Explorar los documents (4561 total)

vignette_60825.jpg
Actes du 13e Congrès international de l'Association Internationale d'Études Occitanes (AIEO) qui devait se tenir à Cuneo du 6 au 11 juillet 2020, mais qui, en raison de la pandémie de COVID 19, s'est tenu en ligne en juillet 2021, publié per Andrea Giraudo, Walter Meliga, Giuseppe Noto, Aline Pons et Matteo Rivoira.

Le thème est « Occitània : centres et périphéries », et se concentre sur la relation entre le centre et la périphérie des domaines linguistiques et culturels (c’est-à-dire entre les centres et les périphéries), et donc entre la minorité et la majorité, entre l’identité locale et la dimension nationale ou européenne, et finalement entre le concept de « barrière-frontière » et celui de « pont-frontière », c’est-à-dire entre la séparation et le contact. Cette dialectique complexe et multiforme, porteuse en elle-même d’innovation et de croissance, se prêtait à être étudiée à la fois dans une dimension pour ainsi dire « interne » à la langue et à la culture occitane et dans la relation entre la langue et la culture occitane et les civilisations avec lesquelles elles ont été en contact depuis le Moyen Âge et avec le reste de l’Europe.
vignette_60824.jpg
Vernet, Florian
Tota ma vida, coma persona e coma escrivan (50 ans d’escriptura entre recuèlhs de novèlas e romans!) se serà debanada entre dos monds al còp vesins e diferents : opausats a vegadas, conflictuals, superpausats d’autras, mesclats, risolièrs o tragics, frairals e complicis o ferotjament antagonistas.

Aqueles escrits son lo rebat de tota una existéncia, deformat, caricatural o barròc mas a la vertat rebat de la realitat tala coma n’ai la percepcion mai correnta, çò qu’explica la màger part, caotica, de las tematicas que son estadas e que demòran las miás. D’autres diràn : las obsessions. Lo rebat cèrtas, mas subretot la traça mai prigonda e significativa de la percepcion qu’ai de la realitat ont vivi, e qu’a donat son nom a aqueste darrièr recuèlh : anamorfòsis.

Avèm totes dins los uèlhs de la memòria aqueles quadres fabuloses ont Salvador Dalí jòga amb las illusions d’optica, per ieu es parièr, levat que non es un jòc, es lo biais qu’ai de percèbre una realitat dobla, forçat que soi de la far passar dins un mejan d’expression qu’es unic.
vignette_marenostrum.jpg
EPCC Narbo Via
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Calandretas Narbonesas
Région Occitanie Pyrénées-Méditerranée

PRESENTACION 

Embarcatz per un periple poetic e musical al còr de Mediterranèa e del musèu Narbo Via ! D'Ovidi, d'Omèr o de Virgili fins al Trobadors e poètas d'uèi, lo compositor e musician Gérard Zuchetto nos convida a percorrir lo monde de la mar e del viatge, portat per las sonoritats de las lengas latina, occitana, catalana, espanhòla e francésa. Jos l'agach benvolent de las òbras anticas, cinc musicians en acostica faràn ressondir la musica e las lengas, fasent sorgir tota una part de cultura mediterranèa lo temps d'un concèrt al musèu.
Un eveniment en partenariat entre l’EPCC NarboVia e las Calandretas Narbonesas, dins lo quadre del festenal Total Festum portat per la Region Occitània

INFORMACIONS PRACTICAS 

Narbo Via : 2 av. André Mècle - 11100 Narbona 

Entrada gratuita al concèrt

Ne saber mai :
Site internet : https://narbovia.fr/ 
Tèl : 04 68 90 28 90

vignette_totalfestum.jpg
FELCO-CREO
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Région Occitanie Pyrénées-Méditerranées
Département de l'Hérault
Montpellier Méditerranée Métropole
Université de Montpellier

PRESENTACION 

Botanica - Contes - Cosina - Musica - Poesia

Cada an, lo  CREO Lengadòc participa al grand projècte Total Festum jos l'egida de la Region. Cada an, causissèm un departament diferent, per significar nòstra implantacion academica : Bosigas, Somiere, Narbona, Langonha e Montpelhièr per l'edicion 2024 dins lo quadre meravilhós del Jardin de las plantas. Cada an tanben, ligam lo tèma causit amb lo dèl projècte academic e per 2023-2024, l'educacion a la biodiversitat. Nòstre eveniment s'adreça en prioritat als ensenhaires, als escolans e a lo lors parents mas lo desiram tanben largament obèrt al public, dins l'esperit de convivialitat e de paratge qu'es lo de Total Festum.
Mantuna activitat serà prepausadas de 10 h a 19 h
- visitas guidadas del jardin per Florence Faure-Brac, especialista de botanica e occitanofòna.
- visitas guidadas del jardin per los jardinièrs (los arbres remirables, l'òrt e la permacultura, l'istòria del jardin, completadas de supòrts de mediacion Lenga viva, Lenga del viu / Langue vivante, langue du vivant concebuts e ofèrts pel CIRDOC – Institut occitan de cultura
- talhièr suls ausèlhs per Valérian Tabard, de la liga de proteccion dels ausèlhs – LPO
- talhièr de cosina a basa de plantas
- talhièr danças…

Coma d'animacions artisticas
- lecturas de poèmas pels escolans e etudiants
- contes de Jòrgi Gròs interpretats per Claudine Paul
- concèrt
e encara mai
- estanquet assegurat pels parents d'escolans de l'escòla bilingüa publica Madame de Sévigné
- venta de libres e documents pedagogics

Per ajudar la còla d’organizacion del CREO, s’inscriure sus aquel document participatiu.

INFORMACIONS PRACTICAS 

Jardin de las Plantas de Montpelhièr 

Entrada liura e gratuita

Ne saber mai : https://www.felco-creo.org/1er-juin-2024-montpelhier-total-festum-creo-lengadoc-festenal-de-la-biodiversitat-locala/ 

vignette_60819.jpg
Cassagnet, Eva
Eva Cassagnet que s'i torna dab un libe navèth taus mainat, L'ors e las sasons. Ua beroja istòria inatenduda. Per exemple, coneishetz la complicitat de l'ors dab l'estela polara? Que vos deisham descobrir lo monde meravelhós e poetic deu son libe.
vignette_60816.jpg
Martí Bertran, Pere
Martí Bertran, Pere. Ill.
Quan Robèrt ges damb sa pairin a cercar es tresaurs deth bòsc, non sap pas qu’aquerò que trobaràn ei fòrça mès meravelhós qu’aquerò que s’auesse podut imaginar... Aguesta ei era istòria d’un mainatge qu’apren quines son es vertadères riqueses qu’era natura mos aufrís. A partir d’un recit senzilh e emocionant, descorbiratz, amassa damb eth protagonista, era fauna e era flòra de quauqui bòsqui.
vignette_60812.jpg
Daram, Audrey
Daram, Hélèna (Illust.)
Conte musical en occitan e en francés. - Pollenciutat es la vila de las flors e dels jardins. L'annada que fan lors uèch ans, totes los mainatges i recebon un present plan particular e plan preciós. Recebon lor grana. Las granas son totas diferentas e caduna es unica al mond. Coma totes los mainatges de son atge, Lenà descobrís sa grana al matin de Pascas, mas es pas una grana… Es un calhau. Que va venir Lenà ? Un calhau a pas jamai balhat de flor, se Lenà se retròba sens flor, aurà pas de jardin, aquò seriá catastrofic. Jamai an pas vist aquò a Pollenciutat… Aquesta annada Lenà va aprene que per créisser, se cal de còps alunhar dels camins batuts e far pròva de paciéncia e d'un pauc d'imaginacion.

Libre + CD
vignette_pastoralavolurs.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

PRESENTACION 

La Rampe-TIO interprèta lo tèxte crudèl mas poetic de Max Rouquette, tornant visitant lo genre tradicional de la pastorala.
Un ser de Nadal, un ric païsan e son esposan se planhon de la pigresa dels paures. Dos mendicaires frapan a la pòrta e pervenon a convéncer la femna que son Sant Pancraci e Sant Grabié en mission sus tèrra. Aculhits coma cal, los dos pretenduts sants fisan a lors dos òstes un grand secrèt : un tresaur es escondut jos la tèrra a una lèga del mas.
L’espectacle, en cors de creacion, serà presentat al public al sortir d’una setmana de trabalh.


INFORMACIONS PRACTICAS 

CIRDÒC - Institut occitan de cultura : Béziers, 1 Boulevard Duguesclin


Entrada gratuita sus inscripcion : 

secretariat@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.13. 

vignette_literari_pinsaguel.jpg
Médiathèque Salou Casaïs de Pinsaguel
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Occitanie Livre et Lecture
Librairie de la Renaissance

PRESENTACION 



Carta blanca a l'autritz Cecila Chapduelh per aquel segond cafè literari a Pinsaguèl. Lecturas, escambis, talhièr practic, seràn al programa d'aquel rendèz-vos familhal.

Per aquela segonda annada, lo cafè literari « Total Festum literari » prepausat pel CIRDOC e la mediatèca Salou Casaïs de Pinsaguèl, dona carta blanca a l'autora Cecila Chapduelh a l'entorn de son recuèlh « Mina de plomb, mina de ren - Mine de plomb, mine de rien ».
L'obratge, paregut en 2023 en cò de las edicions Jorn, dona a ausir lo cant d'una femna liura. Un rdv entre escambis, lecturas mas tanben practicas, puèi que l'artista vos prepausa de vos ensajar al vòstre torn a la mina de plomb.


INFORMACIONS PRACTICAS 

Médiathèque Salou Casaïs - 1 rue du Ruisseau, 31120 Pinsaguel

Entrada gratuita sus inscripcion : 

 mediatheque@mairie-pinsaguel.com /  05.61.76.88.68.

vignette_60807.jpg
Casanova, Jean-Yves
Malgré des tentatives anciennes et récentes, notamment celles de Marcel Carrières, Charles Camproux, Philippe Gardy et Emmanuel Desiles, l’histoire des premiers romans écrits en langue d’oc, du moins en prose, n’a pas été vraiment analysée dans sa globalité, son étendue géographique et sa chronologie. Ce présent volume tente de remédier à ce manque en mettant en perspective les différents romans en langue d’oc parus de 1840 à 1930. La première date correspond à l’apparition du genre en ce XIXe siècle, textes imprimés en volume, en diverses livraisons, sous forme de roman-feuilleton, ou même restés manuscrits ; cette date d’ouverture se réfère à celui de Garcin, La Roubinsouno prouvençalo, premier opus du genre. La date limite est celle des années qui suivirent la parution de La Bèstio dóu Vacarés de Joseph d’Arbaud, tentative exemplaire de constitution d’une langue romanesque remarquable. La présente étude comporte un corpus de plus d’une cinquantaine de romans, certains connus, d’autres peu étudiés, d’autres encore inconnus, restés manuscrits ou publiés dans des périodiques peu accessibles, comme Estève de Valèri Bernard ou les romans toulousains parus dans Lé Gril. Ce travail se concentre donc sur cette mise en perspective chronologique, tout en donnant de ces romans un large aperçu analytique et sociologique afin qu’ils puissent être replacés dans un mouvement plus large. Enfin, ce travail pose une série de questions sur la définition du genre, sa socialisation, sa permanence ou son absence dans l’histoire de la littérature d’oc, le lectorat qui y est afférent, puis tente une comparaison avec des situations semblables, celles de l’émergence des romans catalans, corses et bretons.
sus 457