Explorar los documents (4565 total)

vignette_23102.jpg
Eça de Queiroz, José Maria
Blasco, Joaquim (Trad.)
José Maria Eça de Queiroz (Póvoa de Varzim, 1845 – Neuilly, 1900) es un romancièr màger de la literatura europèa. De còps qualificada de realista, d’autres de naturalista, l’òbra d’Eça de Queiroz es fòrça mai qu’aquò. Grand viatjaire, en partida coma diplomata (L’Avana, Londres, París…), Eça de Queiroz a sauput completar sa formacion de jornalista e d’escrivan per una observacion fòrt lucida dels monds que frequentèt. 
Sa pròsa, apiejada sus una lenga poetica, es pastada dins una subtila mescla d’ironia eleganta e de modestia clarvesenta. Eiretièra de las literaturas dels sègles XVIII e XIX, anóncia ja lo biais dels grands prosistas del sègle XX. Lo Mandarin presenta las caracteristicas que disèm. A la diferéncia dels romans monumentals ja citats, o del cap d’òbra Os Maias, es un roman cortet que, ni per tot, es plan representatiu de l’òbra d’Eça de Queiroz. Per moments nos fa pensar al Voltaire de sos melhors contes. Mas dins lo tèma causit, dins l’atmosfèra creada, dins lo biais d’evocar personatges e païsatges, lo legeire que coneis los racontes de Jorge Luis Borges se mainarà qu’Eça anóncia ja la pròsa de l’escrivan argentin, una de las melhoras del sègle XX. E s’enganarà pas ja que, per l’autor de Ficcions, Eça de Queiroz « es un dels mai grands escrivans de totes los tempses ».

Revirat del portugués per Joaquim Blasco
vignette_23089.jpg
Còrdas, Leon
« Vadut en Menerbés en 1913, Leon Còrdas que consacrè la soa vita a la difusion de la soa lenga mairau, l’occitan, qui, despuish los trobadors, retreniva a grans clams en Lengadòc. Mei que dens los sons romans o las soas pèças de teatre, qu’ei dens los sons poèmas qui ten a l’universalitat : en efèit, per las rimas armonicas de la lenga, la gèsta quotidiana qu’ei sublimada entà aténher lo perhons de l’èste. » - IÈO Edicions

Arreviradas de l'autor et de Joan-Maria Petit.

Tà'n saber mei
vignette_23077.jpg
Bodon, Joan
Un dels grands romans de Joan Bodon.
Se sap malaut d’un cancèr, a fugit son mond familièr, e arriba per azard a Clarmont d’Auvèrnha. Per de qué pas i passar sos darrièrs jorns ? 
Existís una traduccion francesa del libre d’Alem Surre Garcia Le livre des grands jours, disponibla dens la colleccion Passatge.
vignette_23075.jpg
Unamuno, Miguel de
Blasco, Joaquim
Miguel de Unamuno es un escrivan màger de la literatura en lenga espanhòla.
L’ateïsme catolic es una cresença segon la quala la cultura, las tradicions, los rituals e las nòrmas del catolicisme devon èsser acceptats e seguits, mas dins lo qual l’existéncia de Dieu es regetada.
Es aquela « filosofia » qu’es illustrada pel roman San Manuel lo Bon, Martir (1930).
vignette_23074.jpg
Ostau d’edicion de l’Institut d’Estudis Occitans, que lo son sieti sociau es basat a Tolosa. Desempuish 50 ans, qu’edita libes en occitan e sus la lenga e la cultura occitanas, dedicats a l’ensemble de la poblacion e participa, atau, a la socializacion de la lenga.
vignette_23073.jpg
Delbès, Géraud
En aqueth obratge, descobritz mei de 150 mots, expressions e autas curiositats d’origina occitana. Daubuns que son utilizats dens lo francés entenut dens l’ensemble deu parçan lingüistic occitan : la cagne, boudu, escagasser, bufadou… Mei qu'aquò, d’autes mots qui vienen de l’occitan que son passats dens lo francés emplegat dens l’Exagòne : pétanque, castagne, bidasse, gnaque… Tots aqueths mots que hèn partida de la nosta vita vitanta. Mei o mensh, que parlatz déjà occitan shens vse n’apercéber !
Retrobatz mots mes tanben toponimes e mei qu’aquò patronimes d’origina occitana.
L’occitan n’ei donc pas ua lenga deu passat. Qu’ei hòrt presenta e de mei capabla de s’adaptar a l’evolucion de la nosta societat. Aqueth libe que presenta tanben neologismes : quin se ditz en occitan un selfie, une trottinette o une tablette numérique ? Responsa assegurada en aqueth libe qui s’adreça a tots : que parletz occitan o non, que demoretz en País d’òc o non, qu’auretz tot lo plaser de descobrir o tornar descobrir los mots qui vienen d’aquera beròja lenga d’òc.
vignette_23072.jpg
Kamakine, Paulina
Qu'ei un libe bilingüe (e trilingüe - italian - per la partida Valadas Occitanas) qui presenta poesias de 36 poetessas e cançonairas d'òc, contemporanèas, de tots los parçans (Auvernha, Gasconha, Lengadòc, Limosin, Provença, Valadas Occitanas). Lo libe que muisha l'espiar de las hemnas d'òc suu país, sus la familha, sus l'amor e la vita de uei. Las expressions, los estiles, las sensibilitats que van de la tendressa a la malícia. Quina diversitat! Quina creativitat! E quina riquessa!

Las autoras: ADRIANA ABELLO - LUCIA ABELLO - SORETA ALLARD – LOU PETÌT AUSÈTH - MARILENA BELTRAMO - SILVIA BERGER - MAGALÍ BIZOT DARGENT - BENEDICTA BONNET – NADINA BORGÉS - TERÈSA CANET - ESTELLO CECCARINI – CECILA CHAPDUELH - AMY CROS - DANIELA DAO ORMENA – DOMENJA DECAMPS - FRANCESCA DUDÒNHON - TÒNI ESCALA – DANIÈLA ESTÈBE HOURSIANGOU - MAYO FEUGAS - GENEVIÈVA GALLEGO - TIZIANA GALLIAN - JOSÍ GUILHÒT - CATERINA GIUSIANO - LISA GRÒS - NICÒLA LAPORTE - AURELIÀ LASSACA – SARA LAURENÇ ZURAWCZAK - EMILIANA LAVIGNE - OLGA MARTINO - MARINETA MAZOYER - BRIGITA MIREMONT ORAZIO – TRESIÀ PAMBRUN - TIZIANA RAINA - CATERINA RAMONDA – LILIANA ZAND – ZINE
Coordinacion : PAULINA KAMAKINE
Avantdíser : ANNA-PÈIRE DARRÉES
vignette_23069.jpg
Delibes, Miguel
Carles, Sèrgi (Trad.)
Dins una escritura viva, ritmada, fòrta, que nos tòca al còr, Miguel Delibes, grand romancièr espanhòl del sègle XXen, nos balha amb Los sants innocents un cap d’òbra vertadièr. Dins lo campèstre d’Estremadura, al temps dels grands proprietaris, mèstres e vailets vivon dins de mondes plan desparièrs. Los paures, estacats a la tèrra, enduran, cada jorn, someses a la volontat del mèstre. Mas, dins aquel monde, s’i encontra tanben d’innocents que la sauvatgina esmòu. Aital es amb Azarías que sap parlar als aucèls e los aprivada : don estranh que serà lo nos del drama final d’aqueste raconte realista e poetic.

Revirat de l’espanhòl per Sèrgi Carles.

Amb un lexic occitan-francés.
goudoulin.jpg
Ostal d'Occitània

PRÉSENTATION

Animée par Daniel Rigaud, archiviste aux Archives départementales de la Haute-Garonne, cette conférence sera l'occasion de se plonger dans la vie et l'oeuvre de cet artiste du début du 17e siècle, natif de Toulouse. Ardent défenseur de la langue d'Oc, poète de génie, Goudouli a marqué son époque notamment avec la publication de son Ramelet Moundi.
Parfois oublié, souvent redécouvert, Goudouli est pourtant une figure essentielle de notre patrimoine local, toulousain et occitan.

INFORMATIONS PRATIQUES

Ostal d'Occitània - 11 rue Malcousinat. 
Tél : 05 61 22 13 31 / www.ostaldoccitania.net 

batbie.jpg
Ostal d'Occitània

PRÉSENTATION

Dans ce récital poétique créé à partir de l'ouvrage « Florilège poétique des Langues de France (alsacien, basque, breton, catalan, corse, occitan)», première grande anthologie poétique consacrée aux langues de France (Éditions Le Bord de l'Eau sous la direction de M-J Verny et N. Paganelli, mars 2019), Muriel Batbie Castell décide d'en explorer toutes les possibilités au fil d'un parcours brillant, véritable prouesse vocale et linguistique alternant les chants a capella et les lectures poétiques en 6 langues, le tout construit dans une trame de récit de voyage.
Originaire de Toulouse, la chanteuse, après  un double cursus de formation musicale en Conservatoire avec une spécialisation en musique ancienne ainsi qu'universitaire en lettres, langues et arts et une spécialisation en langue occitane, se consacre aujourd'hui, entre autres activités artistiques  et pédagogiques, à l'interprétation d'œuvres poétiques anciennes ou contemporaines.

INFORMATIONS PRATIQUES

Ostal d'Occitània - 11 rue Malcousinat. 
Tél : 05 61 22 13 31 / www.ostaldoccitania.net 

sus 457