Explorar los documents (51 total)

RIMG0048.jpg
Rossinyol / Teatre de la Carrièra
Teatre de la Carrièra
Paroles et traduction de la chanson (transcription fidèle du texte de la pochette ; peut contenir des erreurs) :

Rossinyol que vas a França Rossinyol
Atura un xic la volada rossinyol
D'un bell boscatge, Rossinyol d'un vol

Entre boires i carenes rossinyol
Que per tu no hi a fronteres, rossinyol
D'un bell boscatge, Rossinyol d'un vol

Jo bambé acava a França Rossinyol
I la vida m'han elevada Rossinyol
D'un bell boscatge, Rossinyol d'un vol

Dolls de sang dins la nit negra Rossinyol
Con una estesa bandera Rossinyol
D'un belle boscatge Rossinyol d'un vol

Un pato i una abraçada rossinyol
Que ja ve la matinada rossinyol
D'un bell boscatge, rossinyol d'un vol
RIMG0048.jpg
Air de la danse des Turcs / Teatre de la Carrièra
Teatre de la Carrièra
RIMG0048.jpg
La Novià / Teatre de la Carrièra
Teatre de la Carrièra
Chant provençal

Paroles et traduction de la chanson (transcription fidèle du texte de la pochette ; peut contenir des erreurs) :

Aneit tocarèm los arpions a la novià

Repic

A la nòvi novià
Tocarèm la faridondena
A la nòvi novià
Aneit tocarèm lo pè a la novià
Aneit tocarèm la cacilha a la novià
Aneit tocarèm la comba a la novià
Aneit tocarèm lo genolh a la novià
Aneit tocarèm la cuèissa a la novià
RIMG0048.jpg
Bogre de Carnaval : Pòrc Gras / Teatre de la Carrièra
Teatre de la Carrièra
Pòrc Gras, te vòli pas vendre
Pòrc Gras, te vòli manjar

T'ai crompat, te vòli pas vendre
T'ai crompat, te vòli manjar
RIMG0048.jpg
Quan Gargantua / Teatre de la Carrièra
Teatre de la Carrièra

Chant gascon

 

 

Paroles et traduction de la chanson (transcription fidèle du texte de la pochette du disque édité ; peut contenir des erreurs) :

Quan Gargantua Quand Gargantua
Tornè de l'armada Revint de l'armée
Dithò en entrant Il dit en entrant
Qu'éra mort de hami Qu'il était mort de faim
   
   
Refrain Repic
   
Ah! b'éri jo malauda Ah! Que j'étais malade
Oc, mlauda éri jo ! Oui, malade j'étais !
   
   
S'a minjat un pòrc Il a mangé un porc
En ua gresilhada Le temps d'une averse de grésil
S'a minjat un buòu Il a mangé un boeuf
En ua poderada Le temps de le tailler
   
   
S'a minjat lo pan Il a mangé le pain
De dotze hornadas De douze fournées
Que s'a but lo vin Il a bu le vin
De quatorze annadas De quatorze années
   
   
Quan esto sadoth Quand il fut repus
Demanda ajada Il demande à s'étendre
Que l'an hèit un lheit On lui fit un lit
De sèt cars de palha De sept chars de paille
   
   
Quan esto cothat Quand il fut couché
Demmandè sa hemna Il demanda à sa femme
L'a volò tocar Il a voulu la toucher
S'es esbitcherrada Elle s'est mise à bêler
RIMG0048.jpg
Calant de Vilafranca / Teatre de la Carrièra
Teatre de la Carrièra

Chanson recueillie dans la région de Nice en dialecte Nissart.


Paroles de la chanson (transcription fidèle du texte de la pochette ; peut contenir des erreurs) 

Calant de Vilafranca Descendant de Villefranche
Per me crompar un capeu Pour m'acheter un chapeau
Me sìeu trompat de pòrta Je me suis trompé de porte
Dintreri au bordeu Je suis rentré au bordel
   
   
Repic Refrain
   
Tralala tralala Tralala tralala
Li gandaulas que se marìdon Les putes qui se marient
Tralala tralala Tralala tralala
Li gandaulas son marìdas Les putes sont mariées
   
Vai que l'amor ti passarà L'amour te passera bien
Fai larireta, fai larireta Chante, chante
Vai que l'amor ti passarà Fai larireta, fai larira
   
   
La femna dau bordeu La mère maquerelle
Diguèt "a que sies beu !" dit "Ah que tu es beau !"
M'a fach calar li bralhas Elle m'a fait descendre les pantalons
Per me chucar l'auceu Pour me sucer l'oiseau
   
   
I avia una gandaula Il y avait une pute
Amb de gros botelhs Avec de gros mollets
Lo cuiou coma una tìna Le cul comme une tine
L'i ai fotut lo pinseu J'y ai mis le pinceau
   
   
N'i aviá una pichina Il y avait une petite
Amb de belas tetinas Avec de gros seins
L'i ai pesugat li possas Je lui ai pincé les tétons
M'a pesugat l'auceu Elle m'a pincé l'oiseau
RLFR16145.jpg
Carnaval
CIRDÒC-Mediatèca occitana

Lo carnaval es un ensem festiu de practicas e de rites populars que celèbran lo passatge d'una sason a una autra e lo reviscòl de la natura. Es tanben, e subretot, un periòde de contestacions e de remesa en question de l'òrdre establit dins la societat que lo practica. Dobrís una parentèsi dins la quala desbòrdaments, daissar-anar e transgressions son tolerats per las autoritats.

1/ La practica a l'ora d'ara

Darrièr lo tèrme « carnaval » se tròba tot un ensem de practicas vivas dins lo mond tot. Sas fòrmas evoluisson d'una region a l'autra, mas tanben d'una epòca a l'autra, en foncion de las tensions intèrnas e politicas que ne son lo contèxte. Si los traches generals son conservats, los principis de la fèsta son sovent represes e adaptats a las realitats localas, en passar alara al travèrs del prisme d'una cultura e d'una lenga. Los carnavals occitans, presentan de nombroses traches comuns als carnavals del Nòrd de França e del demai d'Euròpa. S'inscrivon dins lo cicle de las festivitats popularas entre Nadal e Quaresma en marcar simbolicament la fin de l'ivèrn. Lor data e lor durada vàrian segon las epòcas e las regions (Epifania, 2 de febrièr, 3 de febrièr, etc.). Precedisson generalament lo periòde de Quaresma, dins un jòc d'oposicion entre desbòrdaments e peniténcias, gras e magre, etc. Pendent carnaval, las inversions de totas menas (de sèxes, de classas, quitament d'espècia), lo pòrt de la masca e autres travestiments envasisson l'espaci public. Aquesta practica comunautària possedís pasmens de règlas, de commemoracions e de rites que li son pròpris. Al dintre del cortègi se retròban un grand nombre de personatges a l'entorn de la figura-clau de Carnaval, coma los òmes salvatges e los jutjaments de cocuts (assoadas, o asinadas). Pòrtan principalament e tradicionalament de noms occitans que remandan frequentament a lor foncion al dintre del cortègi. Carnaval el meteis es afiblat de diferents noms en foncion dels luòcs coma per exemple « Bourrache Ier roi des buveurs » (a Canet-d'Aude en 1955), « Sent Pançard » dins lo sud de la Gasconha, o encara « Caramentrant » en Provença. Lo temps de la fèsta s'acaba d'un biais invariable pel jutjament del Rei Carnaval, tengut collectivament e encara sovent escrit e interpretat en occitan, e son immolacion. Aqueles jutjaments constituisson un moment-clau de las fèstas, e una de las sorsas principalas d'inquietuds de las autoritats en plaça. D'efècte, servisson de tribuna per la populacion, que pòt aital exprimir son malcontentament. Carnaval es acusat de totes los mals patits, de los malurs traversats al cors de l'annada passada. Festejat, adorat fins ara pels participants, Carnaval ven alara lo boc-emissari sul qual se devèrsan totas las frustracions.

2/ Aprendissatge e transmission

Lo temps de carnaval, la fèsta, la licéncia, lo daissar-anar dins l'espaci public son tolerats, incluses las mascas e autres travestiments. Per aquestes atributs los Òmes explòran lor part animala. Òmes salvatges, palhassas, petaçons, orses, son aitant de costumes frequents dins los cortègis occitans. Las mascas de carnaval i apondon l'anonimat e accentuan l'aspècte grotesc. Temps de remesa en causa e d'inversion, carnaval consèrva encara sas originas paganas e sa foncion sociala al travèrs d'aquestas practicas divèrsas, qu'an perdut pasmens un pauc de lor dimension simbolica. Cançons e danças en occitan venon ritmar las festivitats de carnaval : « Dimars gras qu'a nau porcàs », « Adieu paure carnaval », « Carnaval es arribat », « Joan petit », o la dança dels bufadors. Aquestas presentan una cèrta recurréncia sul territòri occitan tot long del periòde de carnaval. Per exemple la cançon « Adieu paure Carnaval » acompanha lo rei de las festivitats per son darrièr viatge. Las danças propausadas son sovent satiricas, de còps que i a licenciosas, meton frequentament en scèna de parelhs, e principalament de jovents. Un grand nombre de danças se son aital desenvolopadas a l'entorn de las festivitats de carnaval, qualques còps especificas a una region, e s'apiejant sus de fòrmas pre-existentas o en creant de novèlas. Los jutjaments, fictius, adaptats de fèstas en fèstas, redigits tradicionalament en occitan en amont de lor interpretacion, constituisson una tribuna per la populacion que pòt aital exprimir son malcontentament. Pastoralas, jutjaments, e cortègis son interessants d'un punt de vista cultural e patrimonial per diferents aspèctes (evolucion de la lenga a diferentas epòcas, mesa en scèna de personatges tirats del folclòre e de mites locals...) que son aitant de testimoniatges d'especificitats de carnaval en Occitània. Repetits d'annada en annada, los tèxtes, particularament dins lo cas dels jutjaments, son adaptats al contèxte particular, politic e economic, de l'annada de lor redaccion. Los tèxtes de carnaval, notadament aqueles dels jutjaments, son conservats, represes e adaptats d'una annada sus l'autra segon lo contèxte politic e economic de l'annada. Constituisson doncas de vertadièras sorsas de coneissença.

3/ Istoric

Pauc de certesas existisson sus las originas realas de carnaval. De per sas caracteristicas (celebracion del passatge d'una sason a l'autra, las inversions, lo daissar-anar tolerat per las autoritats etc.) d'unes autors o comparan a las Saturnalas romanas, fèstas que se debanavan en decembre pendent las qualas los esclaus prenián la plaça de lors mèstres. D'un autre costat, l'istoriana Anne Lombard-Jourdan explòra la pista gallesa del dieu Kernunnos, en relevar notadament l'existéncia d'un mite ancian que met a l'onor la figura simbolica del cèrvi, que pèrd sas banas al mes de febrièr per las melhor renovelar en un ramatge mai polit. La quita etimologia del tèrme « carnaval » demòra uèi encara sorsa de questionament. Se'n pòt trobar de traças en França tre 1268, jos la fòrma de quarnivalle. Es pas qu'a las environas del sègle XVI, qu'aquesta expression, frucha de la tradicion orala, pren la fòrma que li coneissèm a l'ora d'ara. Sovent citada, sembla que la pista latina que fa de carnaval lo derivat de carnelevare (mot latin format de carne, « carn » e levare, « levar, traire », que significa literalament dintrar en quaresma) siá la frucha d'una construccion posteriora al sègle X, data admesa d'un biais comun per son aparicion. En fargar una etimologia en rapòrt amb Quaresma, la Glèisa enterinava aital son intencion de recuperar una ceremonia pagana, en la plaçar jos la dependéncia de Quaresma. Los desbòrdaments qu'acompanhan las festivitats de carnaval foguèron lèu una sorsa d'inquietud per las autoritats, tan religiosas coma civilas, que vesián en elas de riscas potencialas per lor autoritat. Temptèron d'o frenar fauta de poder suprimir una fèsta tan populara, e foguèron progressivament juntas per l'Estat que vegèt dins los cortègis e jutjaments de Carnaval, un vertadièr dangièr. Al virar de la Renaissença, aquestes prenon efectivament un torn mai politic e los incidents se multiplican (Sarlat, 1574, Romans, 1580), entrainant la reaccion de las autoritats. Aital al sègle XVI de decrets nombroses son edictats que limitan las libertats autres còps acordadas pendent aqueste periòde. Los sègles XVII e XVIII accentuan la part de revòlta contenguda dins lo lengatge carnavalesc que noirís en retorn una mesfisança totjorn mai granda dels poders politics. Ne serà aital al cors dels sègles seguents, sens, pasmens, jamai metre a bas completament las festivitats de carnaval. Aital, malgrat las atentas politicas, e malgrat la parentèsi de conflictes armats de 1914-1918 e de 1939-1945, carnaval retròba al l'endeman de la Segonda Guèrra mondiala, un segond buf, e constituís a l'ora d'ara encara un temps fòrt a la velha de la prima. Las annadas 60-70, reconcílian la fèsta e la politica e uèi encara, lo teatre occitan contemporanèu posa una part de son inspiracion dins las fòrmas tradicionalas de carnaval.

4/ Salvagarda

Lo carnaval es una practica plan viva, en Occitània coma dins lo demai del monde, qu'evoluís segon las epòcas e los luòcs de sa practica. Tòrna inventar de contunh sas fòrmas en s'apiejar sus un eiretatge que li es pròpri, e que s'adapta a la societat dins la quala se desenvolopa, tal un miralh desformant de la societat. Demòra un temps a part, una parentèsi de daissar-anar e de fèsta a la sortida de l'ivèrn. A l'ora d'ara d'unes carnavals, entre autres occitans, son inscrits a l'Inventari del Patrimòni cultural immaterial en França.

5/ Actors de la practica

Se carnaval demòra una fèsta populara es uèi sovent organizat e encadrat per d'associacions localas coma los comitats de las fèstas per exemple o tanben las escòlas. En domeni occitan lo movement de las escòlas Calandretas es tanben un actor màger dels carnavals occitans novèls. Enfin dins d'unas ciutats, coma a Limós, existís una entitat especifica en carga de l'organizacion del carnaval.

RIMG0048.jpg
La noce à Aimée / Teatre de la Carrièra
Teatre de la Carrièra

Paroles de la chanson (transcription fidèle du texte de la pochette ; peut contenir des erreurs) :


C'était en Janvier la noce à Aimée

Avec Désiré son jeun' fiancé


Au son du violon et de l'accordéon

Aimée Désiré se sont mariés


Mais la pauvre Aimée, la bouche de côté

Ne pouvait parler qu'en parlant du nez


Quant à Désiré le pauvre garçon

Il avait l'menton comme un potiron


La tata Emma avait mal au bras

Tonton Marius était pleinde puces


La demoiselle d'honneur avait mal au coeur

Et son cavalier avait mal aux pieds


Les petit' cousines en rob' de mousseline

Et les ptits cousins s'tenaient par la main


Et les vieux parents suivaient en boîtant

Et versaient des pleurs qui faisaient mal au coeur.



RIMG0048.jpg
Parpalhon mon bon amic / Teatre de la Carrièra
Teatre de la Carrièra

Chanson traditionnelle Provençale

 


Paroles (transcription fidèle du texte de la pochette ; peut contenir des erreurs) et traduction : 

E ieu tanben vòli me maridar amb la Marion qu'es tan polida. Mai as pas de lotjament, ai pas de cantaire, ai pas d'argent.

Alara, monsurs, dams, consi me cal faire ?


Et moi aussi je veux me marier avec Marion qui est si jolie. Mais je n'ai pas de logement, je n'ai pas de chanteur, je n'ai pas d'argent.

Alors messieurs-dames, comment dois-je faire ?

 

Parpalhon mon bon amic Papillon mon bon ami
Parpalhon marida ti ! Papillon marie-toi donc !
Dels ancians seguent l'usatge Des anciens suivant l'usage
Pens'a te metr'en menatge Pense à te mettre en ménage
Parpalhon mon bon amic Papillon mon bon ami
Parpalhon marida ti ! Papillon marie-toi donc !
   
   
Coma me maridarai Et comment me marier
Que ges de lotjament n'ai Je ne sais où me loger
Li responde la limaça Moi, lui répond la limace
Leu te cedarai ma plaça ! Je te céderai ma place papillon !
   
   
Coma me maridarai Et comment me marier
Que ges de lençòl ieu n'ai Puisque je n'ai pas de draps ?
Va, lui répond l'araignée,
Ieu te filarai l'escanha ! Je te filerai la toile !
Coma me maridarai Et comment me marier
Que de pan per aquò n'ai Puisque je n'ai pas de pain ?
En serva garde l'espiga La fourmi répond - je garde
Li responde la formiga Plus d'un épi en réserve !
   
   
Coma me maridarai Et comment me marier
Que de cantaire non ai Puisque je n'ai pas de chanteur
Li responde la cigala La cigale lui répond
De mon cuou farai timbala Mon cul fera timbale
   
   
Coma me maridarai Et comment me marier
Que d'argent per aquò n'ai Puisque je n'ai pas d'argent
Oui, lui répondit la vieille  
J'te don'erai de l'oseille  
   
   
Parpalhon, mon bon amic Papillon mon bon ami
Parpalhon marida ti ! Papillon marie-toi donc !
Dels ancians seguent l'usatge Des anciens suivant l'usage
Pens'a te metr'en menatge Pense à te mettre en ménage
Parpalhon, mon bon amic Papillon mon bon ami
Parpalhon marida ti ! Papillon marie-toi donc !
vignette_448.jpg
Chanson officielle du Carnaval de Nice 1911 / Menica Rondelli ; H. Tarelli
Rondelly, Menica (1854-1935)

Cada annada, per l'organizacion del carnaval de Niça, un grand concors èra lançat per la creacion d'una cançon que devendriá la cançon oficiala del carnaval e cantada pendent tot lo desfilat. Las particions e las cançons seleccionadas èran aital editadas puèi vendudas las setmanas que precedissián e que seguissián lo carnaval.
De totas las proposicions, foguèt aquesta, en dialècte Niçard, que remportèt lo concors en 1911.

sus 6