Explorar los documents (2025 total)

vignette_.jpg
Fin connaisseur du répertoire traditionnel des violoneux d’Auvergne et du Limousin, Basile Brémaud livre un disque sobre et précis. Tout en enchaînant valses, marches et bourrées, il déroule le cœur de son savoir-faire : trouver la juste harmonie entre le musicien et le répertoire investit, au quotidien.

2019

12 €

a2814657840_10.jpg
Véritable référence en matière de chant traditionnel occitan, Pèire Boissière signe ici un disque en plein dans son savoir-faire : une belle sobriété au service d’une impressionnante solennité. Les airs traditionnels, le plus souvent collectés, y côtoient des poèmes et créations. Une véritable porte ouverte sur la chanson populaire du monde occitan.

2019
16 €
a2099531266_10.jpg
Le projet Jéricho s’inscrit en plein dans la démarche du collectif La Nòvia dont il est issu : faire le pont entre les musiques populaires d’Auvergne, la musique contemporaine et les musiques expérimentales d’aujourd’hui, à travers de longues plages ascensionnelles, dans une intensité de chaque instant.

vignette_.jpg
Compagnie Guillaume Lopez
Guillaume Lopez
« L’encontre de las culturas, la descobèrta de l’Aute, las palancas musicaus, lo viatge poetic, que sons los sauneis deus musicaires d’aqueth quartet atipic.
Tolosa-Granada-Agadir, qu’avem ací lo pont imaginat per aqueth quartet enter los país d’Òc, l’Espanha e lo Magrèb. Las nòtas e los mots que’s mesclan, la trompeta deu jazzman Nicolas Gardel que da ua navèra energia a las influéncias mediterranèas deu trio prumèr.
“Anda” en castelhan tà aviar la dinamica, l’andada, lo « endavant !» / « Lutz » en lenga d’Òc. Anda-Lutz, que vs’invita a descobrir l’El Dorado deus país de las lutz, l’Al-Andalus.
Los artistas, los quate artistas que son compositors e aventurèrs, que s’encontrèn au Marròc en noveme de 2018, que i mesclèn los lors talents, los lors univèrs e que creèn aqueth viatge musicau e poetic enter ger e doman, rauja e doçor, saunei e realitat au quau que convidan lo public. »

Informations techniques :
Cie Guillaume Lopez
Le CAMOM
2020
15 €
En savoir plus
vignette_55797.jpg
Tintou, Michel
Quatau edicion complètament repassada de la Grammaire Limousine.

« [...] la Grammaire limousine, dens la soa quatau version, que segueish un metòde simple, acantonat a çò d’essenciau mes qui permet totun ua bona introduccion a la coneishença de la lenga d’òc deu Lemosin. » - Lemouzi
vignette_55796.jpg
« Jorn qu’ei lo navèth dia prepausat per Vox Bigerri. Lo títol d’obertura e la soa musica hèra evolutiva qu’ei ua canta d’espèr, lo constat clarvedent de la crisi, de la guinhòrra, e totun jamei des·heitista.

La quarteta n’endevinava pas au moment de l’enregistrar a la fin de l’an passat quant poderé retrenir en 2020 aquera enveja optimista mes tostemps conscienta de véder la lutz au cap deu tunèl, d’espiar dab serenitat la possibilitat de tornar véder lo jorn quan l’escuranha a pres tant de plaça.

Jorn qu’ei un disc qui apèra la lutz. » - Pirèna Immatèria

Tà’n saber mei
vignette_55779.jpg
Ailhaud, Violette (1835-1925)
Daumas, Daniel. Traducteur
Revirada de « L'homme semence » de Violette Ailhaud en occitan provençau per Daniel Daumàs.

Debuta de 1852 : Violeta Alhaud se va maridar. Son vilajon dei Basseis-Aups es brutament vuejat de tótei seis òmes per la repression que seguísset la revòuta còntra lo còp d’estat dau desembre de 1851. Dois annadas puei se passon sensa que degun vengue plus au païs. Lei femnas, entre èlei se fan la promessa que, s’un òme veniá, sariá son espós de tótei. Per fins que la vida contunhesse dins lo ventre de caduna.
vignette_55762.jpg
Marziou, Jean
« Aqueste Abécédaire passionné du Béarn (Abecedari ahuecat deu Bearn) qu’ei lo frut deus mens encontres bearnés dab personalitats celèbras per quauques uas, o anonimas per çò qui ei de d’autas. Fièrs de las lors singularitats, jamei los mens interlocutors ne manifestèn nada forma de comunautarisme bearnés exacerbat. Que’m declinèn, que’m decriptèn las facetas d’un caractèr qui vòu mei ligar que separar, çò qui desvela, darrèr los sosentenuts, las fòrças invisiblas deu ligam.
Aqueste libe que’s destina tant aus bearnés, a bèths còps pòc curiós deu lor pròpi país, com aus nèobearnés de mei en mei nombrós. Vint e sheis declinasons hidadas a vint e ueit autors, d’orizonts divèrs, perfèitament legitimes per la lor cultura, las lors experiéncias, la lor proximitat bearnesa cavilhada au còr. Tots qu’an exprimit dab sensibilitat e arsec las singularitats màgers deu Bearn e deus bearnés. » - Jean Marziou

Tà’n saber mei
vignette_55759.jpg
Cosset, Sébastien R.
Quand lo Missant Lobàs , a fòrça de manjar de tessonetos e capaironets roges, comença d'aver qualques pensaments de ventre e de regretar sa golardisa, es plan temps de cambiar son alimentacion...

Version en occitan de Un loup trop gourmand. per los escolans de la seccion Oc de Jullian (65).
vignette_55758.jpeg
Peire Cardenal (1180-1278)
Leclair, Yves. Traducteur
« Vadut en 1180 au Puei de Velai e mort en 1278 a Montpelhièr, Pèire Cardenal qu’ei un deus tots prumèrs poètas satirics. Au sègle XIIIau, lo de l’Inquisicion, aqueth trobador occitan que compausè virulents sirventés (o poèmas satirics) contra los francs e lo clergat qui roinèn la tèrra d’òc. Que’ns demandam per quina man de las gràcias, los sons sirventés coneguts de tots, se podón sauvar deu fichatge deus sinistres « clergues », deu clericalisme inquisitor, deus pilhatges deus « francés » envadidors, deu lenhèr de tots aceths brusladors de libes e d’òmis. L’òbra de Pèire Cardenal qu’apartien a la grana tradicion contestatària de la poesia universau, de Juvénal a André Chénier o d’Ossip Mandelstam a Federico García Lorca. » Yves Leclair

Après lo succès encontrat per la soa revirada de las Chansons pour un amour lointain de Jaufre Rudel, Yves Leclair qu’amassa ací un florilègi susprenent cuelhut dens l’òbra poetica de Pèire Cardenal. Ne s’i trobarà pas ací las convencionaus cançons d’amor, mes satiras de la nosta Nau deus hòus : pr’amor, tad aqueth trobador, ce precisa enqüèra lo traductor au son prefaci, ne s’ageish pas mei de « plan díser, plan cantar », « colorar », « fénher », « laudar », « daurar la [so]a canta », mes de « l’ordir » e de la « téisher » de « mau díser ». Dens la « transposicion » ritmada d’aqueras cançons satiricas e lo constant respècte deu sens medievau, Yves Leclair que prèsta la soa votz de poèta contemporanèu au trobador mei anticonformista e que’u hè hèra pròche de nosautes.
sus 203