A l’èst del departament d’Eraut e dins una brava partida de la de Gard s’espandisson de zònas umidas, partida occidentala de la Camarga. Al còr d’aquela Pichòta Camarga viran manadièrs e taures negres, los buòus que cada annada, d’abril a octobre, desfisan l’òme pendent las corsas camarguencas. Aquesta practica esportiva consistís pels rasetaires a tirar mercés a de cròcs de metal la cocarda plaçada sus l’òs frontal de la bèstia.
La bovina, tradicion seculara d’aquestes espacis, recampa la comunautat del vilatge per las fèstas votivas. Abrivada, capelada, aubadas e empègas perpetuan los rites e las tradicions d’aquesta fèsta amb d’accents occitans.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
Nicolas Lasserre, tanben conegut jol pseudonime de Mestre Nicoulau, nais lo 21 de mai de 1862 a Aigas Mòrtas (Gard) e i morís lo 25 de genièr de 1947. Vengut felibre en 1927, Mèstre d’Òbra en 1931 e Mèstre en Gai Saber en 1945, demòra lo primièr mai important membre del Felibrige de l’istòria d’Aigas Mòrtas.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
L’istòria volriá que la blanqueta, vin efervescent produch dins lo parçan de Limós, foguèsse nascuda un jorn dins las cavas de l’abadiá Sant Ilari, situada a qualques quilomètres de la communa.
L’aparicion de la blanqueta es alara plaçada jol signe del azard, que seriá per astre qu’en 1531 un monge de l’abadiá auriá descobèrt qu’al còr d’una botelha de la produccion locala, lo vin blanc « preniá mossa ». Aital naissiá lo primièr brut del monde.
L’istòria es polida mas sembla que seriá pas qu’una legenda...
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
Al mas Sobeiran pròche Mialet, l’ostal de naissença de l’un dels caps del movement camisard, Pèire Lapòrta dich Rotland, aculhís uèi lo Musèu dau Desèrt. Sas colleccions tornan sus l’istòria del protestantisme e de las guèrras de religion successivas que tresvirèron lo reialme en general e aquesta region en particular.
En 1685, la revocacion de l’Edicte de Nantas, edicte de tolerància religiosa signat en 1598 per Enric IV, pòrta un còp fatal a la fe protestanta dins lo reialme de França. Fins alara mai o mens acceptats, los uganauds son forçats d’abjurar lor fe. Los que refusan prenon lo camin de l’exili o de la clandestinitat amb, se son desmascats, lo risque de castigaments greus.
Darrièra etapa de las luchas protestantas qu’an per tòca la liura practica de lor religion, la revòlta dels camisards constituís un episòdi important de l’istòria de Cevenas.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
Menèrba, entre Cevenas e Montanha Negra, pòrta de dintrada del Pargue natural regional de Lengadòc Naut, atira cada annada toristas e badaires venguts descobrir un site natural grandiós e una ciutat del ric patrimòni istoric.
Menèrba constituís aprèp Besièrs e Carcassona lo tresen fach de guèrra màger de la Crosada contra los Albigeses. Lo sèti qu’endura pendent l’annada de 1210 marca tanben una virada dins lo conflicte. Aprèp una èrsa de capitada rapidas dins lo camp dels crosats, un tressaut sembla de se produsir de la part del camp lengadocian. Alara arriba l’episòdi de Menèrba e de son lenhièr, lo primièr d’una longa seria.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan