Explorar los documents (2018 total)
De l’annada 1327 estant, dens ua abbadia benedictina nidada au còr de las montanhas deu nòrd de l’Italia, lo monge fransican Guilhèm de Baskerville, acompanhat deu son joen novici Adso que van investigar a perpaus de morts misteriósas qui atucan la confrairia. Lo secret sembla demorar dens la biblioteca, on lo vielh Jorge de Burgos guarda gelosament un libe jugat esmaladit.
Ua adaptacion liura de Jean-Jacques Annaud atau com un palimpsèst deu roman d’Umberto Eco.
[Font : ÒcVOD]
Jean-Louis Cros
Un documentari de l'IEO Lemosin per far descobrir un artista eclectic, amorós de Limòtges, sa vila natala, e de la lenga occitana.
Jean-Marc Siméonin es pintre, dessenhaire, gravaire, esmautaire, illustrator de las Edicions Sent Jaume. Nos convida amb simpatia dins son talhièr.
Amy Roujémon-Cros
Una web-seria de 5 episòdis de 1m30, difusada per france.tv, a la descobèrta dels mostres e creaturas de l'imaginari provençal. Presentada e realizada per Amy Rouméjon-Cros.
Damien Lagouardette
Per ua nueit d’abòr, quate musicians que s'installan dens ua aubèrga isolada au pregond de Lanas. Lo lor sejorn qu'ei destinat a enregistrar un album de musica naturau. L'òste qui'us aubèrga qu'ei intrigant. Dens aqueth lòc on regna un ambient especiau, las situacions estranhas que's van multiplicar.
Un cortmetrage en occitan.
[Font : Unifrance]
Un cortmetrage en occitan.
[Font : Unifrance]
Steeve Calvo
Annada 1347, una jove medecinaira acusada de mascariá tròba refugi dins un bòsc frequentat per la masca Masco, entrainant sas poursuivants dins una afrosa davalada als infèrns.
Un cortmetratge d'orror en occitan.
[Font : Site de l'ALCA, agence culturelle de la Région Nouvelle-Aquitaine]
[Font : Site de l'ALCA, agence culturelle de la Région Nouvelle-Aquitaine]
Ubaud, Josiana
Aquesta flòra se vòl una iniciacion a la reconeissença de las plantas mai comunas de la mar a la montanha, que tot occitan se deuriá de conéisser per se reapropriar son environament, siá 460 plantas illustradas per 600 fòtos. Dona los noms occitans (en provençal e lengadocian) los mai espandits e los mai normatius, per ajudar a un ensenhament que non pòt desgrunar per cada planta la colleccion de noms atribuits a caduna.
Per un apròchi mai pedagogic possible a destinacion dels novicis, las plantas son classadas per mitan (la duna, la sansoira, l’eusièra, la montanha, los lòcs umids, los sòls calcaris e siliçoses, las vieilhas parets, etc.), per colors per las erbacèas floridas de cada mitan (blanc, blau, jaune, ròse, roge, violet), per caractèrs distintius (la bauquilha, las lianas, los cardons, las plantas aromaticas, las plantas parasitas, las plantas comestiblas). D’entresenhas scientificas (familha botanica, nom del fruch, data de florison) e etnobotanicas venon completar lo retrach de caduna tant coma los noms donats a una espandida (bòsc, forèst) en rapòrt dirècte amb los toponims. La flòra illustrada es precedida d’un lexic elementari de las plantas parasitas, las plantas comestiblas). D’entresenhas scientificas (familha botanica, nom del fruch, data de florison) e etnobotanicas venon completar lo retrach de caduna tant coma los noms donats a una espandida (bòsc, forèst) en rapòrt dirècte amb los toponims.
La flòra illustrada es precedida d’un lexic elementari de botanica, sovent maltractat dins los lexics generals e seguida de tres indèxes francés-occitan-latin.
Per un apròchi mai pedagogic possible a destinacion dels novicis, las plantas son classadas per mitan (la duna, la sansoira, l’eusièra, la montanha, los lòcs umids, los sòls calcaris e siliçoses, las vieilhas parets, etc.), per colors per las erbacèas floridas de cada mitan (blanc, blau, jaune, ròse, roge, violet), per caractèrs distintius (la bauquilha, las lianas, los cardons, las plantas aromaticas, las plantas parasitas, las plantas comestiblas). D’entresenhas scientificas (familha botanica, nom del fruch, data de florison) e etnobotanicas venon completar lo retrach de caduna tant coma los noms donats a una espandida (bòsc, forèst) en rapòrt dirècte amb los toponims. La flòra illustrada es precedida d’un lexic elementari de las plantas parasitas, las plantas comestiblas). D’entresenhas scientificas (familha botanica, nom del fruch, data de florison) e etnobotanicas venon completar lo retrach de caduna tant coma los noms donats a una espandida (bòsc, forèst) en rapòrt dirècte amb los toponims.
La flòra illustrada es precedida d’un lexic elementari de botanica, sovent maltractat dins los lexics generals e seguida de tres indèxes francés-occitan-latin.
Batave-Matton, Muriel
Ferrero, Sylvie. Ill.
Ferrero, Sylvie. Ill.
Peludeta es una cata Maine Coon, fisèla e atentiva als mendres faches e gèstes de son monde. Quand nòta los rires, los potonets e la man delicadament pausada sul ventre de Mamà, compren que s’aprèsta un eveniment dels bèls. E pels pelses de sas longas aurelhas, pren la decision, sul pic, que res, res de res, arribarà sens ela d’ara enavant !
Vernet, Florian
Quand venètz de la planeta XAC sus tèrra per sauvar vòstre mond, e qu’avètz de poders subrenaturaus, tot va ben. Mai de qu’a ben poscut arribar per que nòstre extraterrèstre se retròbe entre Geneva e Marselha, en companha de Glaudi Barsòtti, dins una veitura menada per Mariana, una tòp-modèle, ambé la Mafià a l’après ?
Brun, Joan-Frederic
A las confinhas de l’univèrs conegut es la planeta Ishtar. Los òmes i vivon resclauses dins una granda ciutat copada de tot. Defòra es lo desèrt, amb las arroïnas d’una civilisacion oblidada.
CEP d'OC (Centre d'Études de la Parole D'OC)
Lo Cep d’Oc prepausa en libre audiò lo premier opus de Valèri Bernard, longtèmps desconegut, Angèlo Dàvi. E davant lo micrò es Miqueu Arnaud, lo president de l’IEO 13 qu’a prestat sa votz greva an aqueu roman rurau-ciutadan que deu èstre de 1887.
“Una mena de Madama Bovari qu’acabariá mielhs!” una frema educada tòrna au vilatge, dins la cencha marselhesa, e coma es annada “a la vila” li conven plus lo monde grossier de la campanha. Alòr quora lo premier cònsol, bòn barjacaire, comença de la cortesar…
Jan Mari Ramier (president dau Cep d’Oc).
Valèri Bernard siguèt capoulié dóu Felibrige entre 1909 e 1919, e mai fondator de l’occitanisme en Provença, bòrd que creava en 1930 la Societat d’Estudis Occitans à Marselha, que ne’n fasiá son president d’onor.
Libre sounore (format carta clau USB) editat per le CEP d'OC (Centre d'Estudi de la Paraulo d'Oc).
“Una mena de Madama Bovari qu’acabariá mielhs!” una frema educada tòrna au vilatge, dins la cencha marselhesa, e coma es annada “a la vila” li conven plus lo monde grossier de la campanha. Alòr quora lo premier cònsol, bòn barjacaire, comença de la cortesar…
Jan Mari Ramier (president dau Cep d’Oc).
Valèri Bernard siguèt capoulié dóu Felibrige entre 1909 e 1919, e mai fondator de l’occitanisme en Provença, bòrd que creava en 1930 la Societat d’Estudis Occitans à Marselha, que ne’n fasiá son president d’onor.
Libre sounore (format carta clau USB) editat per le CEP d'OC (Centre d'Estudi de la Paraulo d'Oc).