Explorar los documents (15434 total)

vignette_LGO-20210519.jpg
L'oppidum de Nages e Solorgues - Tè Vé Òc
Carteyrade, Marc. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 19 de mai de 2021

L'oppidum de Nages e Solorgues

Bernat Carrièra nos fai descubrir un oppidum situat sus la comuna onte demòra : Nages-et-Solorgues. Per aqueste amator de garriga e de pèiras, se tracta pas d'una visita scientifica, mai puslèu dau racònte de l'istoric de la mesa en valor d'aqueu site remirable. Impressionat per leis òbras d'arqueologia de Maurise Aliger, e subretot de Miquèu e Catarina Py, Bernat nos parla de sa passion per l'oppidum e son istòria. Malurosament, nos pòu pas escondre son pegin sus l'endevenir d'un site pas ben aparat, expausat a l'envisament regulier de la vegetacion, mai tanben ai degalhs causats per lei visitaires.

Un reportatge de Marc Carteyrade.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_LGO-20210602.jpg
Manifestacion per lei lengas regionalas - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 2 de junh de 2021

Manifestacion per lei lengas regionalas

Lo 29 de mai de 2021, leis occitanistas se recampèron un pauc de pertot en Occitania. Dins leis autrei regions tanben leis aparaires de totei lei lengas regionalas venguèron exprimir sa colèra après la sasina dau Consèlh constitucionau que pòrta un prejudici grand a la lei Molac votada d’aperavans. L’ensenhament imersiu es amenaçat tant dins l’ensenhament public coma en Calandreta.
Nòstra còla se desplacèt a Nimes, Carcassona e Somèires per testimoniar de la volontat dau pòple d’Òc de pas se laissar raubar sa lenga e sa cultura. Leis entrevistas fan ben veire la determinacion deis occitans de pas se laissar faire e d’autreis accions seràn previstas per aquò. TèVéÒc, directament concernida seguirà de pròche la situacion.

Una realizacion de Lisa Gròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_vademecum.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Al fial de las paginas, classadas per grands ensembles, vos propausam una seleccion de ressorsas variadas per crear (o completar) dins vòstra bibliotèca, un fons documentari dedicat a la lenga e a la cultura occitanas. Causidas pensadas per fin de rendre omenatge a la granda diversitat de l'expression occitana dins totes los estils mas tanben dins totas sas formas dialectalas. Una proposicion que permetrà als vòstres publics un primièr accès a una produccion plurala e continualament enriquesida que poiretz completar a l'enveja, per la consultacion de l'annuari de la FaBrica (fabrica.occitanica.eu) coma los catalògs de la creacion occitana actuala de la colleccion Tè !

Esitetz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC-Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins vòstras cercas, vòstras presas de contacte o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (oc-cultura.eu/ressources).
vignette_LGO-20210421.jpg
Montfaucon : un vilatge en riba de Ròse - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 21 d'abril de 2021

Montfaucon : un vilatge en riba de Ròse

Anem a Montfaucon, un vilatge dau Gard rodanenc, vesin d'Aurenja. Ié rescontram Clement Serguier, l'editor e co-autor dau libre « Montfaucon, un village au bord du Rhône » pareigut en cò de A l'asard Bautezar ! en 2018. Originari de Montfaucon, Clement Serguier nos guida aquí per nos presentar lei caracteristicas e quauqueis anècdòtas d'aqueu vilatge rodanenc, somés pendent lòngtemps ai caprices dau flume. Lei païsatges dau terrador, l'influéncia de Ròse, lei barons de Montfaucon... Seguissètz-nos sus lei dralhas deis epòcas que façonèran aqueu vilatge en riba de Ròse.     

Un reportatge d'Amada Cròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

art-e-geometria_03-partida-3.1-cercles_CD.pdf
Carol Dusfour
Fichas menairas e produccions d’escolans

1. Ficha menaira: cercles
Utilizacion de Sonia Delaunay coma supòrt al trabalh suls cercles.
    exemples de trabalhs d’escolans nivèl 1 e nivèl 2

2. Ficha menaira: la caça als bisons
Utilizacion de las arts parietalas per un trabalh de mesuras (segments)
    exemples de trabalh d’escolan nivèl 1 e nivèl 2

3. Ficha menaira: carrats
Utilizacion de Sol Lewit per un trabalh suls carrats (nivèl 1)
    exemples
Utilizacion de Josef Albers per un trabalh suls carrats (nivèl 2)
    exemples

Annèxe : tièra dels esperats en fin de cicle 2
  • (Se) reperar e (se) desplaçar en utilizant de marcas (repèris) e de representacions.
  • Reconéisser, nomenar, descriure, reprodusir qualques solides.
  • Reconéisser, nomenar, descriure, reprodusir, bastir qualques figuras geometricas.
  • Reconéisser e utilizar las nocions d’alinhament, d’angle drech, d’egalitat de longors, de mitan e de simetria.
art-e-geometria_02-partida-2.2-tableu-artistas-utilizacion_CD.pdf
Carol Dusfour
Ligasons artistas e competéncias del programa
Los tablèus que seguisson recampan d’artistas que poirián èsser utilizats coma supòrt d’un trabalh en geometria, sus las mesuras o l’espaci.

Dos tablèus son propausats:
                • Dintrada pels artistas
                • Dintradas per las competéncias de cicle

Lo primièr tablèu porgís un tièra d’artistas e d’anonims, recaptats per òrdre alfabetic.

Per cadun es balhat:
                • Nom de l’artista;
                • Data de vida o periòde;
                • Exemple;
                • Movements picturals màgers per l’artista;
             • Proposicions d’utilizacion en geometria, espaci o mesuras adaptadas a l’òbra o a l’artista.

Lo segond tablèu es tractat a l’invèrs del primièr, es a dire que partís de las competéncias del programa per las associar, quand es possible, a d’artistas. Aital, un regent pòt causir de trabalhar siá en partissent d’un artista, que li sembla particularament interessant, siá en seguissent lo programa.
Los artistas o anonims qu’apareisson en jaune dins lo tablèu son d’artistas nascuts en Occitania (l’Occitania fa pas referéncia a la region administrativa actuala mas al territòri que se parlava l’occitan dins totas sas variantas), los que son en gris son d’autors qu’aguèron un ligam fòrt amb lo sud del pais. Totes aqueles artistas poirián èsser valorizats dins l’estudi d’una cultura locala.

Aquela tièra es de segur non exaustiva tan al nivèl dels artistas coma de las possiblas d’utilizacions e se poiriá completar a flor e a mesura.

En mai, se las competéncias presentadas son las del cicle 2, d’unas se trapan tanben dins lo cicle 3 e se poirián adaptar aisidament.

Retorn a la pagina de presentacion
art-e-geometria_01-partida-1_CD.pdf
Carol Dusfour
Projècte cooperatiu menat dins l’encastre de l’annada de PEE (Professora de las Escòlas Estagiaria) amb APRENE : Cossí utilizar las arts dins l’estudi de la geometria, las mesuras e l’espaci en cicle 2.

Introduccion
Que siá dins las arts egipcianas amb sas piramidas, dins l’antiquitat grèga e romana, que son ja familièrs del nombre d’aur, o a la Renaissença, la geometria foguèt l’una de las basas de las invencions dels artistas. Al sègle XX, venguèt lo còr de las arts abstrachas e permetèt als artistas de balhar naissença a una creacion inedita.
Los ligams entre las matematicas e las arts e en particular lo ligam qu’exixtís naturalament entre art e geometria, art e representacion de l’espaci o encara art e mesuras son plan ancians e indissociables.
Es aital que mon trabalh comencèt: vist la ligason que se fa naturalament entre las matematicas e las arts, cossí utilizar las arts per faire de matematicas.
La tòca d’aquel projècte, menat pendent l’annada de PEE, es de faire viure la relacion entre las arts e las matematicas dins los aprendissatges especifics dels items de geometria, mesuras e espaci en cicle 2.

Preconizacions dels documents oficials

D’aprèp los documents oficials, en matematicas al cicle 2, los escolans aquesisson a l’encòp de coneissenças espacialas coma l’orientacion e lo reperatge dins l’espaci, e de coneissenças geometricas suls solides e sus las figuras planas. Aprenon tanben a se reperar e a se desplaçar dins l’espaci en ligam estrech amb lo trabalh ‘questionar lo monde’ e ‘educacion esportiva e fisica’.
Las coneissenças geometricas ajudan a la bastison, pendent la totalitat de l’escolaritat obligatòria, dels concèptes fondamentals d’alinhament, de distància, d’egalitat de longors, de parallelisme, de perpendicularitat, de simetria.
Las competéncias e las coneissenças esperadas en fin de cicle se bastisson a partir de manipulacions e de problèmas concrets, que s’enriquisson al fial del cicle en jogant suls otisses e suls supòrts a disposicion, e en relacion amb las activitats botant en jòc las grandors geometricas e lor mesura.
Dins la seguida del trabalh començat a l’escòla mairala, l’aquisicion de coneissenças espacialas s’apuèjan sus de problèmas que la tòca es de localizar d’objèctes o a descriure de desplaçaments dins l’espaci real. L’oral pren encara una plaça bèla dins l’ensem del cicle mas las representacions simbolicas se desvolopan e l’espaci real es progressivament mes en relacion amb des representacions geometricas. Las coneissenças dels solides se desvolopa a traèers d’activitats de destriatge, d’assemblatges, de fabricacion d’objèctes. Las nocions de geometria plana e las coneissenças sus las figuras usualas s’aquesisson a partir de manipulacions e de resolucions de problèmas (reproduccion de figuras, activitats de destriatge e de classament, descripcion de figuras, reconeissença de figuras a partir de las descripcions, traçats en seguissent un programa de construccion simpla). La reproduccion de diferentas figuras, simplas o compausadas es una sorça importanta de problèmas de geometria que ne podèm faire variar la dificultat en foncion de las figuras que cal reprodusir e dels instruments disponibles. Los concèptes generals de geometria (drechas, punts, segments, angles dreches) son presentats en partissent d’aqueles problèmas.
En geometria coma endacòm mai, es particularament important que los escolans utilizan un lengatge precís e adaptat, e introdusisson un vocabulari apropriat pendent las manipulacions e situacions d’accions que lo mot pren de sens e que sián encoratjats progressivament a l’emplegar.

Crosament entre ensenhaments

Dins los documents oficials porgits per l’Educacion nacionala, mantuna recomandacion cap a la transversalitat de la matematicas foguèron fachas e de proposicions apareisson aital
    1. Las coneissenças suls nombres e lo calcul se desvolopan en relacion estrecha amb las que concernisson las grandors. En mai, son necitas per la resolucion de mantun problèma rescontrats dins ‘questionar la monde’.
    2. Lo trabalh sus las grandors e lor mesura permeton de mesas en relacions productivas amb d’autres ensenhaments: ‘questionar lo monde’ (longors, massas, duradas), ‘educacion esportiva e fisica’ (duradas e longors), ‘educacion musicala’ (durada).
    3. Lo trabalh sus l’espaci se fa en relacion fòrta amb ‘questionar lo monde’ e ‘educacion fisica e esportiva’.
    4. Lo trabalh suls solides, las figuras geometricas e las relacions geometricas se pòdon desvolopar en ligam amb ‘arts visualas’ e ’educacion fisica e esportiva’.
Pasmens, dins las dralhas balhadas dels documents oficials, la ligason entre las arts e l’espaci e la geometria demòra redusida e me sembla que la part de las arts poiriá èsser plan mai bèla.

La geometria e l’espaci d’un biais artistic

Quand fasèm de la geometria artistica, fasèm de las arts visualas? Aquela question se pòt pausar. En comparant la practica de la geometria artistica e los esperats de fin de cicle dins las arts visualas, una responsa a la question es balhada.
D’en primièr, cal que agachem los esperats de fin de cicle dins las arts visualas :
                        ▪ Realizar e balhar a veire, individualament o collectivament, de produccions plasticas de naturas divèrsas.
                        ▪ Propausar de responsas creativas dins un projècte individual o collectiu.
                        ▪ Cooperar dins un projècte artistic.
                        ▪ S’exprimir sus sa produccion, la dels pars e sus las arts.
                        ▪ Comparar qualques òbras d’art.

Se los esperats de fin de cicle pòdon balhar l’impression qu’en fasent de geometria artistica fasèm de las arts e que d’unas competéncias se pòdon avalorar a travèrs aquelas sesilhas de matematicas, es una realitat per d’unes items:
    • Realizar e balhar a veire, individualament o collectivament, de produccions plasticas de naturas divèrsas.
    • S’exprimir sus sa produccion e la dels pars e sus las arts en general. (en partida solament)
    • Comparar qualques òbras d’art.

Es vertat e sens que sián aprigondidas, balham d’informacions cap a una cultura comuna qu’es jos jaçanta dins cada artista que servirà al trabalh de las matematicas. Aquò participa a la bastison de la personalitat e a la formacion del ciutadan, en desvolopant l’intelligéncia sensibla e en balhant de marcas culturalas.
Çaquelà, d’autras competéncias se pòdon pas brica avalorar:
    • Propausar de responsas creativas dins un projècte individual o collectiu;
    • Cooperar dins un projècte artistic.

En fasent de matematicas artisticas, los escolans son meses dins un procediment de còpia que l’enjòc es pas de los menar cap a la pluralitat de las representacions. Aital, i deu pas aver de vertadièras intencions personalas, pas de motivacions personalas, nimai d’iniciativas artististicas. Dins aqueste encastre, l’escolan deu demorar puslèu rigorós cap a la reproduccion de l’artista que lo trabalh servís de basa.
Del còp s’agís pas aquí d’un desvolopament artistic personal que siá dins la sensibilitat en rapòrt a l’apreciacion d’una òbra o cap al desvolopament de las practicas dels escolans. D’un biais mai concret, l’escolan se trapa pas dins la practica creativa e ni mai dins una expression personala que l’encastre balha pas la libertat de o faire.

Fin finala, la contradiccion es prigonda amb la practica de creacion artistica. Quitament se la resulta es polida, plan mesa en valor se pòt pas avalorar per las arts talas que son volgudas dins las competéncias de cicle 2. Aital aquelas sesilhas son plan a integrar dins la construccion d’una progression en matematicas e pas dins la de las practicas artisticas.

E pels escolans ?

Qu’es la tòca de l’estudi de la geometria, de l’espaci e de las mesuras en utilizant las arts coma supòrt?
Las matematicas pòdon èsser percebudas coma de serias de règlas que cal seguir e aplicar sens forçadament trapar de sens e prene plaser.
Del còp, los objectius principals d’aqueste cambiament de supòrt es de balhar enveja als escolans e de balhar de sens a un trabalh que pòt semblar en defòra de la vida costumièra.
Las referéncias a d’artistas o a de movements picturals permes als escolans de comprene que las arts son un domèni plan larg per integrar causas diferentas coma las matematicas e en particular la geometria. Aital, una forma geometrica ven quicòm de mai vivent en passant pel filtre de l’artsita, en passant par la color e pels jòcs sus la matèria. En provocant la curiositat e l’interès, podèm balhar l’enveja indispensabla als aprendissatges.
Enfin, sembla important, quand es possible, de valorizar aqueste trabalh. La mesa en valor se pòt faire per d’aficatges o d’installacions que seràn presentats dins la classa o dins l’escòla.

                • S’implicar activament dins una tasca per la manipular e l’experimentacion
                • Metre en plaça d’estrategias de resolucion
                • Desvolopar d’automatisme
                • Partejar en presentant son trabalh
                • S’autoavalorar o avalorar un par en fasent un retorn
                • Afortir las acquisicions de basa
                • Prene plaser
                • Trapar de sens
                • Aver una cutlura comuna mondiala, nacionala e locala
MHM-occitan.zip
Clara Bour
Dins l’encastra de mon projècte PEE (Professora de las Escòlas Estagiaria) amb APRENE, menèri una soscadissa cap a l’utilizacion del metòde euristic de las matematicas, e faguèri una revirada dels espleches necites als escolans pel cicle 2.

Perqué ai causit aqueste subjècte ?

Aqueste subjècte me sembla interessant per mostrar las questions qu’aguèri, e que pensi d’autres regents se pòdon pausar, e cossí aqueste metòde posquèt respondre en partida a mas dificultats.
Ai ensajat de l’utilizar una annada amb de CE, puèi aquesta annada amb de CM (aprèp un periòde de Cap a las mats fòrt pesuga) e es un vertadièr plaser, quin que siá lo nivèl (los 4 que posquèri ensajar).

Perqué ai causit de seguir MHM ?

- Per ma primièra annada d’ensenhament coma responsabla de classa, aguèri una classa amb d’escolans del CE1 al CM2. Mon collèga qu’aviá la meteissa configuracion de classa, se trachava d’ensenhar las matematicas als CM de las doas classas, e ieu preniái los CE de las doas classas. Faguèri ma programacion e utilizèri pas cap de manual. Foncionava, mas demandava un trabalh de recèrca, de revirada e de soscadissa cap a la mesa en plaça grand. Amai, lo limit èra qu’anavi puslèu al ritme de los qu’èran en dificultat, e que fin finala, capitèri pas de far tot çò previst.

- L’annada seguenta, aguèri una classa de CE unicament. Decidiguèri de m’ajudar del manual Cap a las mats, qu’es ja revirat en occitan. Foncionèt plan pels CE1, mas rapidament los CE2 se sentiguèron en dificultat, e passèri, encara un còp, sens manual per eles. Quitament pels CE1 que foncionava, sentissiái qu’èra malaisit de diferenciar e gausavi pas apondre o levar de causas. Del còp, per d’unes èra aisit e se languissián e per d’autres, los deviái de longa tirar, e vesiái plan qu’anava tròp lèu per eles.

- Aprèp doas annadas malaisidas cap a l’ensenhament de las matematicas, comencèri de m’informar sus çò qu’existissiá, mas tanben sul biais d’ajudar los escolans a se sentir en fisança puslèu qu’angoissat per aquesta matièra. Vegèri l’importància de la manipulacion, mas tanben de tornar veire las nocions a de moments diferents dins l’annada (e/o lo cicle), per fin de daissar lo temps a cadun de se poder acrancar al moment qu’es prèst. Es aquí que descobriguèri lo metòde euristic de las matematicas. D’en primièr, legiguèri mantun blòg d’ensenhaires, puèi lo guide del metòde.

Parlèri de mon enveja a ma collèga de CM, qu’utilizava alara ermel. Nos metèrem d’acòrdi per començar d’utilizar MHM tre l’annada seguenta, en setembre 2019.

- Mon annada de PEE, èri a mièg-temps dins una classa de CM, e amb ma collèga aviam paur que seguir MHM siá complicat dins la gestion a doas, doncas comencèrem l’annada amb Cap a las mats. En fin de periòde 1, nos avisèrem que nos correspondiá pas, e als escolans tanpauc. Decidiguèrem alara de contunhar amb lo metòde euristic de las matematicas, que comencèrem en periòde 2 amb lo modul 4.

Los constats

Cap al ritme :

- lo metòde preconiza 5 sesilhas d’1h per setmana. Ensagèri a mantuna represa de metre 5 sesilhas de matematicas dins la setmana la primièra annada d’utilizacion, mas èra tròp pesuc, pels escolans tan coma per ieu, e ne faguèri sonque 4
- dins practicament cada modul, una sesilha de regulacion es prevista. Servís a tornar prene d'elements, a acabar causas, a tornar prene de jòcs. Dins los faches, ne fau pas la màger part, çò que permés de gardar lo ritme indicat, e torni prene las mancas amb los que n'an de besonh en APC

Cap al biais :

- la màger part dels escolans romegan pas mai a l’ora de trabalhar las matematicas
- las activitats prepausadas tòrnan : mini-fichièrs, cronomats, calcul mental sus lausa, çò que permés als enfants de lèu comprene cossí fonciona lo metòde e d'èsser autonòm, e doncas desliura lo regent per prene temps per de còlas amb un trabalh especific (manipular, anar mai luènh...)

En qué MHM correspond a Calandreta ?

Avantatges Limits
- metòde espiralar
- multi-nivèl previst
- trabalh en còla
- moments cortets --> interaccion
- sesilhas regulacion
- libertat / diferenciacion : mini-fichièrs
- possibilitat d’adaptar (cambiar calcul mental, geometria, problèmas...)
- ajuda cap a de nocions e/o l'utilizacion de material en debuta de modul
- manipulacions
- jòcs
- rituals nombroses
- metòde de seguir
- material de fargar
- nombre de còpias
- 5 sesilhas per setmana

Ont trapar los documents

Dins lo dorsièr MHM çai-jonch, avètz los tres nivèls de cicle 2 : CP, CE1 e CE2.

Dins cada nivèl, avètz los dorsièrs necites per la mesa en plaça del metòde : guide de sesilhas, avaloracions, boita a enigmas, jòcs, leiçons, material, mini-fichièrs, moduls e ralli-mats.
Cossí cambiar los pdf en cas d'errors ?

Los fichièrs son en pdf per que la mesa en pagina càmbie pas. Pasmens, se i trapatz d'enganas, los documents originals son sus las paginas web seguentas :

CP : https://methodeheuristique.com/modules/cp/
CE1 : https://methodeheuristique.com/modules/ce1/
CE2 : https://methodeheuristique.com/modules/ce2/
Las règlas dels jòcs e las indicacions reservadas als regents son en francés per la màger part, per manca de temps.


Bibliografia / sitografia

vignette_Flaran.jpg
13e Rencontre du Patrimoine Historique : "Escapade au pays du Vert galant"
Chapot-Blanquet, Maguy

Depuis 2008, l'association "Histoire et cultures en Languedoc" organise chaque année les Rencontres Internationales du Patrimoine Historique.

Avec le soutien de la Région Occitanie Pyrénées Méditerranée, du CIRDOC - Institut occitan de cultura, de la Société Archéologique de Montpellier, de l'Office de Tourisme de l'Albret, de la ville de Nérac, du département du Gers et de l'Abbaye de Flaran (Centre patrimonial départemental), classé au titre des Monuments historiques.

Découvrir l'association Histoire et cultures en Languedoc.

Escapade au pays du Vert galant : XVIe siècle

Ce pays est un ensemble de petites vallées qui composent la « Basse Navarre » et le territoire souverain du Béarn. Ce « confetti » indépendant entre la France et l’Espagne n’eut de cesse de revendiquer sa réunification avec la « Haute Navarre », celle de Pampelune. Ce désir fut aussi vif de part et d’autre des Pyrénées. Depuis Louis le Débonnaire, auquel on impute la césure du territoire navarrais, Trastamare, Grailly et d’Albret furent en conflit avec leurs homologues espagnols. Pourquoi ? La raison est simple : le Béarn tient les ports des Pyrénées entre la France et l’Espagne.
Au cours des guerres que se livrèrent François Ier et Charles Quint, Henri II de Navarre est du côté français. Mais, après la défaite de Pavie, en 1525, François est fait prisonnier et le sort de la Navarre sera réglé à la « Paix des Dames » en 1529 : la Haute Navarre restera espagnole.
En 1527, Henri épouse la soeur du roi, Marguerite d’Angoulême. Voici donc la Navarre dotée d’une reine de haute lignée, ajoutons à cela qu’elle est belle, diplomate, femme de lettres. Diplomate, elle fut envoyée à Madrid par sa mère, Louise de Savoie, pour négocier la libération de son frère auprès de Charles Quint. Femme de lettres, elle fut admirée de tous. Parmi ses nombreux écrits, on retiendra l’Heptaméron, reconnue comme une oeuvre majeure du XVIe siècle. Humaniste, elle s’inscrit dans le courant réformiste comme l’atteste son recueil « Le miroir de l’âme ». Elle est la protectrice du cercle de Meaux opposé aux théologiens de la Sorbonne. Après l’affaire des Placards, elle part pour Nérac et accueille à sa cour ses amis en disgrâce, Rabelais et Marot, entre autres.
Sur le plan politique et religieux, la Navarre aura un rôle de premier plan dans les évènements qui, en ce XVIe siècle, précipitera le pays dans les guerres de religion : sa fille , Jeanne, fera entrer la Navarre dans le camp armé des réformés, dont elle prendra la tête.

Qui est Jeanne d’Albret ?
Elle nait en 1528 à St Germain en Laye, fille unique de Marguerite et du roi de Navarre, Henri d’Albret. Elle est donc appelée à régner. Elle s’y emploiera avec détermination et foi.
Le caractère trempé de Jeanne se manifeste dès l’âge de 12 ans. Elle s’oppose à son oncle, François Ier, qui veut la marier au duc de Clèves. A 14 ans, son mariage forcé fait grand bruit. Elle refuse d’aller à l’autel. On l’y conduit de force. Elle obtiendra la nullité de son mariage et se remariera avec l’homme qu’elle a choisi, le bel Antoine de Bourbon. De ce mariage heureux naitra le futur Henri IV, lequel aura les qualités politiques de sa mère, la valeur des armes et la galanterie de son père.
Femme de foi, érudite et lettrée, Jeanne ira plus loin dans les préceptes évangélistes de sa mère. Elle abjure la religion catholique et se convertit au protestantisme.
La guerre est là. Antoine passe dans le camp des catholiques, c’est la rupture avec Jeanne. La terrible défaite de Jarnac va clore pour un temps la guerre par le traité de St Germain le 8 août 1570.
Les discussions sont âpres avec Catherine de Médicis qui finit par consentir à donner sa fille, Marguerite de Valois à Henri III de Navarre sous réserve que la princesse reste catholique. Le mariage est célébré le 18 aout 1572, Jeanne était morte d’épuisement en juin, loin de son fils. La paix sera de courte durée car, quelques jours plus tard, aura lieu le massacre de la Saint Barthélémy. 

Par cet exposé se détachent les portraits de deux reines, deux femmes qui ont mis par leur talent, leur caractère, la Navarre au premier plan dans  l’échiquier politique, et ont donné leur lustre aux cours de Pau et de Nérac. La troisième reine de Navarre, dont on parlera plus particulièrement, aura de sa tante la beauté, l’intelligence, un sens politique certes, mais se trompera souvent de camp, ses choix diplomatiques étant plus sentimentaux.

« La Marguerite des Marguerites » dira Ronsard pour la tante, « La perle des Valois » pour Margot. Pourquoi ce nom ? Ronsard écrivant un amusement théâtral pour les enfants de Catherine de Médicis, donna ce nom à la petite Marguerite, la plus jeune de la fratrie. Ce nom lui restera, avec affection pour ses frères mais sans aménité dans sa légende noire.
Cette légende à titre posthume est popularisée par Dumas et Michelet et, plus près de nous par le film de Patrice Chéreau, « La Reine Margot » qui donne un éclairage sulfureux du personnage. Mais cette légende est aussi née du temps de Marguerite de Valois. Son plus farouche détracteur fut Agrippa d’Aubigné à qui on attribue « le divorce satirique ou les amours de la reine Marguerite » écrit en 1607. Ne fait-on pas dire à Charles IX vouloir donner « Sa Margot, non seulement pour femme au roi de Navarre, mais à tous les hérétiques de son royaume ».

Mais qui de Marguerite de Valois à la reine Margot est la vraie Marguerite ? Jean Castarède, dans son ouvrage La triple vie de la reine Margot la définit ainsi : amoureuse, complotiste, écrivaine.
Amoureuse, elle le fut pour chacun de ses amants. Elle s’affiche comme une femme libre, hors de son temps. Elle instaure, à Nérac, une véritable cour d’amour, pas très troubadouresque.
Complotiste, ses choix politiques sont guidés par ses sentiments, qui la conduiront à participer avec son frère préféré François d’Alençon à la conjuration des « Malcontents » en 1574. Ce qui lui vaudra la réclusion au Louvre.
Libérée, elle se lance dans une mission « secrète » au Pays Bas toujours pour son frère François. Puis de Pau à Nérac, de château en château, ses choix politiques la conduiront à Usson ou son frère Henri III l’assigne à résidence pendant 19 ans. Elle se consacre alors à l’écriture. Ecrivaine, elle laisse un ouvrage remarquable, « Les mémoires de Marguerite de Valois », sorte de bestseller de la Renaissance que l’on redécouvre depuis peu. Cette correspondance nous révèle l’intime de Marguerite : « une enfant mal aimée dans une armure de reine » dira Isabelle Adjani qui l’incarna à l’écran.

Maguy Chapot-Blanquet, Docteur en sciences humaines

vignette_Flaran.jpg
Conferéncia de Charlotte de Malet et Marie-Sabrina Bonnaffé sus las reinas de Navarra
Malet, Charlotte de
Bonnaffé, Marie-Sabrina (19..-....)

Texte de la conférence De Marguerite de Valois à la reine Margot par Charlotte de Malet, conférencière des Musées nationaux, donnée le 25 septembre à l’Abbaye de Flaran à l'occasion du 13e colloque Histoire et Cultures en Languedoc.

sus 1544