Explorar los documents (860 total)

vignette_10544.jpg
Videoguidas d'Alès
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur

Quin es lo ligam entre l’autor del primièr diccionari lengadocian-francés e Rotland, un dels caps camisards ?
Totes dos viravan dins lo canton d’Alés. De fach, es al mas Sobeiran, uèi Musèu dau Desèrt, a Mialet, que nasquèt en 1680 Pèire Lapòrta dich Rotland. Qualques annadas après, en 1710 naissiá  Pierre-Augustin Boissier de Sauvages : se Lapòrta a luchat per la libertat de culte, es en favor de la lenga occitana que Boissier de Sauvages, membre d’una granda familha alesenca, orienta son accion.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
 

vignette_10543.jpg
Videoguidas de Menerbés
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur

Leon Còrdas passa las primièras annadas de son enfança dins la ciutat medievala de Menèrba, sèti d’episòdis màgers de l’epopèa catara. Retorn sul percors de l’autor occitan de la peça Menerba 1210 e mai sul sèti sagnós que marquèt aquesta annada tragica.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

vignette_10542.jpg
Videoguidas de Lodèva
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Tre l'Edat Mejana, Lodeva s'afirma coma un centre textil màger. La region, idealament plaçada al còr dels caireforcs d'escambis de matèrias primièras lanièras, aculhís long dels sègles pas mens de doas manufacturas reialas. La Fatura, "Villeneuvette" en francés, constituís un rare exemple de manufactura en mitan rural.

Puèi nos aventurarem a qualques quilomètres, sul platèu del Larzac. Aquí lo calme e la natura prevalon tornamai, pasmens lo site aculhiguèt dins las annadas 1970 un movement social dels mai grands del sègle XX. Gardarem lo Larzac !

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
vignette_P10b.jpg
Videoguida : Florac, tèrra de revòltas (en lenga occitana sostitolada francés)

Lo sègle XVI es temps de Renaissença, artistica e culturala. Pasmens, aquel quite sègle de Francés Ièr es marcat en França per una guèrra civila murtrièra qu’opausarà, per mantun decenni, catolics e protestants.

A comptar de la primièra mitat del sègle XVI se desvolopa, dins çò que demòra una provincia del Sant Empèri roman germanic, un corrent religiós novèl que ganharà pauc a cha pauc los paises limitròfs e tresvirar la situacion religiosa e politica del temps, lo protestantisme.

Aquel corrent religiós emergís dins un contèxte economic, politic e plan segur religiós que facilita son desvolopament. Troba dins las tèrras d’òc, e notadament en Lengadòc, una terranha mai que favorabla. Del sègle XVI fins a la Revolucion francesa, uganauds e camisards escrivon l’istòria de Gavaudan.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_P14b.jpg
Videoguida : Gardarem lo Larzac (en lenga occitana sostitolada francés)

De 1971 a 1981, lo platèu del Larzac es jols fuòcs dels projectors, alara que se debana sus plaça una lucha de sos estatjants contra lo projècte d'extension del camp militar installat sus sas nautors. La lucha païsana s'acompanha d'un ensemble larg de movements divèrses.
Es aital que debuta tanben una reivindicacion occitana novèla, e es d'alhors aquela lenga que sintetiza lo conflicte a travèrs de son eslogan : « Gardarem lo Larzac ».

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_P20b.jpg
Videoguida : Bovina, a la seguida del Marqués (en lenga occitana sostitolada francés)
A l’èst del departament d’Eraut e dins una brava partida de la de Gard s’espandisson de zònas umidas, partida occidentala de la Camarga. Al còr d’aquela Pichòta Camarga viran manadièrs e taures negres, los buòus que cada annada, d’abril a octobre, desfisan l’òme pendent las corsas camarguencas. Aquesta practica esportiva consistís pels rasetaires a tirar mercés a de cròcs de metal la cocarda plaçada sus l’òs frontal de la bèstia.

La bovina, tradicion seculara d’aquestes espacis, recampa la comunautat del vilatge per las fèstas votivas.  Abrivada, capelada, aubadas e empègas perpetuan los rites e las tradicions d’aquesta fèsta amb d’accents occitans.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.
vignette_P18a.jpg
Carnaval : Fecas et Godilhs (en lenga occitana sostitolada francés)

Al còr de l'ivèrn, carnaval constituís una parentèsi qu'anóncia la fin de las dificultats e l'entrada dins la prima. Eiretièr de la fèsta dels fòls medievala, sas festivitats son tradicionalament un temps de pausa que ròtles e estatuts s'i envèrsan, que la paraula s'i desliura, e ont los masques venon a portar un messatge critic cap a la societat e los poders en plaça.

Per prèp de dètz setmanas, las carrièras del vilatge audenc de Limós s'animan. A l'entorn del rei de la fèsta, sa majestat Carnaval, barrutlan de figuras contràrias especificas a la ciutat de la nauta valada d'Aude : Fecas e Godilhs.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_P17b.jpg
Videoguida : Anne Clément, votz de femna (en lenga occitana sostitolada francés)

Comediana, autora, meteira en scèna, Anne Clément a compausat e compausa encara uèi un larg ventalh d'òbras qu'illustran e valorizan l'istòria e la cultura occitanas.

Lo percors d'aquela artista correspond a las oras bèlas del teatre d'òc contemporanèu. Membra del Teatre de la Carriera, a contribuit a faire passar un teatre militant a un teatre de civilizacion, en posant dins l'istòria e las personalitats del país d'òc, la matèria de sa creacion.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_P16b.jpg
Vidèoguida : Al desèrt (en lenga occitana sostitolada francés)
Al mas Sobeiran pròche Mialet, l’ostal de naissença de l’un dels caps del movement camisard, Pèire Lapòrta dich Rotland, aculhís uèi lo Musèu dau Desèrt. Sas colleccions tornan sus l’istòria del protestantisme e de las guèrras de religion successivas que tresvirèron lo reialme en general e aquesta region en particular.

En 1685, la revocacion de l’Edicte de Nantas, edicte de tolerància religiosa signat en 1598 per Enric IV, pòrta un còp fatal a la fe protestanta dins lo reialme de França. Fins alara mai o mens acceptats, los uganauds son forçats d’abjurar lor fe. Los que refusan prenon lo camin de l’exili o de la clandestinitat amb, se son desmascats, lo risque de castigaments greus. Darrièra etapa de las luchas protestantas qu’an per tòca la liura practica de lor religion, la revòlta dels camisards constituís un episòdi important de l’istòria de Cevenas.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.
vignette_P15a.jpg
Videoguida : Leon Còrdas, poèta pagés (en lenga occitana sostitolada francés)

Escrivan màger de la modernitat, òme de teatre e d’engatjament, Leon Còrdas foguèt totjorn ligat a la ciutat de Menèrba, tèrra d’enfança que conta dins son Pichòt libre de Menèrba, e met en scèna dins Menèrba 1210.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

sus 86