençat en camp d’embarrament de militants del F.L.N. (front de liberacion nacionala). Lo segond se debana dins las annadas setanta amb lo projècte d’espandiment del camp militar que provoquèt lo regèt massís dels païsans de Larzac e d’una certana opinion publica. Es dins l’ambient d’aquestes dos periòdes que l’autor situa l’accion del roman. Mesclant ficcion e realitat nos fa viure d’eveniments istorics e de dramas misterioses.
vignette_61441.jpg
Lobel, Arnold
« Longtemps a, hèra longtemps a, ne i avèva pas colors. » Atau que s’avia aqueste conte miejancèr. En negre e blanc, lo monde qu’ei drin triste. Urosament, mercés a las potingas d’un magician simpatic, las colors qu’apareishen. Envadissentas au començament, armoniosas a la fin… peu plaser deus uelhs !

Ua faiçon amusanta e esberida d’ensenhar aus pintres joens quin se hèn las colors.

Revirat per Karine Bordenave e Patric Guilhemjoan
vignette_61437.jpg
Gairal, Sèrgi
Lo roman conta una desaparicion, la de Celina, una joventa de vint-e-dos ans, incomprensibla, plan misteriosa. Un roman que nos rapèla que las "desaparicions inquietantas" son malurosament e regularament d’actualitat. Una istòria fòra nòrma ! Un scenari excepcional ! Una intriga passionanta, plena d’interrogacions, de sospechas, de suspresas, de la debuta a la fin, e quina fin ! Incredibla, extraordinària, inimaginabla, una fin que pausa talament de questions… e que laissa lo legeire estabosit !
vignette_61436.jpg
Mathieu, Crestian
Crestian Mathieu (1921-1991) èra medecin, dins Tarn, tanben majoral del Felibritge, Mèstre-es-Jòcs de l’Academia dels Jòcs Florals… Sas cronicas de « medecin al campèstre » foguèron publicadas dins Lo Gai Saber entre 1985 e 1988. I conta d’eveniments ligats a son trabalh, en un temps ont los mètges devián èsser competents pertot, acarats a una forma de gravitat. Çaquelà, bravament de cronicas son umoristicas !
vignette_61435.jpg
Casanova, Joan-Ives
Racònte autobiografic, La Paraula perduda es concebut coma un pensament sus la preséncia de tres lengas dins l’enfança e la bastison d’un subjècte au còr d’aqueu crosament. Ansin, i prenon plaça non solament lei lengas dins son oralitat, mai tanben l’afortiment d’una paraula que lei libres venon necites a l’espeliment d’aquela paraula perduda.
vignette_61433.jpg
En 1904, Frédéric Mistral recevait le prix Nobel pour une œuvre entièrement écrite en provençal : qui le sait aujourd’hui ? Pourtant, depuis le Moyen Âge et jusqu’au xxie siècle, des écrivaines et écrivains pensent et rédigent dans d’autres langues que le français, révélant une diversité culturelle injustement absente des programmes scolaires.

Et si le paysage littéraire enseigné à l’école révélait enfin toute la richesse des langues de France ? De la terre médiévale des troubadours occitans aux rivages polynésiens, des bords du Rhin aux montagnes corses, Florilangues nous invite à un voyage inattendu au cœur d’œuvres que l’on a trop longtemps invisibilisées. Cet ouvrage rassemble 35 textes issus de 16 domaines linguistiques. Chaque extrait, accompagné de sa traduction française, est précédé d’une présentation rédigée par des spécialistes de chacune des langues.

Un florilège pour découvrir – et faire découvrir – une littérature multiple, vivante, profondément ancrée dans notre histoire commune. Il est temps que tous les élèves de notre pays sachent qu’elle existe.
vignette_61430.jpg
Séguier, Maud
Sul camin del feminisme es un ensag qu’explòra las nocions fondamentalas de l’egalitat entre los òmes e las femnas a travèrs doas lengas : l’occitan e lo frances. Aqueste libre permet de faire sos primièrs passes sul camin del feminisme o de noirir de soscadissas ja entamenadas en s’apiejant sus de basas concretas e chifradas e de ressorgas.

Maud vos propausa un apròchi accesible e atrasent de las basas del feminisme, en botant en lum de concèptes coma lo sexisme, lo patriarcat, la luta contra los estereotipes de genre, las violéncias sexistas e sexualas e la deconstrucicon de nòrmas patriarcalas. Lo viure amassa, lo partatge, lo metissatge, la dubertura d’esperit es tanben l’adn de l’occitan. Una lenga e una cultura solament reconegudas coma patrimòni en França mas que son plan vivas. Lo feminisme se pensa tanben dins nòstras lengas regionalas. Las doas lengas son mesas en valor per permetre a cadun•a, francofòn•as o occitanofòn•as d’accedir a de concèptes universals sens barradissa linguistica.

Dintrar sul camin del feminisme, es acceptar una convida a créisser que lo camin pòt èsser inconfortable, de còp esclairant e totjorn enriquissent. A cada pas, nos buta a interrogar nòstras evidéncias, a questionar las nòrmas eiretadas, a gaitar diferentament lo monde que nos enròda. Nos convida a soscar la societat, sos mecanismes, sas injustícias, mas tanben a soscar sus nos, nòstras practicas, nòstres privilègis, nòstres silencis. Escrit dins un estil simple mas percutiu, l’ensag es destinat a un public larg que siá neofit o ja engatjat dins las reflexions feministas.
sus 456