Explorar los documents (380 total)

SKMBT_C224e14032811210_0016.jpg
Lettre de Frédéric Mistral à Auguste Fourès du 6 décembre 1875
Mistral, Frédéric (1860-1914)

Qual es Augusta Forès ?

Poèta lengadocian originari de Castelnòu d’Arri, jornalista, istorian albigeïsta, federalista. La primièra part de son òbra es escricha en francés puèi, vèrs 1875, encoratjat per Mistral e Aquiles Mir, comença de publicar en occitan. Mistral lo complimenta alara fòrça sus sa poesia. Es, amb Louis-Xavier de Ricard, un dels “felibres roges”, republican e anticlerical. Fondan en 1876 l’almanac La Lauseta, que ne pareisseràn pas que quatre numèros entre 1877 e 1885. En 1881, es proclamat majoral del Felibritge (Mantenença de Lengadòc) e gausís de l’apuèg de Frederic Mistral..

Descripcion de la letra

Dins la letra del 6 de decembre de 1875, Mistral felicita Forès per sas òbras e sa dintrada dins lo Felibritge. Pasmens, l’encoratja a adoptar una grafia e un estil mai occitans, valent a dire mens pròches del francés. Li aconselha doncas de s’inspirar dels trobadors per sa grafia e de posar mai l’inspiracion dins son país per l’estil. Dins la mission que Mistral s’es donada per la lenga occitana a travèrs lo Felibritge, vòl demorar totjorn lo mai pròche de çò que se fa en matèria de creacion occitana, dintrar en contacte amb totas las personas en mesura de portar lor pèira a l’edifici e las guidar dins aquel sens.

FRB300286201_Ms-AL-300-00-03_0001_B.jpg
Lettre de Joseph Roumanille à Léon Alègre
Roumanille, Joseph (1818-1891)

Petite carte envoyée par Jospeh Roumanille à Léon Alègre. Actuellement conservée à la Médiathèque Léon Alègre de Bagnols-sur-Cèze, où elle était référencée à l'intérieur de la cote "boîte 89".

SKMBT_C224e14021715470_0070.jpg
Lettre de Frédéric Mistral à Prosper Estieu : 31 mars 1895
Mistral, Frédéric (1860-1914)

Qual es Prosper Estieu ?

Regent e poèta audenc. Fonda mantunas escòlas felibrencas. Es sòci de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa. En 1900, es elegit majoral del Felibritge. En 1927 fonda lo Collègi d’Occitanía. Dirigís mantunas revistas, coma Lo Gai Saber e elabòra amb Antonin Perbòsc una grafia inspirada dels trobadors que servirà de basa a la grafia “classica” de l’occitan. Entreten una correspondéncia amistosa amb Mistral entre las annadas 1890 e 1910 dins laquala Mistral lo complimenta sus sa poesia e comenta sas causidas ortograficas, de còps en las li reprochant.

Descripcion de la correspondéncia

La letra del 31 de mars de 1895 es un compliment de Mistral per Lou Terradou. Ne saluda lo lirisme e l’autenticitat : “i’a qu’un fiéu de la terro pèr ama coum’acò e pèr canta la terro maire”. Sembla qu’a una vertadièra e prigonda admiracion per las òbras d’Estieu, sas criticas son elogiosas e passionadas, emplega sovent dins sa correpondéncia lo tèrme d’“artiste” per designar son amic e sarra son art d’aquel d’un orfèbre.
D’un autre costat, Mistral li manda un fum de cartetas portant de jòcs de mots entre lo nom d’Estieu e la sason.

Vignette_BMBSC_AL 300-02-02.JPG
Lettre de Léon Alègre à Frédéric Mistral : 1867
Alègre, Léon (1813-1884)
Lettre de Léon Alègre adressée à Frédéric Mistral le 2 janvier 1867.

Léon Alègre y loue la qualité du dernier livre de Frédéric Mistral, Calendau qui paraît un mois après la rédaction de cette lettre. Poème épique, Calendau ne connaît pas à Paris le succès de Mirèio et vaut à Mistral des attaques contre ses idées "séparatistes" qui transparaîssent dans son oeuvre.

SKMBT_C224e14022115100_0004.jpg
Lettre de Frédéric Mistral à Ulysse Boissier non datée
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Qual es Ulysse Boissier ?


Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.
SKMBT_C224e14022115100_0015.jpg
Lettre de Frédéric Mistral à Ulysse Boissier : 27 mai 1906
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Qual es Ulysse Boissier ?


Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.
SKMBT_C224e14022115100_0010.jpg
Lettre de Frédéric Mistral à Ulysse Boissier : 7 juin 1905
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Qual es Ulysse Boissier ?


Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.
SKMBT_C224e14022115100_0001.jpg
Lettre de Frédéric Mistral à Ulysse Boissier : 12 janvier 1905
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Qual es Ulysse Boissier ?


Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.

Descripcion de la lettra

La letra del 12 de genièr de 1905 es particularament interessanta puèi que revèla l’origina del nom de Mirèio : “car c’est à ma mère seule que j’avais entendu dire ce joli nom de Mireille”.
SKMBT_C224e14022115100_0011.jpg
Lettre de Frédéric Mistral à Ulysse Boissier : 9 septembre 1895
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Qual es Ulysse Boissier ?


Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.

SKMBT_C224e14022115100_0009.jpg
Lettre de Frédéric Mistral à Ulysse Boissier : 14 août 1895
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Qual es Ulysse Boissier ?


Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.

sus 38