Explorar los documents (37 total)

Massip, Ferriòl
Voses de la modernitat : percors literari, fotografic e sonòr suls camins de la modernitat poetica occitana
À la découverte de Mille ans de littérature d'Oc en ligne
Fraïsse-Bétoulières, Anne. Directeur de publication
Verny, Marie-Jeanne. Directeur de publication
Josiane Ubaud : lexicografa e etnobotanista en domeni occitan
Ubaud, Josiane
Verny, Marie-Jeanne
Théâtre toutes fleurs, site d'Ives Garric
Garric, Yves (1948-....)
Longtemps jornalista – premsa escrita, radiofonica e televisuala – engatjat dins la defensa del monde rural e de l'environament, Yves Garric s'es tanben ensajat amb capitada a l'escritura.

Son site internet, en mai de l'actualitat de l'autor e sas presas de posicion sus las tematicas que l'impòrtan, propausa un ensemble de pèças de teatre liurament telecargablas e interpretablas (mencion de l'autor obligatòria e declaracion prealabla al prèp de la Société des Auteurs Compositeurs d'Art Dramatique per tota representacion publica).
I trobaretz notadament las pèças seguentas en occitan : Pastorala de Roèrgue : en occitan lengadocian Los Tigres de Cantagasse : en occitan gascon Los Résistents de Jan Petit-Qui-Dança : en occitan gascon La Flor e Lo Nivolet : en occitan lengadocian

Lo site d'Yves Garric es a descobrir aquí : http://yvesgarric.com/
Penya, Josep
Version en telecargament (.pdf) de la mòstra Pompeu Fabra : una lenga complèta en occitan (aranés) realizada per la Direcció General de Política Lingüística - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a l’escasença de « l'Any Pompeu Fabra » que celèbra los 150 ans de la naissença de l’autor de la nòrma ortografica, gramaticala e lexicala del catalan contemporanèu.
Las òbras de Pompeu Fabra e mai largament la normalizacion del catalan contemporanèu aguèron una influéncia granda sus la normalizacion de l’occitan contemporanèu.
Accedir a la mòstra Pompeu Fabra : Ua lengua complèta.

Generic

Concepcion : bpdisseny
Concepcion grafica : Anna Jordà
Tèxtes : Josep Penya
Conselh scientific : Jordi Ginebra

Presentacion

A la fin del sègle XIX dins los territòris de lenga catalana, las gents parlan catalan mas o sabon pas escriure. La lenga es viva dins las familhas e dins l’espaci public, mas inexistenta dins l’educacion e l’administracion. La referéncia de la lenga escricha, es mai que mai lo catalan de la literatura medievala, fòrça alunhat de la lenga tala coma se parla a l’epòca modèrna.
En un tèrç de sègle, de las Normes ortogràfiques (1913) al Diccionari general de la llengua catalana (1932) en passar per l’òbra màger qu’es la Gramàtica catalana (1918), Pompeu Fabra fonda lo catalan coma lenga « complèta » e prèsta a relevar los desfises dels sègles XX e XXI.

Ligams utiles

La mòstra tanben es telecargabla en catalan, espanhòl (castilhan) e anglés sul site de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat de Catalunya : veire sus lo site.
Mescladis e còps de gula, lo blòg de Tavan
Cavaillé, Jean-Pierre

Mescladis e còps de gula es un quasernet bilingüe francés / occitan (amb qualcas intervencions tanben en italian). Es estat creat per Tavan, alias Jean-Pèire Cavalièr, membre d’associacions occitanistas e ensenhaire all’Escòla dels Estudis Nauts en Sciéncias Socialas (Tolosa). Aqueste quasernet dèu sa naissença en 2006 a las dificultats totjorn mai grandas encontradas per son baile a publicar dins la premsa nacionala, mas tanben occitana, d’articles consacrats a las lengas minorizadas, en França e endacòm mai.

La dimension militanta del prefach – que se pòt qualificar de militantisme cultural – es  indenegabla e del tot assumida. Lo motor de l’entrepresa es a l’encòp la volontat d’aprene, de se formar sus de materias largament negligidas e desconsideradas mais tanben una rabia entièra contra las politicas de destruccion de las lengas e d’arrasament de las identitats culturalas.

Pr’aquò los articles publicats presentan una dobla especificitat : d’un costat un esfòrç d’autocritica del militantisme a l’entorn de las lengas minorizadas, e d’un autre biais una volontat de desvelopar un discors critic informat. La part magèr dels articles es en efièch apiejada sus un trabalh prealable de recerca documentaria e de verificacion de l’informacion. Balhan tanben las referencias bibliograficas utilizadas e los ligams dels documents en linha. Per aquò, maites se sarran d’un trabalh de recension de tipe universitari o ramusan de pichons dorsièrs sus des questions e de tematicas particulièras pertocant l’istòria, la critica literaria, l’antropologia o la sociolinguistica. Una granda importancia es balhada a l’argumentacion critica e a la controvèrsia. I trobam tractats tant de questions d’actualitat coma de libres, de films, de mòstras o encara, de còps que i a, d’espectacles de teatre o de musica. Una granda plaça es facha als dialectes occitan, e inicialament, una part dels tèxtes, èra tanben consacrada a las lengas e als parlats minorizats de la peninsula e de la isclas italianas. Dempuèi qualquas annadas un interest novel s’es desvelopat pels dialectes romane e subretot pel sinto parlat pels Manoches franceses.

La mager part dels tèxtes son redigits per Jean-Pèire Cavalièr, mas d’autres autors intervenon o son intervenguts, jos lors noms (Claudi Sicre, Eric Fraj, Patric Sauzet ou James Costa per exemple), ou jos de pseudonimes. Los fils de discussion son de còps que i a fòrça noirits e d’autres actors de la reflexion sus l’occitan e las autres lengas minorizadas s’i exprimisson.

Jean-Pèire Cavalièr

Per consultar aquel blòg, es per aquí.

Pierre Bernadau : extraits des Tablettes
Bernadau, Pierre (1762-1852)
Escòla Gaston Febus

L’Escòla Gaston Febus, fondada en 1896 per escrivans de Gasconha coma Simin Palai o Miquèu de Camelat, que contunha la sua mission de promocion de la cultura regionau en tot crear un site internet.

Qu’i trobaratz biografias d’autors,  punts de lenga o presentacions d’òbras d’escrivans gascons despuish Guilhem IX lo trobador dinc adara.

De mei, l'Escòla que publica serias tematicas d'articles coma la de Gaston Febus o la deus escrivans gascons pendent la guèrra 14-18.

Anar sul site :  http://escolagastonfebus.com/




sus 4