Explorar los documents (14922 total)

vignette_60239.jpg
Cassagnet, Eva
Recuelh de poesia entaus mainats au torn deus animaus com la graulha, lo gat esquiròus o lo gatòt e d'autes tèmas de la natura (vent, sasons...) e de l'enfança.
Ua vidèo, accessibla per QR còde, dab los poèmas legits que completa lo libe.
vignette_60238.jpg
Dordeins, Joan Miquèu
Marère, Sabrina
Ua escala per escòla, ua glèisa d’estile botica, un abriu qui cola tot l’an e tot au som de la sèrra un cruspèth arroeinat ; atau qu’ei lo vilatge de Viramot. Abriu-arriu, cruspèth-castèth, los mots qu’i son virats. Per quina coda de pradèra ? Que’n sauràs mei en seguir l’enquèsta palpitanta de Emma Tòma, Adèla Efant e Pau Ruc, los tres mosca-e-taures.

La mala diccion de Viramot, un raconte originau qui’t portarà dinc au país megabrumós e meravilhós deus nods virats.
contes-provença-salamon-huet.jpg
Rémy Salamon
Elsa Huet
Un album beròi de quate contes de Provença, entaus grans com entaus petits, amassats per Rémy Salamon dab l’ajuda de Betty Alasio, Mirelle Combe-Trinquier, Yannick Chaumette e Jean-Pierre Reynaud entà la mesa en fòrma e la traduccion en provençau, grafia classica. Las illustracions que son de Elsa Huet.
vignette_veici_ven.jpeg
Malika Verlaguet
Céline Mistral

PRESENTACION

Céline Mistral (cantaira e comediana) e Malika Verlaguet (contaira). 
Céline Mistral e Malika Verlaguet an trabalhat en residéncia sul territòri del PNR d'Aubrac : a partir de rencontres e d'entretens amb d'elevaire.a.s de la raça bovina (Aubrac), nos convidan a un raconte que mèscla conte, teatre, cant e poesia : " vosautres, costumièrs de la salas d'espectacles o de la salas de mólzer, venètz partejar aquel agach sensible pausat sul monde de l'elevatge, qu'interròga l'Aubrac e sas raices paisanas."
Espectacle deambulatòri (mas pas tròp), folastre e poetic en occitan e en francés (comprensible per totas e totes). 
 

FICHA TECNICA

Sus demanda al près de l'agéncia Sirventés. 

CONTACTE DIFUSION

Agence Sirventés. 
conte.rue@sirventes.com
vignette_revol.jpg
Videoguida : La Revolucion francesa e las lengas de França (en lenga occitana sostitolada occitan)

Aquel videoguida d'animacion s'estaca a l'estudi d'aquela periòde carnièra per las lengas de França, que constituïguèt la Revolucion francesa (1789-1799). 

Foguèt realizat en 2023 dins la continuitat de la colleccion e-Anem, mercés al partenariat negat entre lo CIRDOC - Institut occitan de cultura e l'Universitat Tolosa Joan-Jaurés. 

Version occitana sostitolada en francés.

Tèxte occitan

Quand restontís la Revolucion francesa, sos partisans son confrontats a un dilèma : lor objectiu es d’espandir lo messatge revolucionari demest lo pòble per obténer son sosten. Mas pauc de monde sabon lo francés, la màger part  parlan lor lenga regionala.  

Al començament, los revolucionaris s'encargan de traduire los decrets novèls dins las lengas de França. L’entrepresa es gigantassa, e fa espelir 96 volums de traduccions. 

Mas apareisson lèu mai d'un empach : economics, tecnics e sustot ideologics. D’unes revolucionaris presican d'efèit un apròchi radicalament diferent. Tre 1790, lo Provençal Mirabeau declarava « Il est temps de parler françois dans les lois françoises, et d'ensevelir ce style gothique sous les débris de la féodalité » mentre que l’abat Grégoire lançava una enquista granda sus « les moyens d’anéantir les patois ». 

La politica de traduccion es finalament abandonada alara que l'ostilitat cap a las lengas regionalas s'impausa pendent la Terror. Lo deputat Bertrand Barère ten un discors violent ont assòcia las lengas de França als contrarevolucionaris fanatics e a la barbariá. Es représ per l’abat Grégoire que preconiza de fòrabandir los parlars locals al profièit del francés, sola lenga que se deurà ensenhar dins las escòlas de la Republica. 

Aquel climat que s’i mesclan ostilitat declarada e presa en compte pragmatica de la realitat de terren empachèt pas pr’aquò l'usatge de las lengas localas dins los escrits de propaganda, revolucionaris tanplan coma contrarevolucionaris. A Tolosa, lo paire Sermet, defensor afogat de la Revolucion, dispausa aital d’una notorietat considerabla. 

Finalament, ça que la, la Revolucion vei lo trionf d’una linha dura que fa del francés la sola lenga de la libertat e del progrès, e remanda las lengas regionalas al passat e a una societat retrograda. Una fractura ideologica en forma d’oposicion binària que travèrsa los sègles e pesa encara uèi dins lo paisatge politic francés.

vignette_julonpiupiu.jpg

PRESENTACION

Conte teatral e musical d’après un tèxte de Jean-Paul CATHALA

L’istòria

« Es pas aisit d’esser un pichòt aucèl, tot gris. S’imagina que sèm mai fòrt que los autres, que podem traversar la mar tot solèt, per l’originalitat, per la libertat, s’imagina… »
«JULON piu-piu e LA BALENA» es una delicata recepta contada amb un peçuc d'ecologia, una còça de solidaritat, confit a pichon fuòc d'actualitat e salpicada de diversitat. L'istòria d'un aucèl e d'una balèna, del "petit" e del "grand", del "ieu tot sol" e del "unissèm nos". 
La descobèrta d'una escritura precisa, leugièra e generosa, la de Jean-Paul Cathala, enjolivada per la ritmica e la poesia de l'occitan.
Un dialòg entre 3 instruments e 1 votz : 
Priscille Paccoud compausa e interprèta sus scèna, las melodias en resonàncias amb lo jòc de Bernadette Boucher. A cada personatge, que li es atribuit un instrument : violon, alto, basson, acordeon e un tème musical recurrent per mièlhs servir la dramaturgia e colorar lo prepaus. 

Lo rencontre de doas artistas : 
Bernadette BOUCHER  pausèt sas validas dins lo país audenc aquò fa mai de trente ans. 
Estacada a la tèrra que pautrís, a creat d'espectacles nombrises, jove public, tot public, en francés, en occitan, passejadas teatralas, contes, lecturas, enregistraments votz... teissa son mestièr amb de fials colorats nombroses. Directritz artistica de la Cie de La Loue, collabòra tanben amb d'autras companhiás (Avant Quart, Juin 88, Le Chariot, Le TIO-CIe La Rampe...), s'esfòrça tanben, dempuèi totjorn, de transmetre a d'autres son amor dels mots e de la scèna. Estagis, classas teatre al licèu, formacions divèrsas. 
Priscille PACCOUD es altista, violonista e bassonista de formacion classica (conservatòri), apond l'acordeon cromatic a sa paleta per i portar una tòca de polifonia. La direccion de còr, lo trabalh amb los non-cantaires, l'escritura musicala e l'arrengament son tanben dins sas còrdas. Es en acompanhant de cantaires que prenguèt tast a la scèna, e es tot naturalament que l'aventura a contunhat amb lo teatre. 

EQUIPA ARTISTICA

Creacion coproduita per : TIO-La Rampe / Cie de La Loue

DISTRIBUCION
Traduccion occitana : Sergi Granier e Pascal Thomas
Agacj artistic : Jean-Louis Blénet
Creacion e interpretacion : Bernadette Boucher
Violon alto, basson e accordeon : Priscille Paccoud
Decòrs e illustracions : Marc Peyret ‘L’Imagineur’

FICHA TECNICA

Sesilha e projèctes escolars : 3 a 8 ans o Sesilha public familial

Audiéncia
⇨ Sesilha escolara = 80 spectateurs
⇨ Sesilha tot public = liura (segon confòrt - rapòrt scèna/public intimista)

Durada : 40 mn
Espaci de jòc /scèna : 5 m d’ouv. min. x 4 m de prig. x 2,50 m de nautor (planchat de scèna al plafon)

Sala
Sorna (fenèstras a ocultar per l’organisator en jornada)
Intimista s'es possible (si granda sala – l’organisator deurà preveire de paravents per crear e delimitar un espaci / Rapòrt intimista scèna e public). Preveire  tapís, petitas cadièras e bancs pel  public fòrça jove.
Espectacle tecnicament autonòme
Esclairatge fornit per la companhiá
Potença electrica PC 16A / 220 V
Montatge 1h30 / Demontatge 1h

CONTACTE DIFUSION 

La Rampe-TIO
Site internet : larampe-tio.org
Contact Service diffusion de la Rampe TIO : Stella FONTANA au 04.67.58.30.19 / stella@larampe-tio.org
vignette_minot.jpeg
La Rampe-TIO
Fabien Arca
Alan Roch

PRESENTACION


L’istòria 
Enrodat per sos parents, que l'aiman mas son un pauc redges ; de sa grande sòrre que lo tracta de « minus » e de son subre-melhor copin : Nicolau, « Minòt » - es lo chafre que li balhèt son paire – es un enfant que pausa totjorn de questions estranhas. Aima partejar sas idèas sus la parentalitat, l'amistat, lo trebol amorós, lo lengatge, lo monde... Sas curiosas interrogacions, a l'encòp concrètas  simpletas, pertinentas e filosoficas, amusan tot en tremolant nòstras logicas : Ont sèm quora sèm « pas nascuts » ?  Perqué la sòrre de Minòt a un "pichòt" copin mai "grand" qu'ela ? Es que Minòt se pòt maridar amb Nicolau ? Cossí far per èsser «Circ» ? La lenga mairala, òc, mas qu’es aquò la lenga pairala ? 
De la version francesa a l'occitana
Sèm en preséncia d'una escritura sensibla e ritmada, qu'altèrna dialògs e confidéncias, que sap parlar als enfants e a lor enrodatge. Al fial d'una succession de cortas scènas, Fabien Arca a compausat una fresca del monde vist a travèrs las percepcions e las pensadas de l'enfant, amb un agach tendre, ont se mèsclan umor e poesia. La traduccion occitana embelís los torns e pòrta aqueles suplements chucós, ritmics e maliciós que transforman, « Moustique » de F. Arca en lengadocian « Minòt », amb l’accent ! 

EQUIPA ARTISTICA

Traduccion, adaptacion : Alan ROCH e Gèli BUONOMO e
Jòc en Òc et en français : Gèli BUONOMO – Delfina SIRE
Illustracions : Dadou

FICHA TECNICA

Comèdia joinesa - espectacle bilingüe Oc/FR
L’adaptacion occitana de l’estacant "Moustique" de Fabien ARCA, publicat a las edicions "Espaces 34" (mencion obligatòria)

Tot se debana a l'entorn de la taula de la cosina, saturada d'objectes, causits per lor carga realista e evocadoira. D'ambiants sonòrs que venan donar una colora particulara a cada scèna e dobrir a d'autras atmosfèras, ritmadas per la coregrafia de gèstes anodins del quotidian. 
Aquel dispositiu respond tanben a una constrenta qu'es de poder jogar d'en pertot, dins de salas de teatre, de salas polivalentas, de salas de classa, en mediatèca... Caliá doncas inventar una installacion mai qu'un decòr de teatre. Aquela causida permés una forma de jòc e de rapòrt al public dirèctes e familièrs. 
Aculhir l'espectacle 
Espaci de jòc : 4x4 m minimum
Alimentacion electrica : 220V
La companhiá es totalament autonòma.
Montatge : 3h / Demontatge : 1h30
Durada de l'espectacle : 50 mn
Dreits d'autors : SACD que demòra a la carga de l'organisator. 

CONTACTE DIFUSION 


La Rampe-TIO
Site internet : larampe-tio.org
Contacte Servici difusion de la Rampe TIO : Stella FONTANA al 04.67.58.30.19 / stella@larampe-tio.org
vignette_opaubais.jpg
La Rampe-TIO
Jean-Baptiste FABRE

PRESENTACION


En seguida al projècte de charadissa-lectura pel cal lo duò Forêt/Cécillon "debartassan" lo tèatre del grand Max Rouquette... lo TIO La Rampe contunha son òbra d'esbartada del patrimòni teatral occitan e propausa tre 2023, la descobèrta (o la re-descobèrta) d'una pèça d'un truculent abbat, autor de comèdias : Jean-Baptiste FABRE.
« L'Operà d'Aubais » es una òbra del patrimòni teatral occitan, e un vertadièr teatre popular qu'èra encara correntament jogat a la fin del sègle 19. Comèdia en un acte que lo ressòrt dramatic repausa sus las amors contrariadas d'un coble de joves paisans, de personatges tipats e de dialògs saboroses en lengadocian. Unica e novatritz per l'epòca, aquela pastorala profana es tanben una de las primièras pèças en pròsa ont se mesclan de coples cantats, çò que ne fa gaireben una comèdia musicala. Es tanben audaciosa per qué met en scèna de paisans, de joves e de vièlhs, que s'expriman en occitan sens que la lenga siá ridiculizada...

EQUIPA ARTISTICA


Una conferéncia de Jean-Claude Forêt, teatralizada per e amb Bruno Cécillion e Viviana Allocco


FICHA TECNICA

Petita sala de conferéncia / auditorium : 50 a 80 personas max.
Besonh tecnic : 3 pupitres o 3 cadièras per 1 conferencièr e 2 comedianas / 1 taula bassa 
Durada : 1 ora

CONTACTE DIFUSION 



La Rampe-TIO
Site internet : larampe-tio.org
Contacte Servici difusion de la Rampe TIO : Stella FONTANA al 04.67.58.30.19 / stella@larampe-tio.org
vignette_CAMI.jpg
Camina que caminaràs - Chez mon libraire, ce n'est pas plus cher
Brees, Aimé

Emission realizada a l'escasenca de l'exposicion itineranta " Chez mon libraire, ce n'est pas plus cher".
D'entrevistas amb de libraris de pichòtas librariás independentas.

Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, foguèron doncas talhats de l'enregistrament.

vignette_CAMI.jpg
Camina que caminaràs - Zinzan festenal, los laütièrs
Brees, Aimé

Emission realizada en Provença, al festenal Zinzan.
Compauda d'entrevistas de laütièrs coma Michel Pignol, Bruno Salenson
Es tanben abordada la question de l'occitanitat dels instruments amb lo jornalista dins lo domeni de las musicas del mond Frank Tenaille.

Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, foguèron doncas talhats de l'enregistrament.

sus 1493