Explorar los documents (10 total)

vignette.jpg
Entraïnament a la Dictada 2014 (Gascon) - Los Calhòcs per Didier Tousis
Didier Tousis

Los calhòcs 

Los calhòcs que son aquí. A l'argüèit. Qu'an passat la jornada amassats, sarrats en brolha tranquilla, acluchats suu penent de la ròca sauvatja. Çò qui sobra sonque de tucolèira calma, meilèu. Shens botjar, petrificats dinc au bequiu de las plumas, volontat d'estatua per ua eternitat de segondas. Que's son acostumats au monde, aus crits mainadèrs, ad aquera navèra mòda d'umans curiós e envasius. La plaja deus calhòcs que s'apauqueish er'an, chic a chic, enqüèra e enqüèra. 
La distança qu'abraqueja, mensh d'ua portada de fesilh. Qu'an ahonat la paur, ua hartèra de paur. Los òmis que s'apressan, que'us vòlen véder, tostemps mei pròches. La beutat ! Hilh de puta de beutat ! 
E aqueth tremolament, be n'es lo vent de bisa. Los nèrvis, que'us an ligats au còr com cordas tenudas entà tirar sagetas au cèu. 
L'uelh sol que vira, l'uelh sol que testimònia sègles e sègles de libertat. 

E alavetz tot dia, e alavetz tot lo dia, a maugrat d'aqueth coratge desesperat, tostemps volar, tostemps s'envolar, s'esparvolar, s'esbarrejar d'un costat l'aute, esperlitada de grans còs aflaquits, ronda motha d'escarcalhs d'ombra e d'eslambrecs de blancor. 
Maubarrei d'alas, de plumas, d'energia, semiat de quauques crits planhius, en cerca d'ua darrèra plaça de lèta blanca. E usclà's las palmas au sable tròp prim e cauhat a blanc, saps, lo qui shiula au sorelh devath los pas pesucs deus òmis.

vignette.jpg
Entraïnament a la Dictada 2014
J. Ubaud, A. Roch, J. Ganhaire, D. Tousis, F. Bernissan, D. Chapduèlh
Chaque année au mois de janvier a lieu la Dictada occitana, initiative lancée par le Centre occitan del País Castrés et organisée désormais dans toute l'Occitanie et au-delà. 

Afin de vous aider à préparer au mieux l'exercice, Occitanica vous propose de vous entraîner avec les textes inédits et les voix de 6 auteurs contemporains : Josiana Ubaud, Alan Roch, Joan Ganhaire, Didier Tousis, Fabrici Bernissan et Danís Chapduèlh.

Ces modules ont été réalisés en partenariat avec le CFPO Midi-Pyrénées.

Retrouvez également les entraînements a la Dictada de 2012.
du-bartas.JPG
Du Bartàs - Lenga d'Òc/Lengo d'Ò du 24 janvier 2013
Gravier, Michel
Paul, Claudine
Reig, Philippe
Gros, Lise (1943-....)
Queyrel, Claude

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò es una magazina d'actualitat en lenga occitana. Presentada sus Télémiroir, cadena locala de la region nimesenca, per Lisa Gròs e Claudina Paul de 2007 a 2010, l'emission contunh sus TVSud dempuèi la fusion de Télémiroir e de 7L TV, cadena monpelierenca.

Vengudas jónhert las colleccions del CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012, los archius de difusions de Télémiroir seràn progressivament botats en linha sus Occitanica.

Contengut de l'emission

Emission difusada lo 24 de genièr de 2013 e consacrada al grop Du Bartàs, rescontrat per son concèrt de Nadau donat pel IEO30 al teatre Christian Liger de Nimes.

Presentacion : Claudina Paul

58dde133f195c8a8afc00ad7127c7ec0.jpg
Entraînement à la Dictada - Extrait 4 - "Menina", in Vidas e engranatges, Florian Vernet.
Vernet, Florian

Menina

 

Fa tant de temps que las ai pas pus vistas, mas drolletas. Tant de temps, que sabi ieu, un an e mièg, pel mens, que dels ans n'ai perdut lo compte, ara. Quand i son pas, aicí, l'ostal sembla vuèg.

 

Mon filh e ma nòra fan pas cap de bruch. Despuèi que son a la retirada totes dos e que son tornats viure aicí, al mieu, mon filh passa totas sas jornadas defòra, dins l'òrt, a la pesca, a la caça, o bricolèja, dins la passada.

 

E ma nòra fa lo tren de l'ostal, gaita la television, va veire las vesinas. Los ausissi gaireben jamai. I a pas que quand ma pichòta filha e son òme arriban, per las vacanças, qualques jorns solament que lor cal tanben anar veire la familha d'el, del costat de Tolosa, que i a un pauc de vida dins l'ostal.

 

Que las pòdi ausir, las pichonetas, que corrisson d'en pertot, que cridan, que se ploran, que se carpinhan, que cantan. Que rison. Mas fa tant de temps que las ai pas pus vistas. Dos ans gaireben. Cossí devon aver cambiat, Angelica, la granda, qu'a fach uèch ans en abrial, e Ninon , la pichoneta, que n'a cinc despuèi setembre. Qué donariái pas per las tornar veire. Paura de ieu! Mas las vacanças son aquí, aqueste còp, ne soi solida.

 

Extrach tirat de «Menina» de VERNET, Florian, Vidas e engranatges, IEO edicions, Castres, 2004.  

58dde133f195c8a8afc00ad7127c7ec0.jpg
Entraînement à la Dictada - Extrait 3 - "Lo Mètge de Cucunhan" de Prosper Estieu
Estieu, Prosper

Lo mètge de Cucunhan

 


Qué cal far, mon dieu, per se ganhar la vida ! Gara aquí que ieu, Bernadon, entèrra-mòrt, garda-campèstre, campanièr, caça gosses, tot òbra en fin de Cucunhan, me vesi sul ponch de passar lèu desenterraire de ressuscitats !

 

Dotze mestièrs, tretze misèrias ! Aquò es aital. Sus la tèrra, cal que cadun tròbe l'estèc per far bolhir son ola... E n'i a de mai a plànher que ieu, a Cucunhan.

 

Pensi a aquel paure Mèstre Lapurga, nòstre paure mètge, que dempuèi dos ans qu'es aicí,a pas encara una sola practica... Qué volètz ? Aquò es pas de sa fauta. Per qué donc se passeja totjorn amb un libre a la man ? Deu pas saber, grand causa, d'abòrd qu'estúdia sens relambi. S'estúdia es per aprene; se a de besonh d'aprene, es que sap pas; se sap pas, qu'es vengut faire a Cucunhan?

 

Tanben, quand aicí i a qualque malaut, es pas el que van quèrre, anatz! Paure Mèstre Lapurga! Ganha pas l'aiga que beu. Se compren que siá las d'èsser un calelh sens òli, e s'es enfin decidit a far parlar d'el. Ièr delà, me faguèt trompetar dins totas las carrièras que se cargava, non solament de garir un malaut, mas de ressuscitar un mòrt. Òc, un mòrt, un mòrt enterrat !

 

 

Extrach tirat de : « Lo Mètge de Cucunhan » de Jan de La Roca (Prosper Estieu), Societat d'Edicion Occitana, Castelnaudary, 1926.  

dictada.jpg
Entraînement à la Dictada - Extrait 2: "La Monina e lo Palhassa", de Claude Alranq
Claude Alranq

La monina e lo palhassa

 

Un còp èra, un clown, un palhassa que disèm en cò nòstre. Èra pas un comic de la sanflorada, pasmens sabiá un pauc far rire, un pauc far paur... Ça que la, un brave palhassa al trefons de son còr !

 

Aviá una monineta. La sonava Mon Còr. Aquela èra mai que polideta, bograment intelligenta e bograment coquinassa a l'encòp. Lo palhassa l'aimava plan sa monineta.

 

Quand fasiá caud, èra Mon Còr qu'anava quèrre d'aiga ; quand fasiá fred, èra Mon Còr qu'alucava lo fuòc. Fin finala, èra pas tant aissabla qu'aquò, la Mon Còr...

Pasmens se rabalava la tissa de las tissas : cada còp que la luna èra redonda dins lo cèl, voliá montar cap a ela, a tota bomba voliá sautar sus ela, plorava, s'encapriciava, bramava qu'èra lo palhassa que la voliá pas daissar anar sus la luna.

 


Deveniá impossible e lo paure palhassa deveniá malurós, tan malurós que las gents disián :

« Qu'es triste aquel palhassa ! Pas possible, es un patiràs ! »

Lèu-lèu, lo palhassa s'encorissiá en cò de la marchanda de grimaças, monas e reganhons. Ne crompava plen sas pòchas. S'entornava dins son circus, ne cargava una sus son morre, s'escampava sus la pista, palhassava tant e mai que las gents picavan de las mans...

 


Extrach tirat de : Alranq, Claude, La monina e lo palhassa, I.E.O.-Aude, Quillan, 1996. 

42c3e26b06ac94d28ec16f294c8d990f.jpg
Lo CIRDÒC-Mediatèca occitana

Le CIRDÒC-Mediatèca occitana vous propose des modules d'entraînement à la Dictada, dictée occitane.

Ecoutez, notez et faites vos corrections grâce à la transcription et à la traduction de textes occitans.

peladan.jpg
La Dictada occitana 2008 e sa genèsi - Lenga d'Òc/Lengo d'Ò de janvier 2008
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Paul, Claudine
Queyrel, Claude

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò es una magazina d'actualitat en lenga occitana. Presentada sus Télémiroir, cadena locala de la region nimesenca, per Lisa Gròs e Claudina Paul de 2007 a 2010, l'emission contunh sus TVSud dempuèi la fusion de Télémiroir e de 7L TV, cadena monpelierenca.

Vengudas jónhert las colleccions del CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012, los archius de difusions de Télémiroir seràn progressivament botats en linha sus Occitanica.

Contengut de l'emission

Emission difusada en genièr de 2008 e consacrada a la Dictada occitana dins sa 11ena edicion. Recebut per Lisa Gròs, Jòrdi Peladan tòrna sus la genèsi e lo debanament d'aquela manifestacion que bota a l'onor la lenga occitana sus tot lo territòri occitan.

Presentacion : Lisa Gròs

Convidat  : Jòrdi Peladan (Vice-president de l'IEO 30 e president de la Marpoc)

Dictada 09 4.JPG
Dictada occitana - Lenga d'Òc/Lengo d'Ò du 05/03/2009
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Paul, Claudine
Queyrel, Claude

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò es una magazina d'actualitat en lenga occitana. Presentada sus Télémiroir, cadena locala de la region nimesenca, per Lisa Gròs e Claudina Paul de 2007 a 2010, l'emission contunh sus TVSud dempuèi la fusion de Télémiroir e de 7L TV, cadena monpelierenca.

Vengudas jónhert las colleccions del CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012, los archius de difusions de Télémiroir seràn progressivament botats en linha sus Occitanica.

Contengut de l'emission

Emission difusada lo 5 de mars de 2009 e registrada al Collègi de la Revolucion de Nimes, a l'escasença de la 12ena edicion de la Dictada  occitana. S'i descobrís tota las etapas de l'eveniment, de l'acuèlh dels candidats a la remesa dels prèmis en passar per l'espròva de la dictada ela-meteissa (Enonçada per Bruno Cecillon e Claudina Paul), las animacions e la correccion.

Presentacion : Lisa Gròs

dictada.jpg
Entraînement à la Dictada - Extrait 1: "Lo pissalach" de Florian Vernet.
Vernet, Florian

"Lo pissalach"


Extrach tirat de l'òbra originala : "Lo pissalach" de Florian Vernet. 


Un còp èra un reiaume, dins las montanhas. Lo reiaume aviá un rei e una reina, pro braves totes dos, mas lo reiaume èra trist e miserable ça que la. Perqué donc trist e miserable ? 


Perque, un an abans, los tres enfants del rei e de la reina, los tres princes, avián desaparegut. Èran partits ensems un jorn de prima, a caval, e degun los aviá pas jamai pus tornats veire. 


Despuèi aqueste jorn, tot lo país èra trist, d'ont mai que l'annada d'aprèp aquesta disparicion èra estada una annada de catastròfas : un aigat a la prima, la secada en estiu, un aigat encara en auton... Las recòltas èran plan magras e lo paure mond avián pas grand causa a manjar. 

 


Fa que totes trevavan lo campèstre en bosca de quicòm per melhorar l'ordinari.


E vaquí que, al vilatge, i aviá, dins una bòria pichona, una veusa qu'aviá tres filhas : Adèla, qu'èra la màger, Maria qu'èra la segonda e Faneta, la darrièra. Èran totas tres polidas coma tot, mas Faneta èra encara mai polida que sas sòrres, e mai escarrabilhada, s'aquò se pòt ! Cada jorn, las tres joves ajudavan la maire a faire lo recapte, a trabalhar dins l'ortet, e puèi anavan, elas tanben, amb lor doas cabras, pel campèstre e aquí recampavan çò que trobavan...

 

Extrach de "Lo Pissalach", Florian Vernet, dins La princessa Valentina,  éd. Scérén - C.R.D.P de l'académie de Montpellier, Montpellier, 2007. 


Site internet : ICI.