Explorar los documents (57 total)

vignette-nissa independenta.jpg
Album « Nissa Independenta » de Nux Vomica
Nux Vomica
Libret del primièr album de la banda niçarda Nux Vomica, Nissa Independenta, sortit en 1995, amb las paraulas de las cançons seguentas :
- Plou-plou
- Lo tren dei pinha
- Pati
- Carnaval de St-Roch
- La Ratapinhata
- St Roch
vignette-tecimeoc.jpg
Tecimeoc
L’association Tecimeoc (pour Télévision et Cinéma, Méridional et Occitan) est créée en 1977 et dédiée à la promotion et au développement de la télévision et du cinéma méridional et occitan.
Dès l’origine, la publication d’une revue trimestrielle puis mensuelle accompagnera les activités de l’association, ce jusqu’en 1993. Animée par le réalisateur Jean Fléchet, elle devient au fil des années un référent incontournable pour la défense et promotion des cinémas dits « de pays », mais aussi le porte-parole de la cinéphilie au sens large. À ce titre elle est sollicitée dès 1985 par le service culturel de la ville d’Orange pour animer, gérer et programmer une salle de cinéma. Cette dernière devient vite le centre d’une vie cinématographique foisonnante : non contente d’y assurer une programmation, Tecimeoc y organise un festival bisannuel, des rencontres, un atelier de création de films, un concours de scénario… Le tout s’accompagne d’une activité pédagogique offrant une marge d’action sans précédent pour le cinéma de pays : devenue partenaire culturel du Lycée de l’Arc, elle est bientôt chargée par la COSEAC (Commission interministérielle chargée des programmes de l’enseignement du cinéma dans les lycées) de créer le bulletin de liaison des options cinéma des lycées, CinemA3.
Jean Fléchet écrira à propos de Teciméoc, dans le n°79 des Cahiers de la Cinémathèque (mars 2008) :
« Le bilan de Tecimeoc, ce sont vingt-trois années consacrées à la défense et à la promotion d’un cinéma et d’une télévision de culture d’oc. Ensuite, à la défense et à la diffusion du cinéma au sens universel du mot à l’échelle nationale, régionale et locale. Tecimeoc a témoigné à travers sa revue pendant un quart de siècle de la vie des cinémas des pays et des régions. En même temps, l’association a collecté et rassemblé une importante documentation sur l’histoire du cinéma et de l’audiovisuel, particulièrement dans l’espace occitan. Celle-ci constitue des archives que l’on s’emploie à sauvegarder et a abouti à la rédaction d’un livre paru après la disparition de l’association, qui montre le chemin à d’autres initiatives à venir. »
Le livre en question est CinéVaucluse, champ et hors-champ : cent ans de cinéma loin de Paris, dir. Jean Fléchet, Bollène, éd. Tecimeoc, 2003
Le document ci-dessous présente ce qui fut le manifeste de l’association, paru dans le troisième numéro de la revue Tecimeoc, en août 1978. Il est accompagné, en annexe, de l’article « De que volem ?» qui propose une mise au point parue dans la même revue en juin 1980, et d’une nouvelle mise à jour datant de janvier 1987.
v_CBC-759.jpg
Estudi sus l'edicion en lenga occitana en Aquitània (InÒc, 2013)
Javaloyès, Sèrgi
Albert, Lucia
Aqueste rapòrt publicat en 2013 sus la situacion de l’edicion en lenga occitana en region Aquitània (perimètre de l’anciana region administrativa a 5 despartaments) actualiza l’estudi precedent, fòrça complet, que portava sus L’edicion en lengas de França en Aquitània (ARPEL, 2008).
Aqueste estudi novèl es fondat sus 7 ostals d’edicion (Capòc, Fédérop, Letras d’òc & Camins, Novelum, Per Noste, Reclams, Vistedit) e 2 rets de difusion (IDECO, Cairn-diffusion). Lo rapòrt balha d’elements sus la situacion economica e l’edicion occitana en Aquitània, un estat de la mesa en òbra de las preconizacions establidas dins lo rapòrt de 2008 e ne formula de novèlas.
v_CBC-758.jpg
Diagnostic e preconizacions per l'edicion en occitan e en basc en region Aquitània (ARPEL : 2008)
ARPEL Aquitaine
Aqueste rapòrt publicat en 2008 per l’Agéncia regionala per l’escrit e lo lire en Aquitània (ARPEL) prepausa un diagnostic e de preconizacions nombrosas sus la basa d’un estudi menat en 2007 cap a l’ensemble dels actors de la filièra del libre en occitan e en basc en Aquitània (perimètre de l’anciana region administrativa a 5 despartaments).
L’estudi es bastit sus una cibla de 14 editors (13 situats en Aquitània, 1 en Miègjorn-Pirenèus), 3 difusors, 6 librariás e 5 associacions que representan la filièra regionala del libre en occitan e en basc.
L’estat dels luòcs s'interèssa a l’economia del libre occitanofòn e bascofòn e sus la situacion de sos actors (fòrmas juridicas, chifras d’afars, emplecs, estrategias editorialas e de difusion, ajudas publicas, etc.)
La segonda part establís una tièra de preconizacions en direccion dels poders publics mas abans tot cap als actors de la filièra amb preconizacions nombrosas en matièra de produccion editoriala, comercializacion, promocion e difusion.
V_BI-1_2010-147.JPG
Carnaval de Limós de 2010 : jutjament del Titolet
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Lo jutjament de 2010 presenta la particularitat de se presentar, per granda part, coma la lectura del testament de l'acusat. Aital aqueste ditz cap a qué vòl dirigir son argent çò que li val, fach extrèmament rare, de demorar en vida. Pasmens son clòne serà cremat.
D'un autre costat en debuta de jutjament es fach un rampèl de l'afaire Botul, invencion d'aqueste personatge per de jornalistas parisencs, e que Bernard-Henri Lévy se'n serviguèt de referéncia d'un biais seriós sens aver verificat sas sorsas doncas.
V_BI-1_2008-139.JPG
Carnaval de Limós de 2008 : jutjament de la nòça
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 2008 lo jutjament es fòrça politic. En efièch, aquela annada, lo ser del jutjament coïncidís amb un ser de resulta d'eleccions municipalas. Mas a Limós aquela annada sol presentèt una lista lo conse en fin de mandat. Aquesta situacion particulara dona luòc a de comentaris dins lo jutjament del carnaval.
Fòra d'aquò, es tanben question del novèl maridatge de Nicolas Sarkozy. La comparason es filada tot de long del jutjament al cors del qual es tanben question de la gendarmariá novèla e dels desparts e renovèlaments dels comerçants en centre vila.
V_Bl-1_1986-50.JPG
Carnaval de Limós de 1986 : jutjament de las popas
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 1986 es un parelh de popas qu'es acusat. A Limós, aqueste nom fa referéncia a un pont de la vila que s'apèla lo pont de las popas, jol qual las femnas avián la costuma d'anar lavar las fardas.
Dins aqueste jutjament se retròba doncas aqueste pont amb l'istòria que vòl que quand las femnas anavan faire la ruscada los òmes avián pas qu'a se metre sul pont per observar lors popas pendent que trabalhavan. Aquel argument es doncas virat contra las femnas que farián exprès de se mostrar aital. Los debates derivan per n'arribar al fait que las femnas fan popar de mens en mens e que per consequent las popas son pas aquí que per faire polit e mai èsser utilizadas dins la publicitat per que s'i prèsta mai d'atencion.
Un ensag de demonstracion scientifica tendriá a provar dins los arguments dels avocats que dins lo lait mairal se trobariá tot çò que fa lo caractèr dels futurs adultes. En butar l'argument fins al cap n'arriban a la conclusion qu'aqueles qu'auràn begut de lait de vaca se retrobaràn amb de banas. Allusion se pòt pas mai clara a l'adultèri e omenatge als cocuts.
N'arriban quitament a acusar aquelas popas del colatge del Rainbow Warrior, batèl de Greenpeace colat en Nòva-Zelanda pels servicis secrets franceses.
V_Bl-1_2004-123.JPG
Carnaval de Limós de 2004 : jutjament de « la Poupée »
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Dins las acusacions contra « la Poupée » en 2004 se vei aparéisser la gripa aviariá, la venda d'ostals a d'angleses a de preses exorbitants e lo Rector d'Acadèmia que demanda la supression del carnaval.
Justament sul tèma precís del carnaval de Limós dos punts cauds son soslevats : l'escandal del desfilats de strip-teaseuses per una sortida d'11h e lo fait que de mai en mai las sortidas de las bandas sián aplaudidas.
D'un autre costat las òbras de refonda dels trepadors de la vila per cambiar los tudèls de gas son subjèctes a de sos-entenduts escatologics.
Enfin, un omenatge es rendut al personal medical qu'obrèt pendent la calimàs de l'estiu de 2003.
V_BI-1_1987-55.JPG
Carnaval de Limós de 1987 : jutjament de la Gisèla
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 1987, la Gisèla serà acusada de totes los mals limosencs, e al-delà, e dins totes los domenis : los ministres que son pas bons, las manifestacions d'estudiants, la barradura de botigas, cinc professors en mens al collègi, la venda de l'usina Soubirous a l'encant, la crompa de Myrys per Bata (entrepresa anglesa), lo meteis problèma a la teulièra, mas tanben lo melhor petancaire limosenc que se fa metre Fanny e totas las malautiás de l'annada passada (a la vinha, a la frucha, als enfants, als òmes...).
L'annada 1987 correspond tanben a la primièra aparicion del SIDA dins lo jutjament de carnaval. Descobèrt qualques meses abans, fa partida del lòt de causas que se voldrián veire cremar amb la Gisèla. Amb lo SIDA ven lo tèma del preservatiu e aquesta question que fa de lagui al Tribunal : si las femnas prenon la pilula e los òmes se devon metre de preservatius, cossí se faràn los enfants a Limós ?
Pasmens, se de tot aquò la Gisèla pòrta la culpabilitat, dos punts essencials pesan dins la balança de la Defensa : sembla pas possible de brutlar una femna e d'autra part qual melhor qu'ela per faire de publicitat al carnaval, a la blanqueta etc.
V_BI-1_1988-59.JPG
Carnaval de Limós de 1988 : jutjament del coble de « C'est à boire »
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Dins lo jutjament d'aqueste coble, « C'est à boire », en 1988, es puslèu l'ibronhariá e la beguda (alcoolizada) que son jutjadas que los dos personatges.
Es admés que l'ibronhariá es pas un pecat capital. Mas d'un autre costat se fa una tièra de las personas que respondon a las caracteristicas dels pecadors que permet de faire una guinhada als pastissièrs e als maselièrs de Limós.
Lo SIDA es encara present dins lo jutjament mas aqueste daissa entreveire d'espers per l'annada a venir.
sus 6