Explorar los documents (2018 total)
Turc, Jean-Michel
Un libre dei pichoun pèr un mounde dei grandas.
Dintre chasque santoun li penequejo un mot encian, un mestié óublida, uno istòri brounzinado.
Eici, Prouvènço se fa diciounàri, memòri vivènto dei gèste, dei acènt emai dei gàubi.
Refoundu, endrudi e desenant trilingo, aquéstou Pichoun diciounàri dei santoun de Prouvènço, publica pèr li 90 ans deis Ataié Marcèu Carbonel, lauso la lingo, la terro emai leis ome.
Dintre chasque santoun li penequejo un mot encian, un mestié óublida, uno istòri brounzinado.
Eici, Prouvènço se fa diciounàri, memòri vivènto dei gèste, dei acènt emai dei gàubi.
Refoundu, endrudi e desenant trilingo, aquéstou Pichoun diciounàri dei santoun de Prouvènço, publica pèr li 90 ans deis Ataié Marcèu Carbonel, lauso la lingo, la terro emai leis ome.
Foucaud, Jean-Baptiste
Nascut a Lemòtges en 1747, Joan Baptista Focaud desiret, dins las darnieras annadas de sa vita, partatjar coma sos compatriòtas lemosins los ensenhaments de las faulas de La Fontaine. Per 'mor que sián de bon comprener per lo mai grand nombre, decidiguet de las adaptar en occitan e faguet paréisser en 1809 un prumier recuelh jos lo títol “Quelques fables choisies de La Fontaine mises en vers patois limousin”. Liurament adaptada de son òbra, la presenta faula n'en es eisida.
Foucaud, Jean-Baptiste
Nascut a Lemòtges en 1747, Joan Baptista Focaud desiret, dins las darnieras annadas de sa vita, partatjar coma sos compatriòtas lemosins los ensenhaments de las faulas de La Fontaine. Per 'mor que sián de bon comprener per lo mai grand nombre, decidiguet de las adaptar en occitan e faguet paréisser en 1809 un prumier recuelh jos lo títol “Quelques fables choisies de La Fontaine mises en vers patois limousin”. Liurament adaptada de son òbra, la presenta faula n'en es eisida.
Cette fable est disponible sur vos plateformes d’écoute préférées : https://wiseband.lnk.to/Novelum-IEO-Perigord-Lo-Lop-E-Lanheu
Cette fable est disponible sur vos plateformes d’écoute préférées : https://wiseband.lnk.to/Novelum-IEO-Perigord-Lo-Lop-E-Lanheu
Rossignol, Bruno
5 melodias per 1 o 2 votz e piano, 1 peça per 5 votz de femnas a capella.
Aquelas melodias occitanas de Bruno Rossignol procedissen d'un doble objectiu : l'arrenjament de chants tradicionaus qu'un acompanhament de piano vivifia e la mesa en musica de textes originaus que plaça la lenga au còr d'una demarcha de creacion. Dins aqueu darrier cas, lo compositor a trabalhat sus la traduccion en occitan lemosin de sos pròpres poèmas per Joan Loís Leveque e Joan Ive Agard, inicialament escrichs en francés.
Aquelas melodias occitanas de Bruno Rossignol procedissen d'un doble objectiu : l'arrenjament de chants tradicionaus qu'un acompanhament de piano vivifia e la mesa en musica de textes originaus que plaça la lenga au còr d'una demarcha de creacion. Dins aqueu darrier cas, lo compositor a trabalhat sus la traduccion en occitan lemosin de sos pròpres poèmas per Joan Loís Leveque e Joan Ive Agard, inicialament escrichs en francés.
Soula, René
Las Cronicas de la pansiroja de René Soula son de tablèus vius de la vida vidanta d’una comunautat rurala al long del sègle XXen. L’autor i conta, amb una granda finessa d’observacion, los cambiaments tecnics e las evolucions d’una societat de bordièrs e de mestierals. De nonent, las bèstias van daissar la plaça, los trabalhs de la tèrra venon de mai en mai mecanizats, l’arribada de l’electricitat, bicicletas, veituras e tractors càmbian ritmes e faiçons de trabalhar e de se desplaçar. Se las farcejadas trufandièras de la joinessa balhan ardor e gaujor als racontes, R. Soula rescond pas brica los malastres naturals (torradas, lavacis, aigats o secadas), las marranas del bestial, los patiments de las guèrras, las amistats e la solidaritat coma las pelejas e las gelosiás. Lo libre s’acaba amb la descripcion dels bòsques afrabats per la grand tempèsta de 1985. S’i sentís alavetz la proximitat de l’autor amb la natura macada.
R. Soula mestreja l’occitan del país de Volvèstre de primièra, amb grand gaubi. Escriu una lenga precisa, chucosa, e trufandièra tot còp. Aquestas cronicas son de vertat un testimoniatge mai que preciós suls cambiaments de las nòstras societats ruralas al sègle passat.
Un lexic occitan-francés abondós precisa lo sens dels mots e expressions de l’autor. Enregistrament del tèxte complet sus CD per R. Soula.
R. Soula mestreja l’occitan del país de Volvèstre de primièra, amb grand gaubi. Escriu una lenga precisa, chucosa, e trufandièra tot còp. Aquestas cronicas son de vertat un testimoniatge mai que preciós suls cambiaments de las nòstras societats ruralas al sègle passat.
Un lexic occitan-francés abondós precisa lo sens dels mots e expressions de l’autor. Enregistrament del tèxte complet sus CD per R. Soula.
Aguilera, Delphine
Calandrons d'Alès
Calandrons d'Alès
Textes poétiques bilingues, illustrés par les enfants de la Calandreta de Gardons et calligraphie d'Estelle Mazodier.
Séguier, Aure
Al sègle XIV, Yennenga èra la filha del rei de Dagomba. Cavalièra e guerrièra excellenta, dirigiguèt la cavalariá reiala. Pasmens, decidiguèt de fugir per viure la vida que desirava. Ailàs, a causa d'una falha spacio-temporala, lo cors de l'istòria poiriá èsser cambiat. Una mission pels dos eròis, Matèu e Estela, membres de la SGT (Societat dels Gardians Temporals). Las aventuras e las suspresas seràn nombrosas.
Romieu, Maurice
Bianchi, André
Bianchi, André
Aquesta Iniciacion a l’occitan ancian es lo perlongament e lo complement indispensable de La Lenga del Trobar, precís de gramatica d’occitan ancian [2025, 4na ed.]. Es un manual practic que presenta en dètz e nòu leiçons, a partir d’una causida de tèxtes, çò que cal conéisser de l’occitan ancian per legir los tèxtes literaris de l’Edat Mejana sens passar per las reviradas francesas.
Lo contengut d’aquestes dètz e nòu tèxtes de l’Edat mejana comentats es explicitat per comentaris, remarcas, elements de lexic, de literatura, de civilizacion, etc. ; vocables causits meton en evidéncia la parentat entre l’occitan e las autras lengas romanicas màgers de uèi.
Lo cambiament pus vesedor d'aquesta edicion novèla — la segonda — ça que la es l'emplec exclusiu de la lenga occitana dins sa varietat lengadociana.
Iniciacion a l’occitan ancian s’adreiça als estudiants de la lenga mas als curioses tanben que, per gost personal, vòlon descobrir solets l’occitan ancian o n’aprigondir la coneissença.
Lo contengut d’aquestes dètz e nòu tèxtes de l’Edat mejana comentats es explicitat per comentaris, remarcas, elements de lexic, de literatura, de civilizacion, etc. ; vocables causits meton en evidéncia la parentat entre l’occitan e las autras lengas romanicas màgers de uèi.
Lo cambiament pus vesedor d'aquesta edicion novèla — la segonda — ça que la es l'emplec exclusiu de la lenga occitana dins sa varietat lengadociana.
Iniciacion a l’occitan ancian s’adreiça als estudiants de la lenga mas als curioses tanben que, per gost personal, vòlon descobrir solets l’occitan ancian o n’aprigondir la coneissença.
Lejonc, Regis
Régis Lejonc questiona la reciprocitat de l'amor en tot nos convidar a ua randolejada amorosa arrisolenta e colorada : "La vesia es amorosa d'un harri que s'estima mès las damisèlas...e jo...es la vesia qu'aimi !" (De 4 ans enlà)
Ichikawa, Satomi
Guilhemjoan, Patric
Guilhemjoan, Patric
La fin de l’annada que s’aprèssa. A l’aurèra deu bòsc, los avets ne son pas mei bons enlòc. Que saben que se’n van anar benlèu e que saunejan de la pelha que portaràn lo ser de Nadau. A l'ombrèra d’aqueths arbos grans, que i a un petit avetòt qui’us escota. E se n’anarà, eth tanben ? E vederà lo son saunei a vàder realitat ?