Explorar los documents (1047 total)

V_H-656.JPG
Lo reliquiari / F. Matheu y Fornells
Matheu, Francesc, 1851-1938
Poèma catalan de Francesc Matheu i Fornells (1851-1938),  poèta e òme politic barcelonés. Manuscrit amb d'envelòpas emai carta d evesia religadas dins un volume amb de paginas verjas.
V_H-655.JPG
Lo cavaller d'Espanya / par Joseph Martí Folguera
Martí i Folguera, Josep (1850-1929)
Poèma d'inspiracion epica de Josep Martí i Folguera (1850-1929), felibre catalan originari de Reus, dins la provícia de Tarragona. Poèta, dramaturgue e poligraf, Martí i Folguera es una figura del renadiu literari catalan del sègle XIX.
V_H-654.JPG
Ma Garbeta : pouesïas lengadoucianas culidas per campestre
Recuèlh de poesias occitanas d'inspiracion agrèsta, sens nom d'autor, en parlar lengadocian del Montpelhierenc.
V_H-653.JPG
Lou Reinard / pèr lou Felibre d'Entre-Mount
Guitton-Talamel, Francès (1831-1903)
Manuscrit d'una òbra en dotze cants en occitan provençal (dialècte d'Ais) librament inspirada del Roman de Renart per Lou Felibre d'Entre-Mount, en realitat François Guitton-Talamel (1831-1903), felibre sextian.
V_H-652.JPG
Proverbes du pays de Béarn : énigmes et contes populaires / Vastin Lespy
Lespy, Vastin (1817-1897)
Recuèlh de provèrbis e dichas tradicionals de Bearn en occitan gascon local, pel lingüista e filològ bearnés Valentin Lespy, de Pau (1817-1897). Aquel volume religat compren tres mandadisses de fuèlhas de mantunas dimensions.
V_H-651.JPG
L'Estanc de Lort / Alexandre Langlade
Langlade, Alexandre (1820-1900)
Poèma en quatre "passas "pel felibre erautés Alexandre Langlade (1820-1900), presentat pel concors tercenal filologic e literari de la Revista de las lengas romanicas en 1875, onte remportèt lo primièr prèmi, davant d'èsser publicat coma tirat a despart a Montpelhièr en 1888. Originari de Lançargues, entre Mauguiò e Lunèl, Alexandre Langlade foguèt militari en Africa davant d'acabar sa vida coma pagés dins la siá comuna. Foguèt majoral del Felibrige en 1876.
V_H-650.JPG
Poésies languedociennes et françaises / Diogène Guiraldenc
Guiraldenc, Louis-Diogène (1840-1869)
Lo poèta montpelhierenc  Diogène Guiraldenc (1840-1869), mòrt tròp de d'ora per ager agut lesir d'accedir a la notorietat, foguèt un temps lo secretari de Frances Camboliu, membre-fondator de la Societat per l'estudi de las lengas romanicas. Artisan del renadiu de l'escrich occitan en Lengadòc oriental, Guiraldenc es l'autor d'aqueste unic recuèlh de poesias occitanas en jos-dialècte lengadocian de Montpelhièr. Serà publicat en 1884 pels sonhs d'Alphonse Roque-Ferrier, a Montpelhièr  (Imprimerie centrale du Midi). 
V_H-649.JPG
Li Carbounié / Felix Gras
Gras, Félix (1844-1901)
Lo celèbre poèma epic en dotze cants del felibre avinhonés Félix Gras (1844-1901), digut "lo felibre roge", conegut per las siás òbras d'inspiracion republicana, socialista emai patriotica. Aquel tèxte, que lo fa conéisser e li conferís una debuta de notorietat, pareis en 1876 a cò de Romanilha a Avinhon. Félix Gras serà en 1891 elevat a la dignitat de capolièr del Felibrige. 
V_H-648.JPG
Lettres à Grégoire sur les patois de France / A. Gazier
Gazier, Augustin (1844-1922)
Còpia, per Augustin Gazier de la Circulària d'Henri Grégoire dau 13 d'agost de 1790, emai de las responsas mandadas a l'abat Grégoire per sos correspondents ad aquela circulària suls usatges lingüistics emai las mors dels estatjants de las províncias francesas (1790-1794). Aquel manuscrit anotat e corregit per Augustin Gazier, es estat mandat a la Societat per l'estudi de las lengas romanicas per publicacion dins la Revista de las lengas romanicas de 1874 (seria 1, t. V) a 1879 (seria 3, t. I). Aquel document es uèi conservat per la bibliotèca universitària de Letras de Montpelhièr dins lo fons de la Societat de las lengas romanicas.
V_H-647.JPG
Etude du sous-dialecte languedocien du canton de La Salle Saint-Pierre / Pierre Fesquet
Fesquet, Pierre (1827-1900)
Monografia de lingüistica de l'occitan lengadocian cevenòl de La Sala, d'aquel temps La Sala Sant Pèire, a bisa del Gard, per lo pastor e felibre cevenòl Pierre Fesquet (1827-1900)..
sus 105