Explorar los documents (15434 total)

vignette_849-P-DAU-SOU.jpg
Sounets de ma de Cesari Daugèr
Daugé, Césaire (1858-1945)
Texte en occitan et trad. française en regard
vignette_849-P-FON-ENT.jpg
Enfre-terro (Dans les terres) de Pèire Fontan
Fontan, Pierre (1882-1952)
Texte en français et trad. occitane en regard
vignette_849-P-FRO-TRA.jpg
A travèrs regas de Pau Froment
Froment, Paul (1875-1898)
Paul Froument (1875-1898) est un poète occitan du Lot. A vingt ans, il publie, en sacrifiant une bonne partie de sa bourse, A trabès regos, qui rassemble ses premiers poèmes en languedocien, parlant de sa vie de misère et des histoires de son village, Floressas.
vignette_centenari_lafont_vernissatge.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Robert Lafont (1923 - 2009)
Vernissatge de l'exposicion omenatge 
lo 16/03 a 18:30 


Serada eveniment a la Mediatèca de Besièrs 
amb la presentacion de la novèla edicion de l'exposicion consacrada a Robert Lafont 
  « Le roman de la langue »
Entre lecturas de poesias, evocacions sonòras e projeccion de filme, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura rend omenatge a una figura incontornabla de la pensada occitana del sègle 20.
En preséncia de Fausta Gavarini e dels enfants de Robert Lafont. Amb lo sosten de la Region Occitània, 
dins lo quadre de l'edicion de 2023 del " Printemps des Poètes."



INFORMACIONS PRACTICAS

Lo dijòus 16/03 a 18:30 a la Mediatèca occitana ( 1 bis Bd Du Guesclin, 34500 Besièrs).
Entrada gratuita. Infos e reservacions : secretariat@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.10.
vignette_849-P-GAR-POE.jpg
Segond volume de las Poesias gasconas de Pey de Garros
Garros, Pierre de (1525?-1583?)

En première de couverture : page de titre en français. En quatrième de couverture : page de titre en gascon. - Fac similé des pages de titre de l'édition de 1567. - Texte gascon et français en regard.

Poésies gasconnes du Lectourois Pierre de Garros (1525 ? – 1583 ?), traduites en français par l’avocat et écrivain lectourois Alcée Durrieux (1819 – 1901)

Réimpression du texte de 1567

vignette-bouscatel-roman-d-un-cabretaire-a-ricros.jpg
André Ricros
Eric Montbel
L'incredibla istòria romanesca d'Antoine Bouscatel, "rei deus cabretaires", gessit d'un vilatge perdut au hons d'ua de las mei beròjas vaths deu Cantal, la vath de la Jordanne : ua aventura umana qui balha a compréner l'epopèa d'aqueths senhors de la nueit, atau com las filiacions qui an perpetuadas quan, de mèstes a escolans, que's transmetèn instruments acompanhats de formulas magicas .
Aqueth "roman" que'vs hè egaument partatjar la vita deus cabretaires auvernhats qui creèn los bals-musetas de París.
Un libe qui contien documents d'archius excepcionaus atau com testimoniatges e deus portrèits qui apièjan las analisis hèitas tot lo long de l'obratge.
450 paginas, dab mei de 300 illustracions e un CD auhèrt on poiratz enténer la màger part deus cabretaires citats : Antoine Bouscatel, Léon Chanal, Isidore Limouzy, Jean Bonal, Guillaume Morzières, Alexis Thérizols, Martin Cayla, Casimir Sébrier, Alexandre Gros, Henri Momboisse, Jean Bergheaud, Victor Allard, Marcel Bernard, Pierre Ladonne e Joseph Ruols.

Hons : AMTA
vignette_849-P-GOU-RIM.jpg
Rimalhotes en gascoun de Yan dou Gouf
Duboscq, Jean

Prumèra partida de las poesias deu lanusquet Jean Duboscq dit Yan dou Gouf (1853-1937), sòci de l'Escòla Gaston Febus. A l'amassada deus felibres de 1921, lo ministre Léon Bérard que'u balhèc lo prèmi hòra concors, omenatge deus grans.

Yan dou Gouf que hasó lo regent.

vignette_849-P-LAM-EXT.jpg
Extraits des œuvres de Lamarcade
Lamarcade, Jean-Baptiste

Poèmes de Jean-Basptiste Lamarcade (1845- ), ou Lou Charitole (de son nom de maison) de Miramont Sansacq dans les Landes.

La préface, Un poète laboureur, est de Césaire Daugé. La première et la troisième parties sont des poèmes en français, la deuxième en gascon. La première partie commence par un poème, Je n'ai pas la prétention d'être poète, en réponse aux encouragements de Daugé.

un-monde-qui-bourdonne.jpg
Colloque de Gaillac, 2008
A l’òra on las cornamusas benefícian d'un ahuegament de mei en mei important, tant au nivèu deu public que deus artistas e deus lutèrs, e que son utilizadas plan au delà de las musicas tradicionaus, dens lo ròck, lo punk e autes corrents musicaus, que ns'avisam qu'aquera familha d'instruments demora enqüèra particularament mau coneguda. Qui sap per exemple qu'existeish mei d'un vintenat de cornamusas diferentas en França dont près d'un detzenat en Occitània ? Que ns'interessam ací a un tipe particular de cornamusas shens caisheta (comportant un clarin melodic, un bordon d'espatla, e un canèth entà insuflar l'aire) per de multiples exemples : craba d'Occitània, gaita de fole de Portugau, sac de gemecs de Catalunya, biniou breton, piva e zampogna italianas, etc. Aqueths actes de collòqui que pòrtan au còp sus l'istòria e l'evolucion de las practicas a l'entorn d'aqueth tipe de cornamusas atau com sus las foncions navèras d'aqueth instrument dens lo monde actuau, suu son ensenhament e autes proceduras d'apropriacion e de transmission.
vignette_LaGranja.jpg
Fons Utz Maas
Maas, Utz (1942-....). Collecteur
Utz Maas es un lingüista alemand nascut lo 24 de novembre de 1942 a Bonn. Es dins l’encastre de sos estudis en lengas romanicas, en linguistica generala e comparada e en filosofia qu’encontra l’oltés Gaston Bazalgues. Totes dos passèron lors tèsis en 1968 e après faguèron de cercaires e professors d’universitat.
Segon Gaston Bazalgues, Utz Maas cercava dins las annadas 1966-1967 los elements linguistics (sustot fonetics e lexicals) de la marcha linguistica que correspond a l’anciana entitat politica del Vescomtat de Torena que va del nòrd d’Òlt al sud de Corresa e sud-èst de Dordonha. Aquesta zòna correspond al pas del dialècte lengadocian al dialècte lemosin.

Gràcias a l’entremesa de Jean Sibille, lingüista e cercaire restacat al CNRS, que demòra a Senalhac de Lausès dins Òlt, l’associacion La Granja reculhiguèt la numerizacion de las bendas sonòras, e qualques nòtas manuscritas, realizadas per Utz Maas dins aquesta zòna.
sus 1544