Explorar los documents (1151 total)

vignette_era-bouts.jpg
Era Bouts dera mountanho. - Annado 18, n°02, 1922
Sarrieu, Bernard (1875-1935). Directeur de publication
Libe d'or des Jocs Flouraus de 1921.
vignette_era-bouts.jpg
Era Bouts dera mountanho. - Annado 18, n°01 bis, 1922
Sarrieu, Bernard (1875-1935). Directeur de publication
Hèsto de Loumbes e Samatan 25 e 26 de setéme 1921.
vignette_era-bouts.jpg
Era Bouts dera mountanho. - Annado 18, n°01, 1922
Sarrieu, Bernard (1875-1935). Directeur de publication
Hèsto de Loumbes e Samatan 25 e 26 de setéme 1921.
vignette_era-bouts.jpg
Era Bouts dera mountanho. - Annado 17, n°04, 1921
Sarrieu, Bernard (1875-1935). Directeur de publication
Libe d'or des Jocs Flouraus de 1920
vignette_era-bouts.jpg
Era Bouts dera mountanho. - Annado 17, n°03, 1921
Sarrieu, Bernard (1875-1935). Directeur de publication
Felibrejado de Saliés-det-Salat, 19 de setéme 1920
vignette_era-bouts.jpg
Era Bouts dera mountanho. - Annado 17, n°02, 1921
Sarrieu, Bernard (1875-1935). Directeur de publication
Felibrejado de Saliés-det-Salat, 19 de setéme 1920
vignette_56150.jpg
Montbel, Eric
« La chabreta qu’ei un instrument remarcable, qui an tornat descobrir a l’aviada de las annadas 1980, entermiei d’autas carlamusas deu Centre de la França e deu Massís Centrau. Per delà las recèrcas sus la soa istòria e sus la soa luteria, la chabreta que s’ei tanben tornada construsir miejançant un repertòri qui lo son principau renovator, Eric Montbel, s’ei esmerat a adaptar ad aquera carlamusa, dinc alavetz tan misteriosa com silenciosa…
Haut o baish quaranta ans mei tard, en aquesta navèra edicion revista e completada, que’ns liura mei de duas cents melodias collectadas au près deus darrèrs chabretaires de tradicion, mes tanben adaptadas deus repertòris de cantas, de vriulon o d’acordeon deu Massís Centrau ; shens desbrombar las composicions qui an permetut la renavida d’aqueth instrument magnific.
L’autor e los productors que desiran atau que s’alargue doman l’aròu deus musicaires d’aquera chabreta sauvada deu silenci... »

En complement d’aqueth obratge, los enregistraments d’aqueras duas cents melodias e deus collectatges inedits que seràn pòc a pòc hicats en linha sus www.crmtl.fr

Tà'n saber mei
labarca.jpg

UN DIALÒG DE LAS CULTURAS 

Rencontre entre un escrivan occitan 
e una artista sefarada

PRESENTACION

La Barca,
Rencontre entre un escrivan occitan e una artista sefarada
 
« Soi la barca qu’a ieu te mena
e la sal sus ta pòta assomida…»
« Je suis la barque qui t’a porté vers moi
et le sel sur tes lèvres endormies…»
Alem Surre Garcia


Metre en lum la rencontre entre l'escrivan occitan Alem Surre Garcia e l'artista sefarada Naïma Chemoul, es de se lançar dins una aventura artistica misteriosa e tresviranta. Es tanben rendre justícia a la lenga mairala, la que daissèm de costat de còps, mas qu'ela, nos abandona pas jamai. A l'escasença de la projeccion de la vidèo La Barca, sèm plan uroses de vos convidar an aquel rencontre. 

Descobrir la vidèo de la Barca : Aquí

DEBANAMENT

Durada : 45 minutas
Lengas : francés, occitan, judeo-espanhòl

A l'entorn de la vidèo e de lecturas de tèxtes, Alem Surre-Garcia e Naïma Chemoul faràn parta de lors experiéncias artisticas mas tanben cossí la creacion pren sovent naissença dins la vida personala e ne revèla de còps un secrèt e de mistèris. Dins un dialòg en occitan, judeo-espanhòl e francés, Alem Surre-Garcia e Naïma Chemoul tèisson un fial de lutz entre lors vidas, lors lengas, lors culturals e lor art.  

EQUIPA ARTISTICA

Alem Surre Garcia - Tèxte
Naïma Chemoul - Cant, composicion

FICHA TECNICA

Material de difusion per la vidèo :
- Ecran e vidèo projector (amb possibilitat de faire lo negre  dins la sala)
- sistèma de sonorizacion associada (encintas)
Pels intervenents :
Pas de besonh de micros per las salas petitas, que l'acostica permes d'èsser plan ausit. 
Per las salas mai grandas, preveire un sistèma de sonorizacion adaptat. 

PRÈTZ : 

 2 Intervenents : a l'entorn de 800 euròs
 + Fraisses de desplaçaments


CONTACT DIFFUSION


Naïma Chemoul : naima.chemoul[@]gmail.com

01_Mapa-d-eime_Del-dessenh-contat-al-texte-liure_VT.pdf
Valeria Teoulet
Projècte PEE amb APRENE : projècte de recèrcas menat dins l'encastre de l'annada de professor de las escòlas estagiària (PEE).
Dintra dins una mira collectiva per fin d’ajudar en balhar ressorgas als regents de cicle 1, cicle 2 e cicle 3 a prepaus de la mesa en òbra del dessenh contat e del tèxte liure. Es tanben a posita sus la plataforma ESTELUM.

Introduccion

Desiri inscriure mon trabalh d’ongan dins la seguida de la cèrca que faguèri pel Master MEEF. Vai coma aquò que causissi de trabalhar sus la seguida «naturala» del dessenh contat qu’es lo tèxte liure.
Animada per una volontat que Celestin Freinet aital diguèt : « Lo tèxte liure càmbia l’ambient de la classa, en mudar notadament los rapòrts amb los educators qu’aprenon atal concretament a considerar en l’enfant non pas l’escolan tala coma l’escolastica n’aviá pintrat lo prototipe artificial, mas la valor egrègia de la flor qu’es a espelir e que ne devèm sonhar la fructificacion ».
1
Mon objectiu es d’establir lo mai clar e linde que la pratica del tèxte libre, e sas diferentas espleitacions per metre en òbra l’estudi de la lenga, es una aisina que balha de sens als aprendissatges e permet a l’escolan de venir escrivan. Amira resumida i a gaireben un sègle aital pel Freinet « l’expression liura es una conquista naturala de la lenga per la vida».
2
Trobaretz documents tales coma fichas menairas, fichas escolans, espèras de fin de cicle, bibliografia, ficha d’estudi de la lenga, eca. Son eissuts de ma practica, de mas lecturas e de mas soscadissas. Son de questionar, completar, s’apoderar, melhorar, adaptar...
Teni de grand mercejar las regentas que m’aculhiguèron dins la lor classa ongan e lo grop departamental ICEM Freinet31 per lor acuèlh, lor escota, lor partatge, lor questionament de contunh e lors conselhs.

Valeria Téoulet


1. FREINET Célestin , Brochures d’Éducation Nouvelle Populaire,n°25, Le texte libre, janvier 1947
2. FREINET Célestin , Brochures d’Éducation Nouvelle Populaire, n°2, Grammaire française en quatre pages, octobre 1937
00-a-Tradusir_per_la_classa-ìstorias_de_bon_legir.pdf
Simon Brändli Barbance
Aqueste talhièr es realizat dins l’encastre del projècte collaboratiu de mon annada de PEE (Professor de las Escòlas Estagiari) amb lo centre de formacion Aprene.

Las aisinas pedagogicas en occitan son pas encara fòrça espandidas e de còps, tombam sus d’espleches fòrça plan fachas, mas pas utilizables dins l’encastre de classas immersivas o de classas bilingüas, perque en Francés…

Descobriguèri los librets de lectura « Histoire de lire », de las Edicions Odilon, a l’escasença d’un estagi de pedagogia institucionala. A destinacion dels escolans que dintran dins la lectura, en debuta de CP, aquestes pichons librets de uèch paginas cadun constituisson un dels primièrs documents a partir de quals l’enfant poirà aver una actitud autonòma de lectura. Cada pagina es constituida d’una frasa corteta solament, amb de mots simples, jos una illustracion que « parla » a l’enfant : es lo nivèl de lectura lo mai simple possible, e es doncas preciós a l'encòp per ajudar l’enfant a dintrar d’un biais autonòm dins la lectura e a progressar dins son nivèl de compreneson de la lectura, mas tanben per afortir sa fisança en el : òc, legís, òc capita de ba far solet, e òc compren tot !

Mas aqueste esplech, non disponible en occitan fins a ara, se podiá pas utilizar dins las escòlas ont l’intrada dins la lectura se fa en occitan. Ai doncas contactat las Edicions Odilon per lor proposar un partenariat per fin de rendre disponible aquesta polida aisina pedagogica en occitan.

Es ara disponibla a la venda aquí : http://odilon.fr/nos-produits-par-titre/istorias-de-bon-legir
Aquestes librets de lectura son acompanhats d’un libret d’exercicis, disponible aquí : http://odilon.fr/cahiers-dexercices-istorias-de-bon-legir

Mas s’agís pas solament de far una traduccion lèu facha e mot a mot : una traduccion seriosa qu’a per tòca l'edicion, vòl dire un trabalh sus las expression idiomaticas, de relecturas nombrosas, de demarchas de far e d’ajuda indispensabla ! Proposi aquí, en tot prene l’exemple de la traduccion dels librets « Histoire de lire » en « Istòrias de bon legir », de metre a posita una mena de « recepta » de seguir pas a pas per los regents qu’an de besonh de traduire d’espleches pedagogics a destinacion de lor classa coma de l’endefòra, amb la tòca que l’aisina siá editada.
sus 116