Explorar los documents (15585 total)

vignette_.jpg
Compagnie Guillaume Lopez
Guillaume Lopez
« L’encontre de las culturas, la descobèrta de l’Aute, las palancas musicaus, lo viatge poetic, que sons los sauneis deus musicaires d’aqueth quartet atipic.
Tolosa-Granada-Agadir, qu’avem ací lo pont imaginat per aqueth quartet enter los país d’Òc, l’Espanha e lo Magrèb. Las nòtas e los mots que’s mesclan, la trompeta deu jazzman Nicolas Gardel que da ua navèra energia a las influéncias mediterranèas deu trio prumèr.
“Anda” en castelhan tà aviar la dinamica, l’andada, lo « endavant !» / « Lutz » en lenga d’Òc. Anda-Lutz, que vs’invita a descobrir l’El Dorado deus país de las lutz, l’Al-Andalus.
Los artistas, los quate artistas que son compositors e aventurèrs, que s’encontrèn au Marròc en noveme de 2018, que i mesclèn los lors talents, los lors univèrs e que creèn aqueth viatge musicau e poetic enter ger e doman, rauja e doçor, saunei e realitat au quau que convidan lo public. »

Informations techniques :
Cie Guillaume Lopez
Le CAMOM
2020
15 €
En savoir plus
vignette_.jpg
Membre del collectiu La Nòvia, Jacques Puech fa parta dels grands especialistas contemporanèus de la cabreta d'Auvèrnhe, que començava d'i jogar d'ora. Uèi, fa pas la causida entre repertòris populars e experimentacions ligadas al son continú. Ne testimònia son solo, entre experiéncias e mediacions a l'entorn de las musicas modalas.

Contact diffusion :
www.la-novia.fr
novia43@gmail.com
04 71 09 32 29
vignette_.jpg
Compagnie La Nouba
Clément Gauthier
Abdalatef Bouzbiba
De la joia dels trobadors al hawä del cant arabe e totes los comuns mesconeguts entre lo monde d'Al-Andalus e la cultura occitana medievala... Es dins aquelas que Abdalatef Bouzbiba e Clement Gauthier son anats cercar : al còr dels repertòris ancians de poesias cantadas, muwashahat, melhoun, nouba de las tradicions marroquinas e cansos de trobadors occitans.

Contact diffusion  : Cie La Nouba
cie.lanouba@orange.fr
vignette_.jpg
Compagnie Lilo
Paul Jochmans
Pawp ? « Una aperformança artistica dins çò que compren de libre, d'evolutiu, d'intuitiu e de plural. La musica es al centre de Pawp, mas se daissa utilizar tanben pel còrs, lo jòc e l'installacion visuala. Los repertòris son afaçonats de composicions, musicas tradicionalas de Peirigòrd, musicas improvizadas, cançon francesa, rap, slam... »
nadalet_2020_page_facebook.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Per fin de clavar l'annada de 2020 sus una nòta poetica e positiva, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura a desirat mantene son tradicional eveniment de fin d'annada en recampant a son entorn, artistas e sòcis.
Es a un Nadalet numeric que lo Centre, Òctele, l'Agéncia Sirventés, la Companhia Hart Brut e l'Associacion dels Amics del CIRDÒC vos convidan lo 17 de decembre que ven sus lors paginas Facebook respectivas. Perseguissent son entrepresa d'exploracion de las tradicions de Nadal, aquela edicion s'estacarà a l'exploracion d'un dels classics del repertòri provençal del sègle XVIIe, le Nouvé dei Boumians.
Roland Pécout, Malika Verlaguet e Frederic Mascaro e enfin Romain Baudoin, intervendràn torn a torn en vidèo, cadun dins son art e a sa manèira, a l'entorn del Bomian, figura centrala d'aquela edicion 2020 mai que jamai dedicada a las arts, a la creacion e al dialòg de las culturas.


INFORMACIONS PRACTICAS 

L'eveniment, realizat jos la forma d'un filme per l'escasença serà presentat en abans-primièra lo dijòus 17 de decembre a 18h30 sus las paginas facebook dels partenaris de l'eveniment : https://www.facebook.com/oc.cultura https://www.facebook.com/octele 

Serà en seguida presentat suls portals numerics : occitanica.eu et octele.com
vignette_55803.jpg
Cacalaca. - Annado 03, n°56 (agoust 1918)
Castagno, Jan (1859-1938)
Revue créée par Jan Castagno
vignette_nadalet.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Las fèstas de Nadal apròchan e amb elas, la seleccion e la crompa de presents, per ofrir o per se far plaser.

La còla del CIRDÒC - Institut occitan de cultura vos propausa una edicion inedita de son catalòg novèl de la creaccion occitana  amb una seleccion dels nòstres còps de còr demest las darrièras parucions DVD, CD, libres… e tanben qualques doçors, per festejar en familha un Nadal en òc. 

Bona lectura e bonas fèstas !
vignette_55801.jpg
La Ronda europèa dels Gigants e Totèms
CIRDOC - Institut occitan de cultura
La Ronda europèa dels Gigants e Totèms : captacion d’una taula redonda de la Federacion Totemic realizada per Mathias Leclerc e producha pel CIRDOC - Institut occitan de cultura.
Aquesta captacion, que se debana lo 1èr e 2 de julhet 2017 al teatre de Pezenas, a per tòca de salvagardar, de promòure e de transmetre lo patrimòni cultural immaterial e mai particularament çò que tòca los animals totemics, vertadièras tradicions en plen fèstas popularas occitanas, catalanas e europèas.

Per mai d'informacions : https://totemic.occitanica.eu/fr/federation/
vignette_55800.JPG
1907 : la revòlta dels vinhairons

A la debuta del sègle XX, frauda mas tanben surproduccion menan a una casuda desfrenada dels corses del vin. Lengadòc e Rosselhon son tocats de front. Dins aquel contèxte de crisi, un ample movement de protestacion se met en plaça darrièra d’òmes que van per la posteritat incarnar aquela revòlta e devenir sos pòrtavoses : Ernest Ferroul, Marius Cathala... mas sustot Marcelin Albert, que son istòria e sa legenda devendràn indissociablas de 1907. L’exposicion vos convida a descobrir, dins una lectura crosada dels documents d’epòca e de l’òbra grafica de Paul Astruc traducha per l’escasença en occitan, aquel movement central dins l’istòria contemporanèa del Lengadòc e del Rosselhon. 

vignette.jpg
Los papièrs retrobats d’un mutin del 17en regiment d'infantariá

D'après une exposition physique réalisée à l'occasion des Journées européennes du Patrimoine en 2019 par le CIRDOC - institut occitan de cultura.

La mutinerie du 17e régiment d'Infanterie marqua la mémoire collective bien au-delà des révoltes viticoles de 1907.
La famille de Georges Séverac a récemment mis à la disposition du CIRDOC la correspondance qu'il a entretenu avec sa famille pendant tout son séjour à Gafsa en Tunisie, où les mutins ont été envoyés.

sus 1559