Explorar los documents (2018 total)

vignette_58533.jpg
Quevedo, Francisco de (1580-1645)
Blasco, Joachim. Trad.
Francisco de Quevedo y Villegas (1580-1645) es un dels escrivans mai importants del sègle XVII espanhòl e, amb Cervantes, lo mai conegut. Desplega sos talents a l’epòca del barròc triomfant a travèrs la poesia e d’escrits politics e satirics. "Lo Rapinaire" es son òbra mai coneguda. Un pauc informala, mas d’una truculéncia geniala, travèrsa los sègles per nos porgir un retrach sens concessions, encara que prudent, dels vicis de son sègle. Es per aquò que las primièras edicions se faguèron fòra lo reiaume de Castelha ont l’Inquisicion impausava sa lei.
vignette_58532.jpg
Vargas Llosa, Mario
Blasco, Joachim. Trad.
Quand, en 1977, pareis "La tanta Julia e l’escrivassièr", Mario Vargas Llosa es un romancièr reconegut del « boom » de la literatura latinoamericana, aitant coma Gabriel García Márquez o Juan Rulfo. Tant val dire qu’aquesta novèla òbra lo public al corrent l’esperava, tant mai que l’autor i desvela, a travèrs lo personatge de l’escrivassièr, qualques claus de sa pròpria construccion coma escrivan. Ara, en parallèl a aqueste relat de la genesi d’un romancièr, se debana una educacion sentimentala amb totes los ressòrts d’una intriga amorosa pròpria a espandir lo cercle dels legeires, çò que foguèt lo cas.

Colleccion Flor envèrsa
vignette_58529.jpg
Marcel, Alain
Marius Trussy (1797-1867) a quitté jeune sa Provence natale pour le Nord de la France, emportant un mal du pays qui ne le quittera jamais. En 1861, il publie Margarido, long poème empreint de sa jeunesse passée à Lorgues (Var). Pour ses admirateurs, son œuvre est à la Provence orientale ce que celle de Frédéric Mistral est à la Provence rhodanienne, et Margarido serait de la même eau que Mireille. Mais Trussy ne connaîtra pas la gloire de l’illustre félibre.

Du Nord au Midi, de Lorgues à Paris en passant par Avesnes-sur-Helpe, Alain Marcel est parti sur les traces de Trussy. Il restitue l’odyssée tumultueuse de cet « enfant tout frais éclos de la grande Révolution », qui admirera Napoléon et vibrera aux soulèvements de 1830 et de 1848. C’est aussi son œuvre, mal connue, qu’il nous présente par la publication de plusieurs textes. Une vie tourmentée, une œuvre à découvrir, un personnage haut en couleur qui traverse le xixe siècle: c’est l’histoire étonnante de Marius Trussy, poète provençal.
vignette_58485.jpg
Orwell, George
Beziat, Pèire. Traducteur
1984 foguèt escrich en 1948, valent a dire just darrèr la guèrra mondiala. Las dictaturas nacionala-socialista e comunista mòstran alara çò que poiriá èsser l’avenidor. Una societat fondada sus l’ignorància, la violéncia, la messorga, la dobla pensada e la mutabilitat del passat. 1984 es considerat coma una referéncia de la distopia. Qual coneis pas Big Brother coma figura metaforica del regime policièr e totalitari, de la societat de susvelhança tan plan coma de la reduccion de las libertats ? Alara, qual sap se 1984 es pas, mai que jamai, d’actualitat a l’ora d’internet ont los dominants s’enfonilhan un pauc mai cada jorn dins nòstra vida privada e demesisson a còps de tròp d’informacion e de novèlas farlabicadas (fake news), la quita nocion de vertat objectiva ?
vignette_58484.jpg
Viaule, Sèrgi
Sant-Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat. Tot aniriá planièr dins lo melhor dels univèrs, se un lendeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut. Alavetz, assassinat ? en fugida en Polinesia amb Miss Occitània ? suicidat ? envelat per de fòraterrenals ? partit amb la caissa del club ? victima d’una ascencion intempestiva al cèl coma la que patiguèt Nòstre-Sénher ? partit far l’ermita dins una cauna de Montanha Negra ?

D’evidéncia, a Sant-Perdols tot sembla possible, emai lo demai. Atanben lo capitani Marius Azemar ne vei de totas las colors per ensajar de tornar metre la man sul desaparegut. Son enquista va de rebombidas en rebombidas e se fa pas sens penetrar en prigondor las mors particularas -tras que particularas ?- dels vilandreses.
vignette_58460.jpg
Pambrun, Térèsa
La quista deus Òmis Petits, escriut e beròi illustrat per Terèsa Pambrun, qu’ei la seguida de Los Òmis petits, qui a tant agradat aus mainants.

Adara, que poderatz seguir las loas navèras aventuras : hardits cap e tot que van a la descubèrta de mondes desconeguts. Qui sap çò qu’i van poder encontrar e quin e s’i van escàder tà’s tirar deu mauparat ?

Obratge en quadricromia, arreligat. Enregistrament deu tèxte de La quista deus Òmis Petits per Joan Loís Lavit.
vignette_58459.jpg
Escotarròbi
Bernat : Que’s hè seguir ua amiga ?
Veronica : Non, qu’arriba dab lo son prometut ! E adara, ventolèra e vent balaguèr !
Bernat : Ventolèra e… mes perqué ?
Veronica : Pr’amor lo son prometut qu’ei american.
Bernat : Que’m serí estimat mei un francés, quauqu’un deu país mes lo qui n’a pas pan, que minja mestura.
Veronica : E non t’ac èi pas tot dit.
Bernat : Ah non ? Que i a enqüèra ?
Veronica : Qu’ei un indian, de la tribú deus comanches.
vignette_leonia.jpg
Florence Malafosse
Amb sos reportatges naturalistas vidèo, Leònia Dona L’Eriç dona a descobrir als enfants la natura.

Sa mission es de desvelhar la curiositat de totes. Mostrar que lo minuscule es fantastic. Sufís de sortir sul peiron per lo veire. Quitament en vila, e òc ! Dins la paret o un trauc de l'asfalte, la vida es d'en pertot !

Al fial dels episòdis, descobrirem que tot a son utilitat dins la natura. La canilha se transforma en parpalhon s’es pas manjada per un aucèl e sos aucelons. Lo rainal caça lo conilh o lo rat, l’aranha atrapa las moscas e los mosquilhs, e plan segur l’eriç se galavardeja de limacs o de cagaraulas. E evidentament los umans an un impacte sus lor environament.


Amb Leònia, descobriretz tot çò qu’i a a vista d'uèlh, jol vòstre nas !

Una seria d'animacion de descobrir sus https://www.leoniemmeherisson.com
vignette_58392.jpg
Gròs, Lisa
La consciéncia aguda de la mòrt venguèt pas qu’après la projeccion de Nuit et brouillard d’Alain Resnais . L’orror totala e una revòuta etèrna contra aquela foliá incredibla dau nazisme. Almina aviá vist aquí tot lo contrari dei valors apresas dins son enfança e son adolescéncia. Èra un tèrratremol vertadièr dins l’equilibri qu’aviá bastit. Una remesa en compte totala de çò que cresiá èstre la natura umana.
vignette_58391.jpg
Dumas Marc
Un Bestiaire est longtemps resté, particulièrement au Moyen Âge, une série d’images, de sculptures, de dictons ou de ritournelles destinés à instruire les non-lettrés. Ces représentations furent ensuite accompagnées de commentaires écrits, où peu à peu se découvraient la nature des relations des hommes avec le monde animal. La transmission a souvent fait appel au sacré, aux contes et aux légendes, et des mythes sont nés ainsi. Ces textes sont peut-être les précurseurs de la zoologie moderne, même s’ils sont enrichis d’animaux imaginaires.
Avec la grande avancée des Lumières, puis des recherches scientifiques des deux derniers siècles et, beaucoup plus récemment, avec les relations nouvelles que nous avons développées avec les animaux, la supériorité et la domination de l’homme sur l’ensemble du monde vivant ont été questionnées. Nous avons pensé que le moment était peut-être venu de faire entrer tout cela dans l’écriture d’un nouveau Bestiaire provençal, tout en gardant en mémoire que la tradition comme l’oralité paysanne qui en était le conservatoire, devaient être intégrées à cette vision actuelle de nos relations avec les animaux. La langue provençale, très riche dans le domaine de la nature, a été notre socle et notre trait d’union, peut-être aussi notre prétexte.
sus 202