Explorar los documents (2025 total)

vignette_55712.jpg
Eygun, Jean
« Frut d’ua enquèsta d’uas quantas annadas realizada en Vath d’Aspa, aus Pirenèus Occidentaus, au près deus pastors, deus boscassèrs, deus caçadors e deus autes abitants, aqueth obratge qu’a tà tòca d’explicar la mei grana partida deus noms de lòcs d’aquera vath. Mes que serà tanben hèra utile dens l’ensemble deus Pirenèus occidentaus e centraus, deu Bearn a la Vath d’Aran.
En emparant-se sus la coneishença deus parlars pirenencs actuaus, branca de l’occitan gascon, sus la consultacion deus documents d’archius e deus cadastres, l’autor que hica a disposicion deu public un utís entà compréner miélher e interpretar los paisatges montanhòus.
Un libe qui ei tanben ua frinèsta obèrta sus l’istòria de las poblacions pirenencas. » - Letras d’Òc

Tà’n saber mei
vignette_55711.jpg
Cursente, Benoît
« Aqueste libe n’ei pas estat concebut com ua quèsta deu « mistèri » o deu « secret » deus cagòts mes com la mesa en òbra metodica de la documentacion qui’us concerneish, enter Èbre e Garona e de l’Edat mejana a uei lo dia.
Que’n resulta ua vision de l’istòria d’aquesta minoritat d’exclús tota en movement e en contrastes, hèra luenhèca deus estereotipes abituaus. Los cagòts qu’estón discriminats mes apreciats com prestataris de « servicis especiaus », abans d’estar abladats d’òdi e de mesprètz. Ua poblacion de praubes aprovedida d’elitas dinamicas. Ua minoritat combativa puish resignada e qui aspirava au desbromb…
Los cagòts que son fin finala lo costat escur de las comunautats de « vesins » qui an longtemps dominat la societat d’aqueras regions. Que pareish atau ua faiçon de pausar autament la question de las lors originas e la possibilitat de getar ponts dab d’autas minoritats discriminadas, com los caquins bretons o los burakumin japonés. » - Cairn

Tà’n saber mei
vignette_55710.jpg
Cursente, Benoît
Títol sancèr : Une histoire de la questalité. Serfs et libres dans le Béarn médiéval

« En Bearn, la questalitat qu’ei ua condicion serviu legau qui a succedit, au sègle XIIIau, a un long periòde de dependéncias mauprecisas.
Per aquò, en aqueste libe, que s’i demònstra que lo questau n’estó pas lo qui’s cred. Qu’estó, au còp, sosmetut aus nòbles e pròche d’eths. Qu’abans de vader un èste mesprisat, qu’estó longtemps un « senhor » domestic cranhut e respectat. Qu’en definitiva, qu’estó un notable, atrapat per l’istòria, esfaçat com tau de las memòrias, mes qui a deishat ua emprenta duradissa dens los nostes paisatges.
En desvelant lo hat estonable deus questaus, aqueth libe qu’invita a descobrir dab ua lutz navèra l’istòria sociau deu Bearn medievau e a córrer dab un espiar navèth ua tropa de vilatges deu Bearn actuau. » - Marrimpouey

Tà’n saber mei
vignette_55703.jpg
Quint, Nicolas. Trad.
Cartwright, Stephen. Ill.
Aqueste libre enclau un escapolon de 1000 mots occitans, illustrats d’un biais plasent e acompanhats de la prononciacion figurada per tal de los poder dire amb l’accent que cal. Aicí una escasença pels mainatges (e mai lors parents) de descobrir lo vocabulari de la lenga d’òc, dins un encastre ludic que lo tiron jaune, mascòta del dessenhaire Stephen Cartwright, los espèra amagat dins un recanton de cada pagina dobla.
vignette_55702.jpg
Combes, Francis
Lassaque, Aurélia Trad.
Poesias de Francis Combes, revirada occitana d'Aurelia Lassaca.
vignette_55701.jpg
Modiano, Patrick
Harrer, Elisa Trad.
Revirada occitana d'Elisa Harrer

En 1988, Patrick Modiano que cad per escàs sus un avís de recèrca, pareishut en un numèro de France-Soir deu 31 de deceme de 1941 : Dora Bruder, ua gojata de quinze ans, qu’a desapareishut. De cap a cinquanta ans après, Modiano, com s’èra investit d’ua mission, que’s hica en cèrcas de la joena escapadora peu París negre de l’Ocupacion : lo París de l’estela jauna e de las gaheradas, deus internaments e de las deportacions, deu quau, un còp la guèrra acabada, daubuns e s’i son esmerats a boishar lo sovier. Mercés ad aquera enquèsta que hasó anar pendent mantua annada, Modiano qu’a sauvat Dora Buder deu desbromb e, tot au còp, que l’a balhat ua sòrta de sepelida : un libe qui, com ua modèsta pèira tombau, e pòrta, tot simplament, lo son nom.
vignette_55697.jpg
PoiL
« Sus, lo navèth album deu trio de supereròis big beat surf ultra speed e arrident que desgatja un aram de prematuritat. Dus pavats epics de vint minutas cadun que compausan aqueth album on l’humour e dèisha la plaça au lirisme e a la poesia occitana. Aubada amorosa, coït deu cèu e de la mar, shuquetas de peishs cappelats, cans hòus, fremits deu monde au hons d’un putz… Poil que s’a tirat lo son body roi entà’s hicar ua casqueta de trobador polifonista, mei savi a çò qui sembla mes tostemps mei pròche de la holia. »

Tà'n saber mei
vignette_55692.jpg
Yannis Duplessis
« Un joen talent de la musica tradicionau deu Centre (Borbonés per l’essenciau). Las carlamusas (16, 18, 19, 20, 23 e 26 poças !) que cantan devath los dits de Yannis com devath los deus grans mèstes. A las aurelhas plan vadudas la valor non atend… Yannis que sap har mustra, dab los sons invitats de marca, d’un gran respècte deu repertòri tradicionau, peu son jòc hèra florit e totun sòbri, e tempi hòrt agradius. A descobrir, a escotar, a tornar escotar… E anatz joenessa ! » - AEPEM

Tà'n saber mei
vignette_55691.jpg
« OR | OS, dusau album deu grop La Preyra, que traça un camin iniciat a comptar deu lor prumèr disc : lo de las poesias popularas, de las cantas longas, e de las modalitats ancianas.
En s’engulhant dens lo fluvi de la tradicion orau, Béatrice Terrasse que balha còrps a istòrias de las quaus las penas e las jòias travèrsan lo temps e los còrs.
Entà preservar lo hiu preciós deus mots, las instrumentacions de Louis Jacques que’s hèn minimalistas, a còps volontàriament bancalejairas, bronzinairas e repetitivas.
L’aur de la votz, la sobrietat fragila de las cançons popularas, dinc a l’òs. » - Pagans

Béatrice Terrasse : votz, violoncèle, percussions
Louis Jacques : banjo, carlamusas 14 et 23 poças, violoncèle, òrguen, percussions

Tà'n saber mei
vignette_55689.jpg
Ourtiès, Hélène
Forêt, Jean-Claude. Trad.
Le Lez est le plus petit fleuve côtier de France. Il se situe dans le département de l’Hérault. Il a la particularité d’abriter une espèce de poisson endémique, unique au monde : Le Chabot du Lez. Découvert officiellement en 1964, cet habitant des fonds caillouteux du Lez est classé parmi les 15 espèces menacées d’extinction en France. Il est donc inscrit dans la Convention Internationale « Natura 2000 » qui oeuvre pour la protection des espèces animales et végétales d’intérêt communautaire, et des zones qui les abritent. À quelques mètres de la source du Lez, sous les arches du vieux pont, vous pourrez peut-être apercevoir le petit Chabot. Mais qui aujourd’hui connait sa véritable origine ? Pagès, le berger des Cévennes, lui, a une petite idée sur le sujet, voici ce qu’il m’a raconté.

La collection Péquélet est une collection destinée aux jeunes lecteurs sous la forme de romans illustrés ou bandes dessinées.
sus 203