Explorar los documents (2018 total)

vignette.jpg
Platane
Inspiré par l’écoute d’archives et le chant dans sa pratique vivante, en mêlant trois voix aux timbres riches et un instrumentarium atypique, le groupe explore des univers sonores variés, colorés, bourdonnants, aux harmonies singulières. Une musique qui se fonde sur le plaisir à interpréter un répertoire libre et en constante évolution.

Mais d'infos aquí.
vignette.jpg
Qual Sap
Trois voix masculines chantent des poèmes et des textes de Joan Bodon. Accompagnées à l’accordéon ou en polyphonie, tantôt solennelles ou plus envolées, c’est toujours avec une grande émotion que sont mis en musique les mots du célèbre auteur rouergat. Qual sap ? Une chose est sûre : Francis Alet, Jean-Claude Blanc et Christian Sépulcre savent y faire.

Pour acheter le disque : aquí
vignette-60521.jpg
Servant, Stéphane
Bonbon, Cécile
Un dia, au ras deu gran lac, Titon l’elefant qu’amassa un dequerò estranh. Après de l’aver revirat en tots sens, qu’assegura qu’ei un bonet. Mes tots ne son pas d’aqueth avís !

Revirat deu francés per Patric Guilhemjoan
vignette-60515.jpg
Lagarde, André
Amb l’abonde de son vocabulari, la bèla culhida de locucions occitanas, de torns populars, d’expressions presas al viu, de provèrbis e de dires, aquel diccionari occitan-francés pòrta plan son nom de Tresaur dels mots. Frucha d’una quista menada al long de desenats d’annadas, Adrieu Lagarda l’a volgut miralh fidèl de la paraula d’Òc. Serà un espleit mannat per totes los que vòlon aprigondir lor coneissença de l’occitan, plan al delà del terrador audenc de Rivèl. Tota la varietat, la fòrça e lo chuc d’una lenga i se manifèstan, a posita de totes los legeires.

Andrieu Lagarda a vodada tota sa vida a l’estudi e a l’ensenhament de la lenga occitana, amb fe e perseverança. Es l’autor d’una òbra occitana abondosa e de granda qualitat : obratges de lexicografia, cronicas, contes pels mainatges, escrits autobiografics, recuèlhs de provèrbis, de devinalhas, de noms de luòcs e de personas, traduccions, collector e editor d’un dels pus polits recuèlhs de contes populars occitans.
1dc51310972680d7f3d5d105a8f74ec5.jpg
A l'asard Bautezar !
Région Occitanie
CIRDOC - Institut occitan de cultura

PRESENTACION


A sa mòrt en 1783, Jean-Baptiste Fabre daissa a la posteritat dos òbras d'una incredibla modernitat, màgers per la literatura occitana modèrna Lou siégé de Cadarôussa e L'Istòria de Joan l'an pres. 
Aquela darrièra en particulièr, testimònia uèi encara de tot lo talent literari de l'eclesiastic que liura dins aquela òbra monument, una pintura viva e burlesca de la societat de son temps. 
Conferéncias e exposicion vos permetràn de mièlhs descobrir lo percors d’aquel autor del sègle de las Luses, d’expression occitana. 


FICHA TECNICA

Comitat scientific : 

Danielle Bertrand-Fabre, Jean-Claude Forêt, Philippe Gardy, Claire Torreilles
Concepcion e realizacion A l'asard Bautezar ! en partenariat amb la Region Occitanie e lo CIRDOC - Institut occitan de cultura

Composicion 

1 - Retrait de Fabre (avec signatura manuscrita)
(d'après lo retrait de Fabre pel pintre Jean Coustou, 1765) - (120 x 80 cm - panèl rigid amb doas acròcas )
2 -  Biografia jos la forma d'un jòc de l'auca - (panèl redge de 120 x 80 cm a pausar) 
3 - Una òbra literariá  (tela 150 x 100 cm de penjar)
4 - L’adge dels diccionaris (80 x 120 cm - panèl rigid amb doas acròcas)
5 - Citacion de Boissier de Sauvages (tela de 44 x 32 cm de penjar)
6 - Epopèias travestidas (80 x 120 cm - panèl rigid amb doas acròcas)
7 - Jean l’an prés (tela de 150 x 100 cm de penjar) 
8 - Teatre de Fabre (120 x 80 cm - panèl rigid amb doas acòcas)
9 - Cronologia del Sèti de Caderossa (tela de 150 x 100 cm de penjar)
10 -Representacion d'una fusta gravada - scèna de batalha de Gueidan (tela de 80 x 68 cm de penjar)
11 - Contributors de l’exposicion (80 x 120 cm - panèl rigid amb doas acròcas)

CONTACTE DIFUSION 

CIRDOC - Institut occitan de cultura (a partir de 2024) : secretariat@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.10.

vignette_unpont.jpg
Francis Fourcou
Un filme documentari de Francis Fourcou

De l'Oklahoma a Montalban, un viatge unic per descobrir l'istòria  extraordinari qu'unís la nacion Osage als pòbles d'Occitània.
Un filme de Francis Fourcou - 1h45 Long metratge tornat en Ameriac e Occitània, Un pont au-dessus de l’Océan es un viatge miralh de doas culturas, l'occitana e l'osatge. Amb la poetessa Chelsea Tayrien Hicks, Isabèla François e la cantaira Muriel Batbie Castell.

Dempuèi 1829 existís un ligam indefectible entre los estatjants d'Occitània e lo pòble Osatges, quand un grope d'aqueles amerindians perduts suls camins d'Euròpa dintra dins Montalban pel Pont vièlh. Grandas planas d'Oklahoma a las montanhas occitanas, l'amistat se perseguís uèi encara amb en partatge l'amor e la defensa de las lengas autoctònas


FICHA TECNICA 


Filme de Fracis Fourcou (1h45) 
Lo Filme anóncia : https://vimeo.com/858970327 


CONTACTE DISTRIBUTOR 


Maison d'Occitanie - 11 rue Malcousinat
ecransud@orange.fr / +33630526215 
Découvrez la bande annonce du film ICI


vignette-60509.jpg
Mauhourat, Sèrgi
Bichon, Philippe. Ill.
Lo viatge d'un calhau de la montanha a la mar grana...a las mars granas deu monde, un quasern de viatge...

Conte de creacion de Sèrgi Mauhourat, illustrat per Philippe Bichon. Àlbum qui hè la seguida dab l'espectacle de la virada joen public "Lo calhau qui flòta"

Àlbum Cicles 3-4, tres version disponiblas :
La pèira qui nada (occitan gascon)
La pèira que nada (occitan lengadocian)
La peira que nada (occitan lemosin)

Fichièrs audio e dralhas pedagogicas
vignette.jpg
CIRDOC
Le travail vocal d'Amel Duret et Fabienne Vayrette les a conduit, à partir de leurs musiques traditionnelles respectives, à imaginer des polyphonies et des arrangements personnels. Les chants berbères, issus dune transmission familiale, s'entrelacent avec un répertoire occitan provenant essentiellement de collectages.

Pour l'acheter : aquí
vignette-60504.jpg
Manciet, Bernard
Bernard Manciet que perpausa nau poèmas impromptús, escriuts "de chic" com ditz, shens modèle, de faiçon espontanèa. Que son poèmas hòrts, poèmas bastits e estavanits, poèmas de franc-tiraire.
vignette_sejar.jpg
Pascal BOUDY
Jean-Pierre LACOMBE
Aquel film documentari d'una durada de près d'una ora descriu un fenomèn economic e social d'amplor sus nòstra bassa Correze. Los joves, dats alara qu'avián atench l'edat de l'adolescéncia , se logavan sus las montanhas del Cantal per dalhar a la dalha. Aquela practica a perdurat fins a l'endeman de la segonda guèrra mondiala abans l'arribada de la mecanizacion. Los joves de la comuna de Ménoire èran nombroses de partir en « Auvèrnhe ». L'institut d'estudi de l'occitan (IEO) a acceptat de trabalhar sus la salvagarda d'aquela memòria, sus la proposicion del cònsol màger de Ménoire.
Marcel Groa , degan de la comuna de Ménoire, Édouard Arrestier de la comuna vesina, Sent Ilari Taurieux, Albert Borie de Molons sus Dordonha an agut l'amabilitat de nos far partejar los sovenirs de lor joventut. D'autres testimònis corresians an enriquit aquel document, atal coma d'auvernhats dont los parents èran emplegaires.

FICHA TECNICA 


Una produccion IEO Lemosin, per Pascal BOUDY e Jean-Pierre LACOMBE
Descobrissètz la banda anòncia del filme AQUÍ
sus 202