Explorar los documents (14922 total)

vignette_apa-1901.jpg
Almanac patoues de l'Ariejo. - 1901
Gadrat, Léon (1847-1906). Directeur de publication
Cada almanac compren un calendièr e las datas dels mercats e fièras dels departaments d’Arièja, d’Aude e de Nauta-Garona. Lo recuèlh conten tanben tèxtes de tradicion orala : cançons, contes e provèrbis.


vignette_22355.jpg
Vidèoguida : Bovina, a la seguida del Marqués (lenga e sostítols en occitan)

A l’èst del departament d’Eraut e dins una brava partida de la de Gard s’espandisson de zònas umidas, partida occidentala de la Camarga. Al còr d’aquela Pichòta Camarga viran manadièrs e taures negres, los buòus que cada annada, d’abril a octobre, desfisan l’òme pendent las corsas camarguencas. Aquesta practica esportiva consistís pels rasetaires a tirar mercés a de cròcs de metal la cocarda plaçada sus l’òs frontal de la bèstia.

La bovina, tradicion seculara d’aquestes espacis, recampa la comunautat del vilatge per las fèstas votivas.  Abrivada, capelada, aubadas e empègas perpetuan los rites e las tradicions d’aquesta fèsta amb d’accents occitans.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

Portfolio2 OC-7.jpg
Didier Mir

PRÉSENTATION

Fin connaisseur de l'œuvre de Bodon, Didier Mir découvre sur le tard ses Contes del Drac, dont la lecture suscite en lui l'envie de créer une version bilingue et illustrée du recueil. 
Pour mener à bien son projet, il débute alors un véritable travail d'enquête sur les pas de Bodon et de ses contes, profondément ancrés géographiquement entre Rouergue et Albigeois. 
Il entame par ailleurs un voyage immobile, porté par la parole universelle du conteur Bodon, qui livre dans les onze pièces du recueil, le reflet d'un monde occitan qui peu à peu disparaît sous ses yeux. 
Passant d'une langue à l'autre pour les besoins de la traduction, inspectant chaque mot, chaque idée, chaque parabole... Didier Mir obtient la matière d'une ample exposition, où les différentes techniques et supports (photographies, sculptures, collages, peinture à l'huile) nous accompagnent dans la (re)découverte de l'une des œuvres centrales de Bodon. 


FICHE TECHNIQUE 


Prévoir 34 points d'accroches afin de présenter les différents cadres. 
L'exposition compte également deux sculptures aux formats : 
S1 -  Lo Drac esbalhat / Le Drac égaré: 45x20x152 cm
S2 -  Lo que si ditz pas lo nom / Celui dont on ne dit pas le nom: 30x20x152 cm


CONTACT DIFFUSION

Didier Mir : didiermir@gmail.com
 
vignette_apa-1900.jpg
Almanac patoues de l'Ariejo. - 1900
Gadrat, Léon (1847-1906). Directeur de publication
Cada almanac compren un calendièr e las datas dels mercats e fièras dels departaments d’Arièja, d’Aude e de Nauta-Garona. Lo recuèlh conten tanben tèxtes de tradicion orala : cançons, contes e provèrbis.


unnamed.jpg
« Arnaud Bibonne, grand joueur de boha, la cornemuse des landes de Gascogne, éprouve un jour une immense émotion : la découverte du son des cornemuses anciennes des Landes de Gascogne, au tempérament inégal, que Jacques Baudoin propose d’appeler Bohaussac, pour la différencier de la boha, mot qu’il réserve aux instruments tempérés issus du renouveau folk des années 1970. Attention ! Cette émotion est contagieuse… » - AEPEM


Liste des plages 
CD DIGIPACK, LIVRET 32 PAGES.
1  Trempatz la sopa los cosinèirs  (Valse) 1'49
2  Au jardin de mon pair bon viva l’amor, que i a nau irangèrs / Rondeau d’après Fernand Tarrit (Suite de Rondeaux) 3'25
3  Mazurka d’après Ernest Lurde (Mazurka) 3'50
4  Los esclops de le Catrineta lo bon Diu que les i’a crompats (Rondeau) 3'19
5  Trop trop s’ièra luuat lo moine (Valse) 2'45
6  Marche nuptiale / Courante d’après Fernand Tarrit (Courante) 3'10
7  A l’entorn de ma maison / Devath lo pè n’èi nau junquets (Suite de Rondeaux) 2'46
8  Com canterà lo mèrle se n’a pas bèc / Las damas deu borg s’i an jogat tot l’argent / Guardèvi nau vacas (Suite de Rondeaux) 3'03
9  Scottish d’après Lothaire Mabru (Scottish) 3'14
10  Borregada d’après Léa Saint-Pé (Borregada) 1'11
11  Valse d’après Lothaire Mabru (Valse) 3'12
12  Tricotet a l’aiga a l’aiga / Caterineta deu peu ro (Suite de Rondeaux) 1'59
13  En ‘questa dança ne n’èm que nau (Rondeau) 2'33
14  A la borda qu’i a nau pans (Rondeau) 2'47
15  Nos n’èram nau ahromigas (Rondeau) 2'21
16  Valse à l’orpheline (Valse) 2'35
17  Dens la chapèla i a un bèth arram i a un bèth arram nau anjolics /Lo moine qu’a nau vacotas / L’ahromiga m’i nhaca lo pè (Mélodie / Rondeaux) 5'27

En savoir plus :
http://www.aepem.com/produit/bohaussac/ 
vignette_22351.jpg
Vidèoguidà : Mestre Nicolau (lenga e sostítols en occitan)

Nicolas Lasserre, tanben conegut jol pseudonime de Mestre Nicoulau, nais lo 21 de mai de 1862 a Aigas Mòrtas (Gard) e i morís lo 25 de genièr de 1947. Vengut felibre en 1927, Mèstre d’Òbra en 1931 e Mèstre en Gai Saber en 1945, demòra lo primièr mai important membre del Felibrige de l’istòria d’Aigas Mòrtas.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22350.jpg
Vidèoguida : La Blanqueta, tuc mitic (lenga e sostítols en occitan)

L’istòria volriá que la blanqueta, vin efervescent produch dins lo parçan de Limós, foguèsse nascuda un jorn dins las cavas de l’abadiá Sant Ilari, situada a qualques quilomètres de la communa.
L’aparicion de la blanqueta es alara plaçada jol signe del azard, que seriá per astre qu’en 1531 un monge de l’abadiá auriá descobèrt qu’al còr d’una botelha de la produccion locala, lo vin blanc « preniá mossa ». Aital naissiá lo primièr brut del monde.
L’istòria es polida mas sembla que seriá pas qu’una legenda...

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vacançaspascas.jpg
Gairal, Sèrgi
« Dans Lo barracon, tout un village cherche Clotilde, une enfant de dix ans qui disparaît pendant un mois et demi. Dix-sept ans plus tard, cette enfant, devenue adulte, décide de raconter sa fugue, de dire la vérité à tous ceux qui l’ont cherchée. (Il y a un rapport évident avec Lo barracon, mais il n’est pas indispensable de l’avoir lu pour comprendre et apprécier le roman) » - IEO Editions

Langue : occitan languedocien

En savoir plus :
https://ideco-dif.com/ieo_edicions/a_tots/las_vacancas_de_pascas_ats_195/index.html 
vignette_22348.jpg
Vidèoguida : Al desèrt (lenga e sostítols en occitan)

Al mas Sobeiran pròche Mialet, l’ostal de naissença de l’un dels caps del movement camisard, Pèire Lapòrta dich Rotland, aculhís uèi lo Musèu dau Desèrt. Sas colleccions tornan sus l’istòria del protestantisme e de las guèrras de religion successivas que tresvirèron lo reialme en general e aquesta region en particular.

En 1685, la revocacion de l’Edicte de Nantas, edicte de tolerància religiosa signat en 1598 per Enric IV, pòrta un còp fatal a la fe protestanta dins lo reialme de França. Fins alara mai o mens acceptats, los uganauds son forçats d’abjurar lor fe. Los que refusan prenon lo camin de l’exili o de la clandestinitat amb, se son desmascats, lo risque de castigaments greus.
Darrièra etapa de las luchas protestantas qu’an per tòca la liura practica de lor religion, la revòlta dels camisards constituís un episòdi important de l’istòria de Cevenas.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22347.jpg
Vidèoguida : Menèrba, peninsula de pèira (lenga e sostítols en occitan)

Menèrba, entre Cevenas e Montanha Negra, pòrta de dintrada del Pargue natural regional de Lengadòc Naut, atira cada annada toristas e badaires venguts descobrir un site natural grandiós e una ciutat del ric patrimòni istoric.

Menèrba constituís aprèp Besièrs e Carcassona lo tresen fach de guèrra màger de la Crosada contra los Albigeses. Lo sèti qu’endura pendent l’annada de 1210 marca tanben una virada dins lo conflicte. Aprèp una èrsa de capitada rapidas dins lo camp dels crosats, un tressaut sembla de se produsir de la part del camp lengadocian. Alara arriba l’episòdi de Menèrba e de son lenhièr, lo primièr d’una longa seria.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

sus 1493