Explorar los documents (15436 total)

VIGNETTE_projetculture22.jpg
Eurorégion Pyrénées-Méditerranée
Presentacion 

L’Euroregion Pireneus Meditèrranea GECT (EPM) valoriza la diversitat culturala, lingüistica e patrimoniala de son territòri. L'EPM es un espaci de referéncia al nivèl europèu e mediterranèu en matèria de cooperacion dins lo domeni cultural notadament dins lo sosten al desvolopament e a la creacion artistica jos totas sas formas, e dins la valorizacion de totes sos patrimònis.  
La presenta crida a projècte cultura s'inscriu dins lo quadre del fuèlh de rota 2030 de l'Euroregion, per fin de construire un futur resilient d'aicí a 2030. Prevei de promòure la diversitat culturala al sen de l'Euroregion e una cultura dobèrta sul bacin mediterranèu, e solidari amb d'autres territòris.
Per tot despaus de dorsièr de candidatura a una crida a projèctes emesa per l'Euroregion Pirenèus Mediterrània, vos prenguem de prene coneissença dels documents aplicables de respectar, en complement del reglament de cada crida. 

Calendièr : 
Webinar de presentacion de la crida a projèctes Cultura, en preséncia de membres euroregionals : 19/05/2022 (de matin, orari definitiu de precisar)

Formulari d'inscripcion (obligatòri) de telecargar sul site de l'Euroregion Pirenèus Mediterrània : AQUí

Ensemble de las pèças del dorsièr sus la presenta pagina de l'Euroregion.
vignette_pontdeviaur.jpg
Jean-Louis COURTIAL

PRESENTACION

Lo 29 de junh de 1944, Pont de Salars en Avairon foguèt salvat del chaple mercés al coratge de son conse, Jean Amans, que s'interpausèt tota una nuèit, per fin d'entravar la volontat del lòctenent Boeger de la Gestapo, cargat d'organizar las represalhas contre la populacion recampada sul fieiral, lo maquís qu'ataquèt una colomna alemanda pendent la matinada. 
Sus aquela basa, Joan Loís Courtial creèt una ficcion, en particulièr en cambiant los noms dels personatges e dels luòcs. A flor e a mesura que la pèça « Pont-de-Viaur, juin 1944 » se debana, los eveniments d'aquela nuèit tragica son jogats pels actors. Puèi, de « tablèus » son regularament intercalats dins lo raconte coma de còps de projectors qu'illustran de moments passats o actuals. L'idèa es aital de temptar de comprene lo per qué e lo cossí de las causas, viure la terror dels josieus percaçats, analisar l'embrigadament dels joves alemans dins la mecanica mortala del nazisme dins las annadas 1930, sentir lo patiment de las victimas. 

EQUIPA ARTISTICA

Flavie Castagné : conservatòri d’art dramatic de Montpelhièr
Jean-Louis Courtial : cantaire e comedian occitan.
Composicion de las musicas : Jean-Louis Courtial.
Mesa en scèna : Yves Durand
Costumes : Sarah Langner

CONTACTE DIFUSION

jean.courtial@laposte.net
vignette_57855.jpg
Lagarde, André
Descobrir e conéisser l’origina e la significacion dels noms de familha (« d’ostal »), d’aquela dels vesins, dels amics o de personatges de bèl temps a tanplan coma d’uèi, vaquí la tòca e l’ambicion d’aqueste libre, dels Alps als Pirenèus, de las còstas del Gòlf de Gasconha duscas las de la Miègterrana.

E, plan solide, en País d’Òc, es la lenga occitana o lenga d’òc, lenga romanica sortida del latin, la sorga de mantun nom de persona. Los mots del païsatge, los noms de mestièrs, los noms d’origina, los escais venguts noms d’ostal, atal se desplegan dins totas las variacions de la lenga, de Lemosin a Provença, de Bearn e Gasconha a Carcin e Roèrgue, de Lengadòc a Auvèrnha, dels Alps als Pirenèus…

Andrieu Lagarda, bon coneisseire de l’occitan e pòrtavotz de la cultura populara d’òc, reculhiguèt pacientosament pendent un mont d’annadas la matèria d’aqueste diccionari, que lo botèt en forma per la nòstra edicion lo Cristian Lagarda. Porgís al public mai ample lo frut reculhit de longa, organizat e presentat d’un biais tan simple coma de bon fisar. Al fial de las paginas, cadun i podrà trapar matèria per descobrir.
vignette_57854.jpg
Rigouste, Jean
Cet ouvrage est né de deux constats assez clairs : L’un est l’intérêt très fort pour tout ce qui touche à notre culture et à notre identité, et, entre autres, pour l’étude des noms de lieux et de personnes. Il est vrai que ces noms, chez nous, parlent en occitan, et nous révèlent bien des choses sur notre pays et nos aïeux. 

L’autre constat est celui d’un problème : il n’existe aucune formation « officielle » à l’onomastique ; la grande majorité des chercheurs sont des autodidactes, ils se sont formés seuls, avec l’aide de quelques livres, parfois de quelques conseils, et de beaucoup d’expérience. Il a bien existé quelques cours, dans certaines universités, mais ils n’ont pas duré longtemps, et peu de personnes ont pu les suivre. Quant aux bons livres de toponymie, ils sont parfois difficiles à trouver et ils donnent plus souvent le résultat des recherches que la méthode qui a permis de les obtenir.

C’est ainsi qu’est née chez l’auteur l’idée d’un manuel simple, élémentaire, destiné à ceux qui veulent se lancer sur les sentiers tortueux (et sans fin) de l’onomastique ; d’un guide pour éviter quelques erreurs et quelques pièges, d’une aide pour gagner du temps, d’un conseiller pour leur rappeler la prudence indispensable. Ce petit livre est donc dédié à tous ceux qui s’intéressent à l’étude et à l’origine des noms de lieux des régions de langue occitane. L’auteur l’a voulu assez simple, réduit aux connaissances fondamentales et sans théories savantes. Il l’a également conçu en se rappelant que chaque jour, le trésor de ces noms anciens, qui parlent encore notre langue, diminue et se perd.
Camins de vida.jpg
Greta Lösch
Lòc de vacanças, de paisaneria e de migracions, lo vilatge d'Aulús que recèla deus trajèctes de vita multiplas. Jeanne Rogalle e la soa hilha Bernadette que'ns guidan peus camins e las epòcas, enlà de las mars e montanhas, e que'ns contan las lors istòrias d'Aulús, en occitan.

https://tele-buissonniere.org/video/camins-de-vida/
vignette_LGO-20220504.jpg
Lo Jornalet a 10 ans - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 4 de mai de 2022

Lo Jornalet a 10 ans

Detz ans ja que la còla de Ferriol Massip Bonet decidèt de crear un jornal sul web en occitan. Per festejar aquel anniversari venguèt dins Aude a la prima de 2022 per lo presentar primièr als enfants de la Calandreta Pech Mary a Carcassona , de matin, puèi a l'associacion "Fasètz la lenga en Cabardés" d'après dinnar. Enfants e adultes interessats pausèron de questions a Ferriol e Gerald Joan per mièlhs conéisser çò qu'es e coma viu lo Jornalet. A l'ora d'ara que la lenga a ben besonh de promocion, es un bon mejan de la faire avançar : s'abonar al Jornalet : jornalet.com, e es a gràtis.

Un portrait de Lisa Gròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

Pais-de-flors.jpg
Jacob Redman (Réalisation/Montage)
Evelyne Thys (Ecriture)
Ana Sany (Ecriture/Son)
Jean-Marc Paraye (Musique originale)
Un convit a contemplar la beutat mentre que la prima éclot dens los Hauts Pirenèus. Las plantas que vaden pretèxte a la narracion poetica, acompanhadas per las votz de passionats qui contan dab sensibilitat lo lor ligam a la flòra. La poesia qu'encontra la coneishença scientifica, que ns'incita a pausar un espiar navèth sus aqueth monde silenciós e vulnerable.

Enter cinèma e botanica, aqueth cortmetratge qu'ei lo hrut de nombrosas òras passadas au còr de las montanhas deu País Toy au parat d'ua residéncia de territòri. La volontat de l'equipa artistica qu'ei de « méter endavant la dimension sensibla deu vegetau, mostrar la beutat de las espècias e deus mieis qui los abrigan, har espelir un estacament de cap a eths, entà, en filigrana, afirmar la necessitat de la lor conservacion ».

Projècte pilotat per l'Ostau deu Parc nacionau e de la Vath, en associacion dab Occitània filmes e lo parc nacionau deus Pirenèus.

https://kovisuel.com/pais-de-flors/

https://www.occitanie-films.fr/wp-content/uploads/2021/09/Dossier-de-presse-Pais-de-Flors-web.pdf
vignette_57850.jpg
Kamakine, Paulina
Recueil poétique bilingue occitan gascon / français, illustré par les peintures de Marie-Christine Juston.
vignette_C22.jpg
Lettre d'Armand Keravel à Robert Lafont : 15 décembre 1962
Keravel, Armand (1910-1999)
vignette_C21.jpg
Lettre d'Armand Keravel à Robert Lafont : 14 décembre 1962
Keravel, Armand (1910-1999)
sus 1544