Explorar los documents (15608 total)

vignette_LGO-20210113.jpg
Un talhièr de revirada e d'interpretacion en occitan de las nòstras cançons popularas - Tè Vé Òc
Gravier, Michel. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 13 de genièr de 2021

Cançons per Pèire Mathes

L'artista occitan Pièire Mathes a concebut un projècte d'espectacle musicau, en associacion ambé d'aprentís dau cors d'occitan de Sant-Geniès de Malgoirès. La colaboracion a pres dins lei cançons dau repertòri de varietat occitana, francesa, belga e italiana. Aqueleis artistas estent d'expression francesa, leis escolans e Pèire Mathes aguèron l'idèia de lei tradurre en lenga d'òc. Aquela emission vos presenta d'entrevistas e de tròç musicaus e adaptats en occitan, interpretats per Pèire Mathes.

Un retrach de Miquèu Gravier.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_55923.jpg
Ensergueix, Jòrdi (1947-1996)
Edicion nòva aprestada e mesa en forma per Camilha Bilhac-Lassale e Patrici Pojada. Obratge indispensable per la coneissença de l’occitan del Coserans.

Tà'n saber mei
vignette_55921.jpg
correspondéncia / Théodore Calbet
Calbet, Théodore (1862-1949)

Théodore Calbet a  suivi  les  cours  par  correspondance  du  Collège  d’Occitanie  à  partir  de septembre 1943.
Dans les archives du Collège d’Occitanie conservées à la médiathèque occitane de Béziers, quatre  lettres  (cote  CP  012/10)  adressées  à  Joseph  Salvat  (un  des  fondateurs  du  Collège d’Occitanie en 1927 à Toulouse, avec Prosper Estieu) témoignent de sa volonté de parfaire ses connaissances de la graphie normalisée occitane. 

Pour en savoir + sur Théodore Calbet et voir la transcription des lettres : lien vers le mémoire universitaire de Laëtitia Maux

vignette_55921.jpg
Ensags poeticas de 1943 / Théodore Calbet
Calbet, Théodore (1862-1949)
Recuèlh factici de poèmias e cançons datadas de 1943.
Conténe tanben qualques remarcas generalas sus la prononciacion e l'escritura de la lenga d'òc.

Per ne saber + sul Théodore Calbet : consutar lo memòria universitari de Laëticia Maux
vignette_55920.jpg
Département des Hautes-Pyrénées
La vint e navau edicion deu Concors Bigordan d'Expression Gascona, organizat peu Departament deus Hauts Pirenèus, qu’ei ubèrta. Las participations que son possiblas entàt totas e tots dinc au dimenge 28 de heurèr 2021.

Cada an, lo Departament deus Hauts Pirenèus qu’organiza lo Concors Bigordan d’Expression Gascona, concors literari ubèrt a tots los publics, entà favorizar e promòver la creacion en occitan.
La tematica entà 2021, 29au edicion deu concors, qu’ei “Lo monde doman”.

Lo reglament sancèr ací


Informacions practicas

Que cau sosméter los tèxtes au mei tard lo dimenge 28 de heurèr 2021 a l’adreça qui segueish :
Département des Hautes-Pyrénées
Vint e navau Concors Bigordan d'Expression Gascona
6, rue Gaston Manent - CS 71324
65013 TARBES Cedex 9
O per corric : concours.bigourdan[a]ha-py.fr
vignette.jpg
poemias de guerra de Raymond Raymondie
Raymondie, Raymond (1884-1922)

Le cahier personnel de Raymond Raymondie datant de la Première guerre mondiale comporte des témoignages vécus et des essais littéraires.
Ces écrits témoignent du parler ou de tournures propres au biterrois.

La famille de Mr Raymondie a mis à disposition du CIRDOC - Institut occitan de cultura cette version numérisée.

vignette_55918.jpg
Actes du colloque d'Albi, octobre 2019

Les femmes ont longtemps été exclues du monde musical et de ses représentations. Et pourtant, dès lors que l’on s’efforce de lire entre les lignes de la portée, on se rend compte que, bien que trop souvent occultées, elles sont omniprésentes : muses ou égéries bien sûr, mais aussi souvent serenas (sirènes), pionnières ou fadetas liuras (fées libres), poétesses, chansonnières, chanteuses, musiciennes, sans oublier que depuis longtemps le chant et la musique constituent des armes de revendication féministe.

L’objectif du colloque consistait à mettre en lumière et à mieux faire connaître tous les espaces, les lieux, les moments ou les circonstances liés à la musique, où la présence féminine est primordiale, ainsi qu’à présenter certaines figures incontournables des musiques au féminin, en insistant sur tout le combat qu’elles ont dû ou doivent encore mener pour arriver à s’exprimer face à un milieu professionnel ou amateur encore relativement machiste.
vignette_bellaud.jpg
Loís Belaud
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers

Loís Belaud, dich Belaud de la Belaudiera (1543-1588), poèta provençal, es l’une dei vòtz lei mai singularas e lei mai importantas del periòde literari apelat « barròc occitan ».

Aquela exposicion virtuala foguèt concebuda per lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura en 2020/2021 a l’ocasion d'un collòqui sus las escrituras carceralas a travèrs los segles e las lengas organizat al Mediatèca occitana de Besièrs per l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III.


Lo Don-Don infernal de Loís Belaud es lo punt de partença d’aqueste collòqui. Sonque aquel obratge foguèt estat editat quand Belaud èra en vida, mai d’un còp, jos fòrma de libreton estampat a Ais en 1584 e en 1588, l’annada de sa mòrt, puèi en 1602.
Après serà compilat amb dos autres recuèlhs de sonets, las Obros e Rimos e Lous Passa-tens, dins un sol volum a Marselha en 1595 sul las premsas tot bèl just installadas pendent la Republica de Casaus.

Riquesa d’edicions originalas provenen de mai d’unas colleccions, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura, vos invita per aqueste camin illustrat e comentat  a torna sul òbra de Belaud e la periòde literari del « barròc occitan »

Ligam cap a l'exposicion : https://expo.occitanica.eu/bellaud_de_la_bellaudiere/

vignette_55916.jpg
Mara Aranda
Ua revision deu concèpte de l'amor peus sègles e deu ròtle de la hemna en la soa concepcion, la soa experiéncia e la soa transmission.

Mara Aranda que hestèja los sons 30 ans sus l’empont en 2020 dab un repertòri pleat de contiengut universau. Qu’ei acompanhada peu talent de quate musicairas qui interpreteràn tèxtes originaus deus sègles XIIau et XIIIau d’autoras-compositoras-interprètas miejancèras, aperadas trobairitz, e d’autes dont non coneishem pas l’autor, e dont la possibla man n’estrema pas hemnas qui vedón dens l’anonimat ua sortida tà liurar a l’istòria e a la societat deu futur ua cronica deus sentits e deus tribulòcis deu lor temps qui conda l'istòria repicada de l'Umanitat.

En aquera societat miejancèra, que i avè hemnas letradas, com las trobairitz, dab ua part activa de l’escaquèr de la vita culturau e literària deu sud de França, on l'occitan èra la lenga veiculària de la poesia.

Mara Aranda qu’ei ua de las interprètas valencianas qui arraja lo mei a l’estrangèr. Tres decennias de seguida, que demiè recèrcas sus las musicas valencianas, turca, grèca, occitana e anciana, miejancèra e sefarada, e que las cantè. Que podó crear un vintenat d’excellents albums premiats qui recebom la reconeishença deu public e deus mèdias especializats.

Tà'n saber mei
vignette_55915.jpg
Òbra creada en 1964, In C de Terry Riley, qu’ei un deus actes fondators de la musica minimau. Dab ua particion compausada de 53 tèmas, In C qu’ei precursora per çò de l’utilizacion radicau deu procediment de la repeticion. Pròva deu son potenciau illimitat, In C qu’estó perpausada en un sarròt d’interpretacions.

La version qui’n perpausa uei la Nòvia que s'estructura autorn deus instruments caracteristics deu son camp de recèrca, las musicas tradicionaus. Sonsainas, cabreta, chabreta, carlamusa Béchonnet, vriolons, tom-tom e banjo que pòrtan un aute esclairatge sus l’òbra de Terry Riley. Aquesta interpretacion que questiona las semblanças formaus e acosticas enter musicas tradicionaus e contemporanèas. Que hè vàler lo riquèr deus timbres e que provòca ua pèrta de las marcas en l’espaci e la durada.

Version electrica :
Perrine Bourel : vriolon
Basile Brémaud : vriolon
Matèu Baudoin : vriolon
Yvan Etienne : EMS Sinti + pedalas
Antoine Cognet : banjo
Jacques Puech : cabreta
Clément Gauthier : cant, tom-tom
Yann Gourdon : sonsaina
Alexis Degrenier : sonsaina
Guilhem Lacroux : guitarra 12 còrdas
Pierre-Vincent Fortunier : carlamusa Béchonnet 11 poças

Version acostica :
Perrine Bourel : vriolon
Basile Brémaud : vriolon
Matèu Baudoin : vriolon
Yvan Etienne : sonsaina
Antoine Cognet : banjo
Jacques Puech : cabreta
Clément Gauthier : cant, tom-tom
Yann Gourdon : sonsaina
Alexis Degrenier : sonsaina
Guilhem Lacroux : guitarra romantica
Pierre-Vincent Fortunier : carlamusa deu Centre 23 poças

Tà'n saber mei
sus 1561