Explorar los documents (15384 total)

AquelasMontanhas.jpg
Jean-Jacques Casteret
Conférence par l'ethnomusicologue et Directeur général adjoint du CIRDOC - Institut occitan de cultura

Contact diffusion : secretariat@oc-cultura.eu
vignette.jpg
Rodin Kaufmann
Azucena Moya
Louis Pezet
Maria Hein
Trois langues sœurs méditerranéennes portées par des troubadours contemporains.

En réunissant quatre jeunes auteurs compositeurs et interprètes actuels, de langues occitane et catalane, la création Ficus indica propose une relecture subtile de l’art du trobar, terme occitan désignant l’art des troubadours.

Sous la direction de Rodin Kaufmann, poète, rappeur, beatmaker et plasticien occitan provençal, seront réunis Azucena Moya, poétesse et danseuse contemporaine de Catalogne, Loís Pezet, auteur et chanteur occitan et Maria Hein, jeune chanteuse originaire des Baléares. Avec leurs codes et leurs langues sœurs, les quatre créateurs trobadors actuels ont écrit et composé un répertoire nouveau lors de cinq résidences sur ces différentes terres méditerranéennes.

Rodin Kaufmann : voix, machines,
Azucena Moya : voix, danse
Louis Pezet : voix, instruments
Maria Hein : voix, instruments

Diffusion :
Le Silo
production.lesilo@gmail.com
vignette_58980.jpg
Tautil, Gérard
Dins aqueu libre, l’autor dòna son avejaire critic e constructiu sus la question occitana acarada a tres situacions centralas, analisadas adarrè. D’en premier, una mondializacion liberala que transfòrma la planèta en mercat que lei consequéncias vitalas son la subrevida de l’espècia umana e dau vivent. La situacion nevrotica puei d’una bastison politica exagonala, capitalista e centralista, qu’es l’istòria fossilizada de l’Estat francés empatolhat dins sa fasi monarcò-republicana. L’occitanisme es acarat a una situacion politica perilhosa, en cèrca de marcas renovarèlas dins un contèxte de massificacion deis idèas dominantas e d’inversion dei valors ciutadanas. Entre amira culturala, que s’agota fàcia ai condicions sociologicas nòvas qu’an transformat lo país despuei seissanta ans, e cèrca de practicas politicas que trepejan d’annadas de reng, la Renaissença occitana es mai pausada aicí.

Lei responsas pòdon èstre que politicas, acaradas ai condicions de sortida de « crisis » repetidas d’una Euròpa deis Estats sensa projèct politic novator. Dins aqueleis endevenènças, lo moviment occitan es en bosca de responsas claras per federar idèas e accions e refortir una societat occitana rebutada cada jorn. Aquela reflexion pausa la question de la democracia ciutadana e territoriala en Euròpa. Lo respèct dau principi d’autodeterminacion e l’actualitat de l’idèa federala son l’apeon dei societats democraticas bastidas sus lo principi d’autonomias diferenciadas. Aquí son lei condicions dau despassament de l’Estat-nacion, eiretatge dau sègle XIX e de l’invencion dins l’urgéncia d’una novèla forma civilizacionala.

Se l’occitanisme vòu faire encara sens coma moviment sociau, es a aquelei questions que deuriá respondre per levar lei garbas deman e èstre a l’ora dau monde.
vignette_duisitcaumont.jpg

Aqueth estagi qu'a per mira de balhar aus participants basas tecnicas entà los miar a ua practica improvisada de la poesia e de la canta. Brice Duisit e Pascal Caumont qu'iniciaràn los estagiaris a l'art de l'ajusta poetica e musicau, tau com ei e ei estat practicat en Occitània despuish los trobadors medievaus dinc a uei lo dia.

Contact difusion : https://www.comdt.org/

vignette_pcaumont.jpg

Pascal Caumont qu'ei un cantaire, concertista e professor de musica occitan, especialista de musica tradicionau mediterranèa, (occitana, catalana) au conservatòri de Tolosa. Qu'ei lo fondator e gavidaire deus grops de polifonia Vox Bigerri e Albada.

Hont : Wikipèdia

Contacte : https://www.voxbigerri.com/

vignette_58977.jpg
Entrevistas d'enquèsta : projècte "Leis Inaudibles" per Didier Mir
Mir, Didier (19..-....). Collecteur

Cinquanta ans après l'expropriacion per l'armada del vilatge de Bròve situat dins lo camp de Canjuèrs (Var), Didier Mir es anat al rencontre dels abitants e dels actors de la contestacion suscitada per aquela decision.

Qué demòra uèi d'aquela memòria ? Qualas son estadas las consequéncias en tèrmes de produccion culturala en lenga occitana en Provença ? Retorn sus aquel episòdi istoric amb los que l'an viscut.

Aquestes rencontres fan egalament l'objècte d'un libre publicat per Didier Mir en 2023 en cò d'Edite moi ! : Leis inaudibles / Les inaudibles (ISBN 979 1092 382945). De descobrir sul site de l'editor aquí.
vignette_58976.jpg.jpg
Roch, Alan
130 poèmes e mai de 200 animals, del mai pichon al mai gros, d'aicí e d'endacòm mai, tèisson los liagams necessaris de l'imaginari per viure ensemble, entre umans e animals, en armonia amb la Natura.
vignette_marsihes_1928.jpg
Armana marsihés. - 1928
Reboul, Jòrgi (1901-1993). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren lo calendari, d'informacions sus la vida del Calen, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta. Cada Armana compren tanben un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias en provençal.

 


vignette_marsihes-1906.jpg
Armana marsihés. - 1906
Marin, Auguste (Mme) Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.
vignette_marsihes-1905.jpg
Armana marsihés. - 1905
Marin, Auguste (1860-1904) Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.
sus 1539