Explorar los documents (168 total)

vignette_Front-Occitan.jpg
Front occitan : jornau nòrd occitan d'informacion e d'accion
Chanon, Georges (1950-2023). Directeur de publication
Revue trimestrielle publiée à Aurec (Haute-Loire) de 1974 à 1981 (soit 33 numéros) sous la direction de Georges Chanon, organe du mouvement Front Occitan (FOC), mouvement socialiste et autonomiste occitan implanté en Haute-Loire qui a rejoint le mouvement  Volèm Viure al País. La publication s’intéresse en particulier aux problèmes du Velay : exode rural, désertification, écologie, tourisme.
La revue contient de nombreux dessins satiriques  signés Chervalier.
vignette_01.jpg
17 palancas litograficas tiradas de las Oeuvres complettes de Pierre Godolin (1843)
Perrin, Olivier Stanislas ( 1761-1832 ; dessinateur)






Aquelas 17 palancas litograficas son tiradas de las Oeuvres complettes de Pierre Godolin publicadas a Tolosa en 1843 jos la còdireccion de  Jean-Mamert Cayla (1812-1877), jornalista e escrivan carcinòl emai de l'erudit tolosan Cléobule Paul. Las gravaduras son signadas del litografe Achille Delor, d'après los dessenhs d'Olivier Stanislas Perrin ( 1761-1832), estampats per Belquin.
Vignette_Jean-Boudou-instituteur_carre.jpg
Joan Bodon, Escrivan
Rouquette, Yves (1936-2015)

Luènh de totes los prejutjats qu'òm pòt encara portar sus una literatura dicha regionala de França, l'universitari alemand Georg Kremnitz a probable lo mielhs exprimit la situacion dins la quala se tròba l'òbra, excepcionala a mai d'un títol, de l'escrivan roergàs Joan Bodon :

"Bodon es un dels mai grands escrivans del monde modèrne. S'aviá escrich dins una lenga majoritària la siá votz seriá percebuda de pertot." Dins la mòstra l'escrivan Ives Roquèta escriu de l'òbra de Joan Bodon que "la lenga d'òc al sègle XX n'a pas d'òbra a presentar al monde  mai fòrta, mai ponhenta, mai tonica dins sa sinceritat amara, mai esteticament concertada tanben..." 

Joan Bodon, que la siá òbra ne cèssa de ressonar per son extraordinària marginalitat emai universalitat a l'un còp, escrivan de l'inumana condicion, apareis per totes los mai totas las que lo descobrisson coma un gigant indenegable de la literatura contemporanèa.

Joan Bodon escriu per tal d'existir dins una vida que n'a pas cap de sens, tanplan coma l'Istòria. Mas Bodon escriu tanben per tal d'estar legit, dins una lenga simpla, clara, evidenta e dirècta. 

Mòstra concebuda per Ives Roquèta, Patríc Divaret e Patrici Baccou en 1993 pel musèu de Sent Laurenç d'Òlt en Avairon. Es estada reactualizada en 2016 pel CIRDÒC.

v_vida-nostra.jpg
De Vida Nòstra à Revolum : l'IEO lance un magazine d'actualité culturelle (1971-1976)
Seguy, René. Directeur de publication
Berthoumieux, Michel. Directeur de publication
De 1971 à 1976 l’Institut d’études occitanes édite la revue Vida Nòstra (qui deviendra Revolum en 1975). La publication, de type magazine illustré, se veut « occitaniste, culturelle et pédagogique, en dehors de tout engagement politique ». Elle donne un panorama intéressant du « borbolh » culturel qui emporte l’Occitanie dans les années 1970.
La revue est trimestrielle, elle est publiée à Toulouse en collaboration avec les Centres régionaux d'études occitanes de Toulouse, Bordeaux et Montpellier. Le premier comité de rédaction réunit J.-L. Dutech, André Lagarde et Hélène Gracia sous la direction de René Seguy, puis de Michel Berthoumieux.
Revue de revendication culturelle au départ, Vida Nòstra contient des articles en français et en occitan sur la littérature, l'enseignemnt, le théâtre, la musique. Vida nòstra Revolum accordera progressivement de plus en plus de place aux analyses politiques et économiques.
vignette_oc_1924.jpg
Oc
Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication

Soula, Louis-Camille (1888-1963). Directeur de publication

La revista OC foguèt fondada en 1923 a Tolosa per Ismaël Girard (1898-1976) e Camille Soula (1888-1963), son primièr numèro pareguèt lo 27 de genièr de 1924. La publicacion  a conegut fins a uèi 14 serias, de cambiaments de periodicitat, de format, d’adreiça mas tanben de contengut. Sa trajectòria es d’una cèrta manièira significativa de la de l’occitanisme. La revista a jogat un ròtle important dins la renaissença occitana del sègle XX, es dins OC que foguèron publicats los tèxtes màgers dels grands escrivans occitans contemporanèus.

De 1924 a 1930 OC Gazeta d’accion occitana, de novelas litterarias e artisticas
Dins aquel periòde, la revista es l’incarnacion d’una pensada occitana modèrna e autonòma, en rompedura amb l’inactivitat del felibritge. La revista emplega, al ras de l’occitan, lo catalan e sustot lo francés, los articles pòrtan sul panoccitanisme, lo federalisme, la defensa de la lenga e de la cultura occitanas. OC quita de paréisser lo 1èr d’abrial de 1930 e se dona una interrupcion de mai d’un an abans de trobar sa novèla formula.

De 1931 a 1934  OC Revista de la renaissença dels païses d’Oc
En 1931 OC ven l’organ oficial de la Societat d’Estudis Occitans (la creacion de la SEO es anonciada dins lo n°131 del 1èr d’abrial de 1930) que las tascas mai importantas ne son la creacion d’un sistèma grafic e d’una lenga « literària » amb un vocabulari capable d’exprimir lo monde contemporanèu. OC ven una revista sabenta, lo format cambia, ara conten de tèxtes mai longs e mai scientifics. Loís Alibèrt (1884-1959) dirigís la novèla seria, es un lingüista disciple del romanista Joseph Anglade (1868-1930). OC quita de paréisser en 1934.

1940  OC ! edicion de guerra
De genièr a mai de 1940 OC serà publicat jos la direccion del jornalista Pierre-Louis Berthaud (1899-1956) amb un suplement : Lo Teatre d’òc jos la direccion de Juliette Dissel  (1902-1962).

De 1941 a 1945 OC Quasèrns de las letras occitanas, suplement de Terra d’Oc
Publicat jos la direccion d’Ismaël Girard, lo blason de la SEO ondra la primièra pagina acompanhat de la devisa La fe sens obras morta es.

Sonque un numèro pareís en 1945, pòrta un novèl sostítol : Revista de la pensada occitana. En 1946 OC ven l'organ de l’Institut d’estudis occitans, novelament creat, que pren la seguida de la SEO.

De 1948 a 1964 OC es la revista literària de l’IEO
Es lo periòde mai ric de la revista sul plan literari e artistic, los cap-redactors se succedisson :

1948-1954 Félix Castan
1955-1956 Xavier Ravier
1957 Ismaël Girard
1958-1962 Robert Lafont
1962-1964 Ives Roqueta

La crisi que tresvira l’IEO en 1964 significarà la fin de OC organ de l’IEO. Seguiràn d’unes numèros d’una autra revista, Letras d’Oc, que pareisserà de 1965 fins a 1967. En 1969 Ismaël Girard torna prendre la publicacion d’OC que lo sostítol ven : Revista de las letras e de la pensada occitanas. En 1978, pauc de temps après la mòrt d’Ismaël Girard, serà Bernat Manciet que ne vendrà lo cap-redactor e Max Roqueta lo director.
Uèi la publicacion, que serà lèu centenària, es dirigida pel poèta Frederic Fijac.
v_Setmana.jpg
La Setmana : pour le droit de s’informer en occitan
Grosclaude, David
Créée par David Grosclaude en 1995, La Setmana est le premier journal occitan indépendant et professionnel, il n’est l’organe d’aucun parti, association ou mouvement. Il est édité par la société coopérative Vistedit qui publiera aussi les magazines Plumalhon et Papagai destinés aux enfants. Le journal a pour ambition de couvrir l’ensemble du territoire de l’Occitanie et de donner la parole à toutes les sensibilités. La Setmana se veut « un journal occitaniste, mais sans frontières », il fait une large place aux autres cultures minoritaires d’Europe et aux questions de politique linguistique.

Le N°1 du 18 mai 1995 s’ouvre sur l’élection de Jacques Chirac à la Présidence de la République et fait un bilan linguistique de quatorze années de mitterrandisme avec, entre autres, un article de Robert Lafont. Max Rouquette signe l’éditorial de ce premier numéro.

La Setmana tire à plus de mille exemplaires, sa maquette et son contenu évoluent, la couleur apparaît en 2003, le nombre de pages augmente progressivement. Á partir 2008, une version en ligne est disponible afin de trouver une place à l’hebdomadaire occitan dans les nouveaux modes d’accès à l’information qui mettent en crise l’ensemble de la presse papier.

Après 23 ans d’existence le journal cesse de paraître en juillet 2018, victime de réalités économiques compliquées pour la presse en général et plus dures encore pour la presse occitane, situation précipitée par la fin des aides publiques.

La Setmana a joué un rôle important dans la diffusion de la langue en démontrant qu’il est possible d’écrire sur n’importe quel sujet en occitan. Par son style journalistique et ses sujets d’actualité il a contribué à l’évolution de la langue occitane comme langue de communication et d’information possible dans le monde contemporain.
vignette_docshow.jpg
D’ÒC Show : le direct d'Òctélé

D’Òc Show est une émission de direct proposée par la webTV 100 % occitane ÒCTele : pendant deux heures, depuis un lieu représentatif de l’actualité occitane, des invités culturels, politiques, associatifs, etc. se succèdent pour répondre à l’animateur ou l’animatrice (actuellement Gisèle Naconaski) et au journaliste David Grosclaude. L’émission est entrecoupée d’interventions musicales ou artistiques en direct.

Le D’Òc Show est emblématique du projet de webTV en occitan lancé sur Internet en 2013 : il s’agissait notamment de démontrer qu’un talk show en direct de deux heures, faisant intervenir de nombreux animateurs, chroniqueur, journalistes, artistes, intervenants, sur tous les sujets de l’actualité politique, économique ou sociale, était réalisable en occitan. En 2019, près d’une quarantaine de D’Òc Show ont déjà été réalisés.

Voir tous les anciens D’Òc Show sur le site d’ÒcTele : https://www.octele.com/D-c-show_298.html

vignette_20852.jpg
Dire : revista de critica occitana
Biggi, Christiane
Dire, revista de critica occitana était une revue généraliste en occitan qui a paru en 1976 en Avignon. Des auteurs de la nouvelle vague de l’écrit occitan et de la recherche, comme Philippe Gardy, Robert Lafont, Philippe Martel, Claude Barsotti ou Hélène Girard, y ont contribué. La revue n’a toutefois duré que trois numéros avant de disparaître.  Entièrement rédigée en occitan, la revue a tenté de combler le vide laissé par Viure et en présentait les mêmes caractères.
v_Lengas2.jpg
Lengas
Lieutard, Hervé. Directeur de publication
Publicada dempuèi 1977, Lengas, revista de sociolingüística, constituís, per la regularitat e la composicion de sos numèros pareguts, una font de documentacion e de reflexion irremplaçabla sus las questions que tòcan l’usatge e l’evaluacion sociala de las lengas. A partir d’un cas concrèt, lo de l’occitan, considerat dins sa globalitat geografica e istorica (dempuèi l’Edat Mejana fins a uèi), Lengas a desvolopat una analisi a l’encòp rigorosa e dobèrta a prepaus de las situacions de conflicte lingüistic o de diglossia. S’i tròban tanben d’estudis precises, realizats a partir d’enquèstas de terren o de documents d’archius (imprimits, manuscrits, tesminònis indirèctes o dirèctes de tota mena), d’ensages de sintèsi mai teorics o encara d’apròchis metodologics que mai d’un amb lo temps venguèt « classic ».
Per la diversitat de sos collaborators e la multiplicitat de sos apròchis disciplinaris (de l’istòria a la sociologia e a la sociolingüistica, en passar per l’istòria de las practicas literàrias, la bibliografia e mai la geografia) Lengas ofrís aital un panorama rasonat de çò aquesit per la sociolingüistica dempuèi mai de trenta ans. Se tròban tanben, a costat de bilances que pertòcan d’autras situacions lingüisticas en Euròpa e dins lo mond, un escapolon fòrça larg de documents e d’analisis sus la cultura occitana despuèi l’Edat Mejana fins al jorn de uèi.
v_LPO.jpg
Lenga e país d'òc
Verny, Marie-Jeanne. Directrice de publication
Torreilles, Claire. Directrice de publication
La revista Lenga e País d’òc foguèt publicada al CRDP de Montpelhièr de 1982 a 2012. Revista pedagogica, redigida en occitan mai que mai, representa per los ensenhaires d’occitan de tot l’espaci linguistic un luòc dubèrt de referéncia e de ligason. En 30 ans, l’evolucion de l’estatut de l’ensenhament de l’occitan e donc de las situacions rencontradas foguèron l’escasença, pels ensenhaires, d’inventar de responsas nòvas e originalas, a cada nivèl d’aprendissatge, de la mairala a l’universitat, responsas que meritavan d’èsser expausadas, discutidas, escambiadas. Per aquò, la revista es una aisina didactica indispensabla tant per la preparacion als concors de recrutament coma per la formacion dels mèstres o la reflexion pedagogica personala suls objectius e las ressorças d’una disciplina en plena mudason institucionala.

Cada numèro de Lenga e País d’òc es tradicionalament organizat en 4 rubricas :
« Estudis » presenta d’articles de fons sus la cultura occitana : istòria, civilizacion, lenga e literatura.
« Practicas » recampa d’analisis de practicas e de dorsièrs vertadièrament pedagogics.
« Tèxtes » propausa, en relacion amb lo tèma del numèro, una causida comentada de tèxtes e documents variats e calibrats pels besonhs del cors de lenga.
Enfin, de « Nòtas de lectura » recensan qualquas parucions interessantas.
Tres numèros especials foguèron excepcionalament consacrats a un escrivan occitan : Joan Bodon en 1999 (n°36), Robèrt Lafont en 2011 (n°50-51), Marcela Delpastre en 2012 (n° 52-53).
sus 17