Explorar los documents (1151 total)

unnamed (1).jpg
Chambra d'Òc
CIRDOC - Institut occitan de cultura

PRÉSENTATION

Le Prèmi Ostana est un rendez-vous des langues minorisées, dites « langues maternelles », du monde entier, réunies durant quelques jours dans ce village occitan de 85 habitants de la vallée du Pô. 

L’impact global du Coronavirus a bouleversé la vie de tout un chacun, et ne pouvait pas ne pas toucher une manifestation qui, depuis ses débuts en 2008, a mis à l’honneur la rencontre et l’échange entre les artistes, le débat et la création vivante. Au vu de l’impossibilité de réaliser la 12ème édition de façon classique mais avec, toujours, la volonté de capter l’attention des médias et du public sur les questions liées à la diversité linguistique, le comité d’organisation dont le CIRDOC – Institut occitan de cultura fait partie,  propose pour 2020 une édition entièrement en ligne, qui se déroulera les vendredi 5 et samedi 6 juin 2020.

Une édition d'autant plus nécessaire que la pandémie a mis en exergue des thématiques développées depuis des années par le Premio, liées à la défense de la richesse linguistique du monde. L’anthropocentrisme, le changement climatique en acte, les menaces sur la biodiversité et sur les écosystèmes locaux, la disparition des savoirs sociaux et le déracinement, les conflits communautaires et la privation de liberté : voilà certains des points critiques qu’affronte notre société, et que l’attention aux langues minorisées révèle.

Rendez-vous en ligne sur le site dédié : https://www.premioostana.it/ pour y assister dès le vendredi 5 juin

PROGRAMME DU SAMEDI 6 JUIN

16h00 : Livre d’or et présentation de la deuxième journée des rencontres
Livre d’or – Vidéo de présentation des auteurs, pays et langues des auteurs primés au cours des 11 éditions précédentes du Premio Ostana.
Présentation de la seconde journée des rencontres - Ines Cavalcanti, directrice artistique du festival, présente l’édition spéciale du Premio Ostana : naissance du projet online et partage du programme. 

16h10 : Une histoire pour les enfants italiens aux antipodes du monde 
Witi Ihimaera, néozélandais d’origine, est le premier auteur maori à publier une série d’histoires, Pounamu Pounamu (1972), ainsi qu’un roman Tangi (1973) ; s’adresse aux enfants italiens aux antipodes du monde, pour leur raconter une histoire de câlins : The Little Kowhai Tree, c’est-à-dire la petite plante Kowhai dont la fleur est considérée comme un symbole national pour la Nouvelle Zélande.
16h20 : Messages de l’Euskal Herria : Réflexions poétiques « pandémiques » dans la langue plus ancienne encore parlée en Europe
Sous la direction de Maria Teresa Atorino
Le basque, langue pré-indoeuropéenne encore vivante, est un exemple de résistance, d’existence et d’insistance d’un peuple qui a su donner de l’importance à sa propre voix et aux mots. Le travail de l’écrivain et poète  Harkaitz Cano (Prix International 2011) dans ces rencontres sera l’occasion pour une réflexion sur la langue, politique et société basque avec la traductrice et politicienne Lurdes Auzmendi (Prix de la Traduction 2016). 

17h00 - BOB HOLMAN 
- La promotion de la diversité linguistique dans le monde : l’exemple de  Khonsay
Sous-titres en italien sous la direction de Silvia Mentini, traductrice 
Khonsay – Poem of Many Tongues (2015, 15’) de Bob Holman. Une vidéo-poésie de cinquante vers, dont chacun sera prononcé dans une langue différente.
- BOB HOLMAN en direct de New York
Conversation en direct avec Valentina Musmeci 
Bob Holman est né au Kentucky et a vécu à New York où il a cultivé la poésie et la langue pour les faire devenir sa raison d’être, devenant ainsi une référence pour la communauté poétique américaine et pour la défense des langues en danger d’extinction dans le monde entier. 

18h00 - CONTACH. DECLINAISONS D’UN EFFET SOCIAL
Performance sous la direction de Blu L’Azard, groupe musical
 
Performance artistico-musicale des Blu L’Azard. Depuis les Vallées Francoprovençales jusqu’aux vallées Occitanes, une imprécation révèle la présence de l’épidémie dans l’histoire et dans la mémoire sociale. Le concept de contagion est décliné dans tous ses sens, négatifs et positifs, en permettant la rencontre du genre musical de la ballade avec la narration et la poésie.

18h15 - DIVDAOLENN. La manie du confinement
Vidéoclip- Sous la direction de Antony Huellin, poète breton
Antony Heulin, Prix de la Jeunesse 2013, est un poète breton. En quarantaine, il a réalisé un vidéoclip amusant où il radicalise rêves et manies de confinement à partir d’un diptyque : La jolie et laborieuse Madone et Le laid homo vacansus. Introduction de cette vidéo avec un souvenir de sa participation au Premio Ostana.

18h30 - Conversation avec KOLA TUBOSUN, Premio Ostana Spécial 2016 
Conversation en direct, sous la direction de Valentina Musmeci, écrivaine
Tubosun développe depuis de nombreuses années un travail important sur la langue Yorùbá, en s’occupant de lexicographie avec Google pour la traduction du nigérien à l’anglais et pour l’utilisation de la langue Yorùbá dans les médias et dans les plateformes sociales dans le monde entier (l'expérience de traduction sur Twitter lui a permis de recevoir le prix africain comme Innovateur d’honneur 2016). 

De 19h30 à 20h30 - LETTRES DE OSTANA – Deuxième journée
- Andrea Nicolussi Golo, Prix National 2011 (langue cimbre, Italie) :Sera-t-il possibile?
- Joan Isaac, Prix Composition Musicale 2018 (langue catalane, Espagne) : Avril
- Lurdes Auzmendi, Prix Traduction 2016 (langue basque, Espagne) : Rien de nouveau sous le soleil 
- Harkaitz Cano, Prix International 2011 (langue basque, Espagne) : Apprendre ce que tu sais
- Lance David Henson, Prix International 2014 (langue cheyenne, Usa) : Je cherche ton visage
- Franca Masu, Prix Composition Musicale 2019 (l’alguérois ou langue catalane d’Alghero, Italie) : Solitude
- Maria Clara Sharupi Jua, Prix International 2016 (langue Shuar, Equateur) : Le retour d’Etsa et Iwia
- Tuntiak Katan, Prix de la Jeunesse 2011 (langue Shuar, Equateur)
Kakàkam Sunkur – Pandémie
- Jacques Thiers, Prix International 2015 (langue corse, Corsica) : Stà in casa, ma stà in casa


20h30 - VOIX ET SONS DE LA GRECE SALENTINE 
Sous la direction de Flavio Giacchero, Rocco De Santis, Salvatore Tommasi
Flavio Giacchero, ethnomusicologue, introduit la musique et les paroles du musicien compositeur Rocco De Santis et Salvatore Tommasi, qui depuis longtemps s’occupe de récupérer et valoriser la langue et la culture gréco-salentine. Œuvres lyriques grike composées pendant le confinement.


20h50 - LANGUE BERBERE OU TAMAZIGHT ? TROIS INTELLECTUELS KABYLES À OSTANA
Sous la direction de Mohand Tilmatine et Andrea Fantino 

La langue kabyle fait partie de la famille linguistique  “berbère” ou “tamazight”. Quelle est la différence ? Mohand Tilmatine, professeur ordinaire en Langues et Cultures Berbères à l’Université de Cadix nous l’explique dans un documentaire inédit, réalisé par Andrea Fantino dans un interview fait il y a trois ans à Ostana. Mohand Tilmatine sera le protagoniste avec également Salem Zenia et Samir Aït Belkacem réalisateur spécialisé dans le doublage et introduira une vidéo-interview documentaire. 
21h30 – Hommage à Luis Sepúlveda - 5 LANGUES, 1 MUSICIEN, 7 INSTRUMENTS, 1 FABLE
Sous la direction de Papiros edizioni, Diego Corraine, Andrea Fantino, Flavio Giacchero
Marathon de lectures croisées de La Mouette et le Chat de Luis Sepúlveda en langues maternelles : en sarde (Diego Corraine), catalan alghérois (Carla Valentino), tabarquin (Margherita Crasto), occitan alpin (Dario Anghilante) et francoprovençal (Matteo Ghiotto).  


22h00 - LA RÉPONSE DES LANGUES AUTOCHTONES AU CORONAVIRUS
Sous la direction de Tore Cubeddu
Le réalisateur et producteur Tore Cubeddu raconte l’expérience de la télévision sarde EjaTV au temps du Covid-19, en nous offrant un montage fait d’extraits vidéos pris sur internet qui documente la vivacité et la variété des réponses des langues autochtones et minoritaires face à l’urgence. 


22h10 - Documentaire : LANGUAGE MATTERS WITH BOB HOLMAN
Sous la direction de Bob Holman et Silvia Mentini 
Écrit par Bob Holman, dirigé par David Grubin, un documentaire qui nous parle de la rapide extinction de nombreuses langues sur la planète et de leur lutte pour la survie. Bob Holman accompagne le spectateur en Australie, Pays de Galles et Hawaï pour une réflexion sur les valeurs de la diversité linguistique dans le monde. En avant-première en Italie, version sous-titrée en italien par Silvia Mentini.
00h00 – Salutations finales


DÉCOUVRIR LE PROGRAMME DU VENDREDI 5 JUIN 


INFORMATIONS PRATIQUES

Informations :
chambradoc@chambradoc.it - tel: +39 328-3129801 - 
info@oc-cultura.eu – tel : +33 4 67 11 85 10 – www.oc-cultura.eu
 
+ de détails sur le site de la Chambra d'Òc : www.chambradoc.it
+ de détails en ligne (fr/oc) sur le site du CIRDOC - Institut occitan de cultura : ICI
vignette_LGO-20200527.jpg
La profecia dau deluvi per Amada Cròs - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 27 de mai de 2020

Lo temps dau cònte : La profecia dau deluvi per Amada Cròs

Nineta manja ambé sa familha dins la vilòta de Nions, au pè d'un rocassàs. La pichoneta ausís subran una votz venent de la pèira, mai la plueia es à tombar. Curiosa, l'enfant davala dins lo tunèu opressant d'un passage escondut, just dessota lo rocassàs parlant. Aqueste es lo fossile d'una bèstia de fèr : la balena deis temps passats ! Deliura a Nineta lo messatge de la profecia dau deluvi, perqu'es « l'enfantona de còr de rotge ». Deu afrontar lo Rèi deis Abís, que menaça de tornar après tant d'annadas de descasença sota tèrra. Lo deluvi comença, la droleta es esprovada per sa mission. Mai ajudada dau Pontiàs, lo vent d'aqui, se revela ben coratjosa e fòrta...

Una realizacion d'Amada Cròs

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette-al-gascougno-1899.jpg
Armanac de la Gascougno. - 1901
Sarran, Fernand (1873-1928)
L'Almanac de la Gascougno est une publication périodique annuelle. Chaque numéro comprend un calendrier en occitan et des textes (contes, chansons) principalement issus de la tradition orale. En fin de volume les dates des foires et marchés de toutes les villes du Gers sont mentionnées.
1-presentacion-palancas-foneticas.pdf
Elena Weisslinger

Projècte PEE (Professor de las Escólas Estagiari) amb APRENE.

Aquel projècte cooperatiu es en ligam amb mon memòri de Master2 Meef que consistís en la creacion de l’aisina ‘palancas foneticas’ e son experimentacion amb un pichòt grop d’enfants disparièrs d’una classa de CE1-CE2 a la Calandreta dels Polinets a Pesenàs.


Aquesta experimentacion balhèt una resulta encoratjanta amb la lectura de mots. Donc, aqueste projècte collaboratiu a per tòca d’explicitar cossí utilizar aquesta aisina dins una classa.

A Calandreta, los escolans aprenon a legir en occitan al CP e començan l'estudi del francés en CE1.  Aqueste nivèl de CE1 sembla donc propici per endralhar un aprendissatge de la lectura sillabica basat sus un estudi contrastiu del occitan e del francés.

L'utilizacion de la memòria quinesica, qu'es la memòria del gèst, del moviment ven afortir lo processús de memorizacion.
Aprèp, una presentacion de las caracteristicas de l'aisina, veirem mai en detalh cossí se debana una sesilha e per acabar listarem los limits e avantatges de l'esplech.


1. ENSENHADOR DE L'AISINA "Las palancas foneticas : lor apòrt dins l'aprendissatge de la lectura a Calandreta"

I –     Presentacion de Palancas foneticas

II –     Debanament d’una sesilha

III –    Limits e avantatges

Annèxa : l'afichatge mural

2. Documents complementaris

A- Fichièr palancas foneticas

(N.B. : Per un afichar coma cal l'alfabet fonetic dins lo fichièr modificable, cal installar la polissa Alphonetic.)

B- Les gestes Borel-Maisonny

C- Per anar mai luènh : memòri de Master 2 La construccion d'una aisina de contrastivitat fonologica pòt optimizar l'aprendissatge de la lectura a Calandreta ?

02_onde_enriquit.zip
Celina Meunier-Levray

Cossí reglar E-carnet maternelle ?


Per aver pas de bug o de problèma pendant l’annada, es important de tot plan reglar abans de metre en plaça lo portfolio dins la classa.

    • Metre la basa de donadas dels observables en occitan :

      Per causir vòstra basa d’observables, vos cal anar dins l’espaci professor de l’aplicacion (lo mot de Santa Clara es 1234), picar sus ‘Reglatges’, seleccionar ‘catalòg observables’ puèi dins ‘causir fiquièr catalòg’, picar sus vòstre document (lo que vos propausi aquí se sona 01-atenduts-occitan).

    • Registrar las informacions de vòstra escòla :

      Vos cal anar dins l’espaci professor de l’aplicacion (lo mot de Santa Clara es 1234) ; Picar sus ‘Reglatges’ ; Seleccionar ‘escòla’ puèi notar las diferentas informacions demandadas.

    • Registrar las informacions sus lo/la/los/las e lo cap d’establiment.

      Es possible de dintrar 3 regents diferents e de registrar la signatura de cadun (servirà per l’edicion dels portfolios).
      Dins ‘multi-utilisator’, cal plan emplenar lo nom del regent qu’utiliza l’aplicacion.

    • Registrar las seccions (los nivèls o lo grops segon vòstre foncionament de classa) :

      Dins ‘seccions’, podètz registrar dusca 5 grops diferents. Pòdon èsser los nivèls de classa, los grops de trabalh.

    • Reglar los paramètres del quasèrn de capitadas :

      Vos cal picar sus ‘paramètres ecarnet’. Podètz modificar las datas de debuta e de fin del periòde, lo mot qu’apareis a la debuta del quasèrn de capitadas (cal picar sul tèxte per lo cambiar).

    • Parametrar lo mandadís per mèl del portfolio a las familhas :

      Vos cal picar sus ‘pararètres mèl’. Podètz pre-configurar l’objècte del mèl, las personas en còpia dels mèls (lo director per exemple. Mèfi de metre pas de personas que son pas autorisadas !), e lo tèxte del mèl que serà generat automaticament.

    • Dintrar la tièra dels escolans :

      Avètz doas possibilitats :
        ◦ Siá dintratz un per un cada enfant dempuèi l’acuèlh en picar sus lo ‘+’ en naut a dreit de l’ecran puèi emplenatz cada rubrica.
        ◦ Siá importatz tota la classa en meteis temps : Per aquò faire, devètz emplenar un fiquièr (format .xls o .xlsx) per assabentar las informacions dels escolans. Avètz un modèl telecargable aquí (02_onde_enriquit) o podètz utilizar lo fiquièr de onde e l'enriquir.
          Dins l’espaci professor, causissètz ‘reglatges’, picatz sus ‘tièra escolans’ puèi ‘importar fiquièr escolans’ e seleccionatz lo vòstre fiquièr.
Ara, se anatz dins ‘mos escolans’ vesètz cada enfant de vòstra classa. Se volètz agachar o cambiar las informacions d’un enfant, podètz picar sus lo rond de l’enfant concernit puèi en naut a dreit sus l’icòne modificar. Podètz per exemple escriure los objectius o lo bilanç del periòde que seràn notats dins lo portfolio.

Cossí utilizar E-carnet maternelle ?

Ara, vòstra aplicacion es prèsta a èsser utilizada en classa.
Quand l’escolan capita de faire quicòm de novèl que volètz metre dins lo quasèrn de capitadas, vos cal :
        ◦ Picar sus l’avatar de l’escolan,
        ◦ Picar sus l’icòne volgut segon lo document a salvagardar (fotò, video, registrament sonor o nòta escrita)
        ◦ Prener la fotò`(o autre segon vòstra causida)
        ◦ Validar
      ◦ Notar lo comentari (se pòt faire aprèp se avèm pas lo temps)
        ◦ Registrar
Quand avètz acabat lo periòde, o que volètz agachar lo portfolio, anatz generar lo document. Per aquò faire, vos cal :
        ◦ Dintrar dins l’espaci professor
        ◦ Picar sus ‘Mos escolans’
        ◦ Seleccionar l’escolan que volètz estampar lo portfolio
        ◦ Picar sus ‘generar e-carnet’ en naut a dreit

Lo portfolio se fa veire. Lo podètz mandar a la familha per mèl merce a l’icòne tot en naut a dreit (Lo mèl es generat automaticament se avètz tot reglar a la debuta de l’an).

D’autras foncionalitats permeton de ganhar de temps (atribuir un document a un grop d’enfants per exemple). Per mai de detalhs sus las foncionalitats de l’aplicacion mai ponchudas, podètz anar sul siti https://e-carnet-maternelle.jimdofree.com/. I trobaretz plen de tutorials plan detalhats.

>> Retorn a la presentacion del Talhièr

01_atenduts_occitan.zip
Celina Meunier-Levray

Qué cal faire abans d’utilizar E-carnet Maternelle ?

Abans de poder utilizar E-carnet Maternelle, cal demandar e obténer una autorizacion dels parents. D'experiéncia, es plan de faire un acamp per mostrar l’aplicacion e explicar los avantatges d’aquela aisina (avètz qualques pistas dins la presentacion).

Los parents seràn rassegurats e gausaràn mai signar lo fuèlh. De saupre que las donadas son pas sus Internet : demòran  sus la tauleta de classa (o sus l’ordenador segon vòstra causida)
Podètz telecargar lo document en picar sus 'télécharger les documents' d'aquela pagina : https://e-carnet-maternelle.jimdofree.com/la-reglementation/autorisations-informations-rgpd/

L’aplicacion es telecargabla sus tauleta e telefonet Androïd dins lo Play Store. Vos cal cercar : e carnet maternelle e causir l’aplicacion de TR e-solutions. 
Existís tanben una version encara en betatest per ordenador (ambe lo sistem d'expleitacion Windows) que podètz cargar a l’adreiça

https://e-carnet-maternelle.jimdofree.com/version-pc-test/.

Per aver los observables en occitan, vos cal telecargar lo document 01_atenduts_occitan sus aquela pagina. Es un document al format excel que podètz melhorar e adaptar a vòstre parlar.
La version propausada aquí es en lengadocian del Tarn.

>> Retorn a la presentacion del Talhièr

Celina Meunier-Levray

Dins l’encastre de mon projècte colaboratiu, ai decidit d’adaptar un portfolio numeric – E-carnet maternelle – per l’utilizar dins ma classa. Dins aquel article, vos vau presentar perqué lo portfolio me sembla èsser una aisina interessanta dins una classa de mairala. Puèi, se aquò vos dona enveja, trobaretz los ligams per telecargar aquela aplicacion e qualques explicacions per començar a l’utilizar.


Perqué lo portfolio numeric ?

L’escòla mairala es una estapa essenciala del percor d’aprendissatge de l’enfant.

Lo regent es atentiu a motivar, orientar e sosténer sos escolans dins lors aprendissatges, e ensaja de metre en plaça d’aisinas de regulacion coerents e respectant lo desvolopament de l’enfant. L’avaloracion es una de la aisinas de regulacion del cada jorn de la classa. Deu, entre autre, mostrar los progrèsses de cadun per rapòrt a el-meteis (e non una nòta visant a seleccionar d’escolans).

La mesa en plaça educativa d’un portfolio d’aprendissatge dins la classa ofrís un instrument de regulacion dels aprendissatges. Aquela mesa en òbra pedagogica enclu los diferents actors del sistèma educatiu : parents, regent(s) e escolan. Favorisa un climat de classa propici als aprendissatges e al desvolopament cognitiu, moral e psicologic de l’enfant.

En metre l’enfant al centre de sos aprendissatges, l’objectiu es de li permetre de prene consciéncia de son desvolopament e de son percor escolar. Dins aquela encastra, lo portfolio, que pòt èsser adaptat en foncion de las causidas pedagogicas, es un aisina de comunicacion utila pels parents, l’enfant e los regents. Permet de crear de ligams entre l’escola e l’ostal.

Lo portfolio es una manièra diferenta d’avalorar. Pòt conténer las produccions d’escolans, las traças escritas (o retranscritas) que permeton de visualisar las progressions, las traças d’auto-avaloracion de l’enfant. En agachant totas sas produccions, l’escolan poirà se situir dins sos aprendissatges e s’evaluar segon d’unas competéncias explicitadas e conegudas per el. Poirà verbalisar sos progrèsses e començar a explicar los procediments mes en òbra dins la realisacion del trabalh.

Lo portfolio permet a l’escolan de progressar e de venir autonòm puèi qu’es el (eventualament ajudat pel regent) qu’es a l’origina de las causidas de las produccions dins son portfolio.

Ambe l’utilizacion del porfolio, privilegiam una avaloracion positiva de l’escolan, apiejada sus sos aquesits, sas competéncias, e sas coneissenças. Valorisa sos progrèsses e los rend visibles e comprenables per l’escolan e sa familha.


13_gso_1004240134.jpg
Exposition bilingue français - occitan gascon
Textes : Max Rouquette 
Photographies : Georges Souche
Réalisation : Cardabelle éditions

PRÉSENTATION

Avec cette exposition, qui emprunte son titre à l’un des textes fondateurs de l’œuvre de Max Rouquette, Georges Souche rend hommage à l’écrivain avec qui il publia plusieurs ouvrages entre 1995 et 2003. Une façon de marquer, au moment de la création de l'exposition, le 10e anniversaire de la disparition de l'auteur en juin 2005. 
Garrigue secrète, graminées jaillissant de l’ombre, jardins abandonnés et sources mystérieuses… le photographe nous entraîne au cœur des territoires intimes du pays de l’enfance.


CONTACT DIFFUSION 

Georges Souche 
Place du jeu de ballon – 34800 Lacoste – France
Tél : 04 67 88 16 71 / Mobile : 06 07 79 42 73
Courriel : georges.souche@wanadoo.fr
Site internet du photographe : http://www.georges-souche.com/
Page dédiée à l'exposition : http://www.georges-souche.com/expositions/secret-de-lherbe/ 
Une partie du travail du photographe est proposé chez Cardabelle éditions : www.cardabelle.fr 
un-mot-per-jorn-fichier-imatges.pdf
Aureli Berthelon

Vos presenti aqui un projècte menat dins l’encastre de mon annada PEE (Professora de las Escòlas Estagiaria).

La lenga occitana e sa transmission son al còr de las escòlas calandretas. Los mainatges la vivon aquela lenga, dins lor classa, en immersion. Del costat dels parents es plan diferent : d’unes ensajan de prene de corses, d’autres escotan de la musica, mas sovent sèm confrontats a una evidéncia : daissan aquela partida dins las escòlas !


Cossí permetre als parents dels calandrons de dintrar en contacte amb la lenga occitana ? Quinas aisinas per ligar parents e enfants alentorn d’aquela lenga ?

Vos prepausi aicí una aisina, mesa en plaça dempuèi doas annadas al dintre de ma classa  e de l’escòla. Aprenèm l’occitan amassa amb un mot per jorn es una aisina, una mena de ritual, que permés la descobèrta d’un mot novèl per jorn (pels parents e los enfants).

I trobaretz un fichièr .pdf amb 250 mots meses en pagina, una aficha per presentar lo ritual e una tièra alfabetica del mots prepausats que poiretz completar.

Cada regent poirà la metre en plaça aisidament per sa classa o l’escòla tota, l’adaptar a son biais de foncionar, ne’n fa un supòrt per la lectura, l’escritura...
01-Cartaslengatge_ML.pdf
Melodia Leymarie-Bellanger

Dins l’encastre de mon memòri de recerca de Master 2, trabalhèri a l’entorn de las sortidas en mairala.
Es dins aquela dralha que vòli prepausar un projècte que podria permetre al.la.s regent.a.s de partir de las sortidas de classa per bastir d’aisinas de classa.


Aquel projècte sortís tanben d’un constat evident que manca de material de classa en òc. Sul net, trapam un fum de causas plan interessantas per la classa, mas cal totjorn revirar e aquò prene un temps fòl.
Vòli aquí metre en abans la necessitat de partejar sas aisinas per poder facilitar le trabalh de cadun.

La primièra aisina, son de cartas de lengatge qu’ajudan a l’ecritura dels dessenh contat, dels articles de classa o de las letras pels correspondants.

La secunda aisina, toca an un domèni que se desvelopa fòrça dins l’encastre calandreta, es lo domèni de las familhas de lengas. Practicant un bilinguisme immersiu, las escòlas calandretas an aquela volontat de dubrir los mainatges sul pluriliguisme. Tre la mairala, permetre als mainatges de parlar, escotar las lengas del monde es lor balhar l’escasencça de desvelopar encara mai lor curiositat e dubertura cap al monde que los enròda.

1/ Sortir a la mairala : pescar defòra per cosinar dedins


Quand sortissèm, descobrissèm un univèrs completament diferent de la classa e sas parèts. Aussisèm de bruches, rescontram monde, escotam parlar, espepissam d’immòbles… aquò provoca tant d’emocions, de reacions diferentas que seriá domatge de se’n pas servir per ligar lo dedins e lo defòra.
De prene de fotos de çò que vivon los mainatges, permet de gardar traça de lor viscut e aital tornar dessús mai aisidament en classa.
Prepausar als enfants de jòcs, d’aisinas que son bastidas a partir de lor viscut permet de crear un ligam e aital de balhar sens a lor aprendissatge.

2 / Cosinar dedins : las aisinas de reinvestiment

Per totes los documents presentats, las fotografias son apositas a titre d'exemple e d'illustracion.
Son pas liuras d'utilizacion.
Cadun se devrà bastir sa banca de fotografias a partir del viscut de la classa.
Los documents modificables son en logicials liures e amb d’imatges liuras de dreit.
Los imatges que son dins los PDF son protegidas que sortisson de ma classa e son pas que d’exemples.

2.1/ Las cartas de lengatge

L’idèa ven de mas observacions de long de ma formacion que vegèri dins las classas un fum de cartas de lengatges amb de fotos pescadas sul net, de dessenhs, mai jamai amb d’illustracions que venian del viscut de la classa. Vaquí un aisina que permetrà de bastir las cartas a partir del viscut de la classa.

  •  Lo fichièr « cartaslengatge_ML » en PDF, presenta l’aisina e balha dralhas per l’utilisacion de las cartas
  • Lo document  « Fichièr_cartas-lengatge_ML » en libre office draw, es l’aisina que va servir per fargar las cartas.


2.2/ Lo jòc de las 7 familhas


  • Lo fichièr « tutò_jòcFDL_ML » en PDF, presenta l’aisina e ajuda per fargar lo jòc.
  • Lo document « Jòc_FDL_ML » en libre office draw, es lo que cal utilizar per fargar lo jòc per la classa. 


3/ Qualquas idèas per contunhar


a/ Per las cartas de lengatge,

las podetz utilizar per :
  • Fargar de familhas amb las diferentas cartas : natura, fornaria, carrièra, objèctes, fruchas….
  • Tornar metre los imatges dins l’òrdre de la sortida.


b/ Pel jòc de las 7 familhas,

se pòt utilizar per :
  • Un jòc de memòri
  • Un jòc de batesta


Vaquí, espèri qu’aquò vos farà mestièr.
Ara, basta pas que de prene lo vòstre aparelh foto, l’ordenator, una estampadoira, una plastificadoira, de cisèls e Zohh !!!
sus 116