Explorar los documents (2018 total)

vignette_FPountin.jpg
Rolande Falleri
Sus lou pountin de Rolande Falleri es un recuèlh de set pèça de teatre, escrichas en provençal.
vignette_FElefant.jpg
Rolande Falleri
Lou Pichot Elefant d'Evòri E àutri raconte de ma Prouvènço Antico es un recuelh de set contes que meton en lum d'episòdis marcant de la Provença Rodanenca, de l'Antiquitat fins a la debuta del Crestianisme.
vignette_FCascai.jpg
Rolande Falleri
Au cascai de la font - Au babil des fontaines de Rolande Falleri es un recuelh de onze nòvas en provençal ( grafia mistralenca) e sa revirada francesa.
Las istòrias se debanan en Provença e s'inscrivon dins sa cultura.
Vignette _LCLDLP.jpg
Maëlle Dupon
La color lenta de la plueja - La couleur lente de la pluie es un recuèlh de poëmas occitans (langedocian), amb lor traduccion en francés de l'escrivana montpelhièrenca Maëla Dupon, sortit en 2013, a las edicions Jorn.

Compausat de setze poëmas, que los set primièrs en vèrses e los nòu seguents en pròsa, aquel recuèlh retracha los mals socials e sentimentals d'una generacion en reçerca constante de sens e d'estacaments emocionals, a travèrs de viatges tant mentals que palpables.
vignette_58574.jpg
Verne, Jules
Viaule, Sèrgi. Trad.
Aquela novèla postuma, pareguda en 1910, desparelha dins l’òbra de Jules Verne que se coneis puslèu per èsser un autor optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat. Aicí son figas d’una autra desca. Sèm en plen dins un autre registre, plan mai pessimista : l’umanitat es confrontada a sa brutala e inexorabla desaparacion. Emai se capita qualques còps de se salvar, totjorn in extremis, es per tornamai càser dins sos travèrses que son guèrras e autres crimis. Totòm se mainarà qu’aqueste tèxte, fòrça modèrne, sarra l’actualitat contemporanèa. A un sègle de distància sembla escrich per aqueste debuta de sègle XXIen.
vignette_58566.jpg
Bernié-Boissard, Catherine. Dir.
Un ouvrage collectif original pour découvrir la pluralité et la singularité de l’Occitanie d’hier et d’aujourd’hui. Sous forme de dictionnaire, il offre une plus grande liberté aux lecteurs et aux lectrices d’entrer dans la région selon leurs centres d’intérêt, leurs attentes, leurs goûts.
vignette_hemery.jpg
Hemery, Gaël
De tout tèms, la Camargo ispirè lis amo li mai sensiblo. Vertadié pouèto di tèms mouderne, Gaël Hemery a pas peca à la règlo. La naturo que ié fai bèu lume, que l'a vist nèisse e que l'envirouno de-longo, l'a fa segui li clavo de la Bèstio dóu Vacarès, enjusqu'i raro de la basso Camargo qu'a traficado dins si mendre recantoun. Enfant de Salin, à travès li sansouiro e li vastour esterlo, s'es esmougu de la bèuta à l'entour, pivela pèr de païsage toujour tremudant souto lou soulèu, la sau e lou vènt, lou bate-cor toujour à flour.
La pouësio de Gaël Hemery, d'uno raro finesso, es embugado d'uno malancounié prefoundo, emé un regard clar-vesènt sus la la coundicioun umano, lou tèms que debano, la souleso e la mort.

(Prefaci d'Anoliso Chevalier)
vignette_58560.jpg
Javaloyès, Sèrgi
Andreu Serrat qu'ei hòrabandit deu son trabalh shens nat explic. Alavetz que torna pensar a la soa vita, au sons exilis. Qui poderà har rampèu a l'abaishada? Retrobarà hidança en la vita? De questions en pensadas, lo protagonista que trobarà pòc a pòc las responsas. Atau l'autor, Sèrgi Javaloyès, que'ns perpausa ua reflexion sus la fòrça de vita.
vignette_58549.jpg
Giély, Bernat
Em' aquéu rouman, Trin d'espèr, Bernat Giély repren sa draio imaginàri emé toujour plen d'estaco à l'aparamen de noste parla.
vignette_58541.jpg
Chabaud, Silvan (Dir.)
Silvan Chabaud publica un recuèlh que recampa de lingüistas, de jornalistas o de romancièrs confirmats, totei ambe una passion fòrta de la lenga de son caractèr indestructible. E se lei tèxtes de Serge Javaloyès, Claude Faber, Florian Vernet, Philippe Gardy, Jean Ganiayre, Jean-Claude Forêt e Josi Guihot-Gentialon se tròban recampats es perque Silvan Chabaud se botèt en tèsta de lei traduire en francés. Un autre biais de descobrir e amar aqueleis autors occitans de uei… que tòcan a l’universau.
sus 202