Monica Sarrasin, D’entre tant, quauques uns, Lo Chamin de Sent Jaume.
Notre monde, notre famille, les nôtres, chez nous… Souvenirs, témoignages, un bon morceau de vie, juste une parcelle, un événement, le quotidien, la personne, la maison et la nation, tout ce qui fait la mémoire de l’homme (mais pourquoi pas le chien, ou la vache !), de belle manière, ou de petite façon, ce qui finit, et qui finit bien, par faire la mémoire d’un pays, Nòstre monde en tricotera des livres, même si ce ne sont que de petits livres, pourvu qu’ils aient le ton juste, qu’ils soient nécessaires. En voici le huitième volume
Marinette Mazoyer, Subre lo pont, lo pont de Ròchabèla, et autres récits autobiographiques.
Comme Monica Sarrasin, Marineta Mazoyer a écrit plusieurs volumes de récits autobiographiques, depuis le premier volume, ainsi présenté :
« J’ai voulu écrire [mes] souvenirs […] en occitan […] C’est peut-être parce que, ayant découvert très tard la langue qui aurait pu, qui aurait dû être la mienne, j’ai du temps à rattraper. J’ai raconté mon quartier, profondément lié à la nature, à un territoire et aux ouvriers qui y habitaient. J’ai fait revivre des souvenirs qui m’ont fait comprendre l’importance de chaque fait, de chaque personne, de chaque lieu qui ont pétri ma personnalité depuis l’enfance. Je me suis rendu compte que la langue occitane y était plus présente que je le pensais, même si elle m’avait été cachée […] J’ai dû tout réapprendre… »
Ayant à cœur de favoriser la rencontre du jeune public avec les œuvres, les artistes et les cultures d’Occitanie, le CIRDÒC ouvre grand ses portes à la jeunesse pour ces 34e Journées Européennes du Patrimoine. Au programme, pour petits et grands, conférence gesticulée “Culture à toutes les sauces” de l'ethnologue Anaïs Vaillant, animation théâtrale avec la Rampe-TIO et remise des diplômes festive et vitaminée.
Destinée non seulement lauréats 2017 des diplômes CFPO-Lengadòc mais également au grand public, cette cérémonie a été pensée comme une grande fête de la langue occitane et de sa culture.
Intervention théâtrale de la Rampe-TIO, goûter, et pour les heureux lauréats, remise de leur diplôme avec surprises à la clé !
14:00 - Animation Théâtrale - Par les comédiens de la Cie La Rampe-TIO
15:00 - Cérémonie de Remise des diplômes Escapolaire
16:00 - Animations musique, danses et chant - Avec Laureen Tillier et les Farfantelas
Les 15 et 16 septembre au CIRDÒC-Mediatèca occitana
Entrée gratuite.
Renseignements : secretariat@cirdoc.fr // 04.67.11.85.10. // locirdoc.fr
Ayant à cœur de favoriser la rencontre du jeune public avec les œuvres, les artistes et les cultures d’Occitanie, le CIRDÒC ouvre grand ses portes à la jeunesse pour ces 34e Journées Européennes du Patrimoine. Au programme, pour petits et grands, conférence gesticulée “Culture à toutes les sauces” de l'ethnologue Anaïs Vaillant, animation théâtrale avec la Rampe-TIO et remise des diplômes festive et vitaminée.
Dans cette conférence gesticulée, l’ethnologue mélange savoirs théoriques et expériences personnelles pour un questionnement réflexif sur la culture et l’ethnologie. Elle tente d’explorer cette notion de culture à travers son héritage familial, son parcours de thésarde, ses terrains d’enquête, ses contrats professionnels …
Si l’analyse de la culture est sensée être sa spécialité scientifique, l’ethnologue souhaite repolitiser cette notion et partager son sentiment ambivalent vis-à-vis d’une discipline qu’elle considère à la fois comme un produit de nombreuses dominations et comme un outil efficace contre ces dernières. Elle questionne enfin les regards contemporains portés sur les cultures populaires et traditionnelles.
Les 15 et 16 septembre au CIRDÒC-Mediatèca occitana
Entrée gratuite. Sur réservation pour la conférence du vendredi.
Renseignements : secretariat@cirdoc.fr // 04.67.11.85.10. // locirdoc.fr
- Allo ! L’associacion Païsans d’aicí d’ailà d'Erau ? Bonjorn, me presenti Joana Belcaire, retirada prèp de Besièrs. Es que seriá possible d’aver un rendètz-vos amb qualqu'un de l’associacion ?
- De segur mas per de qué ? Avèm pas pron de temps ni mai pron de gens per rencontrar lo mond.
- Vaquí. Ai agut en eretatge una bòria de 30 ectaras de vinhas. Aimariái trobar un païsan interessat per un fermatge, la renda seriá pichòta.
- Aquò’s una bona idèia de nos sonar. Benlèu que seriá melhor que lo rendètz-vos siá en çò de vos per veire las tèrras. M’en vau parlar amb los autres e vos sonarai la setmana que ven. Al reveire e encara mercés Madama Belcaire !
Per lo moment farem coma aquò !
Matilda a un ostal e un òme qu’a un trabalh. E se vòl trabalhar pòt faire un Bed and Breakfast dins l’ostal de Vincent : lo conse a dich qu’èra possible de trapar d’argent per o faire. Es temps per ela d’èstre adulta, vòli pas pus bailar d’argent. Temps d’èstre « egoïsta » e d’èstre aimada per ieu e non per mon argent. E se tot se passa plan parlarem d’adopcion.
E ara lo melhor arriba : mon òme lo Rémy diluns a Frejòrgues. Lo darrièr còp qu’es vengut dins lo vilatge e benlèu en França, sabi pas, èra en çò de sa cosina que veniá cada mes d’agost se pausar dins lo Lengadòc. Rémy aimava aquel pais e cada estiu nos retrobàvem per caminar, dançar, nadar. Un jorn me demandèt :
- T’agradariá de venir me visitar a Baltimore ?
- Ai pas de sòus per pagar lo viatge. Comenci a trabalhar a la pòsta l’an que ven. De tot biais me fariá paur de venir dins aquel pais. Dins los filmes m’agrada pas. Salvatge !
- Son pas que de filmes ! Es lo darrièr còp que veni. Mos parents son retirats, an pas pus d’argent e coma fai d’estudis devi gardar tot l’argent per pagar l’universitat.
- Serai trista de pas pus te veire !
- E ieu tanben.
Aqueste ser sèm anats dançar, m’a sarrat dins sos braces, fach un poton leugièr sus las pòtas e l’istòria s’es acabada.
Es qu’un professor d’universitat pòt aimar una femna de la campanha que trabalha a la Pòsta ? Cada annada ai recebut una carta per Nadal e li ai mandat una carta per l’an novèl. Quaranta ans !
Aprèp i a agut lo Renat e puèi pas pus res dins ma vida de femna. Mas ai aimat la vida amb las gens dins lo vilatge.
Per tot dire ai paur, avèm pas lo meteis biais de viure amb Rémy ni mai de pensar. Me siá acostumada a la vida americana, mas cossí farà el aicí ? E ieu de que vòli faire de ma vida ara ? Lo pantais d’aver una filha es mòrt.
La pluèja tomba tranquilla, coma un ser d’automne - la sason ont òm n’a pas pus lo coratge de se batre per un ideal, alara qu’òm auriá tot lo temps d’o faire. Mas benlèu que amb Rémy d’autras pòrtas se poirián dubrir. La vergonha de pas èstre una ajuda per los qu’an pas res per viure, per los migrants, las femnas batudas, los enfants abandonats dins la carrièra…
Madama Joana es un pauc tard vos cal anar dormir, vòstre prince arriba deman...
Encara un còp siái davant la sortida « Arrivée » de l’aeropòrt, una ora avant l’ora. Ai enveja de rire, de plorar, de fugir, de demorar.
« L’avion Air France en provenance de Paris - Charles de Gaulle… »
Es arribat ! Devi anar al w.c, pòdi pas pus esperar. Mas es pas a costat, corre, mèfi de pas tombar ! Quand torne lo vesi ambe sos bagatges palficat al mitan de l’aerogara. Cerca d’en pertot mas pas de mon costat.
Veni plan planeta, arribi darrièr son esquina :
- Rémy !
- Joana !
Encara un còp e benlèu per longtemps siái prisonièra dins sos braces. Sabi pas quant de temps sèm demorats pegats l’un contra l’autre.
- Siás segura aqueste còp ? Pòdi creire qu’anam èstre urós ensems ? Si que non i a un avion per Paris dins doas oras.
- Se vòles podèm partir ensems. Mas davant ai crompat un lièch tot nòu, lo caldriá ensajar.
La pòrta de l’ostal qu’aviái barrada a clau es dubèrta. Dintram.
- Rémy quin plaser de te tornar veire subretot aicí. Vos siatz plan retrobat ?
- Bonjorn Matilda. Cresiái qu’aviás ton ostal ?
- Que si !
- Alara de que fas aquí ?
- M’agradavi de te veire. Aprèp la maire, lo paire.
- E Jaume es pas ambe tu ? *
- I a un problèma !
- Dejà ! Aprèp una setmana !
- Li ai dich la color de l’enfant qu’ai dins lo ventre. Alara es pas pus segur d’èstre amorós de ieu ! E ieu vòli pas viure soleta e encara mai quand i aurà lo pichòt !
- Mas Rémy e ieu volèm èstre un pauc solets. Donc vas tornar a ton ostal e vendràs sopar aqueste ser.
Matilda plora e s’en va en bombant la pòrta.
Rémy me regarda, ieu regarde Rémy e començam de rire sens nos poder arrestar. Aviam la filha e segur que ara seriá melhor d’èstre dos per s’en ocupar.
Los enfants an corregut d’en pertot, los joves an cantat, los vièlhs an contat d’istòrias, los jogaires de grailes an fach dançar puèi lo mond a sautat lo fuòc. Cal faire mèfi ambe los enfants que de còps s’encontran al mitan del fuòc, tomban e se rabinan los pès se pas mai !
A un moment m’an demandat de cantar una cançon qu’aviam apresa ambe Clara a la corala occitana : A la San Joan d’estiu.
A la san Joan d’estiu la nuèit es tan pichòta
A la san Joan d’estiu la nuèit es tan pichòta
Tant pichòta es la nuèit que la mentida ombra
Ombra jos la luna ombra jos lo fuòc
E viran viran las sorcièras entorn d’un pibol
E cric cric fa lo grilh e chocho la nichola...
Angèla assetada a costat de ieu comencèt de contar la « sorcièra de Narbona ». Matilda se regalava.
- Aviái pas jamai festejat la San Joan, es tant bèl ! L’an que ven i menarai lo pichòt !
E tot lo vilatge èra estrambordat de la veire e subretot, son ventre :
- E bè Joana ta filhòla es tornada mas pas soleta, coma disiá ma grand « a un polichinèla dins lo tirador » !
- Mas totjorn polideta e braveta ! Es qu’a après un mestièr de l’autre costat ?
- Cal li demandar : ieu sabi pas tot !
Matilda se lèva e va discutir amb un joine òme que coneissi pas. Me lo presenti :
- Joana, es Jaume l’amic que m’a menat dins lo vilatge l’an passat. T’aviái contat l’istòria ! Avèm estudiat ensems la dietetica.
- A ! si ara me soveni. Bonjorn Mossur ! Bon per vos de vos retrobar ! Siatz totjorn a l’universitat ?
- E òc, ai pas encara acabat, mas tot va plan. Dins un an ai un trabalh que m’espèra en çò de mon paire qu’a un restaurant a Montpelhièr. Farai un menú especial per los diabetics e los vegetarians.
Es mièja nuèch quand arribi a l’ostal. Matilda es demorada amb son amic. Un còp de mai me senti fòra de la vida. M’aima aquela pichòta mas pensa que i a pas qu’una causa importanta per ieu : son bonur. Pensa qu’es una chança per ieu de l’aver trobada per emplenar lo void d’un avenidor sens autra tòca que la mòrt. Es coma aquò que los joves veson los vièlhs. Siái trista, decebuda : aviái tant esperat aqueste moment aprèp la fèsta per parlar de la seguida. Assetada sus la terrassa me disi qu’encara un còp me siái enganada, l’adopcion es pas una bona idèia. Es a ela de trapar son camin soleta. E a ieu de trapar lo mieu : ai cregut de me faire aimar per ma generositat. Per ganhar l’amor de Matilda, la filha qu’aviái pas aguda, li auriái tot donat. E aquel jorn de Sant Joan tot s'arrèsta. Aimar l’autre es pas se faire manjar per el.
Of ! Temps de faire un poton a Rémy e d’anar dormir un pauc.
- Alara Madama cossí va vòstra filha amb son ventre redon ?
- Siái en trin de me desrevelhar. Lo pantais es tombat al fons del potz. Matilda serà pas jamai ma filha e siái pas sa maire.
- Joana enfin rasonabla ! Me fa un grand plaser e tot aquel amor lo gardarem per nòstre avenidor. Doblides pas de me venir quèrre a Frejorgues dins una setmana.
- Donc seràs aquí lo 1er de julhet ! Òsca ! Me cal crompar un lièch per dos : lo meu fa pas que 90 centimètres, es pas per dos.
- Te daissi la causida. L’important es d’èstre l’un prèp de l’autre. Potons !
- Potons !
Ausissi Matilda dintrar a 2 oras del matin.
Nos retrobam per lo cafè a 10 oras.
- Pensi que te cal anar veire lo doctor del vilatge. Quand es prevista la jacina ?
- Lo 15 de julhet se tot se passa plan. Voldriái pichonar a l’ostal, vòli pas anar a l'espital.
- Sabi pas s’es possible. Se i a un problèma pòt èstre dangierós, òm sap pas jamai. En mai siái pas ta maire ni mai quauqu'un de ta familha. Donc m’agradariá que siaguèsse pas dins mon ostal.
- Coma voldràs ! Siái urosa d’aver retrobat Jaume. Avèm decidit de sortir ensems aqueste ser.
- Bon per tu, sembla plan brave lo tipe.
- Es totjorn amorós de ieu, m’a pas oblidada. Es una bona causa d’aver dins lo vilatge una maire e un òme !
- La setmana que ven Rémy arriba e volèm èstre un pauc tranquilles totes dos. Anem anar visitar l’ostalet de l’oncle Vincent e serà un bon ostal per viure ambe ton pichòt e ton amic se vòls. Caduna farà sa vida de son costat e pensi qu’es melhor. Puèi anirem a la vila crompar tot çò que cal per lo nanet. Aquò t’agrada ?
- Mercé plan Joana. Traparai pas jamai los mots per te grand mercejar. Anam veire l’ostal !
Evidentament l’ostal de l’oncle Vincent a besonh de netejar e la cosina sembla aquela de ma grand. Mas i a tot çò que cal per viure. Cal crompar de lençòls, d'espongas. Caldrà lavar los ridèus, e lo linge de cosina e de tot biais tot l’ostal.
La veitura al retorn de Besièrs es mai que plena. Per lo lièch lo portaràn dins la setmana.
Lo Jaume es vengut ajudar e los dos aucèls semblan plan urós. Ara es lor ostal. Compreni pas tot mas pensi a la cançon de Carmen « L’amour est un oiseau rebelle que nul ne peut apprivoiser… ». Mas pecaire n’i a un o una dins lo ventre de Matilda qu’a pas res demandat...
La maire de Jaume es venguda tanben per visitar e tot lo mond es convidat divendres per l’aperitiu. Aprèp Matilda vòl demorar dins l’ostal.
- E Jaume ? O sabi, es pas mon afaire.
- Jaume va viure ambe ieu coma aquò seràs tranquilla. Me menarà a l'espital.
Encara un còp me senti mesa sus lo costat mas serai liure de viure coma vòli amb Rémy. E lo divendres sèm totes jos lo trelhat de l'ostal de Matilda e Jaume servís lo pastís e lo vin blanc. La maire e lo paire de Jaume, los Martino semblan contents e per finir ieu tanben.
Ara m’en vau netejar mon ostal per mon Rémy. M’en tòrni soleta a l’ostal e sabi pas pus onte ne siái. De tot biais per li donar l’ostal caldrà l’adoptar i aura pas d’autra possibilitat. Mas coma benlèu se va maridar ambe lo Jaume se sonarà pas jamai Matilda Belcaire. Mas i a encara las vinhas de Vincent, e l’ostal e las tèrras de Renat.
Tot aquò a veire amb Rémy, siái cansada.