Explorar los documents (15384 total)

Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.

Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.

Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.

Robert Lafont a balhat a l'expression occitana dels obratges anant de la poesia al teatre, a l'ensag, a la novèla e al roman. Coma istorian de las societats e militant del regionalisme, a escrich de libres qu'an fach data : La Révolution régionaliste, La Nation,Les Régions, Le Coq et l'Oc...

Amb bonaür e modernitat, Robert Lafont a crèa una òbra literària e regetat los limits estreches d'una literatura occitana tròp sovent relegada al reng d'un simple testimoniatge lingüistic. Las frescas romanescas e los recuèlhs de poèma establisson l'existéncia d'una escritura que se limita pas als sols poncifs de la tradicion.

[Resumit : Bekafilms]

Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.

Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.

Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.

Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.

Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.

Cada numèro de l'Armana compren mai o mens 110 paginas, dont un centenat de paginas de tèxtes, totjorn en provençal, e un desenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal.

Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendari, de provèrbis e dichas, d'informacions sus la vida del Felibritge, de tèxtes pertocant l'actualitat sociala o politica, mas la produccion literària es predominanta.

Los autors utilizan sovent de pseudonims, Auguste Marin signa d'unes articles Lou Galejaire o Garlaban e Pascal Cros s'amaga darrièr Rimo-Saouço.