Voici la retranscription des enregistrements présentés, effectués lors de collectages dans le département de l'Aude en Occitanie.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Noter que l'incipit sert de titre à l'oeuvre, une oeuvre qui se rapproche de la chanson paillarde par le ton humoristique et le vocabulaire choisi.
A Castelnau i a un riton (bis)
que picha al lèit e ditz que plau (bis)
e lai burnas i susan et bien
e lai burnas i susan
vous m'entendez bien (bis)
A Castelnau i a un tamborn (bis)
que tambordina nèit e jorn (bis)
e n'a qu'una bagueta et bien
la ten dins sa bragueta
vous m'entendez bien (bis)
Lo cocut ei mòrt, ei mòrt a Narbona
li an tampat lo tiol amb una bombona
a zut! as pas entendut cantar lai cigalas
a zut! as pas entendut cantar lo cocut.
Quand lo batèu desbarcarà al paicheron
al trauc dal tiol me faràs un poton
ai mamà que risi tot sol, ai un pesolh que me corrís sul ventre
ai mamà que risi tot sol, ai un pesolh que me corrís sul tiol
A Castelnau aqueste estiu (bis)
i fasquèra (?) una procession (bis)
lai filhas emblancadas et bien
las [...] emplenadas
vous m'entendez bien et vous m'entendez bien.
A castelnau i a un riton (bis)
que picha al lèit e dis que plau (bis)
e les colhons i susan et bien
e les colhons i susan
vous m'entendez bien (bis)
A Castelnau i a un tamborn (bis)
que tambordina nèit e jorn (bis)
e n'a qu'una bagueta et bien
la ten dins sa bragueta
vous m'entendez bien (bis)
Quand le batèu debarcarà al paicheron
al trauc dal tiol me faràs un poton
ai mamà que risi tot sol, ai un pesolh que me corrís sul ventre
ai mamà que risi tot sol, ai un pesolh que me corrís sul tiol
Emission del 24 de junh de 2020
Leis aucèus e lei Provençaus. II
Ambé d'imatges personaus e d'arquius d'emissions « Lenga d'Òc/Lengo d'O », vos prepausam dins aqueste documentari de nos interessar mielhs a la relacion entre lo ferum e leis umans. Per aquò, nos nos fondam sus l'obratge de Carles Galtier « Les Oiseaux de Provence dans le savoir populaire », editat en cò de Librairie Contemporaine. Aqueu libre recampa leis usatges, lei dichas, lei jòcs, la literatura orala a l'entorn deis aucèus, que lei Provençaus lei presan, o que lei crenhon. Adonc nautrei avèm seleccionat d'informacions que vos restituissèm ambé de vidèos dóu ferum volant, dei rapinaires ai passerons, una espécia qu'anatz veire amb un uelh provençau.
Un documentari d'Amada Cròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
Les paroles et la musique de Sul camin de Canto-Lauseto sont de Janojan, surnommé le Scotto toulousain.
Voici la retranscription des enregistrements présentés, effectués lors de collectages dans le département de l'Aude en Occitanie. Peu de variantes dans les versions par rapport à l'oeuvre originale, c'est dire la popularité de cette chanson sur le territoire audois.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Fuie le primtemps passe le temps vienne l’automne
Rien ni personne ne m’a fait oublié
Ce vieux chemin où le jasmin était sauvage.
Nous avions l’âge des gens à marier.
Sul camin de Canta Lauseta que sentiá bon a embaumar
Te rencontrèri polideta que me metèri a t’aimar.
Entre las dents una floreta te fasiá graciosa que mai
Aquel prumièr matin de mai,
Sul camin sul camin,
Sul camin de Canta Lauseta.
Aurai totjorn una pensada tan que poirai me sovenir
D’aquel jorn d’aquela serada i pensar m'i fa revenir.
Ai fait aquela cançoneta d’un còr demorat amoros
Coma quand èrem totis dos,
Sul camin sul camin,
Sul camin de Canta Lauseta.
Fuie le printemps
Passe le temps,
Vienne l'automne
Rien ni personne,
Ne m'a fait oublier
Ce vieux chemin
Où le jasmin était sauvage
Nous avions l'âge
Des gens à marier
Sul camin de Canta Lauseta
Que sentiá bon a embaumar
Te rencontrèri polideta
E me metèri a t'aimar
Entre tas dents una floreta
Te fasiá graciosa que mai
Aquel prumièr matin de mai
Sul camin sul camin
Sul camin de Canta Lauseta.
Sur le chemin de Chante Alouette qui sentait bon à embaumer
Je t’ai trouvé si joliette que je me suis mis à t’aimer.
Entre tes dents une fleurette te faisait plus jolie encore
En ce mois de mai pour décor
Sur le joli chemin
Le chemin de Chante Alouette
Aurèi totjorn una pensada
Tant que podrèi me sovenir
D'aquel jorn d'aquela serada
I pensar m'i fa revenir
Ai fait aquela cansoneta
D'un còr demorat amoros
Coma quand èrem toti dos
Sul camin sul camin
Sul camin de canta lauseta.
Voici les paroles de l'enregistrement présenté ici, effectué lors de collectages dans le département de l'Aude.
Ce collectage est issu du projet Lo Bramàs. Mémoire chantée des pays audois.
Noter que l'incipit sert de titre à l'oeuvre.
Ara brava joinessa qu’anatz als passerats
Per tant que i age pressa i anetz pas descofats.
La natura (bisara) que vos poiriá cofar
D’una cofura rara que fan pas a Esperasan.
E le gojat es a la cola( ?) qu’es a dire :
« Popola, vèni mon raton me faire un poton
Veiràs lo passeradon ha ha. »
E la filha qu’es abila que fa la dificila :
« Vòli pas i anar
Me faire embraçar
Promet me de m’esposar. »
« T’esposarai ma chère, i respond lo gojat,
Mas fasquès pas la fièra los passerats se’n van
E metem nos a l’ombreta que les veirem jasar
Ambe nòstra maneta les poirem atrapar. »
E la filha qu’es abila que fa la dificila :
« Vòli pas i anar
me faire embraçar
promet me de m’esposar. »
L'air de cette chanson est très connu : il s'agit en effet de celui du Barnum Circus.
Dans cet enregistrement, une dame de Cuxac-d'Aude raconte que les mariés de l'année se voient affublés de cornes pendant que le monde à l'entour chante les travers du mariage : adultères et autres coups du sort auxquels on ne peut échapper ...
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Aicí las banas aicí las banas
Aicí las banas e lo banut
Estre cocut, magre joflut
Si vei pas mai qu'estre bossut
L'anhèl que m'as donat (en français L'agneau qu'on m'a donné) est une chanson très connue sur le territoire occitan : elle a servi de timbre au cantique en langue française Hélas, quelle douleur.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins la prada
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins lo prat.
En libertat tota la vesprada
A brotat l’èrba…
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins lo prat.
L’anhèl que m’as donat s’es abeurat dins l’aiga clareta
L’anhèl que m’as donat s’es abeurat al flòt asurat (?)
Al pichon riu bordat de floretas
Ont l’estiu banha tas cambetas
L’anhèl que m’as donat s’es abeurat al flòt asurat (?)
L’anhèl que m’as donat plen de bontat quand ven ma tristessa
L’anhèl que m’as donat plen de bontat ven a mon costat.
L’aire manèl e plen de tendressa
de mon uelh [?] la caressa
L’anhèl que m’as donat plen de bontat ven a mon costat.
L’anhèl que m’as donat a consolat mas penas dolentas
L’anhèl que m’as donat a consolat mon còr desolat
Quand m’as laissat sens ausir mas plentas
Ai versat de larmas troblentas (?)
L’anhèl que m’as donat a consolat mon còr desolat
A consolé mon cœur désolé
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins la prada
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins lo prat.
Se’n es anat dins l’èrba pecaire
Se’n es anat per cercar sa maire
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins lo prat.
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins la prada
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins le prat.
Al pichon riu … de floretas
Ont l’estiu banha tas cambetas
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins le prat.
Son titre se traduit en Noël sonore ou Noël carillonnant ou encore Noël sonneur. Nadal tindaire est un chant de Noël gai et joyeux très répandu en Pays d'Òc.
Voici les paroles des enregistrements présentés ici, effectués lors de collectages dans le département de l'Aude en Occitanie.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Anam ausir las aubadas
Que se’n venon de sonar.
Sus de trompetas dauradas
Dison qu’un daufin serà.
L’una fa : talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.
Quand dintrarem dins l’estable
Li tirarem lo capèl
Li direm :« Enfant aimable,
Vèni vos cantar Noël »
Faràn : talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novel vengut pichon popon.
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.
Sonatz fifres e trompetas
Timbalas e caramèls
E vos claras campanetas
Ambe lo còr dals angèls
Digatz-li : talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
E l’autre li fa, lo respond :
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.
Nous constatons peu de variantes dans les différents enregistrements : la version la plus complète nous est donnée lors du collectage de Serviès-en-Val.
Anam ausir las aubadas
Que se’n venon de sonar.
Sus de trompetas dauradas
Dison qu’un daufin serà.
L’una fa : talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
E l’autra li fa lo respond : talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.
Quand dintrarem dins l’estable
Li tirarem lo capèl
Li direm : « Enfant aimable, vèni vos cantar noël» (sias polit coma un anhèl)
Faràn talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.
Sonatz fifres e trompetas
Timbalas e caramèls
E vos claras campanetas
Ambe lo còr dals angèls
Diga s’i talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
E l’autre li fa lo respond
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.