Explorar los documents (15384 total)

vignette_recolte.jpg
Anolis
LAVLAC

PRESENTACION 

Mai de 600 000 manifestantas dins las carrièras de Montpelhièr per protestar contre lor  misèria comuna : «  Fòra lo frau ! Estòp al sucratge ! »
Vaquí la cronica d'un cofle « tsunami » en plen còr del Miègjorn que faguèt tremolar la IIIena Republica. 
La votz contaira rapòrta la revòlta viticòla de las annadas 1900 dins lo Miègjorn, principalament a travèrs lo prisme de son leader - Marcelin Albert - en i imbricant anecdòtas, contes e cants pròpris an aqueles temps. 
Creacion oratòria : 
Aprèp una intensa consultacion dins divèrs documents istorics, de la granda Istòria, contes e istòrias popularas an poscut s'entermesclar sens perdre lo fial. 
L'espectacle es doncas : « la remembrença multi-tonala de Marcelin ». 
Una marcha de la memòria en fin d'annada de 1907 alara que la revòlta es ja passada : Marcelin qu'a reviscolat las folas, marcha sol dins Argelièrs. Aprèp aver saludat al lavador la darnièra contaira del vilatge, contunha son percors per nos embarcar al grat de sos passes dins sos sovenirs, partidas participantas de l'Istòria meridionala. 
« Lo sovenir es un poèta, ne'n fagatz pas un istorian » se disèm,  e l'astre aquí es que Marcelin Albert a mai d'una casquetas, la del poèta notadament. Costejam aital los estats d'arma del « redemptor de la viticultura » - mas tanben, recèptas insolitas, cants, discorses de l'epòca – e evidentament, de contes que se mesclan a la trama en ofrissent una subtila reculada analogica sul debanament d'aquela revòlta. 
La contaira es pas una istoriana, garda l'equilibri entre los faits reals e los contes, companhons de camin estimats e causits sens asard. 
La contaira es pas pus una musiciana, mas « musicala ». Dos mbiras, un saxo-flûte e un acordeon acompanhan lo raconte, qu'es contat en sièis partidas – coma aitant de colors per abordar la vida de la vinha, la pauperizacion del pòble, sas revendicacions, la montada en fòrça de l'epopèa dels «gusses », son estonant desnosament e l'epilòg al lavador del vilatge. 

EQUIPA ARTISTICA

Contaira : Anolis
Annelore Daycard dicha Anolis – s’es revelada contaira sus las scènas colombianas fa 14ans. Partida en 2007 per menar una enquèsta en Colombia sul rapòrt entre Oralitat e Violéncia, a tescuda sa ret artistica pendent 5 ans. Fargada per aquela experiéncia multiculturala, conta d'istòrias ancoradas – tintadas d'una frescor tropicala. 
 
 

FICHA TECNICA

Durada : 1h15
Public : Adultes (+de 10 ans)

Espaci scenic : 
2x3m
Autonomia en luses e sons.
Alimentacion electrica demandada
Possibilitat de faire l'espectacle en exterior.  

CONTACTE DIFUSION 

Site internet  :  lav-lac.org 
Tèl :  06 45 95 45 14
 
vignette_59048.jpg
Entrevista amb Gérard Tourtin
Mir, Didier (19..-....). Collecteur
Gérard Tourtin passava sas vacanças a Bròve quand èra dròlle.

Aquel enregistrament foguèt realizat dins la capèla de Sant-Roman del Camp de Canjuèrs (83).
vignette_59047.jpg
Entrevista amb Gérard Léger
Mir, Didier (19..-....). Collecteur
Arribat a Bròve en 1961, Gérard Léger es lo filh dels aubergaires del "Faisan Doré", bar-tabat de Bròve.
vignette_ventour-1914.jpg
Armana dóu Ventour e dis Aupiho. - 1914
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren un centenat de paginas, dont un vintenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal. Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendièr aital coma d'informacions sus la vida del Felibritge, mas la produccion literària es predominanta.
vignette_ventour-1913.jpg
Armana dóu Ventour e dis Aupiho. - 1913
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren un centenat de paginas, dont un vintenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal. Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendièr aital coma d'informacions sus la vida del Felibritge, mas la produccion literària es predominanta.
vignette_ventour-1912.jpg
Armana dóu Ventour e dis Aupiho. - 1912
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren un centenat de paginas, dont un vintenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal. Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendièr aital coma d'informacions sus la vida del Felibritge, mas la produccion literària es predominanta.
vignette_ventour-1911.jpg
Armana dóu Ventour e dis Aupiho. - 1911
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren un centenat de paginas, dont un vintenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal. Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendièr aital coma d'informacions sus la vida del Felibritge, mas la produccion literària es predominanta.
vignette_ventour-1910.jpg
Armana dóu Ventour e dis Aupiho. - 1910
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren un centenat de paginas, dont un vintenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal. Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendièr aital coma d'informacions sus la vida del Felibritge, mas la produccion literària es predominanta.
vignette_armana-1855-1915.jpg
Ribière, Paul. Compilateur
L'Armana prouvençau paraît pour la première fois en 1855. Considéré comme « une œuvre de famille et de veillée… bienvenu des paysans, goûté par les patriotes, estimé par les lettrés, recherché par les artistes, il gagna rapidement la faveur du public ; et son tirage, qui fut, la première année, de cinq cents exemplaires, monta vite à douze cents, à trois mille, à sept mille, à dix mille. »

De Théodore Aubanel à Joseph Roumanille, une vingtaine d’auteurs sont réunis dans cette anthologie. Sous l’intitulé Proso d’Armana (Prose d’Almanach), les textes constituent autant de chroniques sur l’Histoire et la Littérature de la Provence, agrémentées de facéties, proverbes, devinettes et jeux de mots. On découvrira les récits de Paul Arène ou d’Alphonse Daudet avec, notamment, la version en provençal de La Chèvre de Monsieur Seguin ou Le Curé de Cucugnan emprunté à Joseph Roumanille. Une publication ininterrompue depuis sa création, conformément au vœu : À l’an que vèn…
vignette_59001.jpg
Bonnemason, Jean
Cassou, Albert
Albert Cassou a prêté un ensemble de 4 cassettes audio contenant des témoignages de son père, Henri Cassou (1916-2003), afin qu'elles soient numérisées. Ces cassettes ont été numérisées par le CIRDOC-Institut occitan de cultura en décembre 2017, sous le nom « Fonds Albert Cassou ».

Ces enregistrements, réalisés par Jean Bonnemason en 1992 et 1994, ont été réalisés à Lembeye dans la cuisine pièce à vivre d'Henri CASSOU; Jean Bonnemason a fait parler Henri CASSOU et son cousin René CANTON (tous deux originaires de Juillacq) sur les moeurs, façons de vivre et particularités linguistiques du parler local.

Par ailleurs, Albert Cassou a exploité et traduit les écrits de son père (partiellement écrits en gascon mais majoritairement en français) dans le livre "Au Vilatjòt", dont une copie numérique a été déposée avec les présents enregistrements. En début de livre se trouve la présentation d' Henri Cassou.
sus 1539