Explorar los documents (15625 total)

vignette_landolfileretour.jpg
A l'asard Bautezar
Clément Serguier
Claude Rivière
Dominique Pichou

PRESENTACION

Sol en scèna 
A partir de 12 ans  

Un apròchi inedit del personatge de Landòlfi qu'emergís de la tradicion orala. Sol en scèna, Parlo-Soulet mormolha sa lenga d'òc, la dels natius, dins aqueste viatge insolita, suls camins d'un país sens frontièra.
Autrament dich, l'usatge d'una lenga e d'una cultura, demorada sus la talvera de l'Istòria, oblidosa d'una memòria a travèrs lo solilòqui burlesc d'un Francés/Provençal...

EQUIPA ARTISTICA 

Un artista al platèu 
Clément Serguier : interprète

FICHA TECNICA 

Durada : 70 min
A partir de 12 ans 
Lenga : tèxte en francés  intermèdis en occitan 
Tèxtes compausats per Claude Ribière & Jean Rouy amb de nombrós manlèu
Mesa en scèna : Blaise
Regia : Monique Serguier
Produccion : A l'asard Bautezar ! 


DATAS PASSADAS E A VENIR 

Del 20 al 25 de julhet de 2026 - Festenal Off d'Avinhon (84000)

CONTACTE DIFUSION


A l'asard Bautezar ! 37 chemin de la Tuilerie - 30150 Montfaucon
Mél : alasardbautezar@gmail.com / port. 06 70 79 25
vignette_loubastimen.jpg
Lou Bastimen
Xeremiers de Sóller
Inestable Ceretana de Teatre
Aqueles
Fondation Musicale du Cabardès

PRESENTACION

Concèrt teatralizat 
Tre 10 ans
Plurilingüe


A las originas del projècte : una cançon

Del sègle XIX fins al mitan del sègle XX, vaissèls cargats d’iranges e d’autres productes agricòls quitavan lo pòrt de Sóller en direccion de los del sud de França per i faire comèrci.
Es l’istòria d’un d’aquestes vaissèls, originari de Marselha e qui quita Malhòrca, puèi que fa escala dins divèrses territòris euroregionals, que nos conta lo poèmi Lou Bastimen. A travèrs el, Frederic Mistral, poèta eurofil, liura un testimòni vibrant de las relacions culturalas e economicas estreitas qu’unisson Catalonha, Balearas e Occitània. Aqueste tèxte, redigit en occitan, foguèt tradusit en son temps en catalan per una poetessa malhorquina : Maria Antònia Salvà.
 
Lou Bastimen : un projècte pluridisciplinari 

Los artistas acampats pel projècte Lou Bastimen, an trabalhat pendent una annada a compausar un concèrt teatralizat sus la basa del tèxte inicial.
L’objectiu, un espectacle d’1h15 environ, crosant las arts (musica, cant, teatre) e las lengas (occitan, catalan, francés, castelhan) mercés a la reünion d’artistas eissits de l’ensemble musical dels Xeremiers de Sóller (cornamusa de Malhòrca), de l’Escòla de Bodega de Vilardonèl (granda cornamusa de la Montanha Negra), del grope Aqueles e de la tropa teatrala l’Inestable Ceretana de Teatre.

EQUIPA ARTISTICA
16 artistas al platèu.
Xeremiers de Sóller : musica, danças tradicionalas
Aqueles : cant e musica
Inestable Ceretana de Teatre : Interpretacion teatrala 
Fondation musicale du Cabardés : musica, dança contemporanèa

FICHA TECNICA 

Durada : 75 min
Sus demanda alprès dels artistas 


DATAS PASSADAS E A VENIR

 
12 avril 2026 - Abans-primièra al Teatre-Casino de Puigcèrda (Esp.)

CONTACTE DIFUSION

Contactes : 
Balearas : xerdeso@gmail.com
Catalonha : inestablecereteatre@gmail.com 
Occitània : assodugriffe@hotmail.fr 
vignette_bestiodouvacares.jpg
Peire Bonnet
Joseph d'Arbaud

PRESENTACION

Lecturas a dos voses (e virgulas musicalas - flaütas en canavèra)
Tre 10 ans
Bilingüe e musical


A la prima de 1417, Jacques Roubaud, gardian de Camarga, instrugut perqué foguèt longtemps destinat a la foncion sacerdotala, redigís sus un quasernet son rencontre amb una bèstia estranha, que sap parlar, al còrs de boc e a la cara d'òme : la "Bèstio dòu Vacarés". Après la primièra suspresa e lo primièr esglasi, naís una atirança estranha, mesclada de paur e d'esbalausiment.. 

Eissit dels mites de l'umanitat, mièg-dieu descasut, caçat de cada luòc e condemnat a finir sa vida dins la solesa de las sanhas, lo personatge de La Bèstia rampèla per mantun aspècte, lo dieu Pan. Es un conte salvatge, sens concession, que nos interròga, subtilament, sus l'alteritat e la plaça qu'acordam a l'estranh... e a l'estrangièr ?

Adaptacion del roman eponime de Joseph d'Arbaud. 

A l'entorn de la creacion : 
Una exposcion de 6 libres d'artistas consultables in situ e eissits de tròces causits de l'òbra es disponibla. 

EQUIPA ARTISTICA

Dos artistas al platèu.
Pierre Bonnet : lectura en provençal. 
François Verranini : lectura en francés. 

FICHA TECNICA 

Durada : 40

Besonhs tecnics : dos micros-votz, una encinta, dos escabèls, dos pupitres. 

L'adaptacion (en bilingüe) per una lectura publica (pichonas salas, exteriors protegits, a domicili), es etat realizada per fin de rendre accessible aquesta òbra e faire ausir aqueste floron de la lenga d'òc d'expression provençala. 


DATAS PASSADAS E A VENIR

 


CONTACTE DIFUSION


Contactes : 06 72 54 53 15 /  06 16 03 12 58
Adreça mél : pb04300@yahoo.com
vignette_soupeoignon.jpg

PRESENTACION

Espectacle solo de Arnaud Cance
A partir de 7 ans
Multilingüe e musical
Recèpta d’un pimflòi itinerant
Un mescladís joiós de contes, de musica, de cosina e d'umor seleccionats al mercat de la cultura populara.
Una sopa poliglòta als aròmas gascons, lemosins, lengadocians, provençals, auvernhats... Un viatge culinari a travèrs las istòrias de femnas e d'òmes dels païses occitans. 


EQUIPA ARTISTICA

Un artista al platèu. 
Arnaud Cance : raconte e musica


FICHA TECNICA 

Sus demanda alprès de Sirventés 

DATAS PASSADAS E A VENIR

31.07 - LA SOUPE À L'OIGNON
Réquista (12) Office de Tourisme du Réquistanais
07.08 - LA SOUPE À L'OIGNON
Villefranche-de-Rouergue (12) Espaces Culturels Villafranchois
17.09 - LA SOUPE À L'OIGNON
Riscle (32) Médiathèque Départementale du Gers
18.09 - LA SOUPE À L'OIGNON
Masseube (32) Médiathèque Départementale du Gers
19.09 - LA SOUPE À L'OIGNON
Montaut (32) Médiathèque Départementale du Gers
19.09 - LA SOUPE À L'OIGNON
Lectoure (32) Médiathèque Départementale du Gers
20.09 - LA SOUPE À L'OIGNON
Condom (32) Médiathèque Départementale du Gers


CONTACT DIFFUSION

Per l'ensemble de las recomandacions tecnicas e elements que concernisson la difusion :  Catherine Serve 06 60 50 53 83 - conte.rue@sirventes.com-  
vignette_61521.jpg
Lagarda, Andrieu
Al temps que te parli, una cronica d’umanitat que nos balha una vista pregonda de la societat rurala occitana : los trabalhs e la vida de cada jorn, las fèstas, los mestièrs, lo manjar e lo beure, lo bestiar e l’ostal, las brèishas e las páurs… A l’encòp cronica familiala e tròces de vida vidanta d’un còp èra. Mas s’i vei tanben la disparicion d’un monde e la d’un masatge vengut roïnas.
Cal presar coma cal l’art d’Andriu Lagarda qu’a sauput reculhir e trascriure amb rigor e amor los remembres de sa maire : en tot legir Al temps que te parli, prendretz tanben una vertadièra leiçon de lenga viva.
vignette_61520.jpg
Aquel libre es la frucha d’un projècte de ligason « escòla/collègi » que recampèt los escolans e collegians de l’ensenhament bilenga de Carcassona e Viladubèrt. Per vos metre l’òc e l’aiga a la boca, los collegians del Bastion e los calandrons de la Barbacana, Miquèl-Decòr e la Rosèla trabalhèron amassa per vos prepausar una seleccion de recèptas simplas, aisidas de faire e prigondament enrasigadas dins lo terrador nòstre. Alara, crompatz lo libre e zo ! a la cosina !

Avètz la causida entre :

– 8 entradas : l’ensalada carcassonesa, l’ensalada gascona, la fogassa salada, la pascada, lo pastís de pòrc, la sopa a l’alh, lo sopa de castanhas e sos crostets a l’alh, la tapenada.

– 8 plats : l’azinat, los cauçons a la chichomèia, l’estofinada, lo fressinat (de pas confondre amb lo freginat!), la galina al pòt (coma al temps del nòstre Enric), la moleta als campairòls e als espargues, la rozòla, la trufada.

– 8 dessèrts : las aurelhetas, la copetada, la crostada, los cruscants a las amètlas, las gimbeletas d’Albi, lo fenetrà e los incontornables milhàs e pompet.

Un lexic culinari occitan-francés complèta l’obratge.
(Colleccion Frafadet)
vignette_61519.jpg
Julian Casabona
« Julian de Casabona, vadut a Herrèra d’Auloron en 1897, que s’ei acasit a Busi on, ara, ei paisan. Qu’a hèit la guèrra de 14 e un temps que tribalhè a Tolosa, on, ahiscat per Ismaël Girard, se hiquè a de bonas a escríver. A long de temps, qu’a rimat un drin, mes qu’ei sustot com autor de novèlas e romancièr que’s he un bèth traç dens la nosta literatura. […] Espravas d’amor, roman biarnés, (1927) que serà l’òbra màger de Casabona. […] L’òbra que demorarà e que’s legiràn dab amor hèra de pajas : la hèsta de Saliguèr, la caça de las palomas, la hèira de Tolosa, lo saunei de Miquèu de Pèirahòrta, la maitiada d’abriu, d’un estile plen de gràcia, e fresc e coladís e lugrejant se n’i a. »

Miquèu de Camelat, La Litterature gascoune, Pau, Marrimpouey, 1950, p. 137.
CatalogueTe_13_couv - Copie.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Romans, novèlas mas tanben albums illustrats, BDs... un numèro ric de proposicions per far sègre un bon libre dins lo panièr o la saqueta de plaja. La creacion actuala demòra pas de costat amb de proposicions que questionan las grandas tematicas de la nòstra epòca : desvolopament duradís, dialòg intercultural, dreits de las femnas... De fach aquel numèro s’entreva de la question. En resson amb la recenta exposicion Femnas d’òc – l’occitan al femenin, las paginas Tèma que clavan aqueste numèro vos preposausan una seria de ressorsas variadas per permetre d’i dedicar un cicle. 


Qu’es aquò, Tè! ?

Tè ! es un catalòg pensat per acompanhar los professionals de la cultura (programators, mediatecaris, mediators...) dins lor descobèrta de la creacion occitana actuala. Un supòrt d'informacion mas tanben un otís practic, per elaborar sa programacion coma son plan d'acquisicion.

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar totes los numèros del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
estivadajpeg.jpg
Association La Gardarem
CIRDOC - Institut occitan de cultura

L'ESTIVADA DE SEBASAC 

Tresena edicion pel festenal Estivada portat per l'associacion La Gardarem.  

Pendent tres jorns en Avairon, conferéncia, espectacles, concèrts, mas tanben  exposicion o salon dels editors/associacions seràn tanben propausats dins la comuna de Sebasac. 

Un programa complèt de retrobar sul site de l'eveniment : estivada.eu


LOS RDV DU CIRDOC - INSTITUT OCCITAN DE CULTURA 


Ongan atanben, l'establiment s'assòcia a l'eveniment. Torn d'orizont dels rendètz-vos de nos i retrobar : 

Los Aperitius literaris del CIRDOC - Vilatge 

Los Aperitius literaris del CIRDOC fan lor grand retorn lo divendres 24 e lo dissabte 25de julhet. De 12h a 13h, vos esperam al còr del vilatge occitan per dos aperitius que donaràn a veire e a ausir la diversitat de l'edicion occitana actuala. 

Divendres 24/07 : Focus sul roman istoric amb Jacques Regourd per Los camins de l'exili (Ed. Lo Grelh roergàs) e Joan-Claudí Sèrras per L'Arqueta del divenc Marqués. Escambis animats per Marie-Jeanne Verny

Dissabte 25/07 : Onor a la poesia e a la diversitat lingüistica. Sèrgi Labatut vendrà presentar Lo Grand Aigat e Fraternitat, sortits en cò de Tròba Vox. Retorns sus Florilangues amb Marie-Jeanne Verny, antologia poetica sortida en cò de L'aucèu libre ongan. 

Rdv a retrobar dins la brocadura "Los rdv literaris de l'Estivada" tan coma l'ensemble dels tempses fòrts literaris d'aquesta novèla edicion.
 

Al sen del villatge occitan :  

Lo CIRDOC, partenari de l'eveniment, vos retrobarà als costats aux côtés de l'Ofici Public de la Lenga Occitana (OPLO), al sen del vilatge del festenal.
Un espaci pensat per totes, pichons coma grands, per tal de descobrir l'occitan, lenga e cultura, a travèrs un ensemble de ressorsas e de jòcs.
Divendres 24/07 e dissabte 25/07

Exposicion Max Rouquette, l'encantaire

Pendent tota la durada del festenal, lo CIRDOC e l'associacion la Gardarem vos propausan de (tornar) descobrir l'exposicion dedicada al poèta d'Argelièrs. 

Concebuda en 2025 pel CIRDÒC - Institut occitan de cultura, en partenariat amb Georges Souche e l’associacion dels Amics de Max Rouquette, l'exposicion propausa en regard a las subrebèlas fòtos de Georges Souche, un ensemble de tèxtes de Jean-Frédéric Brun, Philippe Gardy et Jean-Claude Foret,  convidant a  retraçar la vida e l'òbra de Max Rouquette. 

INFORMACIONS PRACTICAS 

Tot lo detal e los rdv son de tornar trobar sus internet : estivada.eu
vignette_61515.jpg
Loddo, Daniel
Visiter un pays à travers ses contes est une façon originale de voyager.
Au-delà des histoires et des personnages, on y découvre les paysages, le labeur, la langue, et tout ce qui fait la vie quotidienne des gens avec leurs joies et leurs peines…
Avec ce nouveau tome de l’Anthologie du conte occitan, l’association CORDAE La Talvera poursuit son œuvre de diffusion de la littérature orale narrative.
Cette nouvelle publication porte essentiellement sur le Quercy – départements du Lot et du Tarn-et- Garonne-, territoire complexe et disparate. Outre leurs propres collectes ou celles réalisées par les membres de La Granja, les auteurs ont utilisé des enregistrements plus anciens effectués par d’autres chercheurs.
En dehors de quelques types communs à l’ensemble de nos terrains d’enquête, tels que par exemple les récits autour du loup et du renard, ou de Jean le nigaud, plusieurs des textes regroupés ici diffèrent de ceux collectés dans l’Albigeois ou le Rouergue et viennent en conséquence enrichir de façon significative la carte narrative de la région.
Par ailleurs, les pratiques contées quercynoles nous ont incités à consacrer une part de l’ouvrage à des récits qualifiés de « fantastiques », quoiqu’ils ressortent plutôt du répertoire légendaire ou des récits d’expérience. Le Diable et le Drac y côtoient les Fées, les Sauvages et les Géants, sans oublier le bandit Niate.

En collaboration avec l’association La Granja et l’IEO Òlt.
sus 1563