Explorar los documents (15585 total)

vignette_MUSI.jpg
La musica manhifica : restitucion filmada d'un òbra de re-interpretacion

Restitucion filmada d'un òbra de re-interpretacion per Titouan Billon de la cançon La Musica manhifica.

Consultar lo collectatge d'aquesta cançon

vignette_CCAL.jpg
Cantem coma cal : restitucion filmada d'un òbra de re-interpretacion

Restitucion filmada d'un òbra de re-interpretacion per Karine Berny de la cançon Cantem coma cal.

Consultar lo collectatge d'aquesta cançon

vignette_BRAV.jpg
Ara brava joinessa : restitucion filmada d'un òbra de re-interpretacion

Restitucion filmada d'un òbra de re-interpretacion per Jocelyn Papon de la cançon Ara brava joinessa.

Consultar lo collectatge d'aquesta cançon 

couv_grobost.jpg
Grobost, Henri
Grobost, Rose-Marie
Guérin, Maximilien
Ce recueil comprend vingt histoires et contes originaux écrits dans les parlers des communes de Naves et de Vicq (Allier), par deux locuteurs natifs de ces parlers. Le parler de Naves appartient aux parlers du Croissant. Dans cette zone, qui correspond à la frange nord du Massif central, on pratique traditionnellement des parlers gallo-romans de transition présentant simultanément des traits typiques des variétés d'oc et d'oïl. L'ouvrage peut être mis en perspective avec les oeuvres issues de la littérature de terroir, mais aussi avec les oeuvres appartenant à la littérature en occitan auvergnat. Il présente un corpus conséquent dans des parlers aujourd'hui menacés de disparition. Outre la transcription orthographique, chaque texte est transcrit en alphabet phonétique et traduit en français.
couv_marcovaldo.jpg
Calvino, Italo
Pédussaud, Michel (Trad.)
Italo Calvino a su inventer un personnage pour dire notre rapport aux villes : Marcovaldo, ce pauvre ouvrier dont nous sommes invités à suivre les aventures étonnantes et drôles, pleines de fantaisie, de poésie et de grâce.

Traduction en occitan languedocien de Michel Pédussaud
couv_tricoire.jpg
Tricoire, Raymonde
Viaule, Sèrgi (Trad.)
Depuis 1209, sous couvert de « croisade », les armées de barons français occupent le Languedoc. Le comté de Toulouse est vaincu, mais le comté de Foix résiste encore. Les derniers cathares s’y sont réfugiés. Le seigneur Raimond de Perelha les protège courageusement dans sa citadelle de Montsegur. Alzèu de Massabrac, un jeune chevalier est amoureux d’Esclarmonda, la fille de Raimond de Perelha. Mais celle-ci fréquente les parfaites et les parfaits de la religion cathare. Elle est subjuguée par leur foi et leurs croyances. Au bonheur d’ici-bas elle choisira la félicité de l’au-delà. Roman historique remarquablement construit. Entre amour terrestre impossible, résistance à l’envahisseur et mystères venus des profondeurs du temps, le lecteur voguera sus plusieurs registres. « Mais, au-dessus du bûcher, comme un grand oiseau aux ailes resplendissantes, palpitait, rayonnante dans les siècles des siècles, l’âme de l’Occitanie...».
stageetevielle2020.jpg
Centre Aquitain de Recherche sur les Musiques Acoustiques
La Manivelle Joyeuse
Le Centre Aquitain de Recherche sur les Musiques Acoustiques et La Manivelle Joyeuse organisent un stage de vielle à roue mené par Pascal Lefeuvre et Philippe Mousnier.

Le programme est :
- Chaque matin : apprentissage des techniques de base traditionnelles et actuelles (rythmes, modes, expressions, ornementations, variations, mélodies…) ;
- Chaque après-midi : répétitions sous la forme d’orchestre « La Manivelle Joyeuse », à partir des thèmes abordés le matin.

Chaque jour, des rencontres ouvertes au public sont également prévues :
- Le lundi : Conférence causerie sur la lutherie avec Philippe Mousnier & Pascal Lefeuvre
- Le mardi : Concert avec Pascal Lefeuvre solo «Au coeur de la vielle»
- Le mercredi : Concert avec Zanzibar Trio – musiques métisses/ethnojazz
- Le jeudi : Veillée de clôture, bal trad avec «La Manivelle Joyeuse», l’Orchestre des stagiaires.

Informations pratiques

Du lundi 10/08/2020 au jeudi 13/08/2020 - La Grande Métairie, 24340 La Rochebeaucourt-et-Argentine

Toutes les informations détaillées
biassosanitouso.jpg
Giély, Ugueto
Biasso sanitouso. Soun istòri, si benfa e soun manja est un ouvrage d’Ugueto Giély consacré à la cuisine provençale et au langage qui lui est lié.

« L'impourtanço baiado au voucabulàri prouvençau d'un fru, d'un liéume vo d'un coundimen adus la provo de soun estacamen à nosto terro. La cousino es touto uno istòri partènt d'aquéli fru, liéume vo ounchuro, en mai quand es prouvençalo aganto uno autro sabour apetissènto. N'en farai pas un plat, coume lou Jan-Toupin, veirés li receto vous baion envejo de cousineja. E pèr aquéli qu'acampo fam, tout acò crido: "Manjo-me !" » - Prouvènço d'aro
7artsBidache.jpg
L’association Bidache Culture a le plaisir d’accueillir une quarantaine d’artistes (peintres, sculpteurs, photographes…) qui présenteront leurs dernières œuvres, participeront à une performance d’artiste et animeront des ateliers.

Le « Cercle des écrivains du Pays de Bidache » présentera une dizaine d’auteurs qui viendront dédicacer leurs ouvrages et commenter leur dernier livre.

A l’issue du salon, dimanche 9 août à 17 heures, sera remis à un artiste primé par le public le Prix du Public des « 7 Arts à Bidache 2020 »

Un Recueil 2020 de Poésies écrites durant ces trois jours, sera édité en français, basque et occitan à l'issue de ces "7 Arts à Bidache" 2020.

Informations pratiques


Du vendredi 07/08/2020 au dimanche 09/08/2020 - Salle des Fêtes, 64520 Bidache

Jean-Paul Sudaka, Président de l’Association : 06 07 11 91 15 / Stéphanie Poulain, Secrétaire de l’Association : 06 50 58 44 59.

En savoir plus
vignette_22984.jpg
Reedicion de dos catequismes en occitan nissart amb un estudi introductiu de Laurenç Revest
Revest, Laurent (1981-....)

Ai sécolos XVIII e XIX siècles dins la Contea de Niça coma a Mentan e Recabruna (relevant dau Principat de Mónegue mas non de la diocèsi de Niça contrariament a Mónegue) la màger part dei oficis religiós èran en latin. Mas per que cadun capigue dau temps dei messas, l’omelia e li anóncias èran fachi en occitan. Es tanben lo cas de l’educacion religioa "la doctrina" que se faía en niçard ou en gavòt (tanben sonat vivaroalpenc).

Per la diocèsi de Niça au manco, que correspònde a l'época qu'a una pichina part de l'actual departament dei Aups Maritimes, cada evèsque faía soventi fes publicar una nòva version dau "catequisme" en occitan de Niça, sèti de l'evescat, coma en toscan, lenga oficiala per la Contea de Niça e Pimont dins lu Estats de Savòia (avian segurament pas idèa de faire una version en gavòt, dialècte parlat dins la quasi totalitat de la diocèsi de Niça levat Niça e li comunas immediatament confinhanti, vist que n'avèm pas trobada traça, per lo moment).

[imatge id=22988]Lo catequisme version adulte (coma lo sieu equivalent, la version mainaa) ven d’una lònga tradicion d'escritura occitana religioa (cartas, cartularis). D’una longor de 203 pàginas, editat sota l’episcopat de Monsinhor Galvano e redigit per lo celèbre Preire e escrivan Jausep Micheu (Giausep Miceu, en occitan niçard grafia toscanizanta) en lo 1839, marca la vivacitat e la riquessa de la literatura religioa dins aquest espaci occitan.
Dins la prefàcia dau sieu obratge editat l’an d'après Grammatica nissarda per emparà en pòou de temp Lo Patouas dòou Paìs [Gramàtica niçarda per emparar en pauc de temps Lo Patoàs dau País] (Nissa, Imprimaria de la Sossietà Tipografica, 1840, 86 p.), Don Micheu « curat de Sant Estève [de'n Tiniá] » d'aquesto temps en pòste dins la parròquia gavòta sonada encuei Sant Estève de'n Tiniá, nos indica en occitan niçard p. VIII « Ellu pourran en pòou de temp embau secours d’achesto libre capì lu discours e li instrussion dei nuostre Ministre ecclesiastico, che d’ordinari si fan en patouas » [Elu porràn en pauc de temps emb•au secors d'aquesto libre[,] capir li discors e li instruccions dei nòstres Ministres eclesiàsticos, que d'ordinari si fan en patooàs].


En lo prefaci dau sieu obratge editat l’anada venenta Grammatica nissarda per emparà en pòu de temp Lo Patouas dòou País [Gramàtica niçarda per emparar en pauc de temps Lo Patoàs dau País] (Nissa, Imprimaria de la Sossietà Tipografica, 1840, 86 p.), Don Micheu « curat de Sant Estève [de'n Tiniá] » en aquèu moment en pòsta en la parròquia gavòta nomada ancuèi Sant Estève d'enTiniá, nos indica en occitan niçart p. VIII « Ellu pourran en pòou de temp embau secours d’achesto libre capì lu discours e li instrussion dei nuostre Ministre ecclesiastico, che d’ordinari si fan en patouas » [Elu porràn en pauc de temps emb•au secors d'aquesto libre[,] capir li discors e li instruccions dei nòstres Ministres eclesiàsticos, que d'ordinari si fan en patooàs].

Aquelu catequismes atèstan d’un usatge institucional de l’occitan encara ben installat dins la religion. De mai, es lo ligam fins a encuei, época que se celèbran encara de messas en occitan e que se canta parier la sieu fe en lenga nòstra (de cançons religiosas de "Calenas/ Chalenas" fins ai fèstas mai populari contemporanèï coma La Messa en gavòt per la Fèsta de las castanhas a Val de Blore).

Son lu catequismes per questions-respòstas en occitan niçard lu mai contemporanèus d’una lònga seria de catequismes pareissuts despí lo 1782. Tant en version adulte qu'en version enfant, aquèu catequisme es lo darrier exemple d'emplec religiós d’occitan niçard denant una « traversada dau desèrt ». Seguiràn mai tardi d’autres tipes de publicacions religioï en occitan, que sigon de cants (repilhats per de gropes de música de la Gavotina de la Contea de Niça dins li valadas de Vesubiá, dei Palhons mas tanben a Niça), de partidas de la Bíblia tan coma de catequismes illustrats. De preires an pròpi mostrat lo sieu interès per l'occitan, que sigue lo gavòt emb•au canònico Étienne Galléan, l'abat Clovis Véran o Sully Maynart dins "la valaa de Tiniá" o lo niçard emb•au canònico Georges Castellana a Niça.
De notar que l'ensenhament segondari privat sota pacti laissa plaça encara encuei a la lenga d'aicí emb de cors d'occitan. Au licèu Sant Jausep de Recabruna Cab Martin proposant un ensenhament de l'occitan vivaroalpenc mentonasc coma au collègi e licèu Sasserno de Niça proposant l'occitan niçard. Mentre que d'establiments equivalents ne'n proposan minga dins lo rèsta dau departament coma dins aquèu de Var.

Presentacion de Laurenç Revest

sus 1559