Voici les paroles des enregistrements présentés ici, effectués lors de collectages dans le département de l'Aude en Occitanie.
Sòm sòm est une des berceuses les plus connues du Pays d'Òc, une de ces chansons douces que l'on fredonne aux enfants pour les endormir. D'une forme très souvent dépouillée, du fait que la berceuse a comme principal objet de calmer l'enfant, elle présente toujours un rythme qui accompagne le balancement du berceau ou des bras maternels.
Simple invocation au sommeil, Sòm sòm ou encore « som-som » personnifie le sommeil en une figure bienfaitrice qui, si on lui demande de venir, permettra à l'enfant de dormir.
Il existe des variantes dans les versions provençales ou le sommeil est désigné comme Sant Souem (le saint sommeil).
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
La sòm sòm es arribada
A cavalhon sus una craba
Le pichon s’es endurmit
A cavalhon sus un crabit
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni vèni vèni lèu
La sòm sòm es arribada
A caval sus una craba
Se’n anirà deman matin
A caval sus un cabrin
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni vèni d’endacòm
La sòm sòm es arribada
A chavalon sus una craba
Se’n tornarà deman matin
A chavalon sus un crabit
Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm s’es anada
a chaval sus una craba
Tornarà deman matin
A chaval sus un crabit
Autre version :
Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni vèni …
La sòm sòm se’n es anada
A chaval sus una craba
Tornarà deman matin
A chaval sus un polin
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni vèni som
Lo sòm sòm vòl pas venir
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
Lo sòm sòm vòl pas venir
Lo popon vòl pas dormir
Mas quand lo sòm sòm vendrà
Lo popon s’endormirà
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
Autres versions :
Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm es arribada
A chaval sus una craba
La sòm sòm se va partir
A chaval sus un crabit
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm s’es enanada
A chaval sus una craba
La sòm sòm se’n va venir
A chaval sus un rossin
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm s’es enanada
A chaval sus una craba
Tornarà deman matin
A chaval sus un polin
Variante sur la fin :
A chavalet sus una craba
Arribarà deman matin
A chavalet sus un rossin
Autre version :
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm s’es enanada
A chaval sus una craba
La sòm sòm se’n va venir
A chaval sus un rossin
Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni endacòm
La sòm sòm es arribada
A cavalhon sus una craba
Tornarà partir deman matin
A cavalhon sus un cabrit
Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni endacòm
La sòm sòm es arribada
A chaval sus una craba
Partirà deman matin [variante : Deman tornarà partir]
A chaval sus un polin
Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm som s’es enanada
A cavalon sus una craba
Tornarà deman matin
A cavalon sus un polin
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm es arrivada
A cavalhon sus una craba
Es partida al matin [Variante : se’n tornarà deman matin]
A cavalhon sus un rossin [Variante : a cavalhon sus un polin]
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
Voici les paroles collectées de la chanson A l'ombreta d'un rosièr, parfois appelée Lo Boçut.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
A l'ombreta d'un rosièr Joana se pausava (bis)
Joana se pausava ençà
Joana se pausava enlà
Joana se pausava
Un boçut ven a passar que la regardava (bis)
Que la regardava ençà
Que la regardava enlà
Que la regardava
Que me regardas boçut ieu son tròp pichona (bis)
Ieu son tròp pichona ençà
Ieu son tròp pichona enlà
Ieu son tròp pichona
Per tan pichona que sias cal que sias ma mia (bis)
Cal que sias ma mia ençà
Cal que sias ma mia enlà
Cal que sias ma mia
Se ma mia vòs que sia cal que ta bossa sauta (bis)
Cal que ta bossa sauta ençà
Cal que ta bossa sauta enlà
Cal que ta bossa sauta
Si ma bòssa deu sautar adieu paure Joana (bis)
Adieu paure Joana ençà
Adieu paure Joana enlà
Adieu paure Joana
Une légère variante dans cette version est présente dans la première strophe où le verbe "se pausava" devient "s"assombrava", ce qui renvoie au titre : A l'ombreta d'un rosièr. Le reste de la chanson est identique à la version précédente.
Voici donc cette première strophe :
A l'ombreta d'un rosièr Joana s'assombrava (bis)
Joana s'assombrava ençà
Joana s'assombrava enlà
Joana s'assombrava
Une version bien différente a été donnée lors de ce collectage par un élève de calandrette : ce n'est plus l'histoire de Joana sous l'ombre d'un rosier mais l'histoire de Marion sous un pommier.
Marion jos un pomièr que se solelhava
que se solelhava d'aicí que se solelhava d'ailà
que se solelhava
Un boçut ven a passar e que l'agachava
e que l'agachava d'aicí e que l'agachava d'ailà
e que l'agachava
Marion se tu voliás seriás ma mestressa
seriás ma mestressa d'aicí seriás ma mestressa d'ailà
seriás ma mestressa
per posque consentir cal copar la bòça
cal copar la bòça d'aici cal copar la bòça d'ailà
cal copar la bòça
Marion pren un cisel amb una masseta
amb una masseta d'aicí amb una masseta d'ailà
amb una masseta
[...] un còp de ciselon fa sautar la bòça
fa sautar la bòça d'aicí fa sautar la bòça d'ailà
fa sautar la bòça
Un collectif d'artistes a effectué un travail autour de l'interprétation de cette chanson : visionner l'enregistrement.
Voici les paroles des collectages effectués dans le département de l'Aude en Occitanie.
Il s'agit d'une berceuse, une de ces chansons douces que l'on fredonne aux enfants pour les endormir. Le rythme musical imite le mouvement du berceau.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Nen nen petiton
La menina es al canton
Que penchena le minon.
Lo papà es a Rivèl
Que ramena un ausèl
A la poncha del cotèl.
Une autre version donne :
Nen nen petiton
La menina es al canton
Que rosega le cauchó
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa còire de bobon (la soupe)
Lo papà es de vei de la (?)
Que fa còire de chocolat
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa queire (còire) de bobon (la soupe)
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que penchena le gaton
Lo papà es a la vinha
Que va t’aportar un aucèl
Sus la punta dal cotèl.
Autres versions de la strophe consacrée au "Papà" :
Lo papà es a la vinha
Te portarà un aucèl
Sus la punta dal cotèl
Lo papà es a Revèl
Que porga le blat
Amb un curvèl
Autres versions de la strophe consacrée à la figure maternelle (mère ou grand-mère) :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que penchena lo minon
Nen nen petiton
La menina es al canton
Que se caufa lo cotilhon
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a Limós
Portarà de cambajon
Plan bon
Autre version :
Nen nen toston
La mamà es al canton
Que se calfa le penon(s)
Lo papà es a Estagel
Te portarà un aucèl
[à la pointe du couteau]
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a la caça
Portarà un aucèl
sus la punta dal cotèl
Autre version :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a Limós
Portarà de cambajon
Plan bon
Dodo petiton
La menina es al canton
Que penchena lo minon
Porga porga dins la dorna
Sei dins lo curvèl dins lo curvèl
Autre version :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papeta es a la vinha
Te portarà un aucèl
A la punta del cotèl
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa tetar lo petiton
Ci-dessous, les paroles des collectages effectués dans le département de l'Aude. Le premier enregistrement provient de la journée qui s'est déroulée à Duilhac-sous-Peyrepertuse. Le deuxième enregistrement a été fait à Rouffiac-des-Corbières.
Le texte de la chanson du nom de Antoino e Antoinetto (appelé simplement dans les enregistrements sonores Antoaneta) a été écrit par M. Jean Raynaud après la Libération, dans les années 1946-1947. Jean, trompettiste et chanteur, interprétait ce chant humoristique avec l'orchestre Cartade puis, plus tard, avec l'orchestre Jean Helios.
Ce collectage est issu du projet Lo Bramàs. Mémoire chantée des pays audois.
Antoaneta, Antoaneta quand te vesi le còr me peta.
Antoaneta, richichiu aicí dona me çò qu’es tieu.
L’Antoena e l’antoaneta quand se volián festejar
s’assiguent (?) sus la breta (?) al còp (?) de se potonejar
al cap d’una mureta, l’aureta se virec, e [...] tan triste
tot doçament sospirèt.
Antoaneta, Antoaneta quand te vesi le còr me peta.
si te pòdes gardar çò qu’es tieu
Une variante remplace le dernier vers par :
Antoaneta, richiuchiu aici dona (torna ?) me çò qu’es tieu.
L’Antoena e l’antoaneta quand se volián festejar
s’assejan sus la broeta e còp de potonejar
après al cap d’una oreta, la broeta se virèt
e nòstra antoana timida tot doçament sospirèt
Antoaneta, Antoaneta quand te vesi le còr me peta.
Antoaneta dal èlh viu aici garda me te çò qu’es tiu
[mais] la fin d’aquela istòria me’n vau vos la resumar
a vos belas demaisèlas que venètz de m’escotar
aquel [a’kej] amor en broeta vos le cal pas praticar
car l’antoaneta fidèla d’un gojat siguèt maman
Antoaneta, Antoaneta tornes pas par la broeta
Antoaneta dal èlh viu, aici garda pas çò qu’es tiu
En agachant un reportatge sus las commemoracions de junh de 1944, Marcelle reconeis Roger, son amor de joventut qu'a pas revist dempuèi 65 ans. Una ondada de sovenirs l'envasís…
Mai de 1944… En Margerida, al còr del Massís Central, Marcelle et sa familha veson tornar florir la prima e retroban los ritmes paisans ligats als camps, a las bèstias e a la vida sociala. Plan segur, i a los tiquets de racionament, las requisicions que possan a tuar lo pòrc de nuèch per èsser pas susprés pels gendarmas, lo cobrifuòc obligatòri, las fèstas de vilatge defendudas… Pasmens, se dança dins las fenièras a las fenèstras mascadas, s'escàmbia la farina contra de pomas…
Los afrontaments son luènh dins aquela region situada entre los departaments de Nauta Lèira, de Cantal e de Losèra. Pertant, la Margerida va èsser lo teatre d'afrontaments que marcaràn durablament los esperits. Alara que los Resistents tentan de blocar la Wermacht, la Batalha del Mont Mouchet s'engatja en junh de 1944. La guèrra es aquí, amb sos dramas, sa violéncia mas tanben sos espèrs... Sens dobta de cançons d'amor, de viatge... de contes dins los quals las princessas èran de simplas pastoras...
Aquel collectatge es lo fruit d'un collectatge menat per Séverine Sarrias al près de testimoniatges de l'epòca. « Le Chemisier jaune » pòrta un agach sensible sus la vida quotidiana en Margerida en 1944. Un espectacle que questiona la memòria pel conte e la musica.
Descobrir l'espectacle amb un extrait : AQUí
Séverine Sarrias - contaira
Arnaud Cance – musica e cants occitans
Michel Hindenoch – agach exterior
Alprès de la companhiá Les Fées du Az'Art
O6.82.19.66.38.
lesfeesduazart@gmail.com
www.lesfeesduazart.com