Explorar los documents (955 total)

vignette_22336.jpg
Videoguida : Queribús (lenga e sostítols en occitan)

Nis d'agla que susmonta la plana de Rosselhon, lo site de Querbús va focalizar sus el los darrièrs fuòcs de la Crosada contra los Albigeses.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22335.jpg
Videoguida : Un enclavament occitan (lenga e sostítols en occitan)

Tradicionalament tèrra occitana, estacat a aquela cultura e a aquela lenga, lo Fenolhedés, pels azards de l’istòria e per sa posicion geografica, es tanben una zòna de marcha, transicion entre doas lengas e doas culturas.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette-EAC-courses-landaises.jpg
Corsas landesas : accion EAC 2017-2018
Dens l'encastre d'un projècte d'Educacion Artistica e Culturau (EAC), la classa de 4au deu Collègi deu Pais de Luis a Amo (Landas), que realizè un reportatge en occitan sus las corsas landesas.
Projècte portat peu CIRDÒC - Institut occitan de cultura en aliança dab ÒCtele.
Tà'n saber + sus Daquídòc
vignette_22333.jpg
Lo bitòr stellaris, un cantaire estranh - Tè Vé Òc
Lapierre, Michèle. Metteur en scène ou réalisateur
Lapierre, Patrick. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del Primièr d'abril de 2020

Cantaires estranhs

Coma una mena de bernat  nommat « bitòr stellaris », aucèu furtiu, òste dei paluns,   a inspirat leis artistes qu’an creat un espectacle originau e sensible. Venètz a la Reserva Naturala del Escamandre per far conèissença d’aquel aucèu emblematic de la qualitat de nòstre environament. A l’imatge dau bitòr, Emmanuella Aymès e Enric Maquet nos fan viure un moment magic que nos transpòrta en Camarga, au mitant de la sanha dins un temps universau !

Un reportatge de Miquèla e Patric Lapierre.

[resumit de Tè Vé Òc]

docucarnaval_rlecoz.jpg
Lo Sacre de la Prima (Le Sacre du Printemps)
Le Coz, Richard
Richard Le Coz qu’a realizat un documentari en tres partidas consacrat au Carnaval Biarnés, titolat « Lo Sacre de la Prima ».

« 1/ Lo desvelh de l’ors
Prumèr episòdi : Lo desvelh de l’ors, qui celèbra lo desvelh de la prima, e lo tornar de Sent Pançard, qui van cuélher en Aragon.

2/ Lo dusau episòdi que tracta meilèu deus aspèctes tecnics e de la preparacion de Carnaval medish, atau com deus benevòles e responsables de las commissions eths medishs, dab tanben tròç deus concèrts.

3/ Lo mausaunei de Quaresma
Lo tresau episòdi que tracta deu mausaunei de Quaresma, qui ne drom pas mei un còp lo primtemps arribat, en sabent que Sent Pançard e torna dens la vila tà i hicar lo desordi. Que i veden la Sèga, qui hè empach a Sent Pançard e los sons palhassas. Mes com ac ditz tan plan Patricià Casteret, que cau que Sent Pançard entre dens la vila com lo lop a Roma, mes tanben tà i estar jutjat, condemnat e cremat. Mes peu noste plaser, qu’evita lo lenhèr e qu’ei la soa efigia qui ei cremada. Que torna tà Aragon entà un an. Qu’ei atau qui com la prima, d’ua cèrta faiçon, Sent Pançard ei etèrne, com lo desvelh de l’ors. »

– Richard Le Coz

Partida 1 :
https://www.facebook.com/100008847760227/videos/1822541821384059/

Partida 2 :
https://www.facebook.com/100008847760227/videos/1845952195709688/

Partida 3 :
https://www.facebook.com/100008847760227/videos/1885376468433927/
caniculadocu.jpg
Baudoin, Romain
Godin, Nicolas
L’association Hart Brut ( http://hartbrut.com/ ) a réalisé, en partenariat avec l’InOc Aquitaine, des entretiens filmés avec chacun des trois membres du groupe Canicula, pionnier du revival de la musique traditionnelle en Gascogne entre la fin des années 1970 et le début des années 1980 : Joan Francés Tisnèr, Jean Baudoin et Jacques Baudoin.

Ces entretiens ont été réalisés dans le cadre de la réédition numérique de l’ensemble des albums du groupe, par le label Pagans ( http://pagansmusica.net/ ), en mai 2018.

Vidéo : https://www.youtube.com/watch?v=Rr4HDrYbdYI&amp=&feature=youtu.be
vignette_22294.jpg
Videoguida : Dafnís e Alcimadura, opèra occitan (lenga e sostítols en occitan)

Demest lo ric repertòri de Mondonvila, mèstre de musica a la Capèla a partir de 1740, una òbra se distinguís en particular : Dafnis e Alcimadura. Aquesta revèla non solament lo talent del compositor mas l'audàcia de l’òme que propausa en 1754 a la cort del rei Loís Xvuna òbra enterament compausada en occitan.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22293.jpg
Videoguida : Las bugadièras de Grabels (lenga e sostítols en occitan)

Cada annada, divèrses mercats tradicionals e fèrias als mestièrs d'un còp èra metan a lo'nor de gèstes e otisses renduts obsolets per las tecnologias novèlas.
Ara las bugadièras an desaparegut. Pasmens, d'aquel temps que la bugada constituissiá un vertadièr eveniment, un moment de sociabilitat, demòra un ensemble d'imatges, de representacions, mas tanben de cants e de tèxtes.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22291.jpg
Carnaval : Fecas et Godilhs (lenga e sostítols en occitan)

Al còr de l'ivèrn, carnaval constituís una parentèsi qu'anóncia la fin de las dificultats e l'entrada dins la prima. Eiretièr de la fèsta dels fòls medievala, sas festivitats son tradicionalament un temps de pausa que ròtles e estatuts s'i envèrsan, que la paraula s'i desliura, e ont los masques venon a portar un messatge critic cap a la societat e los poders en plaça.

Per prèp de dètz setmanas, las carrièras del vilatge audenc de Limós s'animan. A l'entorn del rei de la fèsta, sa majestat Carnaval, barrutlan de figuras contràrias especificas a la ciutat de la nauta valada d'Aude : Fecas e Godilhs.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22290.jpg
Videoguida : Al fial de la seda (lenga e sostítols en occitan)

Lo textile constituiguèt per de sègles una de las activitats principalas de Lengadòc. Las manufacturas drapièras se conjugavan alara amb una produccion de luxe, la seda.


Produch chinés multimillenari, lo secret del fial de seda s’espandís pauc a cha pauc dins l’Orient Mejan puèi dins lo bassin mediterranèu. A l’epòca modèrna en França, constituís un enjòc economic de primièr òrdre pels governants  nacionals e locals, que ne van favorizar la produccion. Tròba dins las Cevenas del sègle XVIII un espaci favorable a son desvolopament. Comença alara un atge d’aur de gaireben dos sègles, pel qual l’istòria cevenòla s’escriu en fial de seda. La produccion es partida prenenta de la vida locala, que sos contorns, sa lenga, sas costumas van tanben influenciar la practica de la cultura dels manhans.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

sus 96