« Julien Casebonne, né à Herrère d’Oloron en 1897, s'est installé à Buzy où il est à présent paysan. Il a fait la guerre de 14 et a travaillé un temps à Toulouse, où, motivé par Ismaël Girard, il s'est mis à écrire pour de bon. Au cours du temps, il a un peu rimé, mais c'est surtout comme auteur de nouvelles et romancier qu'il a laissé une grande marque dans notre littérature. […] Espravas d’amor, roman béarnais, (1927) sera l’œuvre majeure de Casebonne. […] L’œuvre restera et on lira avec grand plaisir beaucoup de pages : la fête de Saliguèr, la chasse aux palombes, la foire de Toulouse, le rêve de Miquèu de Pèirahòrta, la matinée d’avril, d’un style plein de grâce, et frais et fluide et étincelant s'il y en a. »
Miquèu de Camelat, La Litterature gascoune, Pau, Marrimpouey, 1950, p. 137.
« Julian de Casabona, vadut a Herrèra d’Auloron en 1897, que s’ei acasit a Busi on, ara, ei paisan. Qu’a hèit la guèrra de 14 e un temps que tribalhè a Tolosa, on, ahiscat per Ismaël Girard, se hiquè a de bonas a escríver. A long de temps, qu’a rimat un drin, mes qu’ei sustot com autor de novèlas e romancièr que’s he un bèth traç dens la nosta literatura. […] Espravas d’amor, roman biarnés, (1927) que serà l’òbra màger de Casabona. […] L’òbra que demorarà e que’s legiràn dab amor hèra de pajas : la hèsta de Saliguèr, la caça de las palomas, la hèira de Tolosa, lo saunei de Miquèu de Pèirahòrta, la maitiada d’abriu, d’un estile plen de gràcia, e fresc e coladís e lugrejant se n’i a. »
Miquèu de Camelat, La Litterature gascoune, Pau, Marrimpouey, 1950, p. 137.