Explorar los documents (15580 total)

vignette_56050.jpg.jpg
Chaumont, Cristian
L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan la grèva que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’Aus de colèra vesèm la vida dels actors Masametòls al fial dels eveniments de la Granda Grèva. A travèrs un roman polidament contat e de personatges estacants, mercé una lenga chanuda e autentica, Cristian Chaumont nos enrebala dins los eveniments istorics de 1909 e ne seguís menimosament lo calendièr.

L’autor : Cristian Chaumont, Masametòl, Narbonés dempuèi d’ans. A l’epòca de la Granda Grèva son grand pairal èra obrièr deslanaire, sa granda pairala teniá a l’usina un mestièr de téisser.
vignette_LGO-20210407.jpg
Marie Vialade, fialaira - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 7 d'abril de 2021

Marie Vialade, fialaira

A Verdun de Liuradés , vilatge vièlh  a la forca de dos rius  e que teniá un ostau catar, fasem un rescontre bèl : Marie Vialade, la fialaira. Lei fialairas son pas nombrosas a l'ora d'ara e Marie nos presenta sei rodets, sei fusèus e la lana de cabra. La fau primièr lavar aquela lana e es au lavador dau vilatge que se fai. Profiecham en meme temps de tres cants de fialaira tradicionaus que Marie e Danièlle cantan dins lo grop Canti Canta de Carcassona. Nos fai descubrir son activitat de cardatge, de fialatge puèi sei creacions perçò que tricòta sa lana la Marie. Son raras ara las fialairas e Marie, plena de bona umor nos fai de demonstracions preciosas. Participa a de fèstas tradicionalas onte rescontra un public estonat e interessat per son art : Jornadas dau patrimòni per esemple.

Un reportatge de Lisa Gròs

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_LGO-20210413.jpg
Florença, contaira naturalista - Tè Vé Òc
Lapierre, Michelle. Metteur en scène ou réalisateur
Lapierre, Patrick. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 13 d'abril de 2021

Florença, contaira naturalista

Florença Malafosse, aqüarelista, contaira, ecologista e afogada de las lengas a creat un film d’animacion metent en scèna la vida dels eiriçons vivent dins son òrt. Un biais de transmetre de valors de respièch de la natura, destinadas als joves enfants. D’episòdi en episòdi, la familha de Silvestre se fa bèla, subretot aprèp lo rescontre de Leonia... Per Florença, la causida de l’occitan es justificada per lo demai de poesia que porgís la lenga. Los dessenhs, l’aqüarela e lo conte fòrman un ensemble tant agradíu a l’uèlh que tocant per son messatge.

Un retrach de Miquèla e Patric Lapierre.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_LGO-20210317.jpg
La comuna de Marselha (1871) - Tè Vé Òc
Gravier, Michel. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 17 de març de 2021

La Comuna de Marselha

Lo 23 de març de 2021 Marselha vai comemorar lei 150 ans de la proclamacion de la Comuna de Marselha. Dins aqueste encastre, vos prepausam una emission sus l'Istòria de la Comuna de Marselha en 1871. Lo movament revolucionari de la Comuna aguèt pas soncament luòga a París coma lo voudrián laissar dire un molon de mèdias parisencs, mai tanben dins tota la França e en Occitània mai particulierament. De Limòtge a Narbona, e de Foish a Marselha. Sauvatjament reprimida per l'Estat Francés, la Comuna de Marselha comptarà au mens 150 mòrts. Per tractar aqueu subjècte particulier, descubriretz subretot lei comentaris de saberuts come Roland Pécout e Claudi Barsotti.

Un documentari de Miquèu Gravier

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_LGO-20210210.jpg
Còntes e legendas dau Linguas - Tè Vé Òc
Gravier, Michel. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 10 de febrièr de 2021

Còntes e legendas dau Linguas

Lo Lingàs es un planestèu situat au ponant dei Cevenas. Dins una 1èra partida difusada a la fin de 2020, evocaviam la familha dei Ròcafuèlh. Ara, vos prepausam una segonda partida que completa lo documentari. Aquí, l'accent es mes sus quauqueis dei nombrosei legendas que naisson d'aqueu país misteriós, qu'èra a passat temps dificile d'i venir. Tanben, dins sa partida atlantica, l'auta valada de Dorbia, es considerada coma una contrada d'enmascaires. Aquò a contribuit a l'intensitat de son mistèri, e consequentament a permés sa preservacion fins qu'a vuei.

Un documentari de Miquèu Gravier.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_56044.jpg
Escartin, Jòrdi
Un petit livre, sous forme de guide d’initiation, qui permet d'acquérir de façon efficace les bases pour s’exprimer en occitan rapidement.

Collection Les langues pour tous
vignette_56043.jpg
Familha Doziech-Artús
Ce livre nous raconte l’épopée d’une cargaison de Bananes du Ségala® navigant sur le Viaur pour rejoindre les Amériques. Imprimé sur les presses d’HERAIL imprimeur, La Banena a été conçu comme un livre d’art à destination des familles. Son papier au grammage épais et au grain prononcé révèle à merveille les couleurs d’origine laissées par le Pastel gras. Son format 18×24 cm offre une tenue idéale pour grandes et petites mains.
vignette_56042.jpg
Le Nan, Frédérique
Dix-sept poétesses ont composé en Occitanie médiévale entre 1170 et 1240 des pièces lyriques, des lettres et des débats. Pour autant nous ne détenons de cet âge d’or, antérieur à la Croisade des Albigeois, que des fragments épars, des pièces isolées, des capitales ornées et de rares notations musicales. Il est pourtant assuré que trobairitz et troubadours disposèrent d’un réseau d’échanges et mobilisèrent des jongleurs pour relayer leur production poétique sur de vastes territoires. Ce sont approximativement trente-quatre poèmes qui nous sont parvenus, soit 1,2 % de la lyrique occitane.
Ces poétesses composèrent en langue d’oc, une langue de culture relativement homogène. Leur appartenance à la noblesse, leur éducation et la liberté probable dont elles jouissaient les y disposaient.
On redécouvre aujourd’hui qu’elles furent considérées en leur temps, et par leurs pairs, comme des autrices à part entière, pratiquant des genres littéraires qui n’étaient pas mineurs. Aucun « genre des genres », selon l’expression de Christine Planté, n’est à déplorer les concernant, pas de territoire inférieur où l’écriture, parce que « éminine », se serait exercée en des formes littéraires basses et marginales. Elles embrassèrent ce qu’il y avait de mieux : cansos, tensos, sirventés et saluts.
vignette_56041.jpg
Daudet, Alphonse
Lagarda, Andrieu . Trad.
Dins una lenga linda e agradiva, Andrieu Lagarda nos balha una polida traduccion de Les lettres de mon moulin d’Alphonse Daudet, òbra classica de la literatura francesa. Quin plaser de descobrir, o tornar descobrir la Cabra de Monsen Seguin, lo Curat de Cucunhan, l’Elixir del Reverend Paire Gauchèr, lo Sost-Prefèct al campèstre, lo Secrèt de mèstre Cornilha e plan d’autres.
Tot legissent los contes e novèlas de Daudet, caminaretz dins una Provença un bocin somiada, mas tant embelinaira e misteriosa… Amb un lexic occitan-francés.
vignette_56040.jpg
Viaule, Sèrgi
Amb aqueste raconte Sèrgi Viaule nos mena suls mitics camins de Sant-Jacme. Cada caminada, cada experiéncia es unica. La seu, complida pendent dos meses e mièg en 2019, es prigondament generosa e poetica. Avèm aquí un jornal tengut jorn per jorn, un raconte a l’encòp imatjat e imaginatiu. Mai que d’una quista personala, es l’evocacion emocionanta d’una introspeccion. L’autor fa de longa l’anar-tornar entre l’endedins e l’endefòra d’un viatge intime e iniciatic. Una peregrinacion que lo marquèt per la vida. Aqueste Jornal d’un jaquet foguèt escrich a passes lents, sus un sendarèl pas totjorn luminós, per un ideós en cèrca d’estèlas. Libertat, poësia e frairetat son tantas pèiras que marquèron son caminament.
sus 1558