Explorar los documents (1014 total)

visuel_saique_benleu.jpg
Avec Saique Benlèu, Arnaud Cance se lance en solo après dix ans d’aventures collectives foisonnantes. Expression occitane intraduisible en français, Saique Benlèu pourrait se traduire par "certainement que peut-être". Une pirouette linguistique pleine d'humour et de pudeur, comme les affectionne Arnaud Cance...

Mêlant compositions personnelles et standards de la chanson occitane, son répertoire dévoile un univers tendre et espiègle, d'une grande richesse musicale.

Sur scène il s'accompagne à la guitare et aux percussions corporelles, tandis qu'une loop station (sampler) lui permet de jouer sur une large variété de rythmes et de sonorités.


Les musiciens invités sur Saique Benlèu : Cyril Roche et François Breugnot (Le Comité), Fabien Jourdon (Compagnie du Petit vélo), Arnaud Bersez (Libertalia), Laurent Mayanobe (Mayanobe), Nicolas Blaise, Arnaud Péan et Olivier Daillut (Tres a Cantar).
Album enregistré et mixé par Fabien Salabert (Les Hauts Plateaux)
1592-Portrait_de_Henri_IV_en_[...]Goltzius_Henri_btv1b8401455q-BNF-GALLICA.jpeg
CIRDÒC-Mediatèca occitana


Enric IV de França e de Navarra es dintrat dins l'istòria coma « lo Bon rei Enric » o « lo Bearnés ». Aqueles dos escaisses testimònian de la legenda que, plan lèu, s'apoderèt de la figura d'un rei que son astrada foguèt pas comuna. Primièr, rei de Navarra e cap del partit protestant contra la dinastia dels Valois, venguèt apuèi rei de França catolic en 1589.

Naissença d'un simbòl


Enric de Navarra es l'eiretièr d'un reialme que mena una importanta politica d'independéncia de cap a l'Espanha e a la França. Sa naissença en 1553 es aital mesa en scèna per son grand, lo rei Enric II de Labrit, coma un acte d'afirmacion de la sobeiranetat e de las especificitats de son reialme. Dins un castèl de Pau ornat per l'ocasion de las cortinas las mai ricas a las colors dels Bearn-Navarra, Joana de Labrit met al monde lo jove prince sus l'aire de Nouste dame deu cap deu poun (vièlha cançon bearnesa).

Vengut rei de Navarra e cap del partit protestant, Enric compren tanben, plan lèu, lo sense dels simbòls. Per bastir sa legenda, recep la contribucion dels escrivans de la renaissença literària gascona iniciada jos lo regne de sa maire Joana de Labrit. Lo mai important, lo plan « patriotic » Pey de Garros, compausa atal de Poesias gasconas que contribuïsson a crear lo mite del « bon rei Enric »... de Navarra.

Un Gascon a la Cort de França


Mas alara que s'entregafan catolics e protestants pendent las Guèrras de religion, son accent e sas manièras d'òme ensenhat « a la bearnesa » se van far escarnir per lo Partit catolic e real. Atal nais lo personatge del « Gascon » e lo genre de la « gasconada » que persistiràn dins lo comic francés dusca tard dins lo sègle XVII. Aquel personatge del Gascon vantòrla e farfantaire respelirà a la fin del sègle XIX amb lo Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand.

L'eiretatge bearnés d'Enric IV aurà atal doas facietas del temps de sa vida. Mas sa mòrt en 1610, sobta e violenta, cambiarà los subjèctes de trufariá de la velha en simbòls d'un rei simple e pròche de son pòble.Lo motiu del Gascon s'invèrsa quand, en 1611, l'escrivan Guilhem Ader crèa l'ideal gascon amb un cap d'òbra de la literatura occitana, Lo Gentilome Gascon. Son eròi, Henric Gascoun, se confond amb Enric IV atal descrich coma un conquistaire flamejant, un cap de guèrra gloriós.

« Nòstre Bon rei Enric »


Enric IV serà alara lo « Bon rei Enric », lo Bearnés, una figura positiva que se’n serviràn, per torn, los divèrses camps, tant reialistas coma revolucionaris o enciclopedistas...

Totun, se Enric manten de son vivent la sobeiranetat politica (los Estats de Bearn), juridica (Fors et coutumes) e mai linguistica (Enric IV s'adreiça a sos subjèctes bearneses pas qu'en occitan) de sos Estats, serà pasmens coma rei de França lo grand continuaire de la marcha cap a l'absolutisme e lo centralisme, que sa lenga unenca serà sonque la lenga istorica dels reis de França e de lor domeni, lo francés.
boissier-de-sauvages-retrach.jpg
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Pierre Augustin Boissier de Sauvages naît en 1710 dans une famille de la noblesse d'Alès (Gard). Frère du médecin et naturaliste François Boissier de Sauvages (1706-1767), il consacre lui aussi une partie de son temps aux sciences naturelles et publie plusieurs études relatives à la sériciculture (culture des vers à soie), qui fait la richesse de l'économie de sa région au XVIIIe siècle. 

Ses recherches sur cette question le mènent sur les routes cévenoles. Là, il côtoie des hommes et femmes dont la langue maternelle est l'occitan. Ils vont lui fournir la matière de son œuvre majeure : le Dictionnaire languedocien-français, l'une des plus importantes œuvres lexicographiques occitanes imprimées aux côtés des dictionnaires d'Honnorat et de Frédéric Mistral. 

Aux XVIIIe et XIXe siècles, la Provence attire de nombreux visiteurs. Les dictionnaires occitan-français se multiplient pour permettre aux «Français du Nord» de comprendre la langue du pays, et d'apprendre le 'bon français' aux Méridionaux. Après une première édition en 1756, très proche de cette façon de voir, la seconde édition du dictionnaire de Boissier de Sauvages, parue en 1785, va proposer une approche nouvelle de l'occitan. 

Après des années de travail sur des écrits médiévaux et modernes en langue d'oc, Boissier écrit désormais avec une connaissance accrue de l'ensemble occitan "d'Antibes à Bordeaux" et de l'héritage littéraire occitan.   

Alors que le français devient progressivement la seule langue parlée par les habitants des Cévennes, ce dictionnaire devient pour Boissier de Sauvages, l'occasion de conserver le parler cévenol et de lui rendre toutes ses lettres de noblesse.   

Lui-même est bientôt érigé en "monument". Un buste portant la mention "l'obro laouzo lou mestre" lui est dédié à Alès... avant d'être fondu en 1942. Demeure son Dictionnaire, impressionnant témoin de son œuvre.



retrache-mistral.png
Centre interrégional de développement de l'occitan (CIRDÒC)
Frederic Mistral es un dels escriveires occitans mai renomats, sa reputacion despassa las frontièras de França. Nais en 1830 dins un pichòt vilatge de Bocas-de-Ròse, Malhana, situat al còr de la Provença. E es aquela Provença natala, e mai exactament la Provença rodanenca (pròche de Ròse) que quitarà pas de celabrar dins sos escriches nombroses. Son primièr libre, Mirèio (Mirèlha en grafia classica), que conta las amors d’una joina Provençala, demòra uèi son òbra mai coneguda. Publica apuèi d’autres libres importants coma Lou Pouèmo dóu Rose (Lo Poèma del Ròse) o un diccionari occitan-francés de granda qualitat, Lou Tresor dóu Felibrige (Lo Tresòr del Felibrige). L’ensem de son òbra es remarcada per lo mond entièr e obten en 1904 lo Prèmi Nobel de literatura.

Lo felibritge e la renaissença occitana


Frederic Mistral es tanben un personatge fòrça important per la literatura occitana puèi qu’es a l’origina d’un dels moviments d’autors mai importants dels sègles XIX e XX, lo Felibritge. Aquel movement aculhirà los autors mai importants de l’epòca e fins a la segonda mitat del sègle XX. Es tanben per l’intermediari del Felibritge que Frederic Mistral tornarà introduire dins las mentalitats l’idèia totjorn actuala de la fraternitat entre las lengas occitana e catalana.

L’eiretatge de Frederic Mistral en Provença


Uèi, rescontrar lo nom de Frederic Mistral es frequent en Provença, en mai de las nombrosas carrièras e baloards que pòrtan son nom e que li fan bona plaça dins l’imaginari collectiu, una estatua li es dedicada en Arles e un musèu que presenta son òbra li es dedicat dins sa vila natala. Es tanben dins la vila d’Arles que fonda son musèu, lo Museon Arlaten, especializat dins las colleccions artisticas e istoricas de Provença.
vox_bigerri.jpg
Immergé dans la pratique conviviale de la polyphonie spontanée qui vibre lors des fêtes pyrénéennes, Vox Bigerri est un chœur professionnel de cinq artistes chanteurs qui se consacrent aux polyphonies des Pyrénées, de Bigorre, Béarn, Pays Basque et Catalogne.

Créé en 2004, le groupe a donné plus de 200 concerts en France et au-delà. Attaché à l’authenticité de la voix pyrénéenne, travaillant sans cesse les nombreux placements de la voix minérale libérant des harmoniques, baignant dans le phrasé à la fois fluide et vigoureux du chant pyrénéen, Vox Bigerri s’affirme aujourd’hui comme l’un des groupes majeurs pour la polyphonie, étant invité dans de nombreux festivals, permettant de révéler à un nombreux public cette richesse musicale et culturelle.

Groupe de tradition et de création, le travail sur le son traditionnel minéral lui sert de matière pour développer une approche d’aujourd’hui, alliant héritage et modernité, de façon décomplexée et ludique ; les chanteurs de Vox Bigerri sont ainsi engagés dans une démarche innovante, marchant sur les traces des maîtres anciens qui, à l’aide du son, créent des instants uniques, des versions uniques, des moments à vivre.

Combinant profondeur, aisance, humour et fusion des voix, ainsi que l’envie de nourrir les racines et de faire pousser les branches d’avenir, Vox Bigerri voit la tradition comme un oiseau en vol et non pas comme un oiseau en cage, permettant la liberté et le partage sans modération.

Source : http://www.voxbigerri.com/
lo_cobreto.jpg
Lo Cobreto. - 1895, n°04 (Obriéu), Onnado 01
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1895 - N° 4
lo_cobreto.jpg
Lo Cobreto. - 1895, n°03 (Mar), Onnado 01
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1895 - N° 3
lo_cobreto.jpg
La Cabreta [Titre conventionnel depuis 1976]
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Organ de premsa de  l'Escolo oubergnato, escòla felibrenca, Lo Cobreto pareis de 1895 a 1900 jos la direccion d’Arsèni Vermenosa (1850-1910). Lo jornal ten son nom de la cabreta, instrument de musica tradicional auvernhat. Lo primièr numèro d’aquel mensual es publicat lo 7 de genièr de 1895 amb lo concors de L’Auvergnat de Paris qu’abona 6000 de sos legeires sens lor demandar. Jornal popular e de qualitat literària, es vengut l'emblèma de la renaissença de las letras d’òc en Auvernha.  Lo jornal publica de tèxtes en francés e en occitan. Entre los primièrs collaborators, podèm citar Pierre Géraud (1842-1922) e Louis Géraud (1852-1917),  Francis Courchinoux (1859-1902), Jean-Félicien Court (1867-1954) e lo Duc de la Salle de Rochemaure (1856-1915). Las illustracions son d'Edouard Marty (1851-1913).

A la fin de l’annada 1900, Lo Cobreto quita de paréisser, per pas renàisser qu’en 1920 jos la direccion d’Etienne Marcenac e de Louis Delhostal (1877-1933). Aquela 2nda seria pareisserà fins a 1939. Après una interrupcion pendent la guèrra, la publicacion repren de 1947 a 1948. Enfin, una novèla seria espelís a partir de 1958.

La question de la grafia

Dins la primièra seria, los tèxtes publicats dins Lo Cobreto son totes en grafia fonetica.  En 1908 Arsèni Vermenosa fa apèl a Raymond Four, que trabalha dempuèi qualques annadas a una escritura mai racionala del dialècte d’Orlhac, per publicar son recuèlh Jous la cluchado en dobla grafia. La novèla escòla, a partir de 1920, a per projècte de fixar l'ortografa del dialècte. Louis Delhostal introdutz dins la publicacion de tèxtes en dobla grafia per començar d’acostumar lo public a la lectura de la novèla grafia. Ensaja quitament a partir de 1923 una grafia intermediària. Mas d’unes felibres an pensament que la revista ne sofriguèsse d’una escritura mai sabenta. Lo conflicte esclata en març de 1924 entre los partisans de la grafia fonetica e Louis Delhostal, vengut Majoral. Es exclús del jornal e la grafia demòra coma es. Calrà esperar 1976 per que Lo Cobreto vengue La Cabreta.
vignette_incunables.jpg
Incunables occitans : los primièrs libres estampats en occitan (sègle XV)
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Se dison « incunables » - del latin incunabula, « lo brèç », “lo començament » - los primièrs libres estampats dins lo corrent del sègle XV. Aqueles primièrs libres, que lo mai celèbre n'es la Bíblia latina a quaranta-e-doas linhas que Gutenberg estampèt mercés a de caractèrs mobils a l'entorn de 1450 a Mayence, semblan pas encara los  libres modèrnes qu'apareisson, segon las regions, entre lo començament e lo mietan del sègle XVI. Los incunables conservan encara fòrça caracteristicas dels manuscrits religats (codex) de l'Edat Majana, sens pagina de títol, amb una mesa en pagina compacta, sens capítol e amb de nombrosas abrevacions. D’unes èran quitament encara enluminats. Mas la caracteristica mai notabla d'aqueles
« primièrs imprimits » es l'utilizacion de caractèrs gotics.

[imatge id=21618]

E mai se l'espaci occitan aviá conegut tre1475 l'instalacion de las primièras premsas a Albi, puèi l'annada seguenta a Tolosa, es sus las premsas italianas, a Turin, que foguèt fabricat en 1492 lo primièr libre estampat en occitan : Lo Compendion de l’Abaco, òbra del Niçard Francès Pelós. 

L’occitan entre las lengas dels incunables 

L'Incunabula Short Title Catalogue, basa de donadas internacionala que recensan mai de trenta mila edicions de libres estampats anteriors a 1501, revela que la lenga majoritària dels primièrs imprimits es lo latin. Puèi ven l'italian amb quasi 2'500 títols e lo francés amb quasi 1'800 títols. La Peninsula iberica, ont l'estampariá es arribada mai tard, es representada per 437 edicions recensadas en espanhòl (castelhan) e 138 en catalan. L'ISTC recensa per las lengas vernacularas de França, fòra del francés, un incunable en breton, lo Catholicon de Jehan Lagadeuc, diccionari trilingüe breton-francés-latin dedicat a l'instruccion “dels clergòts paures de Bretanha o encara dels illetrats en latin”

Amb tres edicions conegudas, lo còrpus dels incunables occitans es plan magre comparat al còrpus francofòn, o quitament catalanofòn, e revela ja l'estat fòrça degradat del rapòrt de fòrça entre l’occitan e lo francés dins la produccion e la difusion escrita dels sabers a la fin de l'Edat Majana, al  benifici del francés. Pasmens, la lenga occitana, eretièra d'una scripta literària, scientifica e administrativa importanta e prestigiosa a l'Edat Majana, demòra encara, al començament de l'epòca modèrna, une lenga d'escritura e de difusion sapienta. La màger part de las autras lengas vernacularas del territòri francés actual, e mai d'Euròpa occidentala, an pas d'edicion anciana

Los incunables occitans

  • Frances PELLOS, [Compendion de lo Abaco] : Complida es la opera, ordenada... per noble Frances Pellos,... Impresso in Thaurino..., per meistro Nicolo Benedeti he meistro Jacobino Suigo de Sancto Germano, nel anno 1492, ad di 28 de septembrio.

Es pro tardivament, dins las totas darrièras annadas del sègle XV, qu'apareisson los primièrs incunables occitans.
Lo primièr es Lo Compendion de l'Abaco, òbra d’un “ciutadan niçard” (“citadin es de Nisa”, f.80v), Francés Pelós, e estampat a Turin en 1492. Aquel tractat d’aritmetica es eissit del mitan del negòci niçard. Lo libre es d’un usatge practic, sa tòca es de donar los rudiments matematics necessaris al bon exercici del comerci maritim. 
Es segurament perque se destina al monde del comerci maritim qu’es redigit e estampat dins la lenga d'usatge dels mercands, en occitan, italian, francés e pas en latin, lenga de la majoritat dels incunables. 
Lo Compendion de l’Abaco, que figura demest los primièrs libres de matematics estampats en Euròpa, testimònia de la plaça qu'ocupa la lenga occitana dins los escambis comercials dins la region niçarda (Niça es descricha “cap de Terra Nova en Provensa” per l’autor, f. 80v) a l'auba de la Renaissença. 

Los exemplars conservats son rares, n’existisson sèt coneguts dins los catalògs de las bibliotècas publicas o universitàrias en França o a l’estrangièr. 

Ne Saber + sus Lo Compendion de l'Abaco : veire l'article dins l'Enciclopèdia d'Occitanica. 

Los dos autres incunables occitans coneguts concernisson lo domeni religiós.

  • Lucchino (Lucain) Bernezzo, Tratat del Rosari de l’intemerada Verge Maria segunt la determination de diverses Dotors, [Nice, 1493] [perdu, aucun exemplaire connu].
  •  Guy de Roye, Lo Doctrinal de la sapiensa en lo lenguatge de Tholosa [Toulouse : Heinrich Mayer, circa 1494]

Lo primièr, lo Tratat del Rosari de l’intemerada Verge Maria segunt la determination de diverses Dotors, seriá l’òbra del fraire dominican Luchino Bernezzo, estampada a Niça en 1492 o 1493. 

L’obratge sembla definitivament perdut, es sonque conegut per una mencion del sègle XVII. 

Ne Saber + sus lo Tratat del Rosari de l'intemerada Verge Maria : veire lo article dins l'Enciclopèdia d'Occitanica. 

[imatge id=21619]

Lo segond, Lo Doctrinal de la sapiensa en lo lenguatge de Tholosa, estampat de las premsas tolosanas d’Henri Mayer en 1494, es una traduccion occitana del Doctrinal de sapience ou Doctrinal aux simples gens, òbra d’explicacion de la doctrina crestiana escricha al mitan del sègle XIV, e atribuida a Guy de Roye.

La causida lingüistica s’explica per la foncion didactica del libre, qu’es destinat als prèires o als legeires que legisson pas lo latin ni mai lo francès. Lo Doctrinal de la sapiensa en lo lenguatge de Tholosa aguèt una segonda edicion, totjorn a Tolosa, per l’estampaire Joan Grand Joan (1460-1519) e una autra en 1504. Aqueste,  considerat coma lo primièr estampaire tolosan, s’èra installat carrièra de la Portaria e aviá tornat crompar en 1494 lo talhièr d’Henri Mayer, d’origina alemanda. 

Aqueste incunable es de raprochar del còrpus dels libres religioses tolosans en occitan del començament del sègle XVI.

Ne Saber + sus  Lo Doctrinal de la sapiensa en lo lenguatge de Tholosa : veire lo article dins  l'Enciclopèdia d'Occitanica.

jep_rvb_moyen.jpg
Jornadas del patrimòni al CIRDÒC : 19 e 20 setembre
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Pour cette 32e édition des journées du patrimoine, le CIRDÒC vous invite à découvrir les acteurs de la culture occitane et à participer à la fabrique du patrimoine occitan de demain.
Ouvert de 13h00 à 18h00 samedi 19 et dimanche 20 septembre, le CIRDÒC vous accueillera pour des visites de ses réserves patrimoniales, une exposition autour des films de Michel Cans réalisée par les lycéens de Pézenas, et une projection de documentaires.
Enfin, sur ces deux jours, La Cooperativa - fabrica collectiva dels patrimònis occitans vous donne rendez-vous pour participer à la grande collecte des éléments qui constitueront le patrimoine occitan de demain.
Cette année, le CIRDÒC s’associe également aux Amis de Saint-Aphrodise et à Réussir à Béziers pour vous faire découvrir le patrimoine occitan biterrois grâce à des visites commentées dans la ville.

Samedi 19 septembre 2015

14h00 - Visite commentée du Cimetière Vieux, à la découverte des auteurs et lieux de mémoire occitans de Béziers.

Départ Place Saint-Aphrodise

13h00 à 18h00 au CIRDÒC - Exposition, visite des réserves patrimoniales, projections : le CIRDÒC vous invite à découvrir la fabrique du patrimoine occitan.


16h00 - Vernissage de l’exposition Los passejaires de Pesenàs et projection des documentaires Bufa lo Cèrç e raja l’Orb… et … E filma Miquel Cansd’Hélène Morsly, suivi d’un moment d’échange avec la réalisatrice.

(2015-FR et OC - 17 min. et 22 min.)

Autour d’images d’archives réalisées par Michel Cans dans les années 50, Hélène Morsly, assistée par les lycéens de Pézenas, a réalisé un «road movie languedocien» pour dire «la fin du village», la fin d’un monde et le début d’un autre, chaotique, incertain, dans lequel on se raccroche parfois à des branches qui menacent de tout emporter dans leur chute.
On a peur, on est seul.
Alors on se couche dans l’herbe, en contrebas d’une route déserte, on écoute le vent et le fleuve qui descend vers Béziers, on se souvient d’un poème de Joan Bodon, on l’entend…

Dimanche 20 septembre 2015

9h45 - Visite guidée des vieux quartiers de Béziers, à la découverte des lieux de mémoire occitans de Béziers.

Départ Place Saint-Aphrodise

13h00 à 18h00 au CIRDÒC - Exposition, visite des réserves patrimoniales, projections : le CIRDÒC vous invite à découvrir la fabrique du patrimoine occitan.

16h00 - Lancement de La Cooperativa - Fabrica dels patrimònis occitans

"La Cooperativa", grande collecte participative des éléments du patrimoine occitan de demain, vous donne rendez-vous à Béziers.
Apportez vos documents, objets, témoignages ou anecdotes : des bibliothécaires et archivistes, experts du patrimoine occitan, seront présents pour discuter avec vous, comprendre et expliquer ce que ces souvenirs, objets et documents représentent et  vous donneront des conseils pour assurer leur sauvegarde, leur valorisation afin d’enrichir la mémoire occitane de demain.
Pour en savoir plus : http://cooperativa.occitanica.eu/

sus 102