La prima sembla en fin espelir e amb ela, lo CIRDOC torna suls camins al rencontre dels publics. Lo grand festenal maritim d’Escala a Sèta dobrirà lo bal lèu seguit de la Passem. L’establiment acompanharà la granda corsa navigant entre regions Novèla Aquitània e Occitània, menant pel primièr còp sus aquelas rotas, lo camion Escotar Parlar (dispositiu Cité des Langues / DGLFLF).
Dos bels temps de rencontre amb los publics, notadament joinesa, que seràn completats per rendètz-vos culturals e artistics. CinèÒc, Cont’o’folies, exposicions… d’eveniments permetent de valorizar la creacion actuala en lenga nòstra. Una prima tanben marcada per d’unes projèctes estructurants, portats per l’establiment o amb son concors. Formacions, assisas culturalas, projèctes europèus… lo CIRDOC - Institut occitan de cultura perseguís de portar sa contribucion per tirar la rega de las practicas futuras.
Editors, Librariás e Revistas
Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Revista ÒC, Le Félibrige, Reclams, IEO-IDECO, Espaci Occitan deis Aups
Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 322026 se dobrís sus una actualitat marcada per la creacion artistica occitana. Que siá literària, picturala o teatrala, e en despièit d’un contèxte constrench, lo CIRDOC - Institut occitan de cultura, en sosten als artistas se fa lo resson de sa vitalitat e de sa diversitat en propausant rendètz-vos variats al public (Nuèits de la lectura 2026, animacions a l’entorn del pintre setòri Pierre François…) o per son catalòg de la creacion, Tè ! En aquesta debuta d’annada, vos convidam a descobrir lo n°12, que las paginas se son enriquidas dels nòstres escambis amb las estructuras de l’espectacle viu en Occitània.
Aqueste primièr trimèstre de 2026 veirà tanben florir los projèctes e experimentacions a l’entorn del patrimòni cultural immaterial, domeni sus lo qual nòstre establiment contunha de portar son expertesa mercés a programas europèus nombroses, e d’assegurar sa compreneson e sa transmission al près dels mai joves.
Una annada que serà enfin marcada per rendètz-vos bèls, al quatre cantons de l’espaci occitan, al rencontre dels professionals e dels publics : la Passem, Escala a Sèta, 800 ans dels Polin de Pesenàs…
Tota la còla del CIRDOC - Institut occitan de cultura que vos desira una bona annada de 2026.
A cada numèro, de novetats ! Dins las proposicions de libres, CDs o creacions de segur, mas tamben amb d’informacions novèlas, apondudas per vos mièlhs guidar dins las vòstras descobèrtas e causidas. D’en primièr, d’informacions suls publics ciblats, per las creacions. Presentas en linha sus la FaBrica, son d’ara enlà indicadas tanben per nòstras paginas per mai de clartat. Novetats tanben amb un novèl sistèma de hashtags per far ressortir las tematicas de cada creacion. Tè !, un otís qu’evoluís !
Las luses de la davalada s’atudan pauc a pauc, e mentre qu’avançam cap a l’ivèrn, aquí que ven lo temps dels bilances pròpris an aqueste periòde de fin d’annada. L’escasença per l’establiment de clavar una annada particulara a mai d’un títol, marcada per los anniversaris crosats de sos 50 ans e de mai d’una figura de l’occitanisme contemporanèu : Marcela Delpastre, Max Roqueta, Ives Roqueta… Mas l’ivèrn es tanben per nosautres, e mai, l’escasença de preparar las sasons d'après, d’anticipar e de pensar collectivament al fuèlh de rota de las tres annadas que venon. Per l’ora, vos convidama totas e totes, a Pau coma a Besièrs, a venir celebrar als nòstres costats lo Nadalet, un moment de fèsta, de musica e de convivialitat per acabar 2025 coma cal.
Fòrça engatjada dins la defensa de la cultura e de la lenga occitanas, foguèt pendent setze ans presidenta de l’IEO Puèi de Doma. Es una cronicaira activa dins diferentas publicacions occitanas e notadament la revista Parlem ! Vai-i qu’as paur !
Poetessa e romancièra en lenga d’òc, coneguda per son obratge Femnas sortit en 2008 (Ostal del libre), fa partida dels autors occitans revirats en francés dins lo recuèlh de novelas entitolat Nouvelles d’Occitanie publicat en 2022 (Magellan et cie). En 2024 es publicat Gambier – L’òme sens nom(IEO Edicions) son darrièr roman.
Martial Peyrony, enfant de Peirigòrd, descobrís l'occitan amb la lectura d'Asterix en òc puèi amb las cançons de Claude Marti e s’avisa que l'occitan es una forma de resisténcia, un mejan de luchar contra l'injustícia.
Professor d'occitan dempuèi un trentenat d'annadas, viu a Brantôme e ensenha a Peirigús.
Foguèt un dels cronicaires ràdio de l'emission Meitat chen meitat pòrc sus France Bleu Périgord pendent mai de vint ans, als costats de Joan-Paul Verdier.
Fins ara traductor en occitan lemosin d'obratges per la joventut, publica son tot primièr libre amb Los sendareus de l’auba (2025). Partit d'un projècte d'escritura de tèxtes originals en occitan per sos escolans, acaba per liurar un vertadièr roman policièr.