Explorar los documents (1151 total)

vignette.jpg
Quand se gonflent les poumons de l’un et le soufflet de l’autre, l’air raconte toujours une histoire. L’accordéon de Guilhem Verger met en relief le chant de Laurent Cavalié, et colore son groove puissant à la Bombe du Lauragais.

Connectés au patrimoine poétique occitan mais aussi à leur imaginaire, attachés à leur sol et aux gens qui l’habitent, ils se sont réunis autour de la vision commune d’un monde d’échange permanent entre l’ici et l’ailleurs, gageant que c’est en ayant bien les pieds dans sa terre que l’on s’ouvre à l’extérieur.

Laurent et Guilhem sillonnent sur des pistes qui passent entre plusieurs univers, flirtent discrètement avec la danse, reliés par leurs sens du rythme, la mélodie de la poésie et la poésie de la mélodie...

Pour en savoir plus : aquí
vignette.jpg
Tradethik
Lisa Langlois

PRESENTACION

Espectacle jove public bilingüe francés/occitan 
A partir de 3 ans 

Un mescladís de conte, de musica, de cant e de percussions d'objèctes del quotedian. " Istòrias cantadas, cançons contadas, onomatopèias cadençadas, poesias slamadas, trictrac...tractric... la paraula navega a son enveja, rebombela, tesca los fials dal permera lengatge, la jòia dels mots que rebombisson, racontaires de cracas, inventaires d'istòrias ! »
Nòstre fial caçairòla e la còrda del violon o lo buf de l'acordeon, entre la ròda de bicicleta e la votz de la cantaira, entre las lengas francesa e occitana. La musica es d'empertot, tot lo temps, s'arrèsta pas jamai, finalament. Es un retorn a la velhada ont totes los bruches alentorn fan part de l'istòria. La mirgueta que grata o lo talon que claca, lo bruch, lo bruch ressondís e una istòria comença.


A l'entorn de la creacion 
Descobrir la creacion a partir d'una vidèo : AQUI
Presentacion pedagogica a telecargar : AQUI


EQUIPA ARTISTICA 

Tres artistas al platèu
Lisà Langlois
Estelle Andrieu
Jean-Baptiste Desmales


FICHA TECNICA 

Durada : 25 mn
Jove Public : a partir de 3 ans
Audiéncia : 40 enfants

Ficha tecnica a telecargar AQUI

DATAS PASSADAS E A VENIR


Saint-Christol-lez-Alès (30)
Total Festum de la Calandreta de Gardons
09.08.25
Saint-Gervais d'Auvergne (63)
Comboros
20.08.25
Tuchan (11)
Festival de Théâtre de Segure
21.08.25
Tuchan (11)
Festival de Théâtre de Segure
25.11.25
Béziers (34)
Théâtre Municipal

CONTACTE DIFUSION


Agence Tradethik : tradethik.fr
https://tradethik.fr/contact/

Pour ne saber mai : aquí
vignette_conteslandes.jpg

PRESENTACION

Contes recoltats per Félix Arnaudin revists e visitats. Contes de pastors , de hadas, de lana misteriosa. Ua faiçon beròja d'apréner a conéisher l'istòria de las lanas. (Familhas)

EQUIPA ARTISTICA 

Contaira : Isabelle Loubère

CONTACTE DIFUSION

La compagnie du Parler Noir
49 rue Bernard Manciet - 40210 LABOUHEYRE
Tél : 05 58 07 31 25
Site internet : https://isaloubere.wixsite.com/cieduparlernoir 
vignette_60576.jpg
Rancher, Jousè-Rosalindo (1785-1843)
En 1823 Joseph-Rosalinde Rancher publie son poème héroi-comique en sept chants La Nemaïda. En ce début de XIXe siècle bouillonnant et gros de tensions diverses, il signifie ainsi le renouveau de l'écriture occitane à Nice avec une conscience remarquable de l'unité profonde de la langue d'oc.

Sa Nemaïda, texte désormais iconique de la littérature d'oc de cette période, est écrite dans une langue à la fois riche et marquée par le poids de la diglossie.

En 1923, afin de commémorer le centenaire du poème, une quatrième édition est publiée. A cette occasion le peintre et poète Gustave-Adolphe Mossa conçoit et fait représenter une adaptation théâtrale de La Nemaïda dans laquelle Francis Gag joue, à 23 ans, le rôle de Nem. Cette comédie musicale marque aussi le renouveau du théâtre dialectal.

Pour commémorer le deuxième centenaire de La Nemaïda, la section George Gibelin de l'Institut d'études occitanes nous offre une nouvelle édition du texte original accompagnée d'une transcription en graphie classique et d'un lexique afin d'en rendre l'accès plus aisé à tous les passionnés et curieux de littérature d'oc « des Alpes aux Pyrénées ».
vignette-60565.jpg
CAP'ÒC
Serres, Cécile. Ill.

Un ariçon plan curiós que cèrca lo casau de Menina, pr'amor que n'a entenut a parlar per totas aquestas petitas bèstias qui i demoran o qui coneishen a quauqu'un qui i demora.

Un àlbum tà discutir a l'entorn deu casau, deus diferents actors deu casau, deu legumatge e deus animaus qui ajudan. Lo parat de compréner las relacions ecologicas qui existan en aqueste casau.

Ua creacion CAP'ÒC Illustracion de Cécile Serres

Cicle 2 e 3

Adapt LG : Roland Pécout, Al casal de la Menina
Adapt. LM : Patrick Ratineaud, Au vargier de la Mainin

Fichièrs audio e dralhas pedagogicas

vignette_60549.jpg
Blot, Joan-Pau
Dins lo libre de racontes que pareis uèi, l’autor nos convida a una passejada dins lo temps, en daissant córrer son imaginacion, en tot rencontrar, de còps que i a, d’eveniments vertadièrs del passat o del present. Dins un biais de dire ric, gaibeja l’umor, l’ironia mas tanben lo seriós quand evòca d’eveniments istorics. Las gravaduras d’Andriu Bonhomme nos porgisson un punt de vista en totala armonia amb los racontes. Aquelas istòrias de colombs, que se debanan per una màger part en Perigòrd, l’autor, tot naturalament, a volgut que fuguèsson reviradas en occitan. Joan-Claudi Dugros l’ajudèt dins aquel pretzfach. Nascut a Cusòrn (Òlt e Garona), Joan-Pau Blot, que demòra en Perigòrd, a escrit de recuèlhs de poesia, e revirat de l’anglés divèrs obratges.
vignette_LGO-20230516.jpg
Descobrir Occitania : un jòc educatiu - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 16 de mai de 2023

Alex Pesson a creat un jòc fòrça ric per conèisser Occitania. Ara seriá bon de trobar un finançaire per lo poder comercializar. Vos manca pas que de descubrir aquel jòc susprenent !

[resumit : Tè Vé Òc]

vignette-60515.jpg
Lagarde, André
Amb l’abonde de son vocabulari, la bèla culhida de locucions occitanas, de torns populars, d’expressions presas al viu, de provèrbis e de dires, aquel diccionari occitan-francés pòrta plan son nom de Tresaur dels mots. Frucha d’una quista menada al long de desenats d’annadas, Adrieu Lagarda l’a volgut miralh fidèl de la paraula d’Òc. Serà un espleit mannat per totes los que vòlon aprigondir lor coneissença de l’occitan, plan al delà del terrador audenc de Rivèl. Tota la varietat, la fòrça e lo chuc d’una lenga i se manifèstan, a posita de totes los legeires.

Andrieu Lagarda a vodada tota sa vida a l’estudi e a l’ensenhament de la lenga occitana, amb fe e perseverança. Es l’autor d’una òbra occitana abondosa e de granda qualitat : obratges de lexicografia, cronicas, contes pels mainatges, escrits autobiografics, recuèlhs de provèrbis, de devinalhas, de noms de luòcs e de personas, traduccions, collector e editor d’un dels pus polits recuèlhs de contes populars occitans.
283185079_1016595748988152_1150470665142386753_n.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Universitat de Lleida
Universitat de Barcelona
Université de Perpignan Via Domitia
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Govern d’Andorra - Ministeri de Cultura
Conselh Generau d’Aran
Diputació de Lleida – Patronat de Promoció Econòmica
Lo CIRDÒC - Institut occitan de Cultura es partenari del projècte PROMETHEUS qu'a per tèma la Fèsta dels Fuòcs dels Solsticis dins los Pirenèus. Aquel projècte es finançat pel programa INTERREG V-A Espanha-França-Andòrra, POCTEFA 2014-2020, programa del FEDER. Recampa pas mens de 8 partenaris : Universitat de Lhèida (cap del projècte), Universitat de Barcelona, Universitat de Perpinhan Via Domitia, Centre Interregional de Desvolopament de l'occitan (Lo CIRDÒC - Institut occitan de Cultura), Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Govèrn d'Andòrra - Ministèri de Cultura, Conselh Generau d'Aran, Diputació de Lhèida – Patronat de Promoció Econòmica.
Lo 1èr de decembre de 2015, l'UNESCO inscriguèt sus la Lista representativa del patrimòni cultural immaterial de l'umanitat las « Fèstas dels Fuòcs dels Solsticis d'estiu dins los Pirenèus », que concernisson 63 localitats d'Andòrra (3), Espanha (17) e França (34).
D'aquí estant, l'iniciativa del projècte espeliguèt gràcias a la volontat dels portaires de la fèsta e s'es materializada per una candidatura presentada per l'Estat andorran associat als Estats espanhòl e francés. PROMETHEUS resulta donc d'aquela reconeissença e a per tòca de la far evoluïr per l'innovacion transfrontalièra menada dins las universitats e los centres de recèrca.
Son objectiu principal consistís a far conéisser al mai de monde aquela practica gràcias a de produccions de material de formacion e de mediacion, repartidas en dos grands aisses : la creacion d'espleits de formacion inedits al nivèl superior dins lo domeni de l'educacion formala, e la concepcion e lo desvolopament de materials innovants de mediacion dins l'encastre de las Tecnicas de l'Informacion e de la Comunicacion. PROMETHEUS desvoloparà una estrategia comuna e innovanta dins lo sector de las sciéncias socialas, que lo talh n'es a penas entamenat per çò que concernís las fèstas del fuòc dins los Pirenèus, per tal d'enriquir lo patrimòni comun dels tres Estats e facilitar l'activitat de las entrepresas e associacions culturalas del territòri.
Podètz tre ara consultar lo compte instagram e lo site dedicat al projècte : @prometheus_poctefa
Musèu virtual :
https://prometheus.museum/

vignette_sejar.jpg
Pascal BOUDY
Jean-Pierre LACOMBE
Aquel film documentari d'una durada de près d'una ora descriu un fenomèn economic e social d'amplor sus nòstra bassa Correze. Los joves, dats alara qu'avián atench l'edat de l'adolescéncia , se logavan sus las montanhas del Cantal per dalhar a la dalha. Aquela practica a perdurat fins a l'endeman de la segonda guèrra mondiala abans l'arribada de la mecanizacion. Los joves de la comuna de Ménoire èran nombroses de partir en « Auvèrnhe ». L'institut d'estudi de l'occitan (IEO) a acceptat de trabalhar sus la salvagarda d'aquela memòria, sus la proposicion del cònsol màger de Ménoire.
Marcel Groa , degan de la comuna de Ménoire, Édouard Arrestier de la comuna vesina, Sent Ilari Taurieux, Albert Borie de Molons sus Dordonha an agut l'amabilitat de nos far partejar los sovenirs de lor joventut. D'autres testimònis corresians an enriquit aquel document, atal coma d'auvernhats dont los parents èran emplegaires.

FICHA TECNICA 


Una produccion IEO Lemosin, per Pascal BOUDY e Jean-Pierre LACOMBE
Descobrissètz la banda anòncia del filme AQUÍ
sus 116