Explorar los documents (14916 total)

vignette_plantevin.jpg
Jean-Bernard Plantevin

PRESENTACION

L’existéncia e la subrevivéncia de las lengas regionalas son dangerosament amenaçadas per l'evolucion civilizacionala. Jean-Bernard Plantevin, artista defensaire de la lenga d'òc, nos fa partejar son experiéncia. Nos explica las originas de la lenga de son terrador e los divèrses mejans mes en òbra per sa defensa, notadament lo Felibritge que n'es majoral (Felibritge : acadèmia creada per Frederic Mistral, Prèmi Nobèl de literatura en 1904 per son òbra en provençal).
La conferéncia pòt èsser donada en francés o en provençam. Dins los dos cases, los tèxtes de Jean-Henri Fabre son legits dins la lenga de lor escritura originala e los tèxtes en provençal apareisson en simultanèu sus l'escran amb lor revirada francesa. 

"Toutes les langues, y compris celles qui sont parlées par une population peu nombreuse et très localisées, sont égales entre elles." (Henri Meschonnic, théoricien du langage)

EQUIPA ARTISTICA

- Jean-Bernard PLANTEVIN : Autor-compositor-interprèta d'expression provençala (18 albums de cançons registrats : Cansourneto (1991), J.-B. Plantevin chante Pierre Perret en provençal (1992), Parpaiounado (1993), Reguignado (1994), Mesclun (1995), Chansons traditionnelles de la Provence (1997), Barrulejado (1998), Noëls provençaux (1999), Li menestrié dóu Càrri (2000), Estialou (2002), Jan lou Fada (2003), Plantevin et Tambourins (DVD 2006), Cigalejado (2007), Plantevin et Rural Café (2010), Tron de disque (2012), Moustaki en provençal (2016), Plan-Plan (2019).
Es tanben l'autor de mantun libre relatiu a la cultura provençala : Chansons traditionnelle de la Drôme (collectatge e analisi etno-musicologica de mai de 300 cançons collectadas al près dels anciens amb J.-L. Ramel en 2004), Jano (comèdia co-escrita amb Jean Marcellin en 2008).
Laureat del Prèmi Nicolas Saboly 2008, del Grand Prix Littéraire de Provence 2009, nomenat Mèstre en Gai Saber en 2011 e Majoral del Felibritge en 2015.
Animator per la cançon tradicionala dins las escòlas primariás. 



FICHA TECNICA 

La conferéncia evoluís al ritme d'una vidèo-projeccion qu'illustra las presas de paraulas del conferencièr. La conferéncia es donada en francés e los tèxtes en provençal son projectats amb lor traduccion en francés. 

Condicions tecnicas
Material fornit pels conferencièrs :
- 1 micro-ordinator portable.
- 1 video-projector.
- 1 sonorizacion (en foncion de l’acostica e de la grandor del luòc) que compren 3 micròs casques, 1 taula de mixatge 4 entradas e 2 encenchas acosticas que la podença serà adaptada al luòc scenic.
Material a fornir per l’organizator :
- 2 presas 2 P + T (220 Vòlts ; 16 Ampèras) situadas al mens de 10 mètres de l’espaci scenic.
- 1 taula d’al mens 2 mètres de longor. 2 cadièras
- 1 ecran per projeccion (susfàcia adaptada a la grandor de la sala) o una paret blanc.
- 2 botelhas d’aiga 1/4 litre.
Espaci scenic :
- Obertura : 6 mètres minimum.
- Prigondor : 3 mètres minimum.
- Sala sorna per permetre una bona qualitat de projeccion vidèo.
Decòr :
- Fons sorne o paret blanc fasent ecran de projeccion.
- Lums atudats dins la sala.

CONTACTE DIFUSION

Jean-Bernard PLANTEVIN 213 Chemin des Férigoules 84380 MAZAN

Tèl. : 33-(0)4-90-67-26-98

Mèl : jb.plantevin@gmail.com

Site Internet : www.jbp.free.fr


vignette_plantevin.jpg
Jean-Bernard Plantevin

PRESENTACION

Jan-Bernat Plantevin avança sus las dralhas de sas inspiracions en defòra dels rets del "show-business", de las majors e dels normalizators de tot pel per evitar lo clonatge cultural, fin dels nòstres particularismes regionals, en fasent viure la lenga de son terrador.

« Passaire de paraulas », Jan-Bernat Plantevin avança PLAN-PLAN, mas avança segurament amb l’espèra que sa lenga naturala lusís encara longtemps jol cèl ont a espelit.
Fada de son PAÏS, rebèl a sa faiçon, Jan-Bernat Plantevin fa partejar sas amors e sas umors, son umor e sas rancòrs, sos desespèrs e sos espèrs per que contunhe d'existir aquela TÈRRA en…vèrms e contra totes los couillons, òrbs inchalhents o discípols desvergonhats de la civilizacion
Mac-dòlar.

Presentacion de l'espectacle « Tant que vira fai de torns !»
Jan-Bernat PLANTEVIN en concèrt, es la paraula donada a la lenga d'òc, l'espaci d'un ser, e es una granda bufada d'oxigèn per que contunha d'existir aquela tèrra provençala talament convesejada pels promotors.
Accompanhat per Christophe FEUILLET o Christine REY (acordeon, cant), per Sylvine DELANNOY o Clément DUSSERRE
(violon, cant) e per Joël GOMBERT (guitarra, bassa),
Jan-Bernat PLANTEVIN nos mèna en vagabondatge de cançon en cançon, de galejadas en poesia, de trenca de vida en sòmi efemèr, de revòlta en espèr. 
Ensemble, nos fan partejar las musicas, las cançons e las istòrias de Provença prigonda, la que lo torista consumaire de solelh coneisserà pas jamai.
Cada sequéncia es presentada e los contenguts de las cançons
en òc son explicats prealablament en francés o en
provençal segon l'auditòri e en acòrdi amb l'organizator.

EQUIPA ARTISTICA

- Christophe Feuillet o Christine Rey (acordeon, cant)
- Sylvine Delannoy ou Clément Dusserre (violon, cant)
- Joël Gombert (guitarra, bassa)
- Jan-Bernat Plantevin : cant


FICHA TECNICA 

Espaci scenic
- Obertura : 6 mètres minimum.
- Prigondor : 4 mètres minimum.
- Sala sorna s'es possible

Lotja : preveire 2 compartiments (filhas-òmes) e WC pròches
Presas de corrent : 2 presas de corrent 2 P + T (220V/16 A) situadas al mens de 10 mètres del luòc scenic. 
Sonorizacion : Fornida per JB Plantevin per une audiéncia de 300 personas maximum. 
Esclairatge : Provesit per JB Plantevin (lum fixe).
Divèrs : Preveire 3 plaças de parcathe a proximitat del luòc de descargament del material. La seguretat del luòc es assegurat per l'emplegaire. Preveire un pack d'aiga (4 botelhas de 1/4 de litre) sus scena. 

Decòr :

- Fons sorne o paret blanc fasent ecran de projeccion.
- Lums atudats dins la sala.


CONTACTE DIFUSION

Jean-Bernard PLANTEVIN 213 Chemin des Férigoules 84380 MAZAN

Tèl. : 33-(0)4-90-67-26-98

Mèl : jb.plantevin@gmail.com

Site Internet : www.jbp.free.fr


vignette_baladelastour.jpg

PRESENTACION

Florant Mercadier es apassionat d'istòria, la granda coma la pichona, d'arquitectura, de literatura e de castèls catares. Propausa de portar sas competéncias artisticas e sa passion per racontar e partejar las grandas epopèias qu'an marcat la nòstra istòria, per viatjar al rencontre dels « ciutadèlas del vertige » e de los qui an viscuts, acompanhat dels instruments de musica de l'epòca e de son gran de folia. 
Qualques visitas-espectacles son d'ara e d'endavant dins sa saqueta, aquelas de Las Tors, Montsegur, Puègvèrd, Sant Sernin e Moissac. 
Fin octòbre, propausarà la del Castèl de Severac, l'escasença de presentar la forma escrita e las variacions adaptadas a cada site. 
Visitas ja establidas pels sites : Severac-lo-Castèl (12)/ Las Tors (11)/ Mont Segur (09)/ Puègvèrd (11)/ Sant Sernin (12)
Versions pels escolars - collegians – seràn tanben propausadas.
Autres luòcs a preparar e a propausar : Ciutat de Rodès, Sites medievals d’Avairon, d'Aude, d'Erau, d'Arièja…


EQUIPA ARTISTICA


Florant Mercadier - contaire

FICHA TECNICA



Durada de 1h

Repartida coma seguís :
- 5 mn de musica
- 10 mn d’istòria del site visitat en el meteis
- 50 minutas de contèxte d'istòria medievala generala
En comptent lo temps d'accès al site e la passejada, cal preveire 2 a 3 oras de visita, aquela poirà tanben comprene lo temps d'un repais tirat de la saqueta, pres amassa sul site. 

CONTACTE DIFUSION


Sirventes : 06 60 50 53 83 / conte.rue@sirventes.com  Site internet : http://www.sirventes.com
vignette_60676.jpg
Chabrol, Jean-Pierre
Sauzet, Patrick. Trad.
Brèus racontes, concentrats del mond e de l’òbra de Chabròl : l’engatjament, la revòlta, resistenta o camisarda, l’atencion fina a la vida e a la riquesa d’arma de las simplas gents. La Cevena, coma ditz Chabròl : non pas per ne negar la complexitat, mas per donar a son país la proximitat d’una persona que parla per sa boca. Una votz que nos parla de mai prèp que dins los romans. De l’autor, dels sieus e de sa familha, los racontes s’entre­nosan. Una contaira de mameta que tornam trobar faseira non-parièira de sopa. Sos parents, de sas amors de jovença a sa vida de regents e a l’edu­cacion de lor filh. L’oncle calossut tornat del chaple de 14-18, lo linge cosin que pefona. L’autor el meteis que monta al Maquís rejónher los gaullistas e que s’i endeven comunista, dins una fraternitat ont se costejan Occitans, Espanhòls, Poloneses... e mai Alemands. E las Cevenas de cambiar : de pèrdre sos còdes tradicionals o d’aculhir de novèls abitants, dins un edonisme erotic o lo drama d’una amor sens asuèlh.
vignette.jpg
« Nous avons rencontré Émile, dit Milou, en décembre 1994. Quelques mois plus tard, il a nous invité à venir manger chez lui, à la Baraquette (Trémouilles), avec plusieurs de ses amis chanteurs dont Louis son frère, Félix Trébosc, Amans Durand, René Marty et Henri Jammes. Nous avons enregistré ce jour-là, plus de cinq heures de chansons dans un chœur spontané d’hommes et de femmes, heureux de se retrouver autour d’un bon repas.
Émile était né en 1927 à Arvieu (Aveyron) dans une famille où tout le monde chantait ensemble à la moindre occasion (repas de fête, travaux agricoles, tuerie du cochon, etc.). Cette passion, Milou la perpétua une grande partie de sa vie avec certains de ses frères et des amis dont beaucoup fréquentaient comme lui les concours de quilles.
Nous avons pensé important de faire partager son talent et celui de ses amis, et de faire découvrir la richesse et la puissance du chant à l’unisson dans un petit coin du Rouergue.
Car si l’on pratique rarement la polyphonie en Occitanie, on n’y développe pas moins un style et une esthétique à vous couper le souffle. »

74 minutes de chansons en occitan et en français
livret 40 pages

Per ne saber mai : aquí.
vignette_60674.jpg
Max-Philippe Delavouët est l’une des grandes voix poétiques de notre temps et l’un des phares de la littérature d’oc au XXe siècle. Né à Marseille en 1920, il a vécu toute sa vie au mas du Bayle-Vert, en lisière de Crau. Tout en cultivant les terres du domaine jusqu’à sa mort en 1990, il se consacra à la gravure, à la création graphique et à l’édition artisanale sur beau papier. Et surtout, il composa au fil des ans une œuvre fascinante, d’un « éclat dont peu de poètes sont capables », comme l’observa Philippe Jaccottet. Ne dérogeant jamais au choix du provençal, il publia toujours en regard de ses poèmes la traduction française assurée par ses soins. Dans son attention sensible au paysage humain, minéral et végétal, la poésie de Delavouët prend appui sur le monde concret que la parole élargit à une dimension cosmogonique et transcende à la fois par la vision mythique et par une assomption de la langue qui rend palpable l’écoulement du temps à travers les mots.

Sommaire

Jean-Yves CASANOVA : L’ombre infinie de la parole.
Max-Philippe DELAVOUËT : Danse de la pauvre Ensoleillée. Philippe GARDY : Naissance d’un poète.
Céline MAGRINI-ROMAGNOLI : La symbolique de l’arbre.
Claude MAURON : Les villes de Pouèmo.
Estelle CECCARINI : Les livres du Bayle-Vert
Clément SERGUIER / Le chemin d’Orphée.
vignette_60673.jpg
Le Clézio, J.M.G.
Harrer, Elisa. Trad.
En aquestas tres novèlas de J.M.G. Le Clézio, lo personatge principau, un mainat o un adolescent, que romp per un temps dab la soa vita de tot dia entà har ua experiéncia qui s’aparenta a un rite de passatge e qui’u hè esprovar un sentit de fusion quasi mistica dab la natura qui l’entorneja : Lullaby, qui a decidit un matin de non pas anar tau licèu, que pren lo camin deus contrabandèrs qui cor lo long de la còsta ; Gérard que s’entercola per un trauc de la murralha e que penetra dens lo casau sauvatge de la misteriosa villa Auròra ; Jon l’islandés que dèisha la plana e la bòrda deus pairs tà escaladar ua montanha estranha.

Escrivuts en ua lenga tot au còp epurada e musicau, aquestas tres novèlas que’s poderàn léger shens dificultat pe’us qui començan d’apréner lo gascon, autant mei que seràn ajudats per nòtas de vocabulari numerosas hicadas en baish de pagina.
vignette_conto24.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
MJC - Centre Social de Béziers

PRESENTACION

Clément Bouscarel torna a Besièrs per nos encantar de còp de mai amb sos contes enrasigats. I descobrirèm amb plaser, novèlas istòrias eissidas de la tradicion familiala, que siá del costat “Riveirenc de Dordonha” o al contrari, “caussetièr”. A son aise amb los mots, Clément Bouscarel nos contarà son país amb passion, son istòria e sos paisatges, totjorn amb umor. 

INFORMACIONS PRACTICAS 

Lo 21/03 a 18h30 : Eveniment en defòra, MJC-Centre Social de Béziers, Raimon Trencavel
13A Bd Du Guesclin, 34500 Besièrs
Gratuit sus inscripcion : infos@mjc-beziers.org / 04.67.31.27.34. 
vignette.jpg
Les Passions
« Quelle drôle d’idée a Mondonville !
D’après une fable de La Fontaine, aussi cruelle que tragique, il écrit un livret charmant, à la fin heureuse, et compose une aimable pastorale. Ici, contrairement à la fable, point de noblesse de cour mais celle du cœur : Daphnis, jeune berger se meurt d’amour pour Alcimadure, coquette villageoise éprise de liberté qui le dédaigne. Jeanet, frère de la belle, tente de la convaincre qu’il est le bienaimé idéal. Le loup qui terrorise le village s’en mêle. Tout va-t-il s’arranger à la fin ?
Jean-Marc Andrieu redonne vie à cet unique opéra baroque occitan, en version intégrale et interprété sur instruments d’époque pour la première fois depuis le XVIIIe siècle. »

Per ne saber mai : aqu
í.


Distribution

Solistes :

Elodie Fonnard : dessus (Alcimadure)
François-Nicolas Geslot : haute-contre (Daphnis)
Fabien Hyon : taille (Jeanet)
Hélène Le Corre : dessus (Clémence Isaure)

Jean-Marc Andrieu, direction

Les Passions – Orchestre Baroque de Montauban
Premiers violons : Gilone Gaubert, Nirina Betoto, Myriam Gevers, Katia Krasutskaya, Olivier Briand
Seconds violons : Liv Heym, Lucien Pagnon, Cécile Moreau, Marie Bouvard
Altos : Alexandra Delcroix-Vulcan, Solenne Burgelin
Violoncelles : Etienne Mangot, Marjolaine Cambon, Pauline Lacambra
Contrebasse : Elodie Peudepièce
Clavecin : Yvan Garcia
Flûtes : Alice Szymanski, Fabienne Azéma
Hautbois : Xavier Miquel, Philippe Canguilhem
Bassons : Laurent Le Chenadec, Florian Gazagne
Cors et trompettes : Lionel Renoux, Joël Lahens
Percussions : Florent Tisseyre

Les Eléments – Chœur de Chambre (Joël Suhubiette)
Dessus : Céline Boucard, Cécile Dibon-Lafarge, Eliette Parmentier, Cyprile Meier
Haute-contre : Stéphen Collardelle, Marcio Soares Holanda, Marc Pontus, Lisandro Pelegrina
Tailles : Paul Crémazy, Marc Manodritta, Guillaume Zabé, Laurent David
Basses : Cyrille Gautreau, Didier Chevalier, Antonio Guirao-Valverde, Xavier Sans I Fortuny

Muriel Batbie-Castell : conseillère linguistique
Contenu
 Deux disques
► Prologue
► Acte I
► Acte II
► Acte III
Durée totale : 2h06
Livret  de 100 pages illustré
vignette.jpg
L'enregistrement en live du grand concert du groupe au Zénith de Pau, en février 2017 : plus de 3000 personnes, un public qui chante avec le groupe et de nouvelles chansons à côté des grands succès déjà bien connus.
sus 1492