Explorar los documents (2024 total)

vignette_55972.jpg
Jahan, Annick
Roch, Alan. Trad.
Braç, Mirelha. Trad.
Conte ecologic, 9-12 ans

M’an plantat aicí al mièg d’aquel giratòri ont milierats de veiculs de tota mena se preissan en grand tarabast, en redond, s’agís da’una ronda ? Curiosa ronda ! Sonòra, bronzinanta e que pudís...

Mon exili… aqueste cercle de missanta tèrra ont los òmes vestits de jaune fluò an escampat, d’aquí entr’aquí, unis blòcs de pèira que fan mina de me protegir de las veituras calugas e retenon coma pòdon lo sòl a mas rasigas.
vignette_55954.jpg
Domenge, Jean-Luc
Crosa, Michael. Illustrateur
Si la Provence est ce qu'elle est aujourd'hui c'est qu'elle a été façonnée par les géants et les dragons, par les étoiles, le soleil et la lune, et par des êtres fantastiques qui y ont fait jaillir des rivières. Elles est le territoire de trésors cachés, de plantes miraculeuses et de voyageurs extraordinaires.

Pour ce nouveau voyage dans l'imaginaire des provencaux, Jean-Luc Domenge a recueilli et recoupé de nombreux témoignages, du Rhône aux Alpes italiennes, en passant par la Provence maritime, la Haute Provence et le Pays Niçois.
vignette_55953.jpg
Arnaudin, Richard
Large, Marc
Tucoo-Chala, Jean
« Cent ans apuish, ací qu’avetz ua relectura de l’òbra de Fèlix Arnaudin (1844-1921). Las cent fotografias que provienen d’Au Temps des échasses, obratge publicat en 1928 unicament a 310 exemplaris, la soa prumèra reconeishença postuma.

Richard Arnaudin, Marc Large e Jean Tucoo-Chala que’s son associats entà har tornar víver la magia de la Lanagran a travèrs los uelhs d’aqueth etnografe qui hasó de La Bohèira lo centre deu son monde. Las fotografias que son completadas peus sons pròpis tèxtes, daubuns inedits, e peu resultat de las recèrcas deus autors.

Fèlix Arnaudin, per la fotografia e per l’escritura, qu’a consacrat la soa vita a immortalizar ua cultura e paisatges uei desparescuts. » - Edicions Passiflore

Tà'n saber mei
vignette_55952.jpg
Artús
Hart Brut
Sonia Moumen
Alexandre Cartigny
Aqueth documentari inedit que hè lo punt de vint ans de musica e d’engatjament deu grop Artús, qui gravita a l’entorn deu rock progressiu e deu patrimòni culturau immateriau de Gasconha. Que ns’en·hica dens lo lor univèrs e lo lor tribalh d’experimentacion e de partvirada de las frontèras.

Ua produccion Prismedia, en coproduccion dab ÒCtele e lo CIRDÒC-Institut occitan de cultura.
Dab la participacion de TV7 Bordèu.
Dab lo sostien de la Sacem.
Dab la participacion deu CNC.

« Qu’ei enter Lanas e Pirenèus, a la horcada deu rock progressiu e de la musica tradicionau gascona qui ei vadut Artús, un grop immaserable com l’ors qui a inspirat lo son nom.
Vint ans a aqueths sheis musicaires que barrejan baisha e tom-tom, bateria e sonsaina, rock radicau e lenga occitana. 
Per la rompedura de las frontèras enter los genres, lo sondatge de las soas arraditz, l’experimentacion de navèths mondes sonòres, lo grop qu’a sabut hargar un univèrs rock tan singular com enlobatador.
Viradas, concèrts, creacions, performanças, talhèrs, enregistraments estúdio, qu’ei ua capihona dens l’univèrs deu grop qui prepausa lo documentari Artús – Rock brut
Ua capihona dens las pregondors de las montanhas pirenencas, dens mondes tellurics e organics, dens las entralhas d’ua aventura musicau e umana reala. Un filme rock e brut… » - Prismedia
vignette_55946.jpg
Ceccarini, Estelle
Camine souto de cèu carga d’enfanço
dins lou verd inmènso di fueio,
platano vo falabreguié.

D'aqui, d'eila, crese
de li tourna vèire dins d’autre e sabe pas s’es vertadié
vo lou rebat messourguié
de jour que sèmpre fugisson.
vignette_55945.jpg
Stenta, Miquèla
Temptar de tornar constituir un òme a partir de tròces usats per lo temps, un vas espeçat qu'aviá contengut una vida – carn, senti- ments, èime, actes, ligams amb d'autres... Forfolhar dins la pòussa das sovenirs, faire parlar de documents – tal element tròp pichon non significant s'avèra pasmens indispen- sable per ne rassemblar dos autres, los esclairar... D'unes tròces se gardan de colors passidas. Coma èran las d'origi- na ? las vertadièras ? Qué dison d'un èsser brisums e colors ? Serà pas completament reconstituit lo vas...
vignette_55944.jpg
Nespoulous, Georges
Fin deu sègle XXau dens lo Roèrgue. Un vielh òmi qui a viscut la segonda guèrra, combatent desabusat e contestatari, puish resistent e fin finala maquisard sincèr e coratjós, que hè ua retirada apatzada. En aqueras, que i arriba dens la soa vita ua joena professora, fresc nomada dens lo licèu d’ua petita vila d’aqueth territòri qui cèrca la vertat suu passat deu son pairbon executat peu maquís locau, per estar estat sospieitat d’estar un collaborator. Entau vielh òmi, l’encontre dab aquera joena hemna que’u va har tornar capihonar en un passat luenhèc, mes tostemps present dens la soa memòria, e que l’aviarà dens la quèsta d’un amor ortat. [...]
vignette_55943.jpg
Casanòva, Joan-Ives
Désespérances salutaires, journal littéraire

Parfois, je pense que la dernière récompense d’un écrivain est une grande solitude, comme s’il se trouvait seul face à la langue et à l’écriture, aux premiers matins du monde, devant la mer où il retournera. Cela est pour moi de plus en plus une évidence, telle une ombre rattachée à un corps, comme les étoiles offrent finement la lumière à la Ténèbre dans un ciel noir, empli de silence et d’infini.

Il ne faut pas aimer la langue, il faut l’écouter. Il faut la dé sirer, mais l’aimer pour ce que nous croyons qu’elle est, ce serait un leurre. La langue est une image : il faut patiemment l’écouter et admirer son reflet, entendre et se délecter de sa sonorité, de sa phonétique, se gratifier de sa plastique, et savoir qu’une autre langue parle en elle, une langue d’avant, le latin et le grec avant l’occitan et le français, et avant encore, une langue de la Parole de l’origine.

Je ne dis pas la nostalgie des temps anciens, la fin d’une époque pour condamner et refuser l’avenir, je dis l’origine dont l’écriture, dans la langue, est le témoin. Je ne dis pas l’épuisement et la mort, mais le retour essentiel vers la lu mière originelle qui se trouve dans chaque mot. Un jour, errant à travers la haute forêt où demeurent les morts parmi les arbres, nous nous approcherons de la lumière douce de l’éternité rêvée que les hommes ont égarée, oubliée, et nous demeurerons ainsi en un temps qui n’en est plus un, au creux de l’origine de toutes choses, des mots, de la langue, des corps et du souffle.
vignette_55934.jpg
Harrer, Elisa
Au cap de mantua òra de camin, gorpit, mentre que pensatz estar esbarrit a tot jamei en aqueras montanhas desconeishudas, mentre que lo só e cabussa dejà e que v’ètz resignat, un còp mei, a dromir sus la tèrra dura, a l’esventada, devath gaspas d’estelas torradas, qu’arribatz, ò miracle, a un refugi. E los libes que son ja eths tanben, eths sustot, aqueras simplas capanas, de las quaus e sufeish de possar la pòrta pas jamei clavada, aqueths lòcs magics on trobaratz ua chaminèia, quauques asclas, e, s’avetz bona sòrta, ua capsa de luquets…
man encantada _o.jpg
Man Encantada
Prumèr album deu trio gascon Man Encantada compausat de Joachim Montbord, Jérôme Dubois e Gilles de Becdelièvre.
La Man Encantada qu’ei la man deu shaman qui trobla la volentat e lo discerniment. Ne’s sap pas mei si lo cantador dab la mandòla e ns’arrossega dens las radas deus cais de Bordèu o dens quauque bayou d’un delta imaginari, dens las longas plojas de noveme sus la lana de Gasconha, o devath ua lantèrna roja deu pòrt de Shanghai. L’acordeon que pompa com respiran après l’estrenhta d’ua dança, mentre qui lo bugle e hè ressoar la soa calor coirada, ací e au ser. Mes, de la mandragòra dinc au taulèr de Mayan, la gojata perduda deu pòrt, Asmodeta tostemps que velha sus aquera dròlla d’amuleta en fòrma de man.

Tà'n saber mei
sus 203