Explorar los documents (2024 total)

vignette_56055.jpg
Tsapluzaïres
« Tsapluzaïres » : nom comun — en occitan auvernhat — muishant los escultadors de boi inspirats, artistas instinctius, hasedors d’escalhs, e perdaires de temps. Simon Guy e Romain Maurel que hèn dens la categoria « rasclaires de còrdas ». En cèrcas deu lor pròpi art en lo ciselatge deus duramens melodics deu Massís Centrau, que ròdan amassas un lengatge musicau de l’escalh e de la peladura, de las sobras e de las particulas de prova. Que sia en bal per har dançar, o en concèrt acompanhats d’uas quandas istoèras de vriolonaires, los tsapluzaïres que vs’invitan a celebrar intimament la libertat de la lor escritura e l’encontre deus lors imaginaris.

Romain Maurel : Vriolon, votz, tinterilhons, pès, stratovarius
Simon Guy : Vriolon, tinterilhons, fiddlesticks, arressòrts, puntas

Tà'n saber mei
vignette_56053.jpg
Robert, Maurice
« Aqueste diccionari qu’aunora lo « patoès » qui s’a, tà díser, arrecaptat la cultura regionau : vocabulari, expressions originaus, costumas, fèits istorics… Tot çò qui constitueish l’identitat lemosina, miaçada mes tostemps viva, un patrimòni ric qui merita d’estar valorizat. Un obratge accessible, en especiau per l’utilizacion de la grafia populara, accessible a tots los lemosins, que parlen lo patoès o non. Que i son tanben los equivalents dab la forma occitana. » - Geste Editions

Tà'n saber mei
vignette_56051.jpg
Sèrras, Joan-Claudi
Dictionnaire occitan-français, français-occitan selon les parlers languedociens

Joan-Claudi Sèrras, autor del Tot en Un, e co-autor de Tot en Òc, a desirat acabar son trabalh de lingüista al servici de la lenga en presentant un diccionari mai complet, totjorn pel lengadocian.
vignette_56050.jpg.jpg
Chaumont, Cristian
L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan la grèva que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’Aus de colèra vesèm la vida dels actors Masametòls al fial dels eveniments de la Granda Grèva. A travèrs un roman polidament contat e de personatges estacants, mercé una lenga chanuda e autentica, Cristian Chaumont nos enrebala dins los eveniments istorics de 1909 e ne seguís menimosament lo calendièr.

L’autor : Cristian Chaumont, Masametòl, Narbonés dempuèi d’ans. A l’epòca de la Granda Grèva son grand pairal èra obrièr deslanaire, sa granda pairala teniá a l’usina un mestièr de téisser.
vignette_56044.jpg
Escartin, Jòrdi
Un petit livre, sous forme de guide d’initiation, qui permet d'acquérir de façon efficace les bases pour s’exprimer en occitan rapidement.

Collection Les langues pour tous
vignette_56043.jpg
Familha Doziech-Artús
Ce livre nous raconte l’épopée d’une cargaison de Bananes du Ségala® navigant sur le Viaur pour rejoindre les Amériques. Imprimé sur les presses d’HERAIL imprimeur, La Banena a été conçu comme un livre d’art à destination des familles. Son papier au grammage épais et au grain prononcé révèle à merveille les couleurs d’origine laissées par le Pastel gras. Son format 18×24 cm offre une tenue idéale pour grandes et petites mains.
vignette_56042.jpg
Le Nan, Frédérique
Dix-sept poétesses ont composé en Occitanie médiévale entre 1170 et 1240 des pièces lyriques, des lettres et des débats. Pour autant nous ne détenons de cet âge d’or, antérieur à la Croisade des Albigeois, que des fragments épars, des pièces isolées, des capitales ornées et de rares notations musicales. Il est pourtant assuré que trobairitz et troubadours disposèrent d’un réseau d’échanges et mobilisèrent des jongleurs pour relayer leur production poétique sur de vastes territoires. Ce sont approximativement trente-quatre poèmes qui nous sont parvenus, soit 1,2 % de la lyrique occitane.
Ces poétesses composèrent en langue d’oc, une langue de culture relativement homogène. Leur appartenance à la noblesse, leur éducation et la liberté probable dont elles jouissaient les y disposaient.
On redécouvre aujourd’hui qu’elles furent considérées en leur temps, et par leurs pairs, comme des autrices à part entière, pratiquant des genres littéraires qui n’étaient pas mineurs. Aucun « genre des genres », selon l’expression de Christine Planté, n’est à déplorer les concernant, pas de territoire inférieur où l’écriture, parce que « éminine », se serait exercée en des formes littéraires basses et marginales. Elles embrassèrent ce qu’il y avait de mieux : cansos, tensos, sirventés et saluts.
vignette_56041.jpg
Daudet, Alphonse
Lagarda, Andrieu . Trad.
Dins una lenga linda e agradiva, Andrieu Lagarda nos balha una polida traduccion de Les lettres de mon moulin d’Alphonse Daudet, òbra classica de la literatura francesa. Quin plaser de descobrir, o tornar descobrir la Cabra de Monsen Seguin, lo Curat de Cucunhan, l’Elixir del Reverend Paire Gauchèr, lo Sost-Prefèct al campèstre, lo Secrèt de mèstre Cornilha e plan d’autres.
Tot legissent los contes e novèlas de Daudet, caminaretz dins una Provença un bocin somiada, mas tant embelinaira e misteriosa… Amb un lexic occitan-francés.
vignette_56040.jpg
Viaule, Sèrgi
Amb aqueste raconte Sèrgi Viaule nos mena suls mitics camins de Sant-Jacme. Cada caminada, cada experiéncia es unica. La seu, complida pendent dos meses e mièg en 2019, es prigondament generosa e poetica. Avèm aquí un jornal tengut jorn per jorn, un raconte a l’encòp imatjat e imaginatiu. Mai que d’una quista personala, es l’evocacion emocionanta d’una introspeccion. L’autor fa de longa l’anar-tornar entre l’endedins e l’endefòra d’un viatge intime e iniciatic. Una peregrinacion que lo marquèt per la vida. Aqueste Jornal d’un jaquet foguèt escrich a passes lents, sus un sendarèl pas totjorn luminós, per un ideós en cèrca d’estèlas. Libertat, poësia e frairetat son tantas pèiras que marquèron son caminament.
vignette_56039.jpg
Lavit, Jean-Louis
Lo comissari Magret recentament nomiat e qui torna donc en lo son país autonòme de « Gasconha-Dessús » qu’es con∙hrontat a ua enigma de las peludas ! : Un lèd creat qui s’apèra eth-medix « Zocalfar » qu’a decidit de denegar l’especificitat gascona de la lenga occitana d’aqueth parçan de Gasconha. E que magina un salopèr de virús qui hè perir las formas especificas deu parlar gascon tant dehens los ordinators com preus gents qüan pàrlan... Urosament lo comissari Magret, ajudat per un pariatge de « hlics » d’elei, qu’enquista... e que sauverà lo parlar gascon d’ua acabada mau-volenta... A l’encòp raconte trufandèr e d’anticipacion, chicòi roman a “claus”, reflexion seriosa sus l’aviéner e la plaça deu gascon dens la lenga occitana, tot aquò e mei encoèra que i cap hens aqueth liberòt qui legiratz solide au permèir, dusau o tresau grad...
sus 203