Explorar los documents (2024 total)

vignette_56035.jpg
Brun, Joan Frederic
Roman de sciéncia ficcion en lengadocian.

Car Xlo se rapelava, ara, amb agudesa. Lo prumièr còp qu’aviá desvistat Maurizio, aquel jorn de terror e d’ombra. Las gents corrissián per carrièiras en cridant : la federacion umana es batuda, los Nxfürn son mèstres d’Andromèda e de Magellan… Los esquipatges de las naus escapadas a la batalha, vestits de lutz fauba, portavan la maudison dins sos uòlhs escurs. Son agach reflectissiá tota la terror de l’espaci. Après dètz mil ans de victòrias aisidas, per lo prumièr còp los òmes s’embroncavan a de fòrças immensas, estrangièiras, irresistiblas. Maurizio èra sol au mitan, atrencat d’un escafandre forastièr. Se vesiá qu’èra pas de las Pleiades. Mas Xlo alavetz ne veguèt pas qu’una causa : lo pes, gaireben tangible, dau desespèr que cachava mortalament sas espatlas.
vignette_56034.jpg
Poetto, Lucas Martin
« Las poesias de Luc Martin Poet las se pòlon betar sença problèma dins la rea de la tradicion literaria occitana de Las Valadas. El nen reprend las tematicas e las linhas de desvelopament e, per moien d’aiçòn, l’inevitabla evocacion de la montanha qu’ilh es demandaa ja dal titre: Brics. Caira sobeirana d’una opausicion entre aut e bas, al mièi de las cimas e la plana, qu’ilh noiris la producion poetica d’aicèstas valadas, perquè es la mesma oposicion que traversia son istòria, sobretot aquela mai pròcha. La devalaa viscua coma alienacion, coma la fosse un mal comun (en s’encalent de dobrar paraulas un pauc fòrtas) que idealament nos porriam far remontar al moment d’ont las valadas, culturalment e linguisticament adrèiçaas arrés al caire transalpenc, las se tròbon escartaas d’el e adreiçaas derandon pustòst vèrs la plana e sos centres, linguisticament e culturalment diferents, coma diferentas eran las condicions de vita que las semonian. Una blessura que laissa la marca e, a travers las generacions, la se repropausa – sus lo plan poetic, si non sus aquel esistencial – a un jove que chausis abo reconoissença la lènga dal sènher (Sènher; La velhaa), drant per parlar e puèi per crear: Fraire Cluson coma tu / L’es una vita que vauc aval / Sença janmai quitar cèstas montanhas (Fraire Cluson). [...] » - Chambra d'Òc

Informacions
vignette_56033.jpg
Tres sauts bearnés de creacion (Ceridet, Saut de la sau, Madisaut) e los 7 sauts repensats :
1. Lo Ceridet (Musica, M. Maffran – Mande, M.C. Hourdebaigt)
2. 7 sauts edicion Biarn e Sola (Mescla d’aires populars pireneans perpausat per M.C. Hourdebaigt)
3. Saut de la sau (Musica e mande, M.C. Hourdebaigt)
4. Madisaut (Musica, mande e coregrafia, M.C. Hourdebaigt)

Tà'n saber mei
vignette_56031.jpg
Reedicion de l’obratge parescut en 2012 a las edicions Lo chamin de sent Jaume.

« Dinc a non i a guaire, Marcela Delpastre que regnava shens partatge sus l’etnologia lemosina (Lemosin entenut au sens un chic forçat d’airau dialectau), dab tant e tant d’estudis sus tots los subjèctes e aquera soma qui pensavan insuperabla, Le tombeau des ancêtres, parescuda en fulheton dens la revista Lemouzi e represa en volume a Payot en 1997. La colleccion « De temps pacan » de las edicions Lo Chamin de Sent Jaume qu’èra d’aulhors estada creada entad era, e los prumèrs dus títols que l’èran consacrats.
D’ara enlà, que son dus. Solide, que coneishèn dejà a Michèu Chapduelh per las soas publicacions suus arreproèrs e mimologismes, mes lo present obratge qu’ei d’un aute endom. Los vint un capítols de J’ai refermé mon couteau, qui balhan ua vista d’ensemble de la cultura tradicionau d’aqueth país, quan seré d’ua faiçon e sus un ton hòrt diferents, que son lo complement indispensable deu Tombeau. E aquò shens ac paréisher, dab quauquarren de bonifaci que’s poderé díser, com en un entertien particular, com se parla au còrn de la taula, au cot deu huec.
A ua generacion de distància, Marcela Delpastre e Michèu Chapduelh qu’an en comun un airau d’enquèsta limitat au lor environament immediat, la coneishença intima de las causas dont parlan, l’intuicion de tot çò qui pòrtan e significan. Qu’an de mei ua qualitat inapreciabla : qu’obreishen un sarròt de pòrtas, jamei ne las vse barran au nas.
Sonque lo cotèth que serà barrat, lo de Nontronh, lo de la metafòra.
Dinc au repaish qui vien... » - IÈO-Novelum

Tà'n saber mei
vignette_56030.jpg
Grégory Jolivet
Grégory Jolivet, gran mèste de la sonsaina, que bota ací la soa immensa mestria tecnica, melodica e ritmica au servici deu repertòri tradicionau de la soa tèrra mairana, lo Berric. - AEPEM

« Un viatge peu Berric de la mea enfança, la tòca que i ei de retrobar, e de prepausar, daubuns tròç qui m’agradan, qui n’èi pas jamei jogat o qui son chic coneguts. (…) Qu’èi causit melodias de diferents parçans geografics : Sancerre, La Borne, Mehun-sur-Yèvre, Vierzon, Allogny, Asnières, Fussy, Essaudun e Chasteurós, la mea vila d’adopcion. Per l’estille, que’m soi inspirat de grans tocadors de sonsaina berrigauds com Laurent Bitaud, Georges Simon, Jean-Claude Laporte. Qu’èi utilizat collèctas, recuelhs de particions (…). Que dèishi entad aquesta escadença las meas granas sonsainas dab clavèr perlongat e que tòqui dab plaser sus la mea sonsaina en re alto, acordatge pròche deu son de Georges Simon e sus ua magnifica sonsaina barròca en sòl/dò... » - Extrèit deu liberet

Tà'n saber mei
vignette_56026_full.jpg
Komred
Komred, que son cinc joens musicaires qui descobreishen amassas, hòrt de d’òra, musica e dança tradicionau auvernhata au Gamounet, en çò deus « Brayauds ». Tostemps au servici deu dançaire, un ric tribalh d’adobaments que tira partit au miélher deus timbres e sonoritats deus diferents instruments. Las borrèias e autes melodias tradicionaus que son usinadas, engolidas, coloradas... dens l’arrespècte de l’estile, de la frasejada e de la cadéncia. Portant ad aqueth ric repertòri locau las lors pròpias composicions, los musicaires de Komred que perpausan atau un bal auvernhat energic e viu, dab com briu conductor la borrèia de tres temps !

Après dus prumèrs albums (Musiques d’Auvergne en 2009 e Sous les noyers en 2013), Komred que quita las aisinas deus estúdios e qu’ei en dirècte, au moment d’un bal vertadèr, que lo quintet enregistra lo son tresau opús, Grange, paregut en 2019.

Antoine Cognet : banjo, guitarra
Clémence Cognet : vriolon, votz
Cyril Etienne : clarineta
Mathilde Karvaix : clarineta, votz Loïc Etienne : acordeons diatonics

Tà'n saber mei
vignette_56025.jpg
Vernet, Florian
Novèla edicion del recuèlh de 24 novèlas publicat inicialament en 2004.

« A la sortida del peatge, los pneumatics de la Gòlf limpèron un pauc a l'acceleracion sul quitran banhat. L'agulha del comptatorns montèt, davalèt, tornèt montar del temps que la veitura encapava la corba que mena a l'autorota, montèt encara e puèi la cinquena. "– Tampa-me aquela vitra, faguèt la votz d'Akim, sus la banqueta de darrièr, que nos anam gelar los colhons. "– VOS gelar, richonegèt Milod, en laissant retombar sa man sus las cuèissas de Beti, assetada a costat d'el, acoconada... »

Informacions
vignettte_56024.jpg
Duo Brotto-Milleret
La part des anges qu’ei un album de casa hèit, mesclat artisanaument.
Uns quandes tròç, gessits deus lors repertòris individuaus, que son enregistrats dens las condicions deu dirècte. Com ua ambrada tradicionau, aqueras composicions, auberoadas e frutadas, que son torrinadas dab ingredients tirats d’Appellacion d’Origina Contarotlada : musica neotradicionau d’inspiracion occitana e folclòre imaginari deus entorns de Grenòble.
D’autes, com la creacion subtila d’ua IPA, densa e amara en medish temps, que son compausats per e tau duo. Hèra mei produits e arrebats d’ua identitat comuna, que son lo lòc d’encontres d’aquestes dus artistas aus caminaments desparièrs mes dont las trajectòrias e’s mesclan tà’vs perpausar un album qui parla a las papillas e a las aurelhas.

Tà'n saber mei
vignette_56018.jpg
Après des décennies de travail assidu sur les terrains du Massif Central, espace immense et polymorphe, un groupe de chercheurs-musiciens-passeurs s’est attaché à publier ce livre. Un « ouvrage-somme », en quelque sorte, dont l’objectif est de proposer une synthèse des connaissances et des hypothèses sur les musiques traditionnelles de ce territoire.

Sont inclus dans cet ouvrage collectif non seulement la musique, mais aussi la danse, le chant et la langue. La volonté des initiateurs du projet, du directeur éditorial, des auteurs ou contributeurs, est de proposer aux lecteurs des analyses et des témoignages donnant à comprendre les raisons qui animèrent durant plus de quarante ans les collecteurs des années 1970. Pourquoi privilégier cette période particulière, s’interrogera-t-on ? Parce que les années 1970-1980 furent un moment charnière entre les générations des anciens musiciens jouant de routine, détenteurs des savoirs de leurs prédécesseurs, et la génération des jeunes collecteurs issus de la ville, de l’université, du mouvement folk ou occitan. Les pages de ce livre abordent cette période essentielle, mais s’efforcent aussi d’en proposer les ancrages historiques, dans les siècles précédents, et d’en observer les continuités contemporaines, par des témoignages et des point de vue diversifiés. Sachant que l’exhaustivité et la réalité de cette aventure humaine ne sont pas traduisibles dans leur ensemble, nous tentons de nous rapprocher de ce qui fut plus une quête qu’une recherche scientifique. Cet ouvrage est présenté avec une mise en page et une iconographie très riches afin d’en faciliter la lecture et la compréhension. Alternent photos anciennes, documentaires, et points de vue journalistiques, regards contemporains, le récit littéraire se doublant d’un récit par l’image.
vignette_56016.jpg
Aqueste recuèlh es nascut de l’idèa d’aclimatar en tèrra d’òc de contes de Nadal venguts d’endacòm mai. Contes de diferentas lengas e culturas, d’autors d’auçada internacionala, dont doas femnas de letras, prèmi Nobèl de literatura. N’avèm recampats nòu, per òrdre alafabetic de lor país d’origina, d’Alemanha a Suèda, representatius del sègle dètz-e-noven e de la debuta del sègle vinten, de Grimm a Selma Lagerlöf, illustrant la dobla tradicion de la grépia e de l’arbre de Nadal, l’avet. Dins una amira pedagogica, los presentam dins lor lenga d’origina e dins una revirada lengadociana pròcha de l’original, acompanhada d’un glossari, per facilitar lo dialòg entre las lengas e la lenga nòstra, venguda per l’escasença modèste caireforc de culturas.

Tèxtes originals de : Andersen, Deledda, Dostoièvski, Grimm, Lagerlöf, O. Henry, Pardo Bazán, Salhens-Tolstòi, Wilde.
sus 203